Connecta amb nosaltres

Economia

El preu del lloguer, un greu problema

Amb el lloguer de l’habitatge cal fer política i deixar de parlar de polítiques

Publicat

on

El passat 2 d’agost es reunia la Comissió bilateral Estat-Generalitat que no ho feia des de fa tres anys i en la que s’estrenava la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, amb 56 traspassos estatutaris pendents (incompliments de la llei per part de l’Estat). La voluntat de “diàleg” del govern espanyol es va fer palesa quan el dia següent, 3 d’agost, el Consell de Ministres aprovava la interposició de dos recursos d’inconstitucionalitat al TC contra la legislació catalana en matèria d’habitatge. Tenim un greu problema amb el preu del lloguer de l’habitatge que no solament afecta els més vulnerables sinó cada vegada a capes més amplies de la societat. Les lleis catalanes, que posen un topall al preu del lloguer no deixen de ser un pegat transitori, però molt necessari, fins que s’afronti el problema de fons. En altres països europeus també existeixen lleis semblants i s’estan cercant solucions.

Dualitat política

En una economia de lliure mercat les rendes de lloguer són les que estableixen les parts en el contracte d’arrendament. I aquí el dret a la propietat privada i el de la llibertat econòmica xoquen amb la funció social de la propietat. Les dues polítiques que es proposen són o bé el control dels lloguers o bé les bonificacions fiscals. L’estat espanyol és a la cua d’Europa en habitatge social tant en inversió com en quantitat: 0,9 pisos per 100 habitants, quan la mitjana europea és de 3,8. Alemanya votarà el 26 de setembre en les primeres eleccions post-Merkel i els berlinesos, a més, es pronunciaran sobre si s’ha d’expropiar a les empreses que tenen més de 3.000 pisos a Berlín. Se’n volen expropiar fins a 240.000. Les indemnitzacions passaran dels 36.000 milions d’euros. I com s’ho faran sense arruïnar el municipi? Doncs, emetran deute públic i a mesura que ingressin pels nous lloguers assequibles l’amortitzaran.

Fre a la construcció

Ni l’Estat, ni la Generalitat, avui una mera “Gestoria Aragonès”, a penes impulsen la compra o construcció d’habitatges de propietat pública, i quan ho fa l’Ajuntament sovint ho fa malament. És el cas de l’immoble que ha comprat per dedicar-lo a habitatge social al carrer Balmes, 16, en ple centre de Barcelona, i pel que ha pagat a raó de 4.000 euros el metre quadrat, quan en altres barris podia fer-ho per la meitat d’aquest preu. A més, obligar als promotors d’obra nova a destinar el 30% de l’edifici a habitatge social ha frenat la construcció d’habitatges a Barcelona. És a dir, la ‘‘Gestoria Colau’’ tampoc funciona gaire bé si fem cas de les enquestes del propi Ajuntament que situen la mala gestió del consistori com el segon problema més greu que té la ciutat. Cal que totes les administracions facin una política d’habitatge de veritat. No val seure a la poltrona quatre o vuit anys i deixar-ho per al següent…

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

L’Ajuntament finança dues iniciatives que aporten valor social al Poble-sec

Menja’t Montjuïc i Solucions Socials Sostenibles s’han finançat amb el programa ‘Impulsem el que fas’

Publicat

on

Unir cultura i gastronomia, o plats preparats per afavorir la inserció social. Són les dues propostes ubicades al Poble-sec que s’han beneficiat de les subvencions Impulsem el que fas de l’Ajuntament en la seva cinquena edició. El programa aporta fins al 80% del pressupost dels projectes, i els entrega en el moment que es dona la subvenció. Això és una “peça clau per engegar la nova activitat econòmica”, asseguren fonts municipals.

Menja’t Montjuïc, la unió dels restauradors contra la crisi

Una de les beneficiades al Poble-sec és Menja’t Montjuïc. L’origen és en les restriccions als restauradors per la pandèmia. Van unir-se per donar-se suport mutu i van acabar sent entitat. “Som locals petits, de gestió familiar, amb cuina honesta i preparada al local”, afirma Michaela Tocco, vocal de l’entitat i directora dels projectes per a Impulsem el que fas.

Han presentat a les subvencions el pla Menja’t les estacions que busca “que durant tot l’any es doni valor a la gastronomia; sol estar orientada al valor econòmic i volem valorar l’art de menjar”, diu Tocco. El pla inclou activitats al llarg de l’any per un turisme “responsable i sostenible amb una oferta de qualitat i autèntica”.

Inclou l’Arqueotapa (vegeu notícia d’aquesta pàgina), la participació al Grec  –aquest any volen sumar-hi que el Grec baixi al Poble-sec–, esdeveniments al Castell de Montjuïc o el Viu Montjuïc, sortejos d’entrades a museus de Montjuïc amb sopars a càrrec de dones restauradores, i volen organitzar el Nadal Solidari al barri.

“El Poble-sec és als peus de Montjuïc i es mereix una retroalimentació positiva: que el parc cultural visqui gràcies a la presència de restaurants i viceversa”, assegura Tocco. Diu que la subvenció els ha “ajudat moltíssim”. Si no, haurien hagut de posar més diners de la seva butxaca, o no haurien pogut tenir tanta envergadura.

Bon Cor, inserció social a través del menjar

Gràcies a aquest programa, al carrer Font Honrada, 2-4, ha obert la botiga Bon Cor. La porta la cooperativa Solucions Socials Sostenibles, que abans de la pandèmia feia inserció a persones amb risc d’exclusió social a través de càterings. “Fem un itinerari d’inserció perquè s’incorporin al mercat laboral”, explica Bruno López, el seu president.

La idea és que agafin experiència en tasques diverses, com la cuina, la sala, el transport o la neteja, perquè “és més fàcil trobar feina treballant que estant a l’atur”, afirma. Per la pandèmia van aturar-se els càterings, i va sorgir la idea de crear un “hub d’economia social” que inclogui un magatzem de càtering, un coworking per a entitats i la botiga Bon Cor.

La botiga està feta amb material reciclat. “Tenim neveres del zoo dins la campanya Barcelona + sostenible”, explica. Vol ser una rostisseria on poder comprar menjar preparat, amb plàstic zero i amb productes de proximitat i de temporada. Col·laboren amb Càritas perquè persones que ho necessitin puguin rebre menjar “sense una estigmatització”. Qui ho vol, pot apadrinar menús per a aquestes persones. La subvenció ha estat “vital” per a ells. “Ens ha permès fer tota la reforma i comprar la maquinària”, afirma. A més, són en un programa del SOC per contractar aturats de llarga durada, dones i persones trans.

Continua llegint

Economia

Fons europeus i l’espoli inacabable

L’ocupació del nostre país es fa palès en un espoli econòmic de caire colonial i en un ciberespionatge sense precedents

Publicat

on

Per

Els catalans vàrem pagar a l’Estat el 2021 la xifra rècord de 44.198 milions d’euros en impostos (IRPF, IVA, IS, etc.) i l’Estat ens tornarà a l’entorn de la meitat (uns 22.000 milions) el 2023 mitjançant lliuraments mensuals, tot ben dosificat. La diferència és el dèficit fiscal, un espoli sense parangó ni dins ni fora de la UE. D’altra banda, la resposta de la UE a l’embat de la crisi sanitària, i a la transformació digital de l’economia sobre el principi de la sostenibilitat ha estat crear un fons de 750.000 milions d’euros (el Next Generation), dels quals 140.000 van destinats a l’Estat espanyol fins al 2026. En teoria una oportunitat per millorar el model econòmic i empresarial. A la pràctica, s’ha usat el vell model centralista per a la gestió dels fons, en detriment de les comunitats autònomes.

Repartiment dels fons

El 2021, dels 26.634 milions d’euros que va rebre l’Estat dels fons europeus només 11.246,8 es van transferir a les autonomies, dels quals 1.578,7 a Catalunya (el 14%): 206,08 d’euros per habitant, (la penúltima comunitat), en front dels 412,48 d’euros per extremeny, 353,36 d’euros per riojà, etc. A més, la finalitat d’aquests fons ja l’havia decidit l’Estat i no la Generalitat. Una altra part es va adjudicar a través de concurs i d’aquesta Catalunya en va rebre el 17%. L’Estat va adjudicar a dit la resta. El resultat final és que Catalunya només va rebre el 7,8% dels fons, tot i representar el 19% de l’economia de l’Estat. Si sumem el dèficit fiscal als 3.500 milions de “dèficit” de fons europeus, sobrepassem els 25.000 milions d’euros en un sol any (el pressupost de la Generalitat per al 2022 és de 38.139 milions). Aquesta és la magnitud de l’atracament.

Espionatge a dojo

En l’àmbit polític, escrivia el diari Liberation sobre el ciberspionatge a l’independentisme català: “le plus grand cas d’espionnage politique en Europe” i el Washington Post deia sobre el Catalangate que “és una violació flagrant de les llibertats civils”. En una democràcia fins i tot el secret d’estat té límits: la vulneració de drets i la comissió o ocultació de delictes. No hi ha hagut, en el moment d’escriure aquestes línies, resposta política –repeteixo, política– i contundent de veritat a les accions criminals de l’Estat. Demanar la dimissió de la ministra de Defensa més aviat sembla un gest per salvar el cap del principal responsable, Pedro Sánchez. No cal legalitzar la marihuana, com proposa Santiago Niño Becerra, per amansir la població, la societat catalana ja és zombi, gràcies a la submissió dels polítics catalans a l’Estat. El dramaturg Ramón María del Valle-Inclán explica en la seva Luces de Bohemia l’última nit de Max Estrella, un poeta bohemi i cec que, irònicament és el que millor veu la realitat d’aquella Espanya: decadència moral i material, corrupció, incultura, supèrbia… que el poeta sintetitza en la frase “España es una deformación grotesca de la civilización europea”. Res ha canviat en un segle.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

L’electricitat posa en perill l’economia

La crisi energètica i la invasió d’Ucraïna posen al descobert el mal govern i la hipocresia dels polítics

Publicat

on

Per

Pedro Sánchez va dir que l’augment del preu de l’energia era culpa de Putin (fins ara era el postcovid): hipòcrita! Paul Krugman, premi Nobel d’economia, afirma, en canvi, que no hi ha cap raó objectiva perquè en pugi el preu: la UE continua rebent gas rus malgrat la guerra. L’elevat preu de l’electricitat ve de més lluny. El sistema de càlcul del preu majorista és comú a tota la UE i es fixa segons el de l’últim kilowatt, el generat amb gas, que és el més car. Aquesta era una manera d’afavorir i incentivar els productors d’energia renovable, la més barata, però ara ja no serveix. El 2021 el gas només representava el 21% de la generació d’electricitat a la UE; i a l’estat espanyol només el 8% el passat gener: hipòcrites!

Els guanys de les companyies

Les tres grans companyies (Endesa, Iberdrola i Naturgy) el 2021 van guanyar 6.500 milions, un 40% més que l’any anterior cometent grans abusos: l’estiu passat Iberdrola i Naturgy, van buidar els embassaments gallecs de Cenza, As Portas, Belesar i Sales en un 70% per produir energia barata i cobrar-la a preu d’or. Cal recordar que en cap país europeu s’ha arribat als preus de l’electricitat espanyola, potser perquè en molts d’ells les empreses elèctriques són estatals i aquí privades. Recordeu Esperanza Aguirre el 2005 dient allò de “antes alemana que catalana” quan Gas Natural pretenia fer una OPA a Endesa. Ara Endesa és en un 70% d’Enel, de l’estat italià, i aquesta elèctrica estima que guanyarà 7.400 milions d’euros del 2022 al 2024, dels quals més de 5.000 milions aniran a la seu de Roma. Calen profundes reformes estructurals dels mercats energètics, ara només es fa un pegat temporal, hipòcrites!

Hipocresia general

Un aprenent de Franco ha envaït Ucraïna. Pedro Sánchez vol que el jutgin per crims de guerra, però el 15 de març va impedir al Congreso modificar el codi penal per jutjar els crims del franquisme: hipòcrita! I després de dir que la independència és cosa del segle XIX, defensa la d’Ucraïna: hipòcrita! La del Sahara Occidental la deixa en mans del sàtrapa del Marroc: hipòcrita! Les armes que s’envien a Ucraïna són ajuda “per a la pau”: hipòcrites! Aquí van prohibir dir “presos polítics” i a Rússia “guerra”: hipòcrites! Hi ha 59 guerres actives al món, i si ets ucraïnès t’acullen, però si fuges d’una guerra a l’Àfrica per Melilla et reben a hòsties: hipòcrites! El periodista Jaime Peñafiel explica que van fer un test de Wechler a Felip VI i va resultar un coeficient intel·lectual de 27 sobre 100, i li diuen “el preparao”: hipòcrites! I el primer Borbó de la dinastia franquista conviu als Emirats amb el traficant d’armes libanès Abdul Rahman El Assir, a qui el CNI li perdona deutes tributaris perquè no expliqui els negocis amb la monarquia espanyola: hipòcrites! I el general Fernando Alejandre explica que l’exèrcit espanyol tenia un pla militar contra l’independentisme català… Sobra Putin, però sobre tot, tants fills de Putin.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021