Connecta amb nosaltres

Societat

Feligreses del segle XXI

“La fe s’ha quedat només entre les persones grans, les que encara venen a l’església’’

Publicat

on

“Des de l’any 1960 que em vaig casar i vaig venir a viure aquí al costat, que vinc a l’Església de la Mare de Déu de Lourdes cada diumenge i alguns dies feiners; aquí hi trobo pau, estic a gust amb la resta de senyores i em fa sentir bé”. Aquest és el relat de la María del Carmen Lorenzo, una poblesequina que no s’ha volgut perdre la missa de dimecres que oficia el mossèn Joan Cabot. Una celebració religiosa en català que aconsegueix reunir fins a onze persones, l’àmplia majoria dones i nouvingudes a Catalunya en les onades migratòries dels anys seixanta.

Al llarg de tot l’ofici, la desena de feligreses (i l’únic feligrès) segueixen el ritual de memòria. Escolten l’Evangeli i el sermó; resen, entonen himnes, es donen la pau amb la mirada per evitar contagis i per últim reben la comunió, després d’haver-se desinfectat oportunament amb gel hidroalcohòlic (l’aigua beneïda del 2021). En els 30 minuts que dura la missa, però, cap jove fa el gest de voler entrar al temple.

Què passa amb els joves?

En acabar l’ofici, la mateixa Lorenzo confessa sentir certa enveja del jovent d’altres països, sobretot el portuguès: “Entren a aquesta església i ens pregunten pels horaris de les misses, després es posen de genolls i comencen a resar. Quan venen amb aquesta fe ens recorda a nosaltres quan érem joves… Aquí en canvi no sé què ha passat, que s’ha perdut la fe”, lamenta.

Ben a prop de Lorenzo seu Valera Melliez, qui, amb 65 anys, és una de les feligreses més joves que freqüenta la litúrgia. En el seu cas acumula entre 38 i 40 anys assistint a les misses de Lourdes: “Des que em vaig casar que vaig venir aquí”, concreta. Al seu parer, el fet que hi hagi molts “cures carques” ha esvaït a les noves generacions de les parròquies i afegeix que “hi ha molt bones persones que no van a l’església i jo per venir no soc millor persona que ells, això ja depèn de l’educació”.

Sigui qüestió d’educació o de tradició, la sagristana Maria Roser Armengol analitza com la millora de qualitat de vida en les darreres dècades ha pogut allunyar a la població de l’església: “S’ha deixat de creure perquè es viu massa bé, ja només venen a pregar quan algú de la família té un mal de ventre o veuen que s’està morint i creuen que potser Déu els ajudarà”. Una circumstància que tampoc considera suficient per categoritzar a aquest sector de la població com a catòlics practicants, ja que “no viuen la fe de manera prou forta, perquè la fe s’ha de demanar, viure i cultivar”. “A casa meva sempre hem sigut molt catòlics, però jo tinc nebots i renebots molt bons que només viuen del món, dels estudis i la feina per anar bé, però a l’església ja no hi van, encara que han fet la primera comunió; hi ha una crisi espiritual molt grossa”, sentencia.

La pèrdua de feligresos

Més enllà de l’anàlisi sobre els motius espirituals que han conduït a la població a abandonar els temples, l’intermediari entre les parròquies i les entitats del Poble-sec, Salvador Barceló, ubica el pecat original en “la radicalització” d’alguns sectors eclesiàstics i en el fet “d’haver-nos tancat en nosaltres mateixos”. “Per dinàmiques històriques no ens hem obert a la gent jove i els hem deixat al marge; ara el que hem de fer és obrir-nos, organitzar activitats per perdre aquesta imatge de gueto i acceptar les idees de la gent jove”, apunta.

En aquesta línia, assegura que si les parròquies locals s’han endinsat en el món d’Internet ha sigut gràcies als quatre joves que formen part del consell pastoral: “Ells són els que s’han encarregat de dinamitzar la web, l’Instagram i els que han posat en marxa el canal de Youtube que retransmet les misses del diumenge de Sant Pere Claver i que segueixen desenes de persones”. “El que no podem fer és tancar-nos i dir que els joves no volen venir a missa; potser no voldran venir, però nosaltres ens hem d’esforçar per fer atractiu el producte perquè el vulguin assimilar”, exposa.

La reestructuració

La davallada de fidels, tanmateix, no és nova i des de les mateixes parròquies en són conscients. El mossèn Joan Cabot admet que “la crisi de l’Església fa temps que la tenim”, tot i que assegura que aquesta no ha de ser la principal inquietud de la cúria: “Ara estem en un moment de reestructurar i reduir les parròquies, perquè no podem mantenir l’estructura dels anys cinquanta, però jo no estic tan preocupat pel nombre de fidels, sinó perquè siguem realment conseqüents. Sí, es redueix el nombre de creients, però el paper de l’Església es pot mantenir”.

Ara bé, la davallada de feligresos pot arribar a ser tan important com per reduir a la mínima expressió l’activitat parroquial? En opinió de Lorenzo, sí: “La fe s’ha quedat només entre les persones grans, són les que encara venen a l’església, però no han educat els fills perquè hi vinguin”. “En 20 anys, això ja no existirà”, conclou.

L’acció social

Si a l’Església la caracteritza un tret en el qual la fe queda en un segon pla, però no per aquesta raó abandona els preceptes cristians, és l’acció social. “El nombre d’ajudes a la població es manté a nivells molt alts tot i haver superat el pitjor moment de la crisi sanitària, Càritas està saturada”, destaca l’intermediari entre les entitats i les parròquies del Poble-sec, Salvador Barceló.

“Ara mateix tenim Santa Anna fent d’hospital de dia i de centre d’acollida, mentre que a la resta de les parròquies ens ve molta gent a demanar ajuda”, afegeix. Una situació límit, però, que també rep resposta de la resta de la comunitat, siguin catòlics, agnòstics o ateus: “Quan fem una crida a portar coses com menjar o roba, els veïns s’aboquen a portar coses”.

El mossèn Joan Cabot recorda que en el pitjor moment de la pandèmia, cap allà els mesos de maig i juny, només a les parròquies es van arribar a recollir fins a 3.000 euros en efectiu perquè es poguessin comprar aliments. “Com que no vam poder fer l’aplec de Santa Madrona, se’ns va ocórrer fer una paella solidària virtual en la qual la gent compartís una fotografia amb la paella que havia fet a casa i fes donatius de 10 euros per a Bona Voluntat en Acció, però ens vam trobar que les 60 famílies que hi van participar van donar fins a 1.200 euros només en aquesta activitat”.

Si bé la situació sanitària ja ha millorat considerablement, Cabot opina que la crisi socioeconòmica s’allargarà molts mesos més: “Les llistes de persones que necessiten ajudes no han disminuït; encara que la crisi sanitària s’acabi, això es farà molt llarg i les conseqüències seran molt greus”.

Societat

Tot el que trobaràs si passes el Nadal al Poble-sec

Les entitats i associacions del barri treballen conjuntament per impulsar campanyes solidàries

Publicat

on

Torna a ser desembre i, com cada any, el Poble-sec s’encén amb les llums de Nadal. Amb la mirada posada en la salut, el canvi climàtic i les relacions humanes, les vacances d’hiveran es presenten com un període d’autoavaluació, però també de gaudi. Les entitats del barri, liderades per la Coordinadora d’entitats del Poble-sec han organitzat una sèrie de campanyes i esdeveniments per assegurar que així sigui.

Nadal Solidari

Una de les propostes habituals és el Nadal Solidari. Juntament amb les Parròquies de Poble-sec, Càritas, Compartim Poble-sec, l’Associació Els Amics de la Plaça de Santa Madrona i Bona Voluntat en Acció, la Coordinadora dinamitza una recollida d’aliments bàsics, material escolar nou i productes d’higiene personal per a les famílies més necessitades del barri.

El president de la Coordinadora d’Entitats, Antoni Reig, explica que aquest és un moviment civil, “ho fem els veïns, ni la Generalitat ni l’Ajuntament”. L’objectiu és donar suport al miler de persones que, setmanalment, acudeixen a la ONG Bona Voluntat en Acció, per recollir un lot amb productes. Per a Reig, “tots plegats sumem”; ara que la gent torna a omplir els carrers, espera que la campanya sigui tot un èxit.

Els reis solidaris

A part de productes de primera necessitat, al Poble-sec també s’hi recolliran joguines. La Coordinadora d’Entitats fa una “crida a particulars i empreses” a col·laborar-hi. L’objectiu, com explica Antoni Reig, és “portar la felicitat i la il·lusió de cada any, als infants del barri”.

Les joguines han de ser noves i es poden portar als llocs de recollida fins el 28 de desembre. Algunes de les ubicacions són el Centre Cívic el Sortidor, la seu de Bona Voluntat en Acció, les parròquies del barri, el casal de la Concòrdia, la seu dels castellers i la de la pròpia coordinadora. Després, un centenar de voluntaris les classificarà en lots, organitzats segons edats i gènere, per a repartir entre 300 i 400 famílies amb infants del Poble-sec.

La patge reial 

L’activitat no s’atura aquí i és que a principis de gener ve el patge reial al Poble-sec. Aquest any, Reig explica que s’han “feminitzat” i que l’enviada especial dels Reis Mags d’Orient serà una dona.

El 4 de gener a la tarda, la patge Estel, com l’estel d’Orient, esperarà els infants a la plaça de Santa Madrona; el punt final de la rua de Nadal. Abans, però, se celebrarà la cavalcada del Poble-sec, amb carrosses, confeti i espectacle inclós. Pel president, aquest és un moment molt especial, “tot el barri se n’entera”. El darrer cop que es va celebrar aquesta cavalcada, el gener del 2020, la Coordinadora va fer desfilar 400 persones. Aquest any la previsió és tornar a moure la gent com aleshores.

Continua llegint

Societat

Premi a la lluita antimasclista

El projecte ‘Prenem la paraula’ rep una gratificació de 15.000 euros per poder educar en la identificació dels rols de gènere i la prevenció de les agressions masclistes

Publicat

on

Premi a la feina ben feta i en xarxa. La Comissió Jove del Pla Comunitari Poble-sec, que coordina l’Associació Cooperasec, ha rebut de mans de l’alcaldessa, Ada Colau, el premi 25N que organitza l’Ajuntament de Barcelona. Una condecoració dotada amb 15.000 euros que aniran destinats a millorar, perllongar i sofisticar el projecte Prenem la paraula, un programa on participen més d’una desena d’entitats de joves i adolescents del Poble-sec. La mateixa alcaldessa ha fet una crida a seguir treballant en la prevenció de les violències masclistes, moltes de les quals ha recordat que són “estructurals”.

Tal com explica la responsable del projecte i coordinadora tècnica del Pla de Desenvolupament Comunitari de Poble-sec, Esther Repullo, al projecte hi participen centenars de joves i adolescents,

vinculats d’una manera o d’una altra, a les desenes d’entitats i escoles adherides. Per dimensionar l’amplitud del programa cal tenir en compte que a la comissió hi treballen persones vingudes tant de l’Espai 12@16, fins als nois i noies amb qui treballen els educadors de carrer dels Serveis Socials, passant pels integrants de l’Espai Infància de la Coordinadora d’Entitats, el Sector Jove de la Coordinadora, l’associació Transductores o els Instituts Consell de Cent o Anna Ravell. Una agrupació de col·lectius als quals també es van sumar els tres equipaments de proximitat del barri: la Biblioteca Francesc Boix, el CC Albareda i el CC El Sortidor.

El projecte

Però en què treballen totes aquestes entitats plegades? “En organitzar un cicle d’activitats de caràcter feminista, les quals han de tractar d’identificar els rols de gènere i prevenir en última instància les violències masclistes entre els joves”, explica Repullo. Una tasca que aborden des de diferents vessants per fer-les més interessants als joves i adolescents, ja que les franges d’edat van des dels 12 anys fins als 30 anys: “Hi ha activitats que les fem a les aules de l’Institut Consell de Cent o de l’Anna Ravell, o d’altres que potser les duem a terme a l’Espai 12@16, però sempre al voltant de l’art i la cultura”. Segons exposa, aquesta és la manera més atractiva que han trobat per fer reflexionar al jovent sobre qüestions com els rols de gènere o les discriminacions.

“La feina no només es fa des del pla teòric, sinó que l’enfoquem des de diferents perspectives pràctiques, com ara la redacció d’una cançó de rap”, relata. De fet, és a través de la música com més joves s’adonen de com són de masclistes les seves lletres: “Això succeeix perquè, quan les escolten, no s’aturen a pensar el que realment estan dient; amb un grup de noies vingudes a través de Serveis Socials hem estat treballant les lletres del reggaeton i com aquestes cosifiquen a les dones, per exemple”. Un abordatge, però, que sempre es fa des del punt de vista més empatitzador possible: “En aquest cas no se les ha de culpabilitzar perquè els hi agradin i ballin aquestes cançons, però si està bé dotar-les d’eines perquè siguin crítiques, les analitzin i reflexionin”, emfatitza Repullo.

Unes reflexions que, precisament ara, es plasmaran en una exposició al Centre Cívic El Sortidor fins al dia 12 de desembre. “Cal que escoltem què ens diuen els joves i els adolescents, perquè tenen molt a dir-nos i d’una manera molt clara, quan sovint els adults els tenim estigmatitzats i pràcticament no els hi donem veu”, destaca la coordinadora.

Dignificar les activitats

Si bé amb els escassos recursos que han pogut aportar les entitats ja han pogut teixir una xarxa d’activitats educatives i pedagògiques per identificar els rols de gènere i prevenir les violències, ara amb els 15.000 euros amb què els ha premiat l’Ajuntament pretenen professionalitzar el cicle. “Teníem previst continuar treballant com hem fet fins ara, però potser amb menys recursos o renunciant a algunes activitats. Ara, gràcies a la dotació del premi, podrem seguir treballant amb alguns grups de joves que tenim molt motivats amb la producció d’algun videoclip que fins ara no podíem gravar o dignificar determinats tallers de pintura”, detalla Repullo.

Tot plegat, per fer un canvi de xip entre el jovent en matèria de gènere. “La ciutadania cada vegada està més conscienciada, només hem de veure com han crescut les manifestacions feministes del 8M i el 25N amb més dones joves, grans i vingudes d’arreu”. Una dinàmica on, en canvi, troba a faltar més als homes: “Sí que és cert que cada vegada hi ha més homes que donen suport a la lluita de les dones i s’ha generat un canvi positiu, però encara queda molta feina per fer”.

Continua llegint

Societat

L’organització Cuidem Montjuïc neteja la muntanya cada mes

Una altra recollida de residus i brutícia el 21 de novembre

Publicat

on

L’organització Cuidem Montjuïc ja ha recollit 969 quilograms de residus des de la seva creació, el març de 2021. La iniciativa està promulgada per les veïnes del Poble-sec, que s’autodenominen ecologistes urbanes. Actualment, Chiara Pasotti, Chantal Hubert, Elinor Ridler i Justine Roux en són les coordinadores i s’encarreguen de dinamitzar recollides mensuals de residus a la muntanya de Montjuïc.

El seu objectiu és conscienciar la població i revisar les pràctiques de consum habituals. Fins al moment, ja han realitzat quatre neteges, d’una hora cadascuna, i tenen programada una cinquena; el diumenge 21 de novembre a l’esplanada del camp de futbol de la Satalia. En aquestes sessions, es troben fins a un màxim de 60 persones, per recollir tots aquells objectes que no formen part del medi natural. La majoria de residus provenen del plàstic, però estan tan desgastats que ja no poden reciclar-se. La resta es divideix segons la tipologia, es pesa per tenir un registre i es bolca en els contenidors pertinents. Aquells objectes que poden rebre una segona vida es regalen.

Un moviment comunitari

Les persones que hi participen són variades, hi abunden famílies amb infants, però també hi ha joves i persones grans. Majoritàriament són veïnes i veïns del barri, cosa que respon a un dels objectius de l’organització. “Volem crear comunitat i creiem que és molt important que la gent que viu en un espai, el cuidi”. Així ho expressa una de les impulsores, Chiara Pasotti, que afegeix: “les nostres neteges comencen amb la conscienciació de com és d’important reduir els residus. Reciclar hauria de ser l’últim pas, quan ja no saps què més pots fer amb l’objecte que tens”.

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Catalunya genera 4 milions de tones de residus municipals cada any. Aquesta dada, registrada el 2019, s’està incrementant exponencialment des del 2013 i significa que, cada dia, una persona produeix 1,4 kg de brossa. Per Chiara, els hàbits de consum estan desproporcionats: “Venim d’un segle amb molta pobresa, fruit de la guerra, i ara estem ansiosos per tenir més i més”.

A més consciència, menys residu

La solució que es proposa des de Cuidem Montjuïc és la conscienciació. Les organitzadores tenen present que molta de la brossa generada prové de turistes i botellades però, tot i això, creuen que tothom és responsable de l’espai en què viu pel que agraeixen la participació del veïnat.

En la tercera Fira d’Economia Social, Solidària i Sostenible del Poble-sec (2 d’octubre), l’organització va realitzar un taller de creació de cartells. Fets amb fusta, aquests incorporen frases i dibuixos d’alerta que apel·len a tenir cura de l’entorn. L’objectiu és generar consciència; una consciència que també volen apropar a les escoles del barri. Chiara Pasotti destaca la importància de revisar la manera que tenim de consumir i creu que és imprescindible que això comenci amb els infants i els joves.

Per inscriure’s en la cinquena recollida, només cal enviar un correu a cuidem.montjuic@gmx.es i assistir a la trobada, si pot ser, amb uns guants de jardineria. Com explica la Chiara, “amb què arribem a una persona més en cada neteja i que aquesta es plantegi canviar quelcom en la seva rutina ja és un èxit brutal”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.