Connecta amb nosaltres

Societat

Crims, la cara fosca del barri

La mort no només es presenta en forma de malaltia o accident, més sovint del que ens imaginem també és provocada pels éssers del nostre entorn

Publicat

on

La mort mai ha deixat de ser tabú. Un acte de traspàs que, tard o d’hora, tothom haurà d’experimentar. Alguns, però, s’han vist forçats a emprendre el camí cap a la llum més aviat del que esperaven. El motiu: la conseqüència de les diferents violències humanes. Encara que la societat, una dècada rere l’altra sembla civilitzar-se de forma gradual, periòdicament la vilesa també surt a passejar acompanyada de la Parca. Un viatge que sovint ha portat a aquest tàndem macabre fins als carrers del Poble-sec.

En aquest paratge, la mort inesperada ha pogut recrear-se en diferents escenaris. La foscor s’ha apoderat d’indrets com la mateixa artèria festiva de l’avinguda del Paral·lel, el bosc i el sotabosc de la muntanya de Montjuïc o els habitatges dels blocs que configuren l’estampa bucòlica del barri. Successos dels quals ningú volia ni vol ser protagonista, però en els quals tothom posa l’orella.

Assassinats polítics

No cal viatjar fins al sorgiment del primer nucli urbà del Poble-sec per començar a reconèixer escenaris tacats de sang. De fet, un dels racons més plens de dolor encara és ben present en el dia a dia del veïnat. Al fossat del castell de Montjuïc la mort es va arribar a burocratitzar durant la guerra i la postguerra. Alguns, però, s’entestarien a seguir lluitant contra els falangistes que exterminaven tot rastre de republicanisme. L’exemple: l’assassinat a la mateixa muntanya de l’inspector de policia José Félix Gómez de Lázaro Hernaiz per part dels maquis anarquistes Quico Sabater i José Luis Facerías (1956).

L’assassinat de l’agent franquista no esdevindria l’únic homicidi que s’ha dut a terme contra el braç armat de l’Estat al barri. Pocs mesos abans dels Jocs Olímpics, els etarres José Luis Urrusolo Sistiaga i Juan Jesús Narváez Goñi també assassinaven al comandant Arturo Anguera al carrer de Palaudàries, després de disparar diversos trets contra el cotxe on anava tant la víctima com dos militars més que van resultar greument ferits. La sort, però, no sempre restaria al costat d’ETA: només un any després la policia desactivaria un cotxe bomba amb 14 quilos d’explosius en un carrer del barri i un altre vehicle localitzat al Sot del Migdia, on la banda terrorista muntava un segon explosiu.

La muntanya, escenari predilecte

No només la política ha fet córrer sang pels carrers poblesequins. L’abril de 1995 moria amb només 29 anys Elena S. P., després de rebre una punyalada a l’abdomen quan es trobava al passeig de l’Exposició. De fet, el succés es produiria el mateix dia que Ricardo López Parras, el violador de Montjuïc, era jutjat com a autor de diversos delictes sexuals contra parelles que mantenien relacions dins dels seus respectius turismes. Mentre amenaçava els homes amb una hipotètica pistola, agredia sexualment a les dones en presència de la parella. López Parras seria condemnat a 61 anys de presó.

El mòbils sexuals no només s’han endut la vida de les dones, sinó que també han estat presents en homicidis com el d’Alberto M. B. Aquest colombià de 53 anys va morir una matinada del 2005 a la zona alta del Mirador, després de rebre una punyalada al coll. Segons l’Audiència de Barcelona, el seu atacant, Nikolay S., de 20 anys, el va matar accidentalment quan intentava escapar de l’home, qui el volia forçar a mantenir relacions sexuals. Tot i això, l’homicida no es va poder estalviar una condemna de tres anys de presó.

Violència de gènere assassina

Més enllà dels homicidis produïts en contextos de caràcter sexual, com el d’una prostituta que va ser apallissada al passeig de Montjuïc l’any 2006, les hemeroteques també recopilen atacs de gelosia. Entre els més sonats es troba el protagonitzat per Roberto C., qui va amenaçar amb una pistola a la seva exdona en trobar-se-la passejant amb un altre home pel Paral·lel ara ja fa 25 anys. Si bé aquesta va sobreviure, no totes han tingut la mateixa fortuna.

Alguns veïns del número 62 del carrer del Poeta Cabanyes encara recordaran que, a principis del 2000, un home es va entregar a la Guàrdia Urbana després d’estrangular a la seva dona de 35 anys al pis on vivien. D’altres, del carrer Tapioles, tindran més present el matrimoni de 81 i 71 anys que el setembre del 2018 va aparèixer mort a casa seva. En aquest darrer cas, l’home va matar a la dona amb un bat de beisbol i posteriorment es va suïcidar. De fet, als veïns els va anar d’un pèl no acabar saltant pels aires, ja que els agents policials també van trobar el gas del domicili obert i objectes i papers cremats al lavabo.

Revenges

Encara que les venjances sovint són més pròpies del món cinematogràfic o s’acostumen a imaginar lluny de l’entorn més proper, el Poble-sec també ha sigut escenari de represàlies entre grups organitzats. Si bé alguns poden recordar com un jove de 25 anys va ser tirotejat en un habitatge de lloguer del carrer de Vila i Vilà per una disputa de drogues, d’altres rememoraran com fa només cinc anys una baralla a la discoteca Koko Premium Club del Paral·lel va acabar amb un altre jove de 28 anys cosit a trets. Un mort que seria només la primera víctima a caure abatuda en una espiral de violència i revenges entre dos clans de narcotraficants. De fet, la disputa entre totes dues bandes també deixaria tres ferits en un altre tiroteig amb armes semiautomàtiques en un bar del carrer Radas amb Concòrdia.

Tot i que no tots els casos han copat grans titulars a la premsa, com va ser la mort d’un jove indi de 28 anys amb arma blanca pel seu compatriota i company de pis de 23 anys al carrer de Palaudàries novament, n’hi ha d’altres que sí que s’han vist envoltats d’una gran polèmica. L’exemple més clar: José Antonio González García, el manter que va morir en caure des d’una alçada de 25 metres a tocar de la plaça de Miramar. En la causa van ser imputats dos dels agents de la Guàrdia Urbana posteriorment i malaurada més coneguts: Rosa Peral i Albert López, condemnats anys més tard per haver matat i calcinat un company de la Urbana dins del maleter d’un cotxe a prop del pantà de Foix.

Mentre que l’atestat policial assenyalava que el manter va agredir a Rosa Peral amb una navalla a la cama i posteriorment va decidir saltar per pròpia voluntat al buit i amb les esposes posades, la jutgessa mai va trobar indicis que poguessin contradir que les causes de la mort no fossin accidentals, com asseguraven els agents implicats a l’atestat. De fet, l’únic policia que va ser testimoni del que va passar, pocs mesos més tard moriria en un accident de moto a Andorra sense arribar a declarar.

Societat

La Coordinadora del Poble-sec a la vicepresidència del CAB

Publicat

on

Per

El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, ha estat escollit nou vicepresident del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), entitat de tercer nivell que agrupa a coordinadores i federacions sectorials i territorials de la nostra ciutat. El passat dia 22 de juliol va reunir-se la nova junta directiva del CAB, escollida a l’assemblea celebrada el passat dia 15 de juliol.

El nou president és Joan Manuel Parisi, del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, el nou vicepresident Antoni Reig, de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, el nou administrador Joan Bordetes, de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, renova com a secretari Enric Canet, de les Entitats Catalanes d’Acció Social, i entren com a vocals Montserrat Pallares, de COCEMFE, Aida Leal, de la Federació d’Entitats Calabria 66, i Eva Ceano, de la Taula d’Entitats de Sarrià. Queda per designar el representant de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

També formen part de la junta amb veu, però sense vot, els comissionats Josep Espín, de la Federació d’Associacions d’Entitats i Comissions d’Hostafrancs (comissionat a la Plataforma de Festes Majors) i Montserrat Morera, de la Taula d’Entitats de Sarrià (comissionada al Consell de Ciutat). El veïnat i les entitats del Poble-sec que formen la Coordinadora demostren una vegada més el seu compromís amb el barri i també amb la nostra ciutat i el nostre país.

Continua llegint

Societat

Bibliocasals per a infants i adolescents

Les biblioteques Francesc Candel i Francesc Boix ofereixen un programa d’activitats lúdiques i creatives per a infants i adolescents, al voltant de la promoció de la lectura. Aquests bibliocasals es duen a terme amb recursos del Pla de Barris de la Marina i del Poble-sec durant els mesos d’agost i setembre

Publicat

on

Per

Les biblioteques Francesc Candel (carrer de l’Amnistia Internacional, 10) i Francesc Boix (carrer de Blai, 34) ofereixen durant el mes d’agost i la primera quinzena de setembre un seguit d’activitats adreçades a infants i adolescents amb l’objectiu de posar al seu abast una programació lúdica i creativa per aquests dies d’estiu sota el nom de Bibliocasal.

Aquesta oferta ha estat dissenyada per cada biblioteca amb recursos del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona i vol promoure el gust per la lectura des d’una vessant lúdica. Els eixos temàtics estan centrats en la lectura, l’escriptura, l’oralitat, les arts i la música, així com la ciència i la tecnologia, comptant amb valors com la igualtat de gènere i la interculturalitat.

Adreçat a infants de 6 a 12 anys

Les activitats estan adreçades a infants de 6 a 12 anys i es duen a terme en grups reduïts de com a màxim 15 participants en dos torns. Cada grup participarà dos dies a la setmana en torn de matí i o de tarda.

Totes les activitats tenen inscripció prèvia en línia (s2.puntxarxa.org/cbb/cursos). Des del portal d’inscripcions es permet consultar l’oferta d’activitats, les places disponibles i realitzar la preinscripció.

Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la Covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.

Continua llegint

Societat

Impuls al criquet femení

“Les que liderem el projecte de reforma som totes noies; els entrenaments suposen per a nosaltres un espai de seguretat i d’empoderament”

Publicat

on

Ni de futbol, ni de bàsquet i encara menys de tenis. Fins a 2.890 veïns de Barcelona han decidit donar suport a la idea de reformar el camp Julià de Capmany de la muntanya de Montjuïc per dedicar-lo a la pràctica d’esports minoritaris sense infraestructura pròpia a la ciutat de Barcelona. Una iniciativa que precisament tirarà endavant després que les noies que integren els projectes Criquet Jove a BCN i Convivim Esportivament presentessin la idea als primers Pressupostos Participatius de Barcelona. Un projecte que consideren indispensable per donar recorregut a aquesta pràctica esportiva i la integració de les joves immigrants.

Segons argumenten, la reforma del terreny de joc no es tracta només d’una qüestió esportiva per evitar lesions, per emmagatzemar el material o per disposar d’una font on poder beure aigua. La rehabilitació del Julià de Campany servirà per donar recorregut a l’emancipació de joves procedents de països com l’Índia o el Pakistan. La raó: moltes de les seves famílies mai han acabat de veure amb gaire bons ulls que es dediquin a aquest tipus d’oci: “És un problema que tenim, però fa un parell d’anys, quan van començar a sortir reportatges a la premsa i la televisió de noies pakistaneses que jugaven al criquet a Barcelona, les famílies van començar a donar permís a les seves filles perquè també anessin a jugar”, explica l’entrenador de l’únic equip femení que existeix, Shahbaz Shaukat.

Majoria d’homes

Shaukat ja acumula quatre anys a la banqueta del criquet ensenyant a les joves aquest esport sense cap tradició històrica a la ciutat, però que es practica des dels vuitanta arran l’arribada dels primers immigrants de l’Índia i el Pakistan. De fet, l’any 2012 el Centre d’Estudis Africans i Interculturals va impulsar el primer equip de criquet onze a Sants, però amb només jugadors homes. Gairebé una dècada després ja són 40 els equips masculins, per només un de femení a tota Catalunya. Tanmateix, la qüestió numèrica no ha sigut impediment perquè hagin sigut les noies les qui hagin posat sobre la taula l’adequació d’un espai a Barcelona per fer una pràctica professional lluny dels patis de les escoles: “Les que liderem el projecte de reforma som totes noies; els entrenaments suposen per a nosaltres un espai de seguretat i d’empoderament femení on podem desenvolupar les nostres aptituds amb llibertat”, defensen. L’objectiu final del projecte: el de constituir la primera selecció catalana de criquet onze femení.

Consolidar una rutina

Per aconseguir-ho són conscients que abans caldrà incrementar el nombre de participants i consolidar una rutina d’entrenaments: “Normalment tenim una vintena de noies que vénen sobretot del Poble-sec, així com del Raval o la Trinitat Vella, però des que s’ha de reformar el camp de Montjuïc que ens han traslladat a un camp de beisbol a Sant Martí i, com que triguen gairebé 40 minuts només en anar i uns altres 40 minuts en tornar a casa, algunes ja ho han deixat estar”, revela l’entrenador. Per aquesta raó, la celeritat en aconseguir tenir reformat el Julià de Capmany serà clau en mantenir viu un equip que, amb la pandèmia, també ha patit sotracs en la planificació de tota la temporada.

Teixir relacions

“Hem de seguir treballant per aplegar més noies, però per això és clau tenir el camp de Montjuïc enllestit i altres espais dins de la ciutat; moltes famílies per raons de feina o econòmiques no poden portar les adolescents a jugar fora”, insisteix Shaukat. La intenció és crear una lliga femenina de criquet onze amb la fundació de nous conjunts a entitats que tradicionalment s’han abocat a altres esports: “Seria genial que a camps com La Satalia es creessin també seccions de criquet onze femení i poder organitzar competicions entre nosaltres”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.