La memòria del jove fotògraf de Mauthausen ha tornat a recórrer els carrers i places del Poble-sec. L’entrada a l’antiga casa del fotògraf Francesc Boix Campo compta des del 25 de maig amb una stolpersteine. La llamborda daurada, ideada per l’artista alemany Günter Denmig durant els anys noranta, la qual pretén recuperar i recordar totes aquelles persones que van ser víctimes dels camps de concentració i d’extermini nazis. En el seu cas, el símbol instal·lat davant el portal del número 17 del carrer de Margarit on hi va viure, recull el nom del fotògraf, l’any del seu naixement (el 31 d’agost de 1920), la data de la deportació (el 27 de gener de 1941) i la seva condició final: “Alliberat”.

Un testimoni clau

Afiliat de ben jove a la Joventut Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), Boix va treballar com a fotògraf a la revista Juliol fins que va anar a lluitar com a voluntari en la Guerra de 1936-1939 (a la 30a divisió de l’Exèrcit Popular de la República). La victòria del feixisme el va conduir a exiliar-se a la Catalunya Nord, on acabaria al camp de Vernet i posteriorment al de Sètfonts. Mesos després seria detingut i després d’estar empresonat a França, el traslladarien a Mauthausen el 27 de gener de 1941. La seva estada al camp d’extermini el va conduir a participar en el robatori de negatius, que després mostraria com a testimoni en el Tribunal Internacional de Nüremberg. El seu testimoni gràfic també seria clau en el Tribunal americà de Dachau. Degut a la seva deteriorada salut a conseqüència del seu pas per Mauthausen, Francesc Boix perdria la vida a París el 7 de juliol de 1951.

Treball didàctic

A la ciutat ha sigut la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament, en col·laboració amb les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück, l’organisme que ha impulsat el projecte pilot Stolpersteine Barcelona. Una proposta que, a més, ha comptat amb la participació dels estudiants de 4t d’ESO i 1r de batxillerat dels instituts Francisco de Goya del Guinardó, Quatre Cantons del Poblenou i XXV Olimpíada de la Font de la Guatlla.

En aquest cas, els estudiants han dedicat diverses classes a treballar i indagar en el passat de diferents deportats als camps d’extermini al llarg del curs. Una feina de recerca que, a més, han nodrit amb entrevistes als familiars dels represaliats i amb visites als amicals. Tal com ha explicat a Betevé la professora de l’Institut XXV Olimpíada, Sandra Avellaneda, l’objectiu és “donar a conèixer una memòria històrica i de proximitat que no està escrita als llibres, ja que el que s’ha estudiat són les biografies de deportats, en la seva majoria, poc coneguts”.

Al maig es van complir quatre anys de la reobertura del Mercat de Sant Antoni. Quedava en desús el mercat provisional de la Ronda de Sant Antoni, entre Urgell i Casanova. La carpa va marxar, però va deixar com a empremta dels nou anys de provisionalitat una gran llosa de formigó. Encara avui, fins i tot segueixen dempeus les baranes i rampes d’accés.

“Jo mateixa vaig fer el projecte i el vaig aturar el 2018”, ha admès la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz. El motiu: “Hi havia entitats que demanaven que tingués coherència amb el que passava al barri”. En efecte, s’estava implantant la superilla de Sant Antoni. Ara, Sanz també vol que tingui “coherència” amb la resta de Rondes que envolten Ciutat Vella.

Però si la suspensió s’ha dilatat és per la falta de consens entre entitats sobre el model que ha de tenir la urbanització. Al 2018, contemplaven un carril per a autobusos i taxis en cada sentit, un carril bici bidireccional i un carril de servei de càrrega i descàrrega.

Sense consens

El debat s’ha dividit entre els que creuen que, després de 13 anys sense trànsit, ja no cal que torni, i els que consideren que s’ha de recuperar el pas de vehicles, encara que només siguin autobusos en un sol sentit. Per als últims, un gran argument és acabar amb els problemes de convivència, que han minvat des que la Guàrdia Urbana hi és permanentment. I és que la Ronda fa frontera entre el Raval i Sant Antoni, i les desigualtats han aflorat amb la creació d’aquesta nova zona de convivència.

“Hi ha un compromís claríssim de començar la retirada de la llosa abans de final d’aquest mateix any”, anunciava el maig passat Sanz. En retirar-la hi ha consens. Però “si retirem la llosa, el projecte ha de venir ben ràpid”, assegura la tinent d’alcaldia. Per això, volen posar fil a l’agulla per trobar un acord: “Cal definir on volem el verd, on volem les bicicletes, la càrrega i descàrrega, si volem asfalt o pedra natural…”, detalla. També ha recordat que al Raval hi falten espais per al joc infantil

Escac i mat als problemes de convivència. La plaça de Santa Madrona ha passat a ser l’escenari d’una nova manera de socialitzar a l’aire lliure. Tot plegat, gràcies al projecte que han començat a desenvolupar les entitats col·laboradores amb el Pla de Barris del Poble-sec. Amb l’objectiu de dotar d’una nova vida a la plaça, cada dijous a la tarda, de 17 a 20 hores, l’espai acull tota una multitud de jocs de taula on tothom que vol pot seure a jugar, de franc i sense importar la seva procedència o edat.

Fruit de l’anhel de recuperar l’espai públic per al veïnat, des del passat mes de març que la iniciativa ja ha aconseguit agrupar tota una sèrie de fidels veïns que cada dijous decideixen revitalitzar la plaça com feien dècades enrere. “La valoració és molt positiva, hem aconseguit en aquest poc temps que els veïns ja hagin establert noves relacions gràcies a jocs de taula com el parxís, els escacs o l’UNO, entre d’altres”, explica la responsable del Pla Comunitari del Poble-sec, Esther Repullo. Una nova dinàmica veïnal que no només serveix perquè persones de diferents edats es coneguin i passin l’estona entre fitxes, cartes i taulells, sinó que també els permet exercitar la ment, ensenyar a jugar a altres veïns o compartir estratègies personals.

Per tal d’agafar un caràcter plenament familiar, el projecte fins i tot compta amb tota una sèrie de materials perquè els més petits de la casa s’hi puguin apropar després de l’escola i també puguin passar una bona estona amb altres infants. “A més, tothom que ho prefereixi també pot portar els seus jocs de casa i compartir-los una estona amb els veïns que hi vulguin jugar; la idea és crear un espai més viu i actiu”, exemplifica Repullo, qui ja pensa a convidar altres entitats com ara els membres del grup d’escacs de l’espai jove 12@16 al llarg del mes de maig.

“Al final hem de tenir en compte que els jocs de taula són una cosa que uneixen a tothom”, sintetitza. De fet, el Pla Comunitari del Poble-sec és només un dels col·lectius que participa en aquest programa de dinamització de l’espai, ja que al grup motor de la iniciativa també hi participen membres de Raons Públiques, equips d’educadors, grups de convivència i prevenció, l’associació Amics de Santa Madrona, el Centre de Dia del Poble-sec, el Districte de Sants-Montjuïc i fins i tot l’Ajuntament de Barcelona. Un grapat d’entitats i institucions que han decidit posar-se a treballar plegades per complir l’objectiu comú: dotar d’una vida més cívica i veïnal a aquesta plaça central del Poble-sec.