Connecta amb nosaltres

Societat

Feligreses del segle XXI

“La fe s’ha quedat només entre les persones grans, les que encara venen a l’església’’

Publicat

on

“Des de l’any 1960 que em vaig casar i vaig venir a viure aquí al costat, que vinc a l’Església de la Mare de Déu de Lourdes cada diumenge i alguns dies feiners; aquí hi trobo pau, estic a gust amb la resta de senyores i em fa sentir bé”. Aquest és el relat de la María del Carmen Lorenzo, una poblesequina que no s’ha volgut perdre la missa de dimecres que oficia el mossèn Joan Cabot. Una celebració religiosa en català que aconsegueix reunir fins a onze persones, l’àmplia majoria dones i nouvingudes a Catalunya en les onades migratòries dels anys seixanta.

Al llarg de tot l’ofici, la desena de feligreses (i l’únic feligrès) segueixen el ritual de memòria. Escolten l’Evangeli i el sermó; resen, entonen himnes, es donen la pau amb la mirada per evitar contagis i per últim reben la comunió, després d’haver-se desinfectat oportunament amb gel hidroalcohòlic (l’aigua beneïda del 2021). En els 30 minuts que dura la missa, però, cap jove fa el gest de voler entrar al temple.

Què passa amb els joves?

En acabar l’ofici, la mateixa Lorenzo confessa sentir certa enveja del jovent d’altres països, sobretot el portuguès: “Entren a aquesta església i ens pregunten pels horaris de les misses, després es posen de genolls i comencen a resar. Quan venen amb aquesta fe ens recorda a nosaltres quan érem joves… Aquí en canvi no sé què ha passat, que s’ha perdut la fe”, lamenta.

Ben a prop de Lorenzo seu Valera Melliez, qui, amb 65 anys, és una de les feligreses més joves que freqüenta la litúrgia. En el seu cas acumula entre 38 i 40 anys assistint a les misses de Lourdes: “Des que em vaig casar que vaig venir aquí”, concreta. Al seu parer, el fet que hi hagi molts “cures carques” ha esvaït a les noves generacions de les parròquies i afegeix que “hi ha molt bones persones que no van a l’església i jo per venir no soc millor persona que ells, això ja depèn de l’educació”.

Sigui qüestió d’educació o de tradició, la sagristana Maria Roser Armengol analitza com la millora de qualitat de vida en les darreres dècades ha pogut allunyar a la població de l’església: “S’ha deixat de creure perquè es viu massa bé, ja només venen a pregar quan algú de la família té un mal de ventre o veuen que s’està morint i creuen que potser Déu els ajudarà”. Una circumstància que tampoc considera suficient per categoritzar a aquest sector de la població com a catòlics practicants, ja que “no viuen la fe de manera prou forta, perquè la fe s’ha de demanar, viure i cultivar”. “A casa meva sempre hem sigut molt catòlics, però jo tinc nebots i renebots molt bons que només viuen del món, dels estudis i la feina per anar bé, però a l’església ja no hi van, encara que han fet la primera comunió; hi ha una crisi espiritual molt grossa”, sentencia.

La pèrdua de feligresos

Més enllà de l’anàlisi sobre els motius espirituals que han conduït a la població a abandonar els temples, l’intermediari entre les parròquies i les entitats del Poble-sec, Salvador Barceló, ubica el pecat original en “la radicalització” d’alguns sectors eclesiàstics i en el fet “d’haver-nos tancat en nosaltres mateixos”. “Per dinàmiques històriques no ens hem obert a la gent jove i els hem deixat al marge; ara el que hem de fer és obrir-nos, organitzar activitats per perdre aquesta imatge de gueto i acceptar les idees de la gent jove”, apunta.

En aquesta línia, assegura que si les parròquies locals s’han endinsat en el món d’Internet ha sigut gràcies als quatre joves que formen part del consell pastoral: “Ells són els que s’han encarregat de dinamitzar la web, l’Instagram i els que han posat en marxa el canal de Youtube que retransmet les misses del diumenge de Sant Pere Claver i que segueixen desenes de persones”. “El que no podem fer és tancar-nos i dir que els joves no volen venir a missa; potser no voldran venir, però nosaltres ens hem d’esforçar per fer atractiu el producte perquè el vulguin assimilar”, exposa.

La reestructuració

La davallada de fidels, tanmateix, no és nova i des de les mateixes parròquies en són conscients. El mossèn Joan Cabot admet que “la crisi de l’Església fa temps que la tenim”, tot i que assegura que aquesta no ha de ser la principal inquietud de la cúria: “Ara estem en un moment de reestructurar i reduir les parròquies, perquè no podem mantenir l’estructura dels anys cinquanta, però jo no estic tan preocupat pel nombre de fidels, sinó perquè siguem realment conseqüents. Sí, es redueix el nombre de creients, però el paper de l’Església es pot mantenir”.

Ara bé, la davallada de feligresos pot arribar a ser tan important com per reduir a la mínima expressió l’activitat parroquial? En opinió de Lorenzo, sí: “La fe s’ha quedat només entre les persones grans, són les que encara venen a l’església, però no han educat els fills perquè hi vinguin”. “En 20 anys, això ja no existirà”, conclou.

L’acció social

Si a l’Església la caracteritza un tret en el qual la fe queda en un segon pla, però no per aquesta raó abandona els preceptes cristians, és l’acció social. “El nombre d’ajudes a la població es manté a nivells molt alts tot i haver superat el pitjor moment de la crisi sanitària, Càritas està saturada”, destaca l’intermediari entre les entitats i les parròquies del Poble-sec, Salvador Barceló.

“Ara mateix tenim Santa Anna fent d’hospital de dia i de centre d’acollida, mentre que a la resta de les parròquies ens ve molta gent a demanar ajuda”, afegeix. Una situació límit, però, que també rep resposta de la resta de la comunitat, siguin catòlics, agnòstics o ateus: “Quan fem una crida a portar coses com menjar o roba, els veïns s’aboquen a portar coses”.

El mossèn Joan Cabot recorda que en el pitjor moment de la pandèmia, cap allà els mesos de maig i juny, només a les parròquies es van arribar a recollir fins a 3.000 euros en efectiu perquè es poguessin comprar aliments. “Com que no vam poder fer l’aplec de Santa Madrona, se’ns va ocórrer fer una paella solidària virtual en la qual la gent compartís una fotografia amb la paella que havia fet a casa i fes donatius de 10 euros per a Bona Voluntat en Acció, però ens vam trobar que les 60 famílies que hi van participar van donar fins a 1.200 euros només en aquesta activitat”.

Si bé la situació sanitària ja ha millorat considerablement, Cabot opina que la crisi socioeconòmica s’allargarà molts mesos més: “Les llistes de persones que necessiten ajudes no han disminuït; encara que la crisi sanitària s’acabi, això es farà molt llarg i les conseqüències seran molt greus”.

Societat

Junts reclama la conservació d’uns rètols històrics trobats a Margarit

Es creu que els anuncis pertanyen a una antiga botiga de queviures, que treballava al barri des de l’any 1877

Publicat

on

El grup municipal de Trias per Barcelona – Junts per Catalunya ha fet una crida per conservar uns rètols històrics descoberts recentment a la façana d’un edifici situat al número 45 del carrer de Margarit, al barri del Poble-sec. Aquests anuncis, que mostren paraules com: “Gran surtido”, “champagne” o “galletas”, es creu que estan vinculats a una antiga botiga de queviures, que operava a la zona l’any 1877.

Els rètols, que van aparèixer durant la reforma de l’edifici, ofereixen una finestra única al passat comercial de la ciutat. Aquesta troballa ha suscitat l’interès tant de veïns com els especialistes del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), així com del grup municipal de Junts, el qual ha presentat una sol·licitud formal per instar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a documentar i conservar aquestes pintures. Segons la regidora Neus Munté, aquest patrimoni representa una part essencial de la identitat singular de la ciutat i cal preservar-lo per futures generacions. A més, a través de les seves xarxes socials, Munté, en nom del partit polític, ha demanat documentar, mantenir i conservar aquest patrimoni col·lectiu, en una crida a protegir els vestigis comercials d’una Barcelona d’altres temps.

Els anuncis en qüestió podrien tenir més de 116 anys d’antiguitat, ja que segons s’ha esmentat, es podria deduir que aquests rètols pertanyien a una botiga regentada per Juan Costa a partir de 1908. Aquesta troballa aporta informació sobre com era el comerç barceloní de l’època i constitueix un element important per entendre l’evolució de l’economia local del barri.

Aquest no és un cas aïllat. La ciutat de Barcelona ha estat testimoni de nombroses troballes de rètols antics durant reformes urbanístiques, com va ser el cas de cartells dels anys 60 descoberts al metro de Maragall (L5) que anunciaven pel·lícules com Las novias de Fu Manchú i Digan lo que digan. Tot plegat, es tracta de records de dècades enrere que han passat a desaparèixer a mesura que la ciutat s’ha transformat.

Continua llegint

Societat

El ‘Viu Montjuïc’ programa una seixantena d’actes

La majoria de les activitats no requereixen inscripció prèvia, excepte aquelles amb aforament limitat

Publicat

on

Per

La muntanya màgica acollirà el cap de setmana del 5 i 6 d’octubre la quarta edició del Viu Montjuïc. Un esdeveniment que enguany se centrarà en tres eixos: ‘Recordar Montjuïc’, amb activitats i itineraris sobre memòria històrica; ‘Descobrir Montjuïc’, per a donar a conèixer el parc; i ‘Viure Montjuïc’, per a enfortir els vincles entre el veïnat i els visitants. A més, el programa comptarà amb tot un reguitzell d’activitats extraordinàries amb motiu del 25è aniversari del Jardí Botànic.

En total, el públic podrà escollir entre una seixantena d’activitats, entre les quals hi haurà itineraris guiats, teatralitzats i dinamitzats, visites a exposicions, jornades de portes obertes, activitats familiars, concerts i espectacles de teatre i dansa. Tots elles impulsades per més de 50 entitats i equipaments situats en Montjuïc i altres barris.

Entre les activitats programades destaca el Concert A 4 bandes a l’auditori CaixaForum, la celebració del Montjuïc Dansat (una proposta de dansa per a tots els públics en espais interiors i exteriors de la muntanya), i deu itineraris culturals i naturalístics per diferents punts del parc. A més, els Jardins de Joan Brossa acolliran les Fontades Comunitàries (una marató d’activitats i concerts per a tota la família).

Entrada gratuïta

També hi haurà visites guiades a espais com el Teatre Lliure, el Palau Nacional (seu del MNAC), el Jardí Botànic, el Fossar de la Pedrera i el cementiri. La majoria de les activitats no requereixen inscripció prèvia, excepte aquelles amb aforament limitat.

L’esdeveniment està finançat amb l’impost turístic i només la passada edició va atreure a 85.000 persones.

Continua llegint

Societat

L’hort comunitari: un projecte sostenible i veïnal

L’entitat juvenil del barri gestiona l’espai ubicat a la Font Trobada del Passeig de l’Exposició

Publicat

on

D’espai buit a espai amb vida social. L’associació juvenil de barri, Joves Units del Poble-sec ha començat a recollir els fruits de la bona gestió de l’hort de la Font Trobada, situat al Passeig de l’Exposició. La raó: aquest no només proporciona producte fresc, sinó que també s’ha convertit en un espai de trobada i col·laboració per a les famílies del barri.

El responsable de l’hort, Athos Martínez, reconeix que el projecte ha creat un gran vincle entre els veïns. “Li dediquem temps i esforç, però tot és recompensat perquè passem una bona estona tots plegats. Tal com destaca, “els que més gaudeixen són els petits, ja que poden jugar i aprendre coses noves de la natura”. Des de l’organització assenyalen que ja tenen llista d’espera per a poder participar, motiu pel qual han començat a treballar en un segon hort “per ampliar la capacitat i oferir més espai als interessats”.

Un espai per a tothom

Aquest projecte, segons Martínez, és molt més que un lloc per cultivar aliments; és un punt de trobada que fomenta la cohesió social i el benestar comunitari. De fet, demostra que la unió entre veïns pot transformar un petit espai en un gran motor de canvi. El darrer 13 d’agost, l’hort va ser presentat als participants del centre Sant Joan de Déu Serveis Socials, que van rebre com una oportunitat l’opció d’involucrar-se en aquest projecte.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024