Connecta amb nosaltres

Economia

El preu del lloguer, un greu problema

Amb el lloguer de l’habitatge cal fer política i deixar de parlar de polítiques

Publicat

on

El passat 2 d’agost es reunia la Comissió bilateral Estat-Generalitat que no ho feia des de fa tres anys i en la que s’estrenava la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, amb 56 traspassos estatutaris pendents (incompliments de la llei per part de l’Estat). La voluntat de “diàleg” del govern espanyol es va fer palesa quan el dia següent, 3 d’agost, el Consell de Ministres aprovava la interposició de dos recursos d’inconstitucionalitat al TC contra la legislació catalana en matèria d’habitatge. Tenim un greu problema amb el preu del lloguer de l’habitatge que no solament afecta els més vulnerables sinó cada vegada a capes més amplies de la societat. Les lleis catalanes, que posen un topall al preu del lloguer no deixen de ser un pegat transitori, però molt necessari, fins que s’afronti el problema de fons. En altres països europeus també existeixen lleis semblants i s’estan cercant solucions.

Dualitat política

En una economia de lliure mercat les rendes de lloguer són les que estableixen les parts en el contracte d’arrendament. I aquí el dret a la propietat privada i el de la llibertat econòmica xoquen amb la funció social de la propietat. Les dues polítiques que es proposen són o bé el control dels lloguers o bé les bonificacions fiscals. L’estat espanyol és a la cua d’Europa en habitatge social tant en inversió com en quantitat: 0,9 pisos per 100 habitants, quan la mitjana europea és de 3,8. Alemanya votarà el 26 de setembre en les primeres eleccions post-Merkel i els berlinesos, a més, es pronunciaran sobre si s’ha d’expropiar a les empreses que tenen més de 3.000 pisos a Berlín. Se’n volen expropiar fins a 240.000. Les indemnitzacions passaran dels 36.000 milions d’euros. I com s’ho faran sense arruïnar el municipi? Doncs, emetran deute públic i a mesura que ingressin pels nous lloguers assequibles l’amortitzaran.

Fre a la construcció

Ni l’Estat, ni la Generalitat, avui una mera “Gestoria Aragonès”, a penes impulsen la compra o construcció d’habitatges de propietat pública, i quan ho fa l’Ajuntament sovint ho fa malament. És el cas de l’immoble que ha comprat per dedicar-lo a habitatge social al carrer Balmes, 16, en ple centre de Barcelona, i pel que ha pagat a raó de 4.000 euros el metre quadrat, quan en altres barris podia fer-ho per la meitat d’aquest preu. A més, obligar als promotors d’obra nova a destinar el 30% de l’edifici a habitatge social ha frenat la construcció d’habitatges a Barcelona. És a dir, la ‘‘Gestoria Colau’’ tampoc funciona gaire bé si fem cas de les enquestes del propi Ajuntament que situen la mala gestió del consistori com el segon problema més greu que té la ciutat. Cal que totes les administracions facin una política d’habitatge de veritat. No val seure a la poltrona quatre o vuit anys i deixar-ho per al següent…

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Apujar el salari mínim no crea desocupació

Caldria una regulació més acurada del Salari Mínim Interprofessional i menys propaganda política

Publicat

on

Per

La Unió Europea recomana als estats fixar un salari mínim interprofessional (SMI) que equivalgui, pel cap baix, al 60% del salari mitjà. Avui 22 dels 27 països membres tenen un salari mínim. El de l’Estat espanyol és de 965 euros mensuals per 14 pagues, després de l’últim i recent increment de 15 euros, que representa un 56,7% del salari mitjà estatal. Per comunitats, deu superen l’esmentat 60%, mentre que cinc (Madrid, País Basc, Navarra, Catalunya i Astúries) no hi arriben, perquè el salari mitjà és més alt. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha proposat que s’ajusti a cada comunitat, atès que el cost de la vida és molt diferent d’uns llocs a altres. La resposta del govern espanyol és que això tindria “efectos devastadores” en la “unidad de mercado”. Santiago Niño Becerra proposa, a més, que es podés vincular a tipus d’empresa i d’activitat. En realitat aquesta febre per apujar l’SMI suposa més capacitat de consum per a qui el percep, però més recaptació fiscal i de cotitzacions socials, que és el que es pretén.

Crítiques infundades

Les crítiques que rep l’SMI cada vegada que s’apuja és que provocarà la destrucció de llocs de treball i farà augmentar l’atur. Fa només un mes que s’ha atorgat el premi Nobel d’Economia, compartit per tres economistes. Un d’ells, el canadenc David Card, l’ha rebut per les seves “contribucions empíriques en el camp de l’economia del treball”, entre les quals la que rebat la idea generalitzada que una pujada del salari mínim comporta pèrdues d’ocupació, en concret en una investigació conjunta amb Alan Krueger, mort prematurament fa dos anys. Val a dir també que el salari mínim s’entén sobre una jornada laboral de 40 hores setmanals, però la realitat és que el 2020, el 22,8% de les dones i el 10,4% dels homes que van treballar ho van fer amb un contracte a temps parcial, de vegades només d’hores de durada. I una altra dada: a l’Estat espanyol el 15% de les persones que treballen son pobres i perceben uns ingressos per sota del 60% del salari mitjà: 8.870 euros anuals per a les dones i 9.176 per als homes.

Les pensions no s’apujaran

En l’àmbit polític, aviso als pensionistes del Poble-sec que la pensió no s’apujarà aquest any segons l’increment de l’IPC com va prometre Pedro Sánchez (que menteix tant o més que qualsevol altre president del PP). L’increment interanual a l’octubre ja era el 5,4%, però ha pactat per la porta del darrere amb els sindicats espanyolistes UGT i CCOO que aplicarà la mitjana de l’any, la qual cosa vol dir que si al novembre l’IPC es mantingués en el 5,4% la pujada de les pensions seria del 2,5% i la pèrdua real de poder adquisitiu dels pensionistes en un any gairebé del 3%: una enganyifa monumental. Mentrestant, ERC “amplia la base” (del 52% al 48%) pactant amb els botxins del 155 per aprovar els pressupostos, i aquests, mitjançant el Tribunal Suprem, liquiden la immersió lingüística. Us felicito nois!

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Fluixa arrencada del BCNMarket

Els botiguers, incapaços de determinar si les vendes que han efectuat a través dels Bonus Consum es mantindran un cop finalitzi la campanya de descomptes

Publicat

on

La teoria de l’evolució i la selecció natural de Darwin arriba al teixit comercial. En una societat on les dinàmiques de consum cada vegada s’orienten més cap a Internet, l’Ajuntament de Barcelona i algunes entitats comercials han decidit fer un pas més per adaptar-se al nou ecosistema virtual. El resultat: la creació del BCNMarket, una plataforma web que permet comprar digitalment als establiments locals de Barcelona.

L’espai virtual (bcnmarket.barcelona) cerca ser una alternativa de consum a Amazon o altres gegants de l’e-commerce. És a dir, busca convidar a aquelles persones que fan ús d’aquestes plataformes a invertir els seus diners en els establiments que omplen de vida els carrers i places de tota la ciutat. Ara bé, encara que el consistori hagi volgut impulsar la nova plataforma amb uns Bonus Consum per valor de 10 euros en les compres superiors a 20 euros, la realitat és que ben pocs negocis del Poble-sec s’han sumat a aquesta finestra d’oportunitat.

Baixa presència poblesequina

En data de 29 d’octubre, només set establiments de tot el Poble-sec han volgut llençar-se a provar aquesta nova línia de compra on-line. Una xifra que queda molt lluny d’altres barris de Barcelona, on les respectives associacions de comerciants sí que s’han sumat. “Nosaltres estem associats tant a l’Associació de Comerciants del Poble-sec-Paral·lel com a Som Sant Antoni, però ha sigut arran aquesta darrera entitat que ens vam assabentar de l’existència del BCNMarket”, explica la propietària de la casa de cosmètica Manikurate, Sílvia Moreno.

La seva experiència? “Per ara positiva”. “Quan vam començar no sabíem ni de l’existència dels Bonus Consum, però donar-nos d’alta va ser fàcil i àgil i des d’aleshores que ja hem guanyat tres noves clientes”, relata Moreno. Si bé observa com altres establiments els serà “difícil aconseguir competir a través del BCNMarket contra Amazon”, també considera que “si l’Ajuntament fa una bona campanya, els negocis s’animen i hi ha voluntat veïnal, doncs tot podria ser”.

En la mateixa línia de captació de nous clients es troba el Bizarre Escape Room, el qual ja ha tingut algun grup de jugadors que ha fet servir els Bonus Consum. “El que es fa difícil de saber és si, sense el descompte, també haurien vingut al local, encara que és cert que com a mínim cal provar qualsevol opció que et permeti apropar-te o captar a més gent”, emfatitza el president de la cooperativa Gatamagat que gestiona l’escape room, Daniel Prats. Un descompte que creu que, si es manté, els permetrà rebre més reserves a través d’aquest nou canal, però que, un cop s’acabi, “no arribem a saber si la plataforma serà capaç de seguir en marxa o s’apagarà”.

El pecat original?

L’impuls que ha fet l’Ajuntament de Barcelona a la plataforma mitjançant el descompte dels deu euros tampoc és una cosa que faci el pes a tots els establiments adherits. Tal com reflexiona el propietari de Tartas del Norte, Hein Depoortere, “el funcionament del bonus és massa estrany, perquè al final no et porta ningú el producte a casa, sinó que has d’anar tu amb el bonus en mà a comprar el producte igualment a la botiga”.

A de parer de Depoortere, si el BCNMarket volgués mirar de tu a tu a Amazon, el que hauria de fer és imitar el punt fort del gegant de l’e-commerce: “Competir amb Amazon és competir amb les entregues ràpides; tu compres a través de l’ordinador o el mòbil i t’arriba a casa en poc temps, mentre que aquí el BCNMarket t’obliga a anar a la botiga, fet que és com anar en contra del sistema que s’intenta vendre”. De fet, l’opció d’entrega a domicili és de pagament mensual per als negocis adherits (vuit euros més IVA, segons el consistori).

Una idea que “arriba tard”

L’anhel veïnal i comercial de comptar amb una plataforma comunitària a Barcelona va sorgir amb l’inici de la pandèmia. Tot plegat, per satisfer unes necessitats de compra virtual que evitaven haver-se de desplaçar i donar oxigen econòmic a un teixit comercial molt afectat per les restriccions. La seva existència, però, s’ha fet esperar any i mig. “Arriba molt tard”, opina el mateix Depoortere, que explica que en el seu cas ja va decidir apostar per la venda online de pastissos fa set anys.

Continua llegint

Economia

Puja el preu de les primeres matèries

L’augment del preu de les primeres matèries minerals amenaça l’economia mundial, mentre la Xina es fa amb els recursos del planeta

Publicat

on

Per

Els preus internacionals de les primeres matèries han pujat entre juliol del 2020 i juliol d’enguany un 81,2%, segons dades del Fons Monetari Internacional, amb els energètics (gas i petroli) al capdavant, amb un augment del 171,7%. Les matèries industrials s’han apujat un 78,2%, especialment els metalls (93,3%): molibdè, estany, ferro, etc. Entre les causes, l’evolució de la oferta mundial d’alguns productes, especialment dels minerals necessaris per a la tecnologia. I als problemes que ja s’arrossegaven s’hi van afegir els confinaments per la Covid-19, que van suposar un augment del consum d’equips domèstics electrònics a nivell mundial: ordinadors per al teletreball, professors fent classes en línia, consoles per entretenir els nens… i una certa especulació. A més, el cost dels contenidors del transport marítim gairebé s’ha quadruplicat, en un context en el que la Xina està adquirint un fort lideratge en matèries primeres, els  Estats Units es van defensant i Europa en pateix les conseqüències. Així, l’Estat espanyol ha registrat pujades interanuals al setembre de 23,6% en els preus industrials i del 4,0%, en els de consum.

Pugna pel domini d’Àfrica

El 1898 dues expedicions colonials, l’una francesa i l’altra britànica es van trobar a Fachoda, un llogaret al mig del no-res en l’actual Sudan del Sud, on s’havien de creuar dos camins: els britànics volien unir Egipte amb Sudàfrica i els francesos el Senegal amb Djibuti. Van fracassar i van estar a punt d’enfrontar-se en una guerra pel domini colonial d’Àfrica. El passat juliol, els ferrocarrils xinesos van inaugurar la línia que uneix Dar es Salaam (Tanzània), banyada per l’Índic, amb el port atlàntic de Lobito, a Angola. El viatge es pot fer en un comboi de luxe en una travessia de 15 dies. Això se suma al ferrocarril Nairobi-Mombasa inaugurat el 2017 també pels xinesos. La contrapartida de l’amistad xinesa és que pel port de Mombasa, connectat amb 80 ports de tot el món, surten els minerals africans. Àfrica té el 90% de les reserves de platinoides, el 80% del coltan, el 60% del cobalt, el 70% del tàntal, el 46% de les reserves de diamants i el 40% de les d’or. Com a conseqüència de tot plegat, la Xina té el 86% de l’oferta mundial de les anomenades terres rares i el 69% del grafit natural, usats en la fabricació de bateries o de microxips, que ara escassegen a Europa. Ja m’imagino Xi Jinping dient: “Que n’aprenguin!”

Pressupostos 2022

Mentrestant, en l’àmbit polític, el govern de l’Estat cerca recolzaments per aprovar els pressupostos del 2022. Fem memòria: els de 2021 es van aprovar amb els vots d’ERC, amb l’argument que es destinaven 2.339,4 milions d’euros en inversions per a Catalunya, dels quals durant el primer semestre d’enguany l’Estat només n’ha invertit 275,6, el 13,3%. L’acord incloïa una clàusula perquè una comissió es reunís cada quatre mesos per fer el seguiment del grau d’execució, però mai no s’ha reunit. N’hem après?

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.