La Xarxa Veïnal del Raval és una associació que opera des de fa més de dos anys i està integrada per veïnat i diversos col·lectius del barri, entre els quals es troba Acció Raval, l’Ateneu del Raval i Guerrilla Raval. La Xarxa compta amb una junta de coordinació i s’organitza a través de diferents comissions, com la de convivència i seguretat, la de medi ambient, la d’interculturalitat i la d’urbanisme. Aquestes comissions es reuneixen periòdicament i treballen de forma autònoma, alhora que traspassen informació a la junta.
Reclamen treball conjunt contra els narcopisos
Des de fa un temps, la Xarxa es fa visible un cop al mes amb un mosaic reivindicatiu i performatiu a diversos punts del barri. Aquesta acció, organitzada per la comissió de convivència i seguretat i coordinada amb associacions dels carrers més afectats, serveix per protestar contra l’especulació i la seva vinculació amb el tràfic de drogues: “Volem recordar que l’habitatge buit promou un model de delinqüència que, tot i que avui en dia sembla estar controlat, encara segueix existint i cal fer polítiques de caràcter preventiu perquè les màfies hi són”, apunta Ángel, que forma part de la coordinació de la plataforma.
També parlen d’indefensió “perquè no existeix un organisme de coordinació entre l’Ajuntament, la Generalitat i la Fiscalia (aquests dos últims són els grans absents) per donar resposta quan es detecta un habitatge que no està en ús i està destinat al tràfic de drogues”. S’ha aconseguit que la policia investigui, però les investigacions són lentes i els consta que hi ha altres mecanismes per accelerar els processos de desallotjament de narcopisos, com la creació d’una taula de treball en què puguin treballar de forma conjunta amb un representant de la Fiscalia, la Generalitat, l’Ajuntament i veïnat afectat.
A més, reclamen la figura d’un fiscal de barri, per tal d’acotar aquestes màfies i pressionar-les: “El fenomen dels narcopisos deixa molts veïns amb problemes d’ansietat i estrès. Hi ha hagut morts i violacions de dones consumidores als narcopisos. Són situacions molt dures i no s’està donant resposta”, lamenten des de la Xarxa Veïnal.
El paper dels propietaris
També denuncien una realitat paral·lela, l’omissió del deure del propietari d’actuar en el seu habitatge: “En el millor dels casos, han posat una ordre de desallotjament quan se’ls ha comunicat, i hi ha casos recurrents, pisos que s’han ocupat per narcotraficants en més d’una ocasió. Veiem com la justícia és molt àgil a l’hora de concedir desallotjaments de famílies i molt burocràtica a l’hora d’actuar als pisos que són punt de venda de drogues”. Des de la plataforma Acció Raval indiquen que s’ha demostrat que, quan es dona un ús a l’habitatge, el problema es resol per ell mateix i que, quan hi ha propietaris implicats, les actuacions són més fàcils de gestionar.