Connecta amb nosaltres

Cultura

La cultura popular, en dificultats

Sense correfocs ni castells, les entitats no veuen la llum del final del túnel respecte a la possibilitat de celebrar esdeveniments com marca la tradició

Publicat

on

Si bé a l’edició del 2020 la Festa Major del Poble-sec es va haver de suspendre gairebé 24 hores abans del mateix pregó, enguany la pandèmia només ha permès celebrar una setmana gran edulcorada. De fet, no seria gaire desencertat assenyalar que la cultura popular encara hiverna des d’aquell març de 2020, pel fet que res ha tornat a ser igual entre les entitats i colles populars. La raó: les restriccions que el Procicat manté vigents. Un stand-by en les exhibicions públiques que ha passat major factura entre les respectives masses socials, que no pas a la seva economia.

“Hem de tenir en compte que hi ha entitats que basen la major part dels seus ingressos en les subvencions i d’altres que prefereixen obtenir recursos propis per no vincular-se a les institucions”, avança el president de la Federació Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec, Javier Velasco. Segons explica, les primeres han pogut sufragar més còmodament les despeses pròpies, ja que en bona part no compten ni amb local propi i la seva activitat s’ha aturat en sec, però pel que fa a les segones, sovint vinculades a l’economia social i solidària, han vist com, reiteradament, se’ls suspenien fonts d’ingressos com festes majors i activitats autogestionades que els servien per cobrir despeses fixes. “La veritat és que aquestes darreres estan molt malament…”, lamenta Velasco.

Caiguda d’associats

En canvi, el que l’àmplia majoria de les entitats sí que ha vist aprimar-se són les llistes d’associats. Mentre que algunes han patit petites fugues d’associats, tot i abaixar les quotes a la meitat, com és el cas dels Diables del Poble-sec, d’altres veuen el futur ben negre. Una de les més perjudicades: els Castellers del Poble-sec. Segons il·lustra el membre de la junta de la colla, Hèctor Iburo, la limitació a grups bombolla de 25 persones per assajar (quan abans eren més d’una seixantena) i la impossibilitat de fer castells en públic ha provocat la pràctica aturada de l’entitat.

“Ens ha caigut a sobre una creu, la massa social ha baixat perquè si nosaltres ens dediquem a fer castells i no els podem aixecar, la finalitat deixa d’existir; ara preveiem que pel 2022 seguirem igual i calculem que cap al 2023 gairebé haurem de refundar l’entitat”, considera Iburo. Què ha generat aquesta dinàmica? Que part dels seus associats hagi decidit buscar altres alternatives culturals amb què omplir el seu temps d’oci. Al final, l’única aparició pública que els castellers tenen confirmada de cara a la nova temporada és la Festa de la Mercè, on aixecaran dos pilars de quatre a la plaça de Sant Jaume, en comptes d’alçar castells de set o aventurar-se amb un de vuit. Ja després de la Festa Major de la capital, l’agenda la tenen pràcticament en blanc

“Evidentment que ens vam nodrir de la febrada que hi havia abans de la pandèmia pels castells, i vam créixer en associats, però ara el pronòstic és el que tenim. Quan tornem a fer assajos de manera normalitzada, serà com refundar l’entitat i haurem de tornar a sortir a captar gent, a no ser que abans l’entitat s’acabi cremant perquè és complicat estar a junta i treballar en els aspectes tècnics quan després mai pots desenvolupar tot el teu potencial”, comenta.

Reciclatge d’espectacles

Més enllà de conduir a la suspensió d’esdeveniments, les restriccions sanitàries també han provocat que les entitats hagin de repensar les seves exhibicions públiques. Un dels casos més flagrants: els no-corre-foc. Tal com relata la membre de la junta dels Diables del Poble-sec, Sandra Garibaldi, actualment només tenen previst fer una exhibició de pirotècnia per La Mercè. “Després crec que tindrem molt poca activitat i per veure un correfoc com teníem abans, potser haurem d’esperar fins a l’entrada de l’estiu vinent”. “Tant de bo m’equivoqui”, sospira.

En la mateixa línia, Velasco també apunta com la Colla de Geganters i Grallers del Poble-sec també ha hagut de transformar els seus espectacles públics. Ara, en comptes de fer cercavila, s’han de cenyir a fer ballar les figures en un espai delimitat per les organitzacions d’esdeveniments. Un fet, però, que almenys ha permès als membres de la colla seguir els assajos de forma habitual, de manera que “els grallers, tabalers i tota la resta de músics han pogut seguir el ritme habitual i no haver de tornar a començar”. El que tots esperen que no falli és la ciutadania un cop puguin tornar a omplir carrers i places.

Fotografia | Castellers del Poble-sec

Cultura

El conte: ‘L’Avi’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, aquest cop ens ha escrit un conte de Nadal que succeeix a la Plaça del Sortidor del Poble-sec, que fins l’any 1992 es va dir Plaza Blasco de Garay…

Publicat

on

Per

Des que l’avi no hi és que t’avorreixes. Ell sempre jugava amb tu. Avui, dia de Nadal, el trobaràs a faltar. T’acostes a la cuina. Veus la mare encarada als fogons i el pare tallant verdures sobre una fusta. Reclames la seva atenció, penses que amb les bones notes que has tret te la mereixes. Però no et fan cas i et diuen que baixis a comprar escopinyes a la botiga del Saif. Protestes, però hi vas.

Coneixes bé la botiga, fa cantonada a la “Plaça del Sortidor”. Entre el desordre dels articles trobes el que busques. Passes per caixa i en Saif et pregunta per què fas aquesta cara de moix. Li expliques que t’avorreixes, que l’avi ja no hi és. Llavors en Saif et diu que té un regal per a tu. Entra dins d’un rebost tenebrós i surt amb un trosset de fusta fumejant, et demana que tanquis els ulls i que pensis un desig. Ho fas: “Jugar amb l’avi”. Quan obres les parpelles el Saif et somriu i et torna el canvi. Surts de la botiga i de seguida sents que la densitat de l’aire és diferent. La plaça sembla una altra, no hi ha cotxes. Mires la placa i hi llegeixes “Plaza Blasco de Garay”, no entens res i, sobtadament, una pilota de cuir i roba t’arriba als peus.

–Hola, em dic Pere, ens en falta un; jugues?

En Pere et resulta familiar, afirmes amb el cap i fas equip amb ell i tres nens més. Mai havies jugat al carrer. Dos bancs de pedra fan de porteria. Corres. Rius. Caus. T’esgarrinxes un genoll. Marques gol. Crides el nom de Messi. T’abraces amb els nous amics. Fins que en Pere agafa la pilota i et diu que han de marxar, tu també has de marxar; t’espera el dinar de Nadal. Preguntes si hi seran a la tarda i en Pere et diu que ell sempre hi és. També et pregunta qui és en Messi, tu penses que fa broma i rius. Quan puges pel carrer Blasco de Garay per arribar a casa et gires i veus com la plaça torna a tenir l’aspecte de sempre, mires la placa i hi llegeixes “Plaça del Sortidor”.

Els pares t’esperen somrients i amb la taula ben parada. Sobre el teu plat hi ha un paquet rectangular. L’obres.

–Un mòbil!

Ells t’abracen i et diuen que te’l mereixes. No expliques el que t’ha passat fa un moment. Saps que no et creuran. Llavors veus com el pare s’omple la copa de vi, l’alça amb els ulls negats i proposa un brindis: “Bon Nadal! I allà on siguis, Bon Nadal avi Pere!

ISAAC CORTÉS I DOMINGO

Continua llegint

Cultura

Després del coma…

Publicat

on

En deu anys, l’escriptor i editor Marc Moreno (Barcelona, 1977) ha traçat una carrera literària capaç de forjar una veu personal inconfusible on el suspens serveix de vehicle narratiu d’una mirada crítica que denuncia les baixes passions humanes per a aconseguir diners i poder, sense importar a qui hagin de trepitjar.

Si encara no heu llegit cap obra seva, us recomano que visiteu tan aviat com us sigui possible la vostra llibreria de referència o la biblioteca més propera i aconseguiu un exemplar de, per exemple, Temps de rates (La Magrana, 2017, guanyadora del VIII premi Crims de Tinta), Escapisme (Més Llibres, 2020), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014), Contra l’aparador (2015) o Després de la vergonya (2021), aquests quatre darrers publicats a Llibres del Delicte –la que a dia d’avui és, possiblement, la millor editorial de literatura negra en català–.

En aquesta darrera obra, hi trobareu la història d’en Pau, un home que decideix deixar enrere la seva dona, la Sandra, i un vailet de dos anys perquè s’ha enamorat perdudament d’una persona que acaba de conèixer, la Lluna. En Pau trenca la relació i, tot just sortir de l’edifici, un Mitsubishi Eclipse l’atropella. Quatre anys en coma després, en Pau es desperta a l’hospital amb els seus pares al costat, però no hi ha cap rastre ni de la Lluna, ni de la Sandra, ni del seu fill. El protagonista de la novel·la haurà de sobreposar-se a les seqüeles físiques i psicològiques que pateix per descobrir què va passar la nit en què va ser atropellat: Va ser realment una dissortada coincidència, un accident de trànsit més o algú va intentar fer-li mal o, fins i tot, acabar amb la seva vida?

Deixeu-vos atrapar per aquest domestic noir i no us en penedireu gens!

Continua llegint

Cultura

Veus literàries encadenades

La filòloga Marta Nadal recull a ‘Baula’ vint-i-una entrevistes a escriptores catalanes

Publicat

on

L’escriptora Maria Aurèlia Capmany deixà escrit al Dietari de prudències que “només hi ha una manera d’anar endavant i és recollir l’herència del passat i assimilar-la i modificar-la amb la pròpia interpretació”, i, precisament, a això és el que ha contribueix el darrer treball de la filòloga i crítica literària Marta Nadal a Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura (Comanegra, 2021), a recollir l’herència del passat perquè d’altres la puguin assimilar, interpretar i modificar.

Baules, Marta Nadal demostra el seu mestratge en el terreny de l’entrevista literària al llarg de vint-i-una converses amb algunes de les escriptores més interessants de les darreres dècades: Anna Murià, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria-Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer, Núria Cadenes, Sònia Moll, Àngels Gregori i Irene Solà. Unes entrevistes plenes de veu i matisos que ens poden servir per a conèixer el pensament de totes aquestes escriptores, com a mecanisme d’entrada o, com li hagués agradat a Montserrat Roig, com un vehicle per a apropar-nos a les veus desconegudes penjades a l’aire i de les escriptores en són transmissores.

No tinc cap dubte que aquest llibre serà una fita important a l’hora de reivindicar algunes de les veus que haurien de ser indiscutibles (i indiscutides) de la nostra literatura, unes veus que haurien de ser referents i que massa sovint han estat apartades a les golfes, tancades dins d’un injust rol secundari o, fins i tot, silenciades. Unes veus, en definitiva, que són capitals i essencials per a bastir la genealogia d’escriptores de la literatura catalana, una cadena, una herència forjada durant segles a la qual no hi podem pas renunciar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.