Connecta amb nosaltres

Cultura

La cultura popular, en dificultats

Sense correfocs ni castells, les entitats no veuen la llum del final del túnel respecte a la possibilitat de celebrar esdeveniments com marca la tradició

Publicat

on

Si bé a l’edició del 2020 la Festa Major del Poble-sec es va haver de suspendre gairebé 24 hores abans del mateix pregó, enguany la pandèmia només ha permès celebrar una setmana gran edulcorada. De fet, no seria gaire desencertat assenyalar que la cultura popular encara hiverna des d’aquell març de 2020, pel fet que res ha tornat a ser igual entre les entitats i colles populars. La raó: les restriccions que el Procicat manté vigents. Un stand-by en les exhibicions públiques que ha passat major factura entre les respectives masses socials, que no pas a la seva economia.

“Hem de tenir en compte que hi ha entitats que basen la major part dels seus ingressos en les subvencions i d’altres que prefereixen obtenir recursos propis per no vincular-se a les institucions”, avança el president de la Federació Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec, Javier Velasco. Segons explica, les primeres han pogut sufragar més còmodament les despeses pròpies, ja que en bona part no compten ni amb local propi i la seva activitat s’ha aturat en sec, però pel que fa a les segones, sovint vinculades a l’economia social i solidària, han vist com, reiteradament, se’ls suspenien fonts d’ingressos com festes majors i activitats autogestionades que els servien per cobrir despeses fixes. “La veritat és que aquestes darreres estan molt malament…”, lamenta Velasco.

Caiguda d’associats

En canvi, el que l’àmplia majoria de les entitats sí que ha vist aprimar-se són les llistes d’associats. Mentre que algunes han patit petites fugues d’associats, tot i abaixar les quotes a la meitat, com és el cas dels Diables del Poble-sec, d’altres veuen el futur ben negre. Una de les més perjudicades: els Castellers del Poble-sec. Segons il·lustra el membre de la junta de la colla, Hèctor Iburo, la limitació a grups bombolla de 25 persones per assajar (quan abans eren més d’una seixantena) i la impossibilitat de fer castells en públic ha provocat la pràctica aturada de l’entitat.

“Ens ha caigut a sobre una creu, la massa social ha baixat perquè si nosaltres ens dediquem a fer castells i no els podem aixecar, la finalitat deixa d’existir; ara preveiem que pel 2022 seguirem igual i calculem que cap al 2023 gairebé haurem de refundar l’entitat”, considera Iburo. Què ha generat aquesta dinàmica? Que part dels seus associats hagi decidit buscar altres alternatives culturals amb què omplir el seu temps d’oci. Al final, l’única aparició pública que els castellers tenen confirmada de cara a la nova temporada és la Festa de la Mercè, on aixecaran dos pilars de quatre a la plaça de Sant Jaume, en comptes d’alçar castells de set o aventurar-se amb un de vuit. Ja després de la Festa Major de la capital, l’agenda la tenen pràcticament en blanc

“Evidentment que ens vam nodrir de la febrada que hi havia abans de la pandèmia pels castells, i vam créixer en associats, però ara el pronòstic és el que tenim. Quan tornem a fer assajos de manera normalitzada, serà com refundar l’entitat i haurem de tornar a sortir a captar gent, a no ser que abans l’entitat s’acabi cremant perquè és complicat estar a junta i treballar en els aspectes tècnics quan després mai pots desenvolupar tot el teu potencial”, comenta.

Reciclatge d’espectacles

Més enllà de conduir a la suspensió d’esdeveniments, les restriccions sanitàries també han provocat que les entitats hagin de repensar les seves exhibicions públiques. Un dels casos més flagrants: els no-corre-foc. Tal com relata la membre de la junta dels Diables del Poble-sec, Sandra Garibaldi, actualment només tenen previst fer una exhibició de pirotècnia per La Mercè. “Després crec que tindrem molt poca activitat i per veure un correfoc com teníem abans, potser haurem d’esperar fins a l’entrada de l’estiu vinent”. “Tant de bo m’equivoqui”, sospira.

En la mateixa línia, Velasco també apunta com la Colla de Geganters i Grallers del Poble-sec també ha hagut de transformar els seus espectacles públics. Ara, en comptes de fer cercavila, s’han de cenyir a fer ballar les figures en un espai delimitat per les organitzacions d’esdeveniments. Un fet, però, que almenys ha permès als membres de la colla seguir els assajos de forma habitual, de manera que “els grallers, tabalers i tota la resta de músics han pogut seguir el ritme habitual i no haver de tornar a començar”. El que tots esperen que no falli és la ciutadania un cop puguin tornar a omplir carrers i places.

Fotografia | Castellers del Poble-sec

Cultura

L’escena musical es revifa a El Molino i Paral·lel 62

Publicat

on

El Poble-sec és, sens dubte, un epicentre de l’activitat musical de Barcelona amb El Molino i la sala Paral·lel 62 (antiga BARTS) com a protagonistes. El primer, reobert no fa ni una setmana (amb una oferta que combina música, gastronomia i còctels), presenta una oferta d’artistes internacionals que abasten des del jazz fins al flamenc, amb alguns dels noms més destacats de l’escena actual.

Entre l’extensa programació de la mítica sala, destaca el concert del 8 de novembre, en el qual el saxofonista de Nova Orleans Donald Harrison buscarà transformar l’espai en un club de jazz de la seva terra natal. En paral·lel, la llegenda del jazz Eliane Elias actuarà els dies 9 i 10 de novembre.

El 17 de novembre arribarà el trompetista Keyon Harrold, reconegut per la seva fusió de jazz, soul i afrobeat, mentre que els germans Hernández, de ‘Maestro Espada’, portaran el folklore de la seva terra el 21 de novembre.

La cantautora Mayte Martín farà un homenatge al passat i un agraïment al flamenc el 23 de novembre, i el 24 de novembre la saxofonista Lakecia Benjamin revisitarà el seu àlbum ‘Phoenix’. El 5 de desembre serà el torn del Lluc Casares Sextet, amb un repertori jazzístic influenciat pels grans mestres que el van inspirar.

A banda d’aquests concerts, ‘El Molino’ comptarà amb espectacles de stand-up, o monòlegs en viu, per tal d’oferir propostes per a tota classe de públic i convertir-se en la referència del gènere.

Paral·lel 62

Pel que fa a la sala Paral·lel 62, aquesta tornarà a programar per onzena vegada El Petit Príncep (a partir del 5 de desembre). A més, el Festival de Jazz de Barcelona portarà Shabaka aquest 30 d’octubre, i la multiinstrumentista MARO visitarà l’espai el 10 de novembre, en un concert que serà l’última oportunitat de veure-la amb els guitarristes Pau Figueres i Darío Barroso. •

Continua llegint

Cultura

MiróMatisse: més enllà de les imatges

La Fundació Joan Miró presenta, fins al febrer de 2025, aquesta exposició amb la col·laboració del Musée Matisse de Niça

Publicat

on

Per

L’exposició MiróMatisse: més enllà de les imatges arriba per desafiar clixés i posar de manifest les profundes connexions entre dos grans artistes, Henri Matisse i Joan Miró. Encara que pertanyen a generacions diferents –Matisse va néixer el 1869 i Miró el 1893– i estan associats amb moviments artístics diversos com el fauvisme i el surrealisme, respectivament, la mostra revela les relacions constructives entre les seves obres i concepcions de l’art.
Aquesta exposició, a la Fundació Miró, no només es basa en la biografia dels artistes, sinó que explora com van influir-se mútuament a través de les seves crítiques a la tradició de les imatges a Occident. Més enllà d’allò superficial, l’exposició busca analitzar moments decisius en què les influències van ser especialment productives, com el pensament del fauvisme en Miró a finals de la dècada del 1910 i l’estímul que les obres de Miró van aportar a Matisse a mitjan anys trenta. Finalment, MiróMatisse: més enllà de les imatges compararà les pràctiques compartides dels dos artistes, incloent llibres il·lustrats i grans composicions monumentals, culminant en una confrontació final entre les seves obres més significatives, que posen de manifest el seu llegat artístic. L’exposició és una oportunitat per redescobrir i reevaluar el treball d’aquests dos mestres de l’art modern.

Continua llegint

Cultura

Un psicòleg enamorat

L’escriptor i psicòleg Ismael Clavero ens ha enviat un conte on ens parla del poder de les dedicatòries als llibres…

Publicat

on

Per

Algun diumenge, passejant per les parades del mercat de llibres de segona mà, a Sant Antoni, m’he topat amb la meva obra: Viure en parella. Una guia imprescindible. D’entrada m’empipa que el lector s’hagi desfet per quatre cèntims d’un títol que tant em va costar d’escriure. Però després, com a bon psicòleg especialista en el món de la parella, no puc estar-me de tafanejar si hi ha anotacions als marges o alguna dedicatòria d’amor a la primera plana. Poc em podia imaginar trobar-me la meva de pròpia:
Per a tu, Pep,
a qui més estimo.   
Per sempre junts.
Emili
És l’exemplar que havia regalat a qui, fins fa quatre dies, era el meu company de vida.
–Quan li han portat aquest llibre?– he inquirit al venedor, un paio ventrut amb els botons de sota la camisa descordats.
–Fa una estona. Me l’ha dut un noi escanyolit i una mica malgirbat.
El Pep, no hi ha dubte.
Quan l’home s’ha tombat per atendre altres clients, he amagat la meva obra sota l’americana i m’he esvanit silenciós, com un gat afamat. Instintivament, m’he dirigit cap on ha estat casa meva, a prop d’El Molino, on he viscut cinc anys amb el Pep. L’he caçat al portal en plena mudança, ajudat per un nano de rínxols rossos deu anys més jove que jo. Traïdor!
Quan han pujat a buscar més paquets, m’he apropat al portal i he entaforat el llibre dins el camal d’uns texans que sobresortien d’una de les capses. Abans, hi he afegit una renovada dedicatòria a sota de l’antiga: Cabró!
Passada una estona, mentre dinava a casa els pares, se m’ha dibuixat un somriure venjatiu al rostre, imaginant la cara del Pep quan es retrobi amb la meva obra una altra vegada.
Al següent diumenge el maleït llibre tornava a estar a la mateixa parada de Sant Antoni. Aquest cop, el llibreter revingut no m’ha tret l’ull de sobre i he hagut d’afluixar quinze euros per endur-me’l. Seguidament, m’he assegut en un banc, absent. Un transeünt m’ha preguntat si em trobava bé. No he respost.
Dilluns al matí, abans d’obrir el meu consultori, he anat a l’oficina de correus per reenviar el llibre a l’única adreça que em queda del Pep: l’institut on fa de mestre.
Diumenge, no m’he pogut estar de tornar a Sant Antoni i tan bon punt el llibreter m’ha vist venir de lluny, m’ha cridat agitant el llibre amb el braç.
–Senyor Emili, aquí!– Els ulls li brillaven.
Com és que sap qui soc? Haurà guipat la fotografia de la contraportada?
Al ja cèlebre full de dedicatòries n’hi consta una nova del Pep: hola, seràs capaç de deixar-me en pau?
En exhibir tres bitllets de cinc, el paradista m’ha fet que no amb l’índex:
–Són cent vint-i-cinc. Els llibres amb història augmenten el seu valor…
–Em pren per ximple?
Ara mateix, i havent fet auto-teràpia, estic centrat en la redacció del meu segon llibre: Decàleg per tancar una relació de parella satisfactòriament. Però una obsessió malaltissa comença a pertorbar-me les nits d’insomni: enviar el nou manuscrit quan l’hagi enllestit a ja sabeu qui.
ISMAEL CLAVERO (www.enequilibri.net)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024