Connecta amb nosaltres

Cultura

La cultura popular, en dificultats

Sense correfocs ni castells, les entitats no veuen la llum del final del túnel respecte a la possibilitat de celebrar esdeveniments com marca la tradició

Publicat

on

Si bé a l’edició del 2020 la Festa Major del Poble-sec es va haver de suspendre gairebé 24 hores abans del mateix pregó, enguany la pandèmia només ha permès celebrar una setmana gran edulcorada. De fet, no seria gaire desencertat assenyalar que la cultura popular encara hiverna des d’aquell març de 2020, pel fet que res ha tornat a ser igual entre les entitats i colles populars. La raó: les restriccions que el Procicat manté vigents. Un stand-by en les exhibicions públiques que ha passat major factura entre les respectives masses socials, que no pas a la seva economia.

“Hem de tenir en compte que hi ha entitats que basen la major part dels seus ingressos en les subvencions i d’altres que prefereixen obtenir recursos propis per no vincular-se a les institucions”, avança el president de la Federació Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec, Javier Velasco. Segons explica, les primeres han pogut sufragar més còmodament les despeses pròpies, ja que en bona part no compten ni amb local propi i la seva activitat s’ha aturat en sec, però pel que fa a les segones, sovint vinculades a l’economia social i solidària, han vist com, reiteradament, se’ls suspenien fonts d’ingressos com festes majors i activitats autogestionades que els servien per cobrir despeses fixes. “La veritat és que aquestes darreres estan molt malament…”, lamenta Velasco.

Caiguda d’associats

En canvi, el que l’àmplia majoria de les entitats sí que ha vist aprimar-se són les llistes d’associats. Mentre que algunes han patit petites fugues d’associats, tot i abaixar les quotes a la meitat, com és el cas dels Diables del Poble-sec, d’altres veuen el futur ben negre. Una de les més perjudicades: els Castellers del Poble-sec. Segons il·lustra el membre de la junta de la colla, Hèctor Iburo, la limitació a grups bombolla de 25 persones per assajar (quan abans eren més d’una seixantena) i la impossibilitat de fer castells en públic ha provocat la pràctica aturada de l’entitat.

“Ens ha caigut a sobre una creu, la massa social ha baixat perquè si nosaltres ens dediquem a fer castells i no els podem aixecar, la finalitat deixa d’existir; ara preveiem que pel 2022 seguirem igual i calculem que cap al 2023 gairebé haurem de refundar l’entitat”, considera Iburo. Què ha generat aquesta dinàmica? Que part dels seus associats hagi decidit buscar altres alternatives culturals amb què omplir el seu temps d’oci. Al final, l’única aparició pública que els castellers tenen confirmada de cara a la nova temporada és la Festa de la Mercè, on aixecaran dos pilars de quatre a la plaça de Sant Jaume, en comptes d’alçar castells de set o aventurar-se amb un de vuit. Ja després de la Festa Major de la capital, l’agenda la tenen pràcticament en blanc

“Evidentment que ens vam nodrir de la febrada que hi havia abans de la pandèmia pels castells, i vam créixer en associats, però ara el pronòstic és el que tenim. Quan tornem a fer assajos de manera normalitzada, serà com refundar l’entitat i haurem de tornar a sortir a captar gent, a no ser que abans l’entitat s’acabi cremant perquè és complicat estar a junta i treballar en els aspectes tècnics quan després mai pots desenvolupar tot el teu potencial”, comenta.

Reciclatge d’espectacles

Més enllà de conduir a la suspensió d’esdeveniments, les restriccions sanitàries també han provocat que les entitats hagin de repensar les seves exhibicions públiques. Un dels casos més flagrants: els no-corre-foc. Tal com relata la membre de la junta dels Diables del Poble-sec, Sandra Garibaldi, actualment només tenen previst fer una exhibició de pirotècnia per La Mercè. “Després crec que tindrem molt poca activitat i per veure un correfoc com teníem abans, potser haurem d’esperar fins a l’entrada de l’estiu vinent”. “Tant de bo m’equivoqui”, sospira.

En la mateixa línia, Velasco també apunta com la Colla de Geganters i Grallers del Poble-sec també ha hagut de transformar els seus espectacles públics. Ara, en comptes de fer cercavila, s’han de cenyir a fer ballar les figures en un espai delimitat per les organitzacions d’esdeveniments. Un fet, però, que almenys ha permès als membres de la colla seguir els assajos de forma habitual, de manera que “els grallers, tabalers i tota la resta de músics han pogut seguir el ritme habitual i no haver de tornar a començar”. El que tots esperen que no falli és la ciutadania un cop puguin tornar a omplir carrers i places.

Fotografia | Castellers del Poble-sec

Cultura

Retorn al Canal 4

Males Herbes recupera una de les grans distopies
de la literatura catalana

Publicat

on

Avel·lí Artís i Gener (1912-2000), més conegut com a Tísner, passarà a la història de la literatura catalana gràcies a la magnífica Paraules d’Opòton el Vell, una divertida creació que pivota al caire del que avui anomenem crítica decolonial i on se’ns expliquen les aventures d’un terrissaire que va formar part de l’expedició asteca que va descobrir Europa.

Amb tot, no voldria pas oblidar que Tísner també va ser un excel·lent ninotaire, així com un brillant traductor —entre les obres que va anostrar al català, destaquen les versions de Gabriel García Márquez, Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada, una adaptació de L’Aleph, de Jorge Luis Borges o la traducció d’Els cadells i altres narracions, de Mario Vargas Llosa—.

Avui, però, en vull parlar perquè l’editorial Males Herbes ha recuperat L’enquesta del Canal 4, que va rebre el Premi Sant Jordi de 1972. Una distopia que ens parla del Canal 4, una cadena de televisió que exerceix de govern i que, a la vegada, es configura com una idíl·lica societat tancada i perfecta. Aquesta brillant crítica a la política-espectacle i al poder omnívor dels mitjans de comunicació fou escrita com una “aportació literària a la lluita contra Franco”, un “cant d’optimisme” per recordar-nos que per més ferotges que siguin les dictadures, totes acaben caient.

No voldria acabar aquesta columna sense explicar-vos una curiositat sobre la novel·la: Tísner mai no la va escriure… sinó que la va dictar, ja que aquesta obra va ser confegida quan l’autor va patir el despreniment de retina que li feu perdre l’ull. Això, crec, serveix per explicar tant el doll de naturalitat i oralitat que desprèn la narració, com el fet que, llegida avui, ens resulti tan actual que no sembla possible que fos escrita fa més de cinquanta anys. •

Continua llegint

Cultura

El Festival Grec es desborda més enllà de Montjuïc

Publicat

on

La ciutat es prepara per acollir una nova edició del Festival Grec, i aquest 2025 promet ser més expansiu i intergeneracional que mai. Amb el lema “Tot Barcelona és Grec”, la nova directora artística, Leticia Martín Ruiz, impulsa una programació del 26 de juny al 4 d’agost per convertir la ciutat en un tapís d’expressions escèniques: prop de 90 espectacles repartits en més de 50 espais.

Si Montjuïc és el cor bategant del festival, enguany el Grec deixa clar que les seves artèries s’escampen per tots els racons de la ciutat. L’Arc de Triomf es transforma en platea urbana amb l’acció ‘Teatre de Campanya’ de Marc Salicrú. El Jardí Botànic, la Fundació Miró, la Biblioteca de Catalunya, o fins i tot el Santuari del Carme, acullen propostes escèniques que desdibuixen els límits entre espai públic i teatral.

La temàtica central d’aquesta 49a edició gira al voltant de “l’avui”: la identitat comunitària, la intimitat i la crítica social. Ho fan noms com William Kentridge, Sidi Larbi Cherkaoui, Milo Rau, o Max Richter, però també amb el talent local com Historia de l’amor de l’Agrupación Señor Serrano o Oasi d’Irene Vicente Sala.

El faune, símbol històric del festival, recupera protagonisme com a imatge de l’edició. Al cartell d’enguany, creat per l’estudi CODEA i la Clara Aguilar, el faune esdevé figura nòmada que travessa espais i mons, una metàfora perfecta del Grec. Indisciplinat, obert i transformador.

El Teatre Grec, com sempre, acull les cites més esperades: l’estrena mundial de Le Petit Cirque, el retorn de Clara Peya, la dansa d’Ihsane, o l’energia de Rozalén. També hi tindran lloc homenatges (a Pau Riba), clàssics renovats, i vetllades especials com La Nit del Músic Alt.

Una de les apostes més celebrades és l’obertura a públics familiars. Amb activitats a la Plaça Margarida Xirgu i propostes més infantils, tot està pensat perquè els més petits també s’enamorin del teatre. •

Continua llegint

Cultura

Alma Occident Festival 2025: un mes sencer de música amb grans noms i talents emergents

Publicat

on

Després de l’èxit rotund de la seva segona edició, Alma Occident Festival ja ha anunciat la seva nova convocatòria, que se celebrarà del 26 de juny al 21 de juliol al Poble Espanyol. Aquest festival de música es consolida com un dels esdeveniments culturals més esperats de la ciutat, amb una programació que combina grans artistes internacionals, nacionals i joves talents emergents.

El cartell d’aquesta edició compta amb noms de primera fila, com Wilco, que serà l’encarregat d’obrir el festival. També passaran pels escenaris figures com Residente, Madness, Zahara, Guitarricadelafuente, Rag’n’Bone Man, The Corrs, Alan Parsons o Julieta Venegas. Tots els artistes conformen un ventall d’estils que abasta des del rock i el pop fins a sons urbans i alternatius.

A més, una de les apostes més destacades d’Alma Occident Festival és la promoció de nous talents de la música. Entre els artistes emergents que formaran part de la programació destaquen Alba Morena, BAGDAD!, Gara Durán, Andrea Bayardo, Maestro Espada, Ven’nus, Sofia Shizuko, New Wave Kill, Camila Guevara i Eva Sola. Aquest espai per a les noves propostes garanteix que el festival sigui també una plataforma per a la renovació i l’exploració sonora.

Wilco, cap de cartell

En aquest concert a Montjuïc, Wilco aprofitarà per presenar el seu àlbum més recent, Cousin, produït per l’aclamada artista gal·lesa Cate Le Bon. El disc mostra una nova faceta del grup, en el qual incorpora sons frescos com saxòfons i guitarres japoneses. Després d’una dècada d’èxits a l’esquena i col·laboracions icòniques, Wilco ha decidit seguir trencant barreres i captar, una vegada més, l’atenció dels seus fans.

El contrapunt al festival l’oferirà Álvaro Lafuente, conegut com Guitarricadelafuente, qui torna als escenaris aquest 2025 amb una gira que recorrerà les principals ciutats d’Espanya. Al Poble Espanyol oferirà dos concerts a principis de juliol.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024