El febrer de 1919 començà la construcció de l’edifici de les oficines de serveis de l’Exposició Internacional de 1929, anomenat Pabellón Regio del Parque, a la cruïlla dels carrers de Lleida i Fra Juncosa, avui avinguda de Rius i Taulet. L’octubre es lliurà a la ciutat un edifici de dues plantes, construït amb pedra de Montjuïc, rematat amb quatre torres cantoneres, on totes les instal·lacions tenien llum i ventilació directa.
L’Exposició generà l’arribada d’immigrants que s’establiren a Montjuïc i el Poble-sec. En acabar el certamen, amb la manca de places escolars, les famílies recolliren signatures per demanar que l’edifici es destinés a grup escolar. Així, l’Ajuntament de Barcelona decidí destinar el pavelló a equipament escolar, amb el nom de Mossèn Jacint Verdaguer, poeta de les belleses de Montjuïc i de Barcelona. El 29 de març de 1931, s’inaugurà oficialment l’escola i onze grups escolars més; i també, com a annex al Verdaguer, l’escola maternal Forestier, en honor a l’arquitecte que dissenyà la urbanització de la muntanya, instal·lada a l’antic pavelló de la Compañía General de Tabacos de Filipinas.
El primer estiu es condicionà l’edifici, d’acord amb les necessitats dels 800 infants. L’escola inicià les activitats amb criteris de la pedagogia activa i els ideals de solidaritat, responsabilitat, valors i civisme; en una escola catalana, laica i en coeducació de nens i nenes.
Repercusions de la guerra
En esclatar la guerra, el juliol de 1936, les activitats no s’aturaren, però en avançar el conflicte, l’absentisme anà augmentant per por dels bombardeigs. El 1938, la Generalitat ordenà la construcció de refugis en tots els edificis d’ensenyament; el refugi 289 tenia accessos: un, des de la mateixa escola, i els altres, des de la plaça Alferes Cabré, actual Santa Madrona, i als carrers de Fonthonrada, Mare de Déu del Remei i de Lleida.
Acabada la guerra, el règim franquista determinà controlar l’adoctrinament i la ideologia de mestres i alumnes: els docents foren represaliats, l’ensenyament fou tot en castellà, els grups se separaren per gènere, l’ensenyament se centrà en la memòria i la religió catòlica i els criteris ideològics franquistes foren els únics en tot el període 1939-1976. Al Verdaguer també se’n van patir conseqüències: Jesús Fernández fou obligat a deixar la docència; i Josep M. Peix romangué a l’escola; però com a mestre, destituït de la direcció; i molts abandonaren la docència o s’exiliaren.
Amb l’arribada dels governs democràtics, es varen restablir els criteris de l’escola activa, en les condicions en què avui dia es fa tot l’ensenyament català. A més, s’incrementaren les partides destinades al manteniment; i així, s’han anat fent diverses obres d’arranjament i ampliació: sostre, teulades, façana, aules, lavabos, calefacció, patis, servei de menjador, vestidors, instal·lacions telemàtiques, construcció d’un nou edifici i zona d’esbarjo per als menuts. De la inauguració de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer, ara fa 90 anys.
Societatfa 2 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Entrevistesfa 2 mesos
Societatfa 2 mesos
Hemerotecafa 1 mes
Històriafa 2 mesos
Societatfa 2 mesos
Societatfa 1 mes