Les ciutats no sempre han estat organismes domesticats i codificats que es poden estudiar a Google Maps. A l’origen, les cases no tenien número i els carrers tenien nom però no placa. Si un foraster buscava algú en aquell dèdal de carrerons no li quedava cap altre remei que preguntar. De vegades, l’única manera d’orientar-se era oferir la distància aproximada a un edifici com una església, un palau o una catedral.
Els primers sistemes de numeració apareixen al segle XVIII. Al nostre país, aquesta novetat es va incorporar després de la Reial Cèdula de Carles III de 1769, que ordenava senyalitzar els carrers amb rajoles. A Barcelona aquest sistema es va implantar el 1770 i d’aquells anys encara queden plaques com les que es veuen a la intersecció dels carrers del Call, Sant Domènec del Call i Pas de l’Ensenyança. Una resa: “Quartel nº 3 Isla nº 20”, davant, la seva companya posa: “Quartel nº 4 Isla nº 2”. A més es conserven les que assenyalaven edificis notables, com les de Santa Maria del Mar, l’església de Nostra Senyora de la Misericòrdia (llibreria La Central), la de Santa Àgatha, la col·legiata de Santa Anna, o l’església del Sant Esperit del carrer Nou de Sant Francesc. Aquest sistema va mantenir la vella divisió administrativa medieval en cinc quarters (Palau, Sant Pere, Audiència, Sant Jaume i Arrabal), cadascun compost per vuit barris.
Les rajoles no es van substituir fins al 1847, quan es va organitzar la capital catalana en quatre districtes (Llotja, Sant Pere, Universitat i Sant Pau). El canvi va provocar l’aparició de les modernes lapidetes de marbre blanc, amb les lletres embotides en plom o bronze, del tipus: “Distrito 1º Barrio 3º Calle de Templarios”, “Distrito 2º Barrio 1º Calle de Sto. Domingo del Call”, o “Distrito 3º Barrio 8º Calle de Petritxol”.
En aquells anys ja hi va haver protestes per carrers mal retolats, o amb dues plaques diferents. Els veïns del carrer de la Basea es queixaven que hi havia dos números dotze. El 1857 es va publicar una nova ordenança municipal, que dividia Barcelona en deu districtes. A la nostra ciutat, les plaques d’aquesta època inclouen la divisió a “manzanas” com: “Distrito 1º Barrio 4º Manzana 1 Calle del Call”, “Distrito 3º Barrio 9º Manzana 1º Calle de la Porta-Ferrissa”, o “Distrito 4º Barrio 6º Manzana 1 Calle del Hospital”. Sobre això resulta molt clarificador l’estret carreró del Malnom a Ciutat Vella, on en uns pocs metres es poden veure plaques de diverses èpoques. Aquest sistema es va veure afectat pel projecte de Cerdà, per al qual es va dictar la legislació municipal del 1878 que respectava els deu districtes però incorporant l’Eixample. Aquesta organització es va traduir en nous petits marbres, en els quals passava a primer pla el carrer, i després el districte i el barri: “Plaza de la Verónica Dº de la Lonja Bº de la Trinidad”, “Calle de Ferlandina Dº Universitat Bº del Padró ”, “Plaza del Angel Dº de la Audiencia Bº de la Catedral”, o “Calle del Notariado Dº de la Universitat Bº de Belén”.
Canvis, regulacions i ordenances
Aquesta multiplicitat de models de placa va obligar a una primera operació de neteja el 1885, ja que hi havia rètols il·legibles per la brutícia. Novament es va regular l’organització territorial amb la incorporació dels barris perifèrics (molts conserven números de casa de quan eren localitats independents). Els deu nous districtes eren: Barceloneta/Poblenou, Sant Pere, Llotja/Audiència, Concepció, Drassanes, Sants/Hostafrancs/Les Corts, Gràcia/Sant Gervasi, Horta/Sant Andreu, i Sant Martí de Provençals; dividits al seu torn en 116 barris.
La divisió administrativa va patir nous canvis segons el color polític: Segona República, el franquisme i el primer ajuntament democràtic. Dels dos models franquistes es pot veure la placa que sobreviu al carrer de la Cucurulla (de metall esmaltat en blau i lletres blanques, com moltes numeracions de finca), i la del Passatge del Comerç (de marbre blanc). La majoria d’aquestes serien substituïdes per les actuals a partir de 1984. Alguna fins i tot es va convertir en projecte artístic, com el cas del projecte Hospital 106 que recorda aquesta direcció desapareguda per l’obertura de la Rambla del Raval, de la qual només queda l’antiga placa entre els números moderns 104 i 108.
XAVIER THEROS (Diari El País)
Societatfa 2 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Entrevistesfa 2 mesos
Societatfa 2 mesos
Hemerotecafa 1 mes
Històriafa 2 mesos
Societatfa 2 mesos
Societatfa 1 mes