Connecta amb nosaltres

Societat

Crims, la cara fosca del barri

La mort no només es presenta en forma de malaltia o accident, més sovint del que ens imaginem també és provocada pels éssers del nostre entorn

Publicat

on

La mort mai ha deixat de ser tabú. Un acte de traspàs que, tard o d’hora, tothom haurà d’experimentar. Alguns, però, s’han vist forçats a emprendre el camí cap a la llum més aviat del que esperaven. El motiu: la conseqüència de les diferents violències humanes. Encara que la societat, una dècada rere l’altra sembla civilitzar-se de forma gradual, periòdicament la vilesa també surt a passejar acompanyada de la Parca. Un viatge que sovint ha portat a aquest tàndem macabre fins als carrers del Poble-sec.

En aquest paratge, la mort inesperada ha pogut recrear-se en diferents escenaris. La foscor s’ha apoderat d’indrets com la mateixa artèria festiva de l’avinguda del Paral·lel, el bosc i el sotabosc de la muntanya de Montjuïc o els habitatges dels blocs que configuren l’estampa bucòlica del barri. Successos dels quals ningú volia ni vol ser protagonista, però en els quals tothom posa l’orella.

Assassinats polítics

No cal viatjar fins al sorgiment del primer nucli urbà del Poble-sec per començar a reconèixer escenaris tacats de sang. De fet, un dels racons més plens de dolor encara és ben present en el dia a dia del veïnat. Al fossat del castell de Montjuïc la mort es va arribar a burocratitzar durant la guerra i la postguerra. Alguns, però, s’entestarien a seguir lluitant contra els falangistes que exterminaven tot rastre de republicanisme. L’exemple: l’assassinat a la mateixa muntanya de l’inspector de policia José Félix Gómez de Lázaro Hernaiz per part dels maquis anarquistes Quico Sabater i José Luis Facerías (1956).

L’assassinat de l’agent franquista no esdevindria l’únic homicidi que s’ha dut a terme contra el braç armat de l’Estat al barri. Pocs mesos abans dels Jocs Olímpics, els etarres José Luis Urrusolo Sistiaga i Juan Jesús Narváez Goñi també assassinaven al comandant Arturo Anguera al carrer de Palaudàries, després de disparar diversos trets contra el cotxe on anava tant la víctima com dos militars més que van resultar greument ferits. La sort, però, no sempre restaria al costat d’ETA: només un any després la policia desactivaria un cotxe bomba amb 14 quilos d’explosius en un carrer del barri i un altre vehicle localitzat al Sot del Migdia, on la banda terrorista muntava un segon explosiu.

La muntanya, escenari predilecte

No només la política ha fet córrer sang pels carrers poblesequins. L’abril de 1995 moria amb només 29 anys Elena S. P., després de rebre una punyalada a l’abdomen quan es trobava al passeig de l’Exposició. De fet, el succés es produiria el mateix dia que Ricardo López Parras, el violador de Montjuïc, era jutjat com a autor de diversos delictes sexuals contra parelles que mantenien relacions dins dels seus respectius turismes. Mentre amenaçava els homes amb una hipotètica pistola, agredia sexualment a les dones en presència de la parella. López Parras seria condemnat a 61 anys de presó.

El mòbils sexuals no només s’han endut la vida de les dones, sinó que també han estat presents en homicidis com el d’Alberto M. B. Aquest colombià de 53 anys va morir una matinada del 2005 a la zona alta del Mirador, després de rebre una punyalada al coll. Segons l’Audiència de Barcelona, el seu atacant, Nikolay S., de 20 anys, el va matar accidentalment quan intentava escapar de l’home, qui el volia forçar a mantenir relacions sexuals. Tot i això, l’homicida no es va poder estalviar una condemna de tres anys de presó.

Violència de gènere assassina

Més enllà dels homicidis produïts en contextos de caràcter sexual, com el d’una prostituta que va ser apallissada al passeig de Montjuïc l’any 2006, les hemeroteques també recopilen atacs de gelosia. Entre els més sonats es troba el protagonitzat per Roberto C., qui va amenaçar amb una pistola a la seva exdona en trobar-se-la passejant amb un altre home pel Paral·lel ara ja fa 25 anys. Si bé aquesta va sobreviure, no totes han tingut la mateixa fortuna.

Alguns veïns del número 62 del carrer del Poeta Cabanyes encara recordaran que, a principis del 2000, un home es va entregar a la Guàrdia Urbana després d’estrangular a la seva dona de 35 anys al pis on vivien. D’altres, del carrer Tapioles, tindran més present el matrimoni de 81 i 71 anys que el setembre del 2018 va aparèixer mort a casa seva. En aquest darrer cas, l’home va matar a la dona amb un bat de beisbol i posteriorment es va suïcidar. De fet, als veïns els va anar d’un pèl no acabar saltant pels aires, ja que els agents policials també van trobar el gas del domicili obert i objectes i papers cremats al lavabo.

Revenges

Encara que les venjances sovint són més pròpies del món cinematogràfic o s’acostumen a imaginar lluny de l’entorn més proper, el Poble-sec també ha sigut escenari de represàlies entre grups organitzats. Si bé alguns poden recordar com un jove de 25 anys va ser tirotejat en un habitatge de lloguer del carrer de Vila i Vilà per una disputa de drogues, d’altres rememoraran com fa només cinc anys una baralla a la discoteca Koko Premium Club del Paral·lel va acabar amb un altre jove de 28 anys cosit a trets. Un mort que seria només la primera víctima a caure abatuda en una espiral de violència i revenges entre dos clans de narcotraficants. De fet, la disputa entre totes dues bandes també deixaria tres ferits en un altre tiroteig amb armes semiautomàtiques en un bar del carrer Radas amb Concòrdia.

Tot i que no tots els casos han copat grans titulars a la premsa, com va ser la mort d’un jove indi de 28 anys amb arma blanca pel seu compatriota i company de pis de 23 anys al carrer de Palaudàries novament, n’hi ha d’altres que sí que s’han vist envoltats d’una gran polèmica. L’exemple més clar: José Antonio González García, el manter que va morir en caure des d’una alçada de 25 metres a tocar de la plaça de Miramar. En la causa van ser imputats dos dels agents de la Guàrdia Urbana posteriorment i malaurada més coneguts: Rosa Peral i Albert López, condemnats anys més tard per haver matat i calcinat un company de la Urbana dins del maleter d’un cotxe a prop del pantà de Foix.

Mentre que l’atestat policial assenyalava que el manter va agredir a Rosa Peral amb una navalla a la cama i posteriorment va decidir saltar per pròpia voluntat al buit i amb les esposes posades, la jutgessa mai va trobar indicis que poguessin contradir que les causes de la mort no fossin accidentals, com asseguraven els agents implicats a l’atestat. De fet, l’únic policia que va ser testimoni del que va passar, pocs mesos més tard moriria en un accident de moto a Andorra sense arribar a declarar.

Societat

“Que no ens robin el descans”

El veïnat es torna a enfrontar a un estiu amb una agenda farcida de macroesdeveniments a tocar de casa

Publicat

on

Mentre milers de persones gaudeixen de grans esdeveniments musicals a Montjuïc, el veïnat del Poble-sec se’n ressent. No és cap novetat, sinó una problemàtica que s’ha enquistat en el temps i que, lluny de rectificar-se, ha incrementat de la mà de l’augment d’aquestes celebracions, fet que ha instal·lat la frustració sobre els residents del barri, i que s’acumula als sorolls i massificacions derivades de zones d’oci com el carrer de Blai.

“No només és el concert en si… és que comencen a assajar hores abans, i fins i tot dies abans, a tot volum! Ja no tenim ni pau a les tardes”, resumeix Conxita Viver, veïna afectada, en declaracions a ZONA SEC. Els concerts i festivals, que se celebren a zones com l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, o fins i tot al Poble Espanyol, comporten alts volums acústics, però també aglomeracions que restringeixen la mobilitat dels veïns. “Ens tanquen carrers. No pots ni sortir amb cotxe. Si tens una urgència o simplement vols tornar a casa, et trobes amb policies que et diuen que no pots passar. Això no és normal”, es queixa una veïna que prefereix preservar el seu anonimat.

Vulneració sistemàtica de la normativa

Totes aquestes reclamacions, que han tornat a aflorar a començaments d’aquest estiu, ja existien abans. Prova d’això ho són les queixes en espais de participació o l’articulació de plataformes com la d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (Pacame), que en els últims anys ha denunciat que s’ha vulnerat la normativa que fixa en un màxim de 53 decibels en els concerts. L’any 2023, al concert de Beyoncé, veïns van arribar a detectar-ne més de 72 dB. Des d’aquesta mateixa plataforma asseguren que això es permet perquè les multes, si arriben, són mínimes i els artistes se les poden permetre. “A tots ens obliguen a fer silenci a les 22 h. Per què ells poden fer soroll fins a les 23? No és just. No podem ni descansar! No volem eliminar la cultura, volem conciliar-la amb la vida. Que no ens robin el descans”, denúncia Carlos Martín, un altre dels veïns afectats.

El problema persisteix i malgrat la insistència veïnal, no s’han pres mesures per posar-hi fil a l’agulla d’una manera efectiva, més enllà d’actuacions globals com el Pla Endreça de Jaume Collboni, per reduir botellots i incivisme a la nit mitjançant la presència, principalment, de més cossos policials. També aquest juliol, la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va anunciar que els macroconcerts tindran un dispositiu especial de mobilitat similar als dels partits del Barça.

Però que diuen les dades? A hores d’ara només es pot parlar d’increments. Segons les informacions dels organitzadors d’aquests esdeveniments, en comparació al 2024, a l’Estadi Olímpic, s’ha passat de quatre a sis concerts. Al Palau Sant Jordi, de dotze a 22. I al Sant Jordi Club, de vuit a onze. I no són les úniques activitats que se celebren, també hi ha activitats com el Sònar de dia o el Brunck Electronik. De moment, mesures com reduir horaris o posar cortines per insonoritzar, que reivindiquen els organitzadors, poc s’han detectat com a solució entre els afectats.

La problemàtica del soroll, a l’Ajuntament

Des de l’oposició, Junts va presentar en l’últim Consell Plenari de juliol accions pel control efectiu dels botellots i el consum d’alcohol, especialment en zones com la plaça del Sortidor. En la mateixa sessió, ERC va reclamar al govern en un precque faciliti un estudi d’impacte acústic centrat en les activitats del Poble Espanyol d’aquest estiu per tal de dissenyar un abordatge del conflicte. Els comuns també han reclamat una revisió de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica i una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos.

Continua llegint

Societat

La Font Màgica tornarà a brollar tres anys després

Publicat

on

Comença el compte enrere per a la Mercè, i la Font Màgica de Montjuïc vol estar a punt per rebre-la. Després de tres anys sense veure-la brollar a causa de la sequera, aquest mes de juliol sembla que la font ha ressuscitat. L’Ajuntament ha explicat que s’omple per fer proves abans de poder posar-la en marxa el mes de setembre i tornar a ser un dels emblemes de la Festa Major de la ciutat.

Amb 3 milions d’euros de pressupost, les obres volen optimitzar l’eficiència energètica i fer-la més sostenible. Un dels aspectes clau és l’ús exclusiu d’aigua freàtica, provinent del subsol de la ciutat, que no compromet el consum domèstic. Aquesta mesura respon a l’estratègia per reduir la pressió sobre la xarxa d’aigua potable i adaptar-se a un escenari de crisi climàtica.

Amb les proves d’aquest juliol s’ha comprovat que no hi ha fuites, i s’ha observat la correcta recirculació de l’aigua.

Ara, el mes d’agost serà l’encarregat d’ocupar-se de les proves del telecontrol i de la instal·lació de les llums de tecnologia LED. Exactament, se substituiran 4.760 focs de llum blanca per 680 LED, fet que permetrà mantenir la mateixa il·luminació amb una reducció del consum significativa.

Així que, si tot va bé, tornarà a brollar, aquest cop amb mecanismes que permetran una millor adaptació a l’escenari climàtic actual.

Continua llegint

Societat

Expropiada una nau de Blesa per fer-hi un espai cultural

Publicat

on

Per

L’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat l’acord d’expropiació de la finca del carrer Blesa, 7-29, amb una inversió de 9,45 milions d’euros procedents tant de fons municipals com de la recalificació de les Tres Xemeneies. Aquesta operació permetrà disposar d’un nou equipament públic de referència, amb un sostre edificable de fins a 9.000 metres quadrats dedicats a usos culturals, com una biblioteca, un centre de cultura popular i la nova seu dels Castellers del Poble Sec, colla que ja hi assajava des de fa anys.

La finca, que data de 1936, ocupa més de 4.200 metres quadrats construïts repartits en diverses edificacions, amb façana al carrer Blesa i al passeig de Montjuïc. Està qualificada urbanísticament per a equipaments públics i es tracta d’una aspiració llargament reivindicada pel teixit veïnal i recollida als processos participatius i al pla d’equipaments municipals fins al 2030.

L’edifici passarà a ser de titularitat municipal abans de l’estiu de 2026, segons el calendari acordat amb la propietat. El projecte preveu acollir la futura biblioteca de barri (reclamada des de fa temps pel veïnat), un espai ampli per a entitats i associacions locals i la seu definitiva dels Castellers del Poble Sec. La regidora de Sants–Montjuïc, Raquel Gil, ha destacat que l’operació permet garantir la continuïtat i estabilitat de les entitats, donar resposta a un dèficit d’espais col·lectius i suposa una molt bona notícia per a la cultura popular del barri.

Des de la colla castellera, es valora que l’acord posa fi a una reivindicació històrica i obre una nova etapa centrada en la gestió cívica de l’equipament, que es vol compartit i al servei de tot el barri. El projecte s’executarà a partir del 2027 i permetrà, també, repensar els usos futurs de la Casa de la Premsa, que inicialment havia d’acollir la nova biblioteca.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024