Connecta amb nosaltres

Cultura

L’art s’imposa a la censura

El món del mural urbà assegura que la manca d’espais i l’autocensura s’arrosseguen des d’abans de la polèmica amb el mural de Roc Blackblock

Publicat

on

El passat 8 de febrer saltaven totes les alarmes. Una brigada de neteja, protegida per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, esborrava l’obra de l’artista Roc Blackblock. El mural al parc de les Tres Xemeneies no havia durat ni 24 hores després que una dotzena de grafiters clamessin, esprai en mà, per la llibertat d’expressió després de la detenció del raper Pablo Hasél. El rostre del rei emèrit, Joan Carles I de Borbó, etiquetat com a “lladre” i envoltat de fletxes republicanes, quedaria amagat sota una homogènia capa de pintura.

Per sort o per desgràcia d’alguns, en ple segle XXI l’art ha deixat de ser tangible. Si bé l’Àrea de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, controlada pel regidor socialista, Albert Batlle, va poder esborrar l’obra original (tal com va revelar el seu company de Govern municipal Eloi Badia), les imatges virtuals del grafiti van començar a córrer com la pólvora a les xarxes socials. L’efecte Streisand s’havia desfermat i ja no hi hauria cap censurador que pogués aturar la seva difusió.

‘Trending topic’

“En comptes de perjudicar-lo, crec que l’art urbà ha sortit guanyant amb aquesta censura”, observa el responsable de Street Art Barcelona, Antonie Careil, qui també coordina els murs urbans del Teatre Arnau. “Hem vist com els grafitis tenen un paper fonamental en l’expressió d’opinió, en mostrar i difondre missatges; mai havia vist tantíssima gent a les Tres Xemeneies com quan Roc Blackblock va decidir refer la seva obra i tot va ser gràcies a la ximpleria de censurar”, afegeix. Un mural que, per cert, ja ha sigut vandalitzat.

“El més normal és que l’obra original s’hagués esborrat per la dinàmica dels murs, en un parell de dies un altre artista hauria pintat a sobre la seva obra, hauria fet la seva foto i hauria marxat, perquè tothom accepta i entén la dinàmica”, explica el director de Rebobinart, Marc Garcia, entitat que gestiona els murs lliures de les Tres Xemeneies.

Murs autoritzats

Els murs de les Tres Xemeneies, com d’altres repartits per la ciutat, són una espècie de reserva natural per als grafiters. La raó: són els únics espais públics on poden desenvolupar la seva creativitat de forma autoritzada i regulada. El problema de la polèmica, però, rau en “l’ambigüitat” del protocol de bones pràctiques que han de complir els artistes: “Pot semblar molt obvi quan no es permeten missatges ofensius i es pensa en pintades racistes, contra les dones… però en temes com la policia o la monarquia… és més interpretable”, assenyala el fundador de B-Mural, Xavier Ballaz. “Calen uns protocols i uns responsables clars, perquè no pot ser que algú que mani, si li pica alguna cosa que es pinta, doni l’ordre d’esborrar-ho”, afegeix.

En aquesta línia, Garcia destaca el fet que la polèmica només podria haver sorgit a les Tres Xemeneies: “Cal tenir en compte que l’Ajuntament de Barcelona és l’únic que té espais legals d’aquestes característiques; la gran majoria d’ajuntaments no volen espais lliures on qualsevol pugui pintar el que li doni la gana amb qualsevol qualitat artística o missatge”. “Tots els partits polítics que ara han assenyalat al Govern de Barcelona per dir mira com censuren, el primer que haurien de fer és mirar què fan ells allà on governen; saben que a la majoria de llocs prefereixen organitzar comissariats i pagar per propostes artístiques concretes, en comptes de tenir espais de lliure creació”.

Manca d’espais

Encara que Barcelona sigui un dels pocs municipis que compta amb murs públics autoritzats, els col·lectius que treballen amb els artistes asseguren que aquests són molt pocs. “És una cosa en què l’Ajuntament va haver de cedir en el seu moment, perquè fora d’aquests murs l’art urbà pateix una repressió molt forta”, apunta Careil en referència a la normativa de civisme, i que també recorda que a la ciutat “no comptem amb cap festival potent, no tenim façanes o mitgeres on pintar i tampoc atraiem artistes internacionals”.

“L’última paret que ens queda per superar és la de l’Ajuntament, que no dona ni recursos ni llicències perquè es facin murals de gran format”, observa el president de Rebobinart. Al seu parer, “s’ha de començar a dotar al sector de recursos econòmics perquè els artistes treballin de forma digna, perquè mentre que a la resta d’Europa hi ha molta empenta perquè hi hagi grans mitgeres dinàmiques que donen diferents visions de la ciutat, a Barcelona encara se segueixen donant recursos només als espais tancats de sempre”.

L’efecte Streisand

L’efecte Streisand és un fenomen d’Internet que es produeix quan algú intenta censurar alguna informació o imatge sense èxit. En comptes d’aconseguir el seu propòsit, l’element que volia amagar passa a ser difós de forma massiva i es torna viral a les xarxes, de manera que acaba aconseguint més visibilitat. El nom del fenomen té origen en la polèmica que va aixecar la cantant Barbara Streisand, quan va exigir a un fotògraf amateur la retirada d’una imatge on apareixia casa seva per casualitat. En comptes d’aconseguir el seu objectiu, tothom va començar a compartir la fotografia (fins aleshores havia passat completament desapercebuda).

Fotografia | Fernando Alcalà

Cultura

Espectacles en família a l’Albareda, al pati, al parc i a les Hortes

Albaredalparc!, tallers, exposició i cinema Km0

Publicat

on

Per

Amb la primavera sortim al carrer; farem activitats familiars al centre, al pati, al parc i a les Hortes de Sant Bertran. En el marc del Cercallibres, podrem disfrutar de The Postman al parc de les Tres Xemeneies (24/4), un espectacle d’humor gestual per a tots els públics. Al centre també tindrem Kl’aa, la teva cançó amb Inspira Teatre (10/4), espectacle familiar per a petita infància.

Exposicions del barri que dialoguen amb el moment actual 

Les exposicions del trimestre comencen amb Una travessia en primícia de l’alumnat de Batxillerat artístic de l’Institut Consell de cent (14/4). Aquesta, juntament amb Crònica de la incertesa del CAP Les Hortes i Fem Memòria al maig, i Creació, expressió i salut mental (Sant Pere Claver) al juny, tractaran com vivim aquests moments de pandèmia i la necessitat de teixir relacions i cures. A l’abril també projectarem un treball del Poble-sec,  Sonido Mosca (15/4), documental musical amb la història dels mítics amplificadors Sinmarc i del grup de rock Los Salvajes.

Músiques africanes, menstruació o llibres d’artista, entre els tallers nous   

El centre continuarà oferint tallers de música, creativitat, recursos i salut amb la intenció de tornar a la presencialitat quan sigui possible. De temàtica musical destaquem la 5a edició del curs de música i pensament Àfrica és el ritme del món. En creativitat, Suminagashi: estampació japonesa per a crear llibres d’artista, Brodat creatiu i Macramé i teler. Ara que ve el bon temps, obrim finestres amb Jardineria i plantes d’exterior. En l’àmbit de recursos, destaquem el taller de Menstruació conscient. L’inici serà el 19/04, les inscripcions segueixen obertes i encara queden places!

Centre Cultural Albareda

Continua llegint

Cultura

Hollywood i l’Stagecraft

Publicat

on

Per

La indústria del cinema és una gran consumidora però també creadora de tecnologia. La darrera gran innovació va ser el 1993 quan el director Stephen Spielberg va decidir substituir, a Jurassic Park, els dinosaures mecànics per rèptils virtuals. Des de llavors la indústria ha explotat aquest avenç i ja es fa difícil veure films californians sense efectes especials digitals d’envergadura.

El nou avenç també ve de la ciència ficció però ara de la mà del director Jon Favreau i la guardonada sèrie The Mandalorian (es pot veure a Disney+). La sèrie és un western senzill d’argument però d’excel·lent execució, ambientat en l’univers Star Wars. Qui veu la sèrie queda meravellat per la qualitat d’imatge, il·luminació i escenaris. No queda clar si està filmada en localitzacions reals o espectaculars decorats. L’acabat és perfecte. Això és perquè per primer cop ja no s’usa l’efecte croma (els fons verds originaris del 1903). Ara, com a escenari, s’han utilitzat pantalles gegants de leds amb el decorat virtual que es va mostrant darrera els actors i que va variant segons el moviment de la càmera per donar l’efecte de profunditat. És com posar els actors, il·luminadors i càmeres dins d’un videojoc i, de fet, és així.

Aquesta nova tecnologia s’anomena Stagecraft i permet renderitzar (dibuixar digitalment) els escenaris, en temps real fent ús del potent software Unreal Engine 5 d’Epic Games. Aquest motor gràfic té l’origen als anys 90 quan es va crear per al videojoc Unreal Tournament. Els que ja tenim una edat recordem tota aquella saga de shooters en primera persona que van enamorar als joves gamers d’aquella època com el Wolfstein 3D, Quake, Doom, Duke Nukem o el mateix Unreal que, a través dels anys, ha evolucionat fins aconseguir l’excel·lència i ser utilitzat per Hollywood. Si The Mandalorian ha posat la primera pedra d’aquesta tecnologia, ja s’ha anunciat que la propera pel·lícula en usar-la serà The Batman. Estarem pendents.

VICTOR CARBONELL

Continua llegint

Cultura

El Teatre Apolo torna a obrir amb un musical

El grup madrileny Smedia reobre l’Apolo amb ‘¿Quién mató a Sherlock Holmes?’, un muntatge protagonitzat per Daniel Diges

Publicat

on

Per

Tot sembla indicar que durant aquest mes de març el Teatre Apolo del Paral·lel tornarà a obrir portes de la mà del grup madrileny Smedia. Aquest grup és propietari d’altres sales a Madrid (Teatro Cofidis Alcázar, Teatro Fígaro, Pequeño Teatro Gran Vía, Capitol Gran Vía, Teatro Lara i el Teatro Real Carlos III de Aranjuez) i pensa reobrir l’emblemàtica sala amb ¿Quién mató a Sherlock Holmes?, un muntatge protagonitzat per Daniel Diges que estarà en cartellera des del 18 de març fins el proper 1 de maig. També s’estrenarà el musical Antoine, sobre Antoine de Saint-Exupéry, l’autor d’El petit príncep i faran tornar a Barcelona l’espectacle dels Joglars Señor Ruiseñor. Com a novetat destacada, la música en viu compartirà cartell amb els espectacles teatrals. El primer espectacle, ¿Quién mató a Sherlock Holmes?, serà en petit format degut a la pandèmia i les mesures de seguretat del moment.

Fer oblidar la pèssima gestió anterior

Els nous gestors de l’Apolo aterren a Barcelona amb un projecte de programació “variada, per a tots els públics” i amb producció pròpia, per als “365 dies de l’any”. Preguntat per les raons d’emprendre en aquest moment complicat el projecte, el president de la companyia, Enrique Salaberría, ha indicat que “els teatres són eterns” i que tan sols hi ha “bons o mals espectacles”. L’empresari ha afirmat que “no es pot tenir els espectadors en l’oblit”.

Ara es treballa en la posada a punt del teatre després del seu tancament l’any 2019 quan la gestió la portava l’empresa Ethika Global, una etapa nefasta que va acabar amb diversos litigis i impagaments a prop de 200 treballadors i proveïdors. Segons explica l’actual president Salaberría, van “entrar” a l’Apolo el maig de 2020, i la posada a punt del teatre ha costat de moment 600.000 euros, però ascendirà finalment a uns 800.000 euros.

L’objectiu de Smedia és programar obres per a tota mena de públic i de producció pròpia. “Oferirem una renovada i moderna oferta de musicals, teatre, concerts, comèdies, obres d’humor, màgia, ballets, òperes i espectacles per a tota la família”, explica l’empresa.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.