Connecta amb nosaltres

Societat

Crims, la cara fosca del barri

La mort no només es presenta en forma de malaltia o accident, més sovint del que ens imaginem també és provocada pels éssers del nostre entorn

Publicat

on

La mort mai ha deixat de ser tabú. Un acte de traspàs que, tard o d’hora, tothom haurà d’experimentar. Alguns, però, s’han vist forçats a emprendre el camí cap a la llum més aviat del que esperaven. El motiu: la conseqüència de les diferents violències humanes. Encara que la societat, una dècada rere l’altra sembla civilitzar-se de forma gradual, periòdicament la vilesa també surt a passejar acompanyada de la Parca. Un viatge que sovint ha portat a aquest tàndem macabre fins als carrers del Poble-sec.

En aquest paratge, la mort inesperada ha pogut recrear-se en diferents escenaris. La foscor s’ha apoderat d’indrets com la mateixa artèria festiva de l’avinguda del Paral·lel, el bosc i el sotabosc de la muntanya de Montjuïc o els habitatges dels blocs que configuren l’estampa bucòlica del barri. Successos dels quals ningú volia ni vol ser protagonista, però en els quals tothom posa l’orella.

Assassinats polítics

No cal viatjar fins al sorgiment del primer nucli urbà del Poble-sec per començar a reconèixer escenaris tacats de sang. De fet, un dels racons més plens de dolor encara és ben present en el dia a dia del veïnat. Al fossat del castell de Montjuïc la mort es va arribar a burocratitzar durant la guerra i la postguerra. Alguns, però, s’entestarien a seguir lluitant contra els falangistes que exterminaven tot rastre de republicanisme. L’exemple: l’assassinat a la mateixa muntanya de l’inspector de policia José Félix Gómez de Lázaro Hernaiz per part dels maquis anarquistes Quico Sabater i José Luis Facerías (1956).

L’assassinat de l’agent franquista no esdevindria l’únic homicidi que s’ha dut a terme contra el braç armat de l’Estat al barri. Pocs mesos abans dels Jocs Olímpics, els etarres José Luis Urrusolo Sistiaga i Juan Jesús Narváez Goñi també assassinaven al comandant Arturo Anguera al carrer de Palaudàries, després de disparar diversos trets contra el cotxe on anava tant la víctima com dos militars més que van resultar greument ferits. La sort, però, no sempre restaria al costat d’ETA: només un any després la policia desactivaria un cotxe bomba amb 14 quilos d’explosius en un carrer del barri i un altre vehicle localitzat al Sot del Migdia, on la banda terrorista muntava un segon explosiu.

La muntanya, escenari predilecte

No només la política ha fet córrer sang pels carrers poblesequins. L’abril de 1995 moria amb només 29 anys Elena S. P., després de rebre una punyalada a l’abdomen quan es trobava al passeig de l’Exposició. De fet, el succés es produiria el mateix dia que Ricardo López Parras, el violador de Montjuïc, era jutjat com a autor de diversos delictes sexuals contra parelles que mantenien relacions dins dels seus respectius turismes. Mentre amenaçava els homes amb una hipotètica pistola, agredia sexualment a les dones en presència de la parella. López Parras seria condemnat a 61 anys de presó.

El mòbils sexuals no només s’han endut la vida de les dones, sinó que també han estat presents en homicidis com el d’Alberto M. B. Aquest colombià de 53 anys va morir una matinada del 2005 a la zona alta del Mirador, després de rebre una punyalada al coll. Segons l’Audiència de Barcelona, el seu atacant, Nikolay S., de 20 anys, el va matar accidentalment quan intentava escapar de l’home, qui el volia forçar a mantenir relacions sexuals. Tot i això, l’homicida no es va poder estalviar una condemna de tres anys de presó.

Violència de gènere assassina

Més enllà dels homicidis produïts en contextos de caràcter sexual, com el d’una prostituta que va ser apallissada al passeig de Montjuïc l’any 2006, les hemeroteques també recopilen atacs de gelosia. Entre els més sonats es troba el protagonitzat per Roberto C., qui va amenaçar amb una pistola a la seva exdona en trobar-se-la passejant amb un altre home pel Paral·lel ara ja fa 25 anys. Si bé aquesta va sobreviure, no totes han tingut la mateixa fortuna.

Alguns veïns del número 62 del carrer del Poeta Cabanyes encara recordaran que, a principis del 2000, un home es va entregar a la Guàrdia Urbana després d’estrangular a la seva dona de 35 anys al pis on vivien. D’altres, del carrer Tapioles, tindran més present el matrimoni de 81 i 71 anys que el setembre del 2018 va aparèixer mort a casa seva. En aquest darrer cas, l’home va matar a la dona amb un bat de beisbol i posteriorment es va suïcidar. De fet, als veïns els va anar d’un pèl no acabar saltant pels aires, ja que els agents policials també van trobar el gas del domicili obert i objectes i papers cremats al lavabo.

Revenges

Encara que les venjances sovint són més pròpies del món cinematogràfic o s’acostumen a imaginar lluny de l’entorn més proper, el Poble-sec també ha sigut escenari de represàlies entre grups organitzats. Si bé alguns poden recordar com un jove de 25 anys va ser tirotejat en un habitatge de lloguer del carrer de Vila i Vilà per una disputa de drogues, d’altres rememoraran com fa només cinc anys una baralla a la discoteca Koko Premium Club del Paral·lel va acabar amb un altre jove de 28 anys cosit a trets. Un mort que seria només la primera víctima a caure abatuda en una espiral de violència i revenges entre dos clans de narcotraficants. De fet, la disputa entre totes dues bandes també deixaria tres ferits en un altre tiroteig amb armes semiautomàtiques en un bar del carrer Radas amb Concòrdia.

Tot i que no tots els casos han copat grans titulars a la premsa, com va ser la mort d’un jove indi de 28 anys amb arma blanca pel seu compatriota i company de pis de 23 anys al carrer de Palaudàries novament, n’hi ha d’altres que sí que s’han vist envoltats d’una gran polèmica. L’exemple més clar: José Antonio González García, el manter que va morir en caure des d’una alçada de 25 metres a tocar de la plaça de Miramar. En la causa van ser imputats dos dels agents de la Guàrdia Urbana posteriorment i malaurada més coneguts: Rosa Peral i Albert López, condemnats anys més tard per haver matat i calcinat un company de la Urbana dins del maleter d’un cotxe a prop del pantà de Foix.

Mentre que l’atestat policial assenyalava que el manter va agredir a Rosa Peral amb una navalla a la cama i posteriorment va decidir saltar per pròpia voluntat al buit i amb les esposes posades, la jutgessa mai va trobar indicis que poguessin contradir que les causes de la mort no fossin accidentals, com asseguraven els agents implicats a l’atestat. De fet, l’únic policia que va ser testimoni del que va passar, pocs mesos més tard moriria en un accident de moto a Andorra sense arribar a declarar.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024