L’índex de preus de consum (IPC) va augmentar el 2021 un 6,7% a l’Estat i un 6,1% a Catalunya, la taxa més alta des del 1992. La inflació és com el colesterol, n’hi ha de bona si no supera el 2% o 3%, perquè facilita el creixement, però és perjudicial amb valors més elevats perquè, si els preus pugen, es redueix la competitivitat del país i el poder adquisitiu de la població, la qual cosa provoca la reducció de la demanda de productes. També pot passar que, per frenar la inflació, els bancs centrals apugin els tipus d’interès, fet que afectaria negativament el consum i la inversió amb efectes negatius sobre l’activitat econòmica, que veuria augmentar l’atur i podria posar-nos a les portes d’una recessió.
La incògnita de la durada
Quant a les causes, és cert que hi ha un excés de liquiditat a l’economia, però tampoc no hi ha dubte que s’ha produït un coll de botella després dels confinaments per la pandèmia, per l’augment del consum i la manca d’oferta temporal. Si la globalització funciona, hi haurà països disposats a atendre la demanda de productes i primeres matèries, i llavors la inflació durarà només uns quants mesos però, per l’excés de liquiditat, podria passar allò que va dir el gener de 1980 en una entrevista del Institutional Investor, el llavors president del Bundesbank, Karl Otto Pöhl: “La inflació és com la pasta de dents. Quan està fora, difícilment es pot tornar a ficar. Així que el millor és no prémer massa el tub”. En aquest cas, la inflació seria de llarga durada. De moment ja ha passat, per primera vegada a la història, el que Milton Friedman qualificava de helicopter money (diner llançat des d’un helicòpter) en forma de xecs enviats per correu als ciutadans (EUA) o ajudes estatals directes i fons de la UE a Europa.
Pèssima administració
La democràcia està en crisi. Cas Gurtel: el 15 de gener va morir Enrique Olivares García el fals capellà que va assaltar la casa de Luís Bárcenas. Quan la màfia s’inscriu com a partit polític passen coses rares. No tan rara és la pèssima administració de les institucions: al Parlament, funcionaris que cobren sense treballar; i a l’Ajuntament, despesa de 200 milions per a 4 kms de tramvia per la Diagonal rebutjada en referèndum pels ciutadans (Madrid ha comprat 100 busos 100% elèctrics per 150 milions), i l’objectiu principal del qual no és millorar la mobilitat, sinó entorpir el pas del vehicle privat; o gairebé un milió d’euros per 44 nous radars de trànsit (ull viu! n’hi haurà un al Paral·lel amb Palaudàries), dels quals 12 a l’entorn d’escoles “per evitar la sinistralitat” (deu seu esgarrifosa la mortalitat infantil per atropellaments a la porta de les escoles!). També es recapta malament: el 2019, 347.173 multes per “excés” de velocitat a Barcelona; i el 2020 (amb confinament), 604.104. Del 2021 no hi ha xifres encara: la regidoria d’immobilitat, l’única que no s’atura.
JOSEP MARIA TORREMORELL
Economista