El Col·lectiu La Cicatriz prorroga novament al Teatre Condal l’obra Una llum tímida, de l’intèrpret i dramaturgue Àfrica Alonso Bada. L’espectacle, que porta en cartellera des del 25 d’octubre, es podrà veure al Paral·lel tots els dilluns fins el 7 de març.
Una llum tímida narra la història de dues professores, la Carmen (Júlia Jové) i la Isabel (Àfrica Alonso) que, en plena dictadura franquista, s’enamoren i, pel context clarament homòfob en què viuen es veuen obligades a portar en silenci la seva relació. La trama està basada en fets reals i busca visibilitzar una situació d’opressió i violència invisible que van patir moltes persones del col·lectiu LGTBI durant aquest període.
“Volem posar el focus en allò que no s’ha tingut en compte, aquelles vides que se’n van sense fer soroll”. Així ho explica, en una entrevista a la revista Metal, Àfrica Alonso que, per escriure l’obra va recollir diversos testimonis de persones del col·lectiu de l’època. La dramaturgue va detectar, entre d’altres, factors com la vergonya, la doble vida i l’odi a la pròpia identitat i així ho va volgut transmetre amb el seu text.
La música, clau en l’espectacle
L’obra ha estat dirigida per Marilia Samper i compta amb un repertori musical propi, interpretat per Andrea Puig Doria (guitarra) i Laura Masferrer (violoncel). Les cançons serveixen per explicar allò que els personatges no diuen en un espectacle que Eduardo de Vicente (El Periódico) defineix com “un dels millors musicals de petit format dels darrers anys”. Des que es va estrenar el 2020, en el marc del Festival Berdache, Una llum tímida ha rebut més de 6.000 espectadors. El públic, com ha comentat Alonso, ha estat majoritàriament femení; tanmateix les actrius fan una crida a que hi assisteixi tothom, independentment de la seva orientació sexual. “Durant quant de temps ens hem identificat amb una obra heteresexual sent-ho o no?”, reflexionen.
Amb aquesta obra, el col·lectiu de producció cultural feminista, La Cicatriz, vol mostrar una realitat “encara viva i recurrent” en la nostra societat per, en paraules d’Àfrica Alonso, “remoure consciències”. En definitiva, l’espectacle vol trencar amb el silenci i reivindicar les vides de les lesbianes com a part de la memòria històrica del nostre país.