La Festa Major del Poble-sec tornarà a ser el que era fa tres anys. L’aixecament total de les restriccions a actes multitudinaris permetrà que aquest 2022 sigui l’any del retrobament de les entitats i la cultura popular als carrers del Poble-sec, un anhelat respir després de dues edicions estranyes.

La Festa Major començarà el divendres 15 de juliol a les 19.30 hores amb el Toc de Festa a càrrec de les entitats de cultura tradicional catalana, que donarà pas al pregó, a la plaça Navas a les 21 hores. Enguany, com a representants dels professionals que han treballat durant la pandèmia, el faran sanitaris dels dos Centres d’Atenció Primària que donen servei al barri (vegeu l’entrevista de la pàgina 8).

La cultura popular seguirà ben viva dissabte, amb la Trobada de gegants, que arriba a la 29a edició. També prendrà protagonisme la música, amb concerts organitzats per les entitats: a la plaça Santa Madrona, plaça Navas, carrer Nou de la Rambla, plaça Ovidi Montllor, plaça Margarida Xirgu, Parc del Mirador, carrer Blai i carrer Blesa. D’entre tots, en destaca un d’emblemàtic: la Salseta del Poble-sec, que farà el ball inaugural de Festa Major al Parc de les Tres Xemeneies.

Tampoc hi haurà limitacions per fer els correfocs. La Diada Infantil dels Fills de Satan serà diumenge 17 a les 21 hores, mentre que el dels adults serà dissabte 23 a les 22 hores, amb inici a la plaça Navas, en la que serà la 36a Diada Infernal.

20 anys de la Bodega Saltó

Entre les activitats d’aquest any n’hi haurà una d’especial: la celebració del 20è aniversari de la Bodega Saltó (vegeu l’entrevista del número anterior), un acte commemoratiu que comptarà amb l’actuació de Ni Deu ni Doors. Serà dijous 21 a les 21 hores al carrer Blesa, davant del local.

Altres clàssics que no poden faltar a una Festa Major són les sardanes: es faran ballades el dissabte 16 a la plaça Ovidi Montllor a les 17.30 hores amb la cobla La Jovenívola; i diumenge 17 a la plaça Santa Madrona a les 19 hores amb la cobla Baix Llobregat i els Amics de la Sardana del Poble-sec.

Qui busqui un ball amb orquestra, a més del ball inaugural, també podrà anar a la plaça de Santa Madrona el dissabte 23 ja que a les 23 hores començarà el Ball de Festa Major amb l’Orquestra Krater. En aquest mateix espai hi haurà un altre acte tradicional com són les havaneres i el rom cremat, amb el grup Mar i Vent. Seran diumenge 24 a les 19.30 hores.

El final apoteòsic arribarà el diumenge 24, amb el castell de focs per posar punt final a deu dies seguits de festa al barri. L’organitza l’AVV del Poble-sec, amb la col·laboració de l’Associació de Comerciants Poble-sec i Paral·lel i del Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec.

Sopars populars, activitats infantils, mostres de danses, trobades de puntaires, de vehicles clàssics o de plaques de cava aniran omplint tots els dies d’activitat en els diferents carrers del Poble-sec. El detall de la programació es podrà consultar a www.festamajorpoblesec.cat.

Menys cotxes, més seguretat escolar. Amb el programa Protegim les escoles, al llarg del proper curs l’Ajuntament de Barcelona executarà més obres als entorns de cinc centres educatius del Poble-sec per tal de millorar la seguretat viària i la contaminació. Com? Mitjançant l’eliminació d’alguns carrils de circulació per donar prioritat a vianants i amb la transformació de l’espai: en comptes d’estar a disposició dels vehicles, es convertiran en petites places amb bancs, grades i zones de joc, entre d’altres.

Segons el consistori, els projectes de millora dels entorns escolars han estat presentats i consensuats amb les comunitats educatives d’escoles i instituts. S’ha de destacar que al Poble-sec s’executaran reformes a cinc entorns escolars nous, que se sumaran als que ja s’han dut a terme. Més concretament, les remodelacions previstes per aquest futur curs acadèmic afectaran als accessos de l’Escola Infantil Jesús Maria, el Col·legi Sant Pere Claver, l’Escola Sant Francesc Xavier, l’Escola i Institut Bosc de Montjuïc i Institut del Teatre.

Les actuacions

A l’Escola Infantil Jesús Maria es durà a terme l’ampliació de la vorera del carrer de Tamarit mitjançant l’urbanisme tàctic, el qual permetrà retallar dos carrils a la circulació de cotxes. En el cas del Sant Pere Claver-Jesuïtes del Poble-sec, la pacificació serà als carrers de Vila i Vilà i a Puig i Xoriguer. Es trauran les places d’aparcament que queden just davant de l’escola i es convertiran en espais d’estada i recollida dels infants.

Pel que fa a l’Escola Sant Francesc Xavier, es pacificarà el carrer de la Bòbila (entre França Xica i Mare de Déu del Remei) amb jardineres i espais de joc. Un canvi que anirà en la mateixa línia de la que es durà a terme davant de l’Institut del Teatre: a l’extrem del carrer de la Bòbila i a la plaça de Margarida Xirgu també s’instal·larà mobiliari urbà.

Per últim, a l’Escola i a l’Institut Bosc de Montjuïc es pacificarà tot un tram de l’avinguda de Miramar mitjançant la reducció de l’amplada dels carrils de circulació als dos passos de vianants, es reforçarà la senyalització i s’instal·laran noves baranes.

Les anteriors reformes

Cal tenir en compte que el Poble-sec ja té experiència en aquest tipus d’actuacions urbanístiques. De fet, les comunitats educatives de fins a set centres del Poble-sec ja han experimentat el nou format d’entrada i sortida escolar. En aquest cas, les reformes que es van dur a terme també van implicar l’ús de l’urbanisme tàctic i la redistribució del trànsit.

Mentre que per a l’Escola Bressol Municipal Nic i l’Escola Poble-sec es va ampliar la vorera del passeig de l’Exposició arran la supressió de dos carrils per a serveis i es va elevar el pas de vianants del carrer Nou de la Rambla, a l’Escola Maristes Anna Ravell es va decidir ampliar la vorera del carrer d’Anníbal. Una actuació que va anar en la mateixa línia que la que es va executar a l’Institut Consell de Cent (en aquest cas, amb l’ampliació de la vorera del carrer de Carrera).

Per últim, recordar que les altres obres que es van dur a terme als entorns escolars de la Llar d’Infants La Gavina-Concòrdia van consistir en el reforç de la senyalització i la incorporació de nou mobiliari urbà als carrers de la Concòrdia i la França Xica, mentre que a l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer es va suprimir un carril de circulació als carrers de Lleida i de Rius i Taulet i es van crear nous passos de vianants protegits amb semàfors. A més, l’Escola Tres Pins també es va veure beneficiada per l’ampliació de la vorera dels carrers dels Vivers i dels Tres Pins.

La memòria del jove fotògraf de Mauthausen ha tornat a recórrer els carrers i places del Poble-sec. L’entrada a l’antiga casa del fotògraf Francesc Boix Campo compta des del 25 de maig amb una stolpersteine. La llamborda daurada, ideada per l’artista alemany Günter Denmig durant els anys noranta, la qual pretén recuperar i recordar totes aquelles persones que van ser víctimes dels camps de concentració i d’extermini nazis. En el seu cas, el símbol instal·lat davant el portal del número 17 del carrer de Margarit on hi va viure, recull el nom del fotògraf, l’any del seu naixement (el 31 d’agost de 1920), la data de la deportació (el 27 de gener de 1941) i la seva condició final: “Alliberat”.

Un testimoni clau

Afiliat de ben jove a la Joventut Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), Boix va treballar com a fotògraf a la revista Juliol fins que va anar a lluitar com a voluntari en la Guerra de 1936-1939 (a la 30a divisió de l’Exèrcit Popular de la República). La victòria del feixisme el va conduir a exiliar-se a la Catalunya Nord, on acabaria al camp de Vernet i posteriorment al de Sètfonts. Mesos després seria detingut i després d’estar empresonat a França, el traslladarien a Mauthausen el 27 de gener de 1941. La seva estada al camp d’extermini el va conduir a participar en el robatori de negatius, que després mostraria com a testimoni en el Tribunal Internacional de Nüremberg. El seu testimoni gràfic també seria clau en el Tribunal americà de Dachau. Degut a la seva deteriorada salut a conseqüència del seu pas per Mauthausen, Francesc Boix perdria la vida a París el 7 de juliol de 1951.

Treball didàctic

A la ciutat ha sigut la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament, en col·laboració amb les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück, l’organisme que ha impulsat el projecte pilot Stolpersteine Barcelona. Una proposta que, a més, ha comptat amb la participació dels estudiants de 4t d’ESO i 1r de batxillerat dels instituts Francisco de Goya del Guinardó, Quatre Cantons del Poblenou i XXV Olimpíada de la Font de la Guatlla.

En aquest cas, els estudiants han dedicat diverses classes a treballar i indagar en el passat de diferents deportats als camps d’extermini al llarg del curs. Una feina de recerca que, a més, han nodrit amb entrevistes als familiars dels represaliats i amb visites als amicals. Tal com ha explicat a Betevé la professora de l’Institut XXV Olimpíada, Sandra Avellaneda, l’objectiu és “donar a conèixer una memòria històrica i de proximitat que no està escrita als llibres, ja que el que s’ha estudiat són les biografies de deportats, en la seva majoria, poc coneguts”.