Amb la primavera sortim al carrer; farem activitats familiars al centre, al pati, al parc i a les Hortes de Sant Bertran. En el marc del Cercallibres, podrem disfrutar de The Postman al parc de les Tres Xemeneies (24/4), un espectacle d’humor gestual per a tots els públics. Al centre també tindrem Kl’aa, la teva cançó amb Inspira Teatre (10/4), espectacle familiar per a petita infància.

Exposicions del barri que dialoguen amb el moment actual 

Les exposicions del trimestre comencen amb Una travessia en primícia de l’alumnat de Batxillerat artístic de l’Institut Consell de cent (14/4). Aquesta, juntament amb Crònica de la incertesa del CAP Les Hortes i Fem Memòria al maig, i Creació, expressió i salut mental (Sant Pere Claver) al juny, tractaran com vivim aquests moments de pandèmia i la necessitat de teixir relacions i cures. A l’abril també projectarem un treball del Poble-sec,  Sonido Mosca (15/4), documental musical amb la història dels mítics amplificadors Sinmarc i del grup de rock Los Salvajes.

Músiques africanes, menstruació o llibres d’artista, entre els tallers nous   

El centre continuarà oferint tallers de música, creativitat, recursos i salut amb la intenció de tornar a la presencialitat quan sigui possible. De temàtica musical destaquem la 5a edició del curs de música i pensament Àfrica és el ritme del món. En creativitat, Suminagashi: estampació japonesa per a crear llibres d’artista, Brodat creatiu i Macramé i teler. Ara que ve el bon temps, obrim finestres amb Jardineria i plantes d’exterior. En l’àmbit de recursos, destaquem el taller de Menstruació conscient. L’inici serà el 19/04, les inscripcions segueixen obertes i encara queden places!

Centre Cultural Albareda

La indústria del cinema és una gran consumidora però també creadora de tecnologia. La darrera gran innovació va ser el 1993 quan el director Stephen Spielberg va decidir substituir, a Jurassic Park, els dinosaures mecànics per rèptils virtuals. Des de llavors la indústria ha explotat aquest avenç i ja es fa difícil veure films californians sense efectes especials digitals d’envergadura.

El nou avenç també ve de la ciència ficció però ara de la mà del director Jon Favreau i la guardonada sèrie The Mandalorian (es pot veure a Disney+). La sèrie és un western senzill d’argument però d’excel·lent execució, ambientat en l’univers Star Wars. Qui veu la sèrie queda meravellat per la qualitat d’imatge, il·luminació i escenaris. No queda clar si està filmada en localitzacions reals o espectaculars decorats. L’acabat és perfecte. Això és perquè per primer cop ja no s’usa l’efecte croma (els fons verds originaris del 1903). Ara, com a escenari, s’han utilitzat pantalles gegants de leds amb el decorat virtual que es va mostrant darrera els actors i que va variant segons el moviment de la càmera per donar l’efecte de profunditat. És com posar els actors, il·luminadors i càmeres dins d’un videojoc i, de fet, és així.

Aquesta nova tecnologia s’anomena Stagecraft i permet renderitzar (dibuixar digitalment) els escenaris, en temps real fent ús del potent software Unreal Engine 5 d’Epic Games. Aquest motor gràfic té l’origen als anys 90 quan es va crear per al videojoc Unreal Tournament. Els que ja tenim una edat recordem tota aquella saga de shooters en primera persona que van enamorar als joves gamers d’aquella època com el Wolfstein 3D, Quake, Doom, Duke Nukem o el mateix Unreal que, a través dels anys, ha evolucionat fins aconseguir l’excel·lència i ser utilitzat per Hollywood. Si The Mandalorian ha posat la primera pedra d’aquesta tecnologia, ja s’ha anunciat que la propera pel·lícula en usar-la serà The Batman. Estarem pendents.

VICTOR CARBONELL

El diumenge 7 de març, el FC Barcelona celebra unes de les eleccions més importants de la seva història. Potser, les més transcendentals, si tenim en compte que el Barça viu una situació crítica, sobretot en l’àmbit econòmic, ja que si estiguéssim parlant d’una empresa, seríem a les portes d’una fallida.

Per tal de treure’n l’aigua clara, Roger Vinton ha escrit un breu assaig –només 100 pàgines–, El Barça davant la crisi del segle (Destino), on analitza la situació actual a partir d’una reflexió sobre què és el Barça, què volem dir quan parlem de “pensament blaugrana”, etc. Però… Qui és en Roger Vinton? Per qui encara no el conegui, hem de dir que rere aquest pseudònim s’hi amaga un dels autors sobre economia més coneguts a les xarxes socials. Sense anar més lluny, el seu primer llibre, La gran teranyina (Periscopi), que posava al descobert qui són i com funcionen els rics i poderosos de casa nostra (banquers, empresaris, membres de l’Opus Dei…), va ser un èxit absolut de vendes.

El perill d’un canvi de model

Amb El Barça davant la crisi del segle tenim una autèntica “carta nàutica” –com diu David Carabén en el pròleg–, que tots els socis i sòcies del club blaugrana que encara no hagin votat o ja ho hagin fet farien bé de llegir, perquè qui sap si serà la darrera vegada que la seva veu serà escoltada, ja que el perill d’un canvi de model de propietat del club –una conversió en societat anònima esportiva–, és ben real. En qualsevol cas, el llibre de Roger Vinton és una peça clau per entendre com el Barça ha pogut arribar al punt en què es troba i quines podrien ser les solucions perquè això no es torni a repetir mai més. Per ara, tot és en mans del socis i sòcies.