Connecta amb nosaltres

Societat

En marxa les obres de pacificació del carrer de Piquer

El trànsit es veurà afectat durant el temps de la primera fase de les tasques

Publicat

on

Final de mandat, obres a ple rendiment. Aquest darrer mes d’agost han començat les obres de pacificació del carrer de Piquer amb l’objectiu de “millorar la mobilitat i reduir el trànsit rodat al voltant de la via”, ha explicat l’Ajuntament. El tram afectat s’estén des del carrer de Palaudàries i el passeig de Montjuïc fins al carrer de Fontrodona. L’actuació, que s’emmarca en el Pla de Barris, compta amb un pressupost de 2,1 milions d’euros i es preveu tenir-la enllestida a l’abril.

L’obra té com a repte millorar “la qualitat de l’espai públic, donar més protagonisme als vianants i potenciar i facilitar l’activitat del comerç de proximitat que hi ha a la zona”. A més, per afavorir els desplaçaments a peu, es generaran plataformes úniques a les cruïlles amb els carrers de Lafont i Cabanes. Les voreres actuals també es rehabilitaran i s’eixamplaran fins als 3,20 i 2,90 metres, ja que només es mantindrà una de les dues franges d’aparcaments actuals (anirà variant de banda a cada tram entre cruïlles).

Per tal de millorar l’espai d’ombres, es plantarà nou arbrat a totes dues voreres i es reubicarà l’existent, mentre que a les nits el veïnat disposarà d’un nou enllumenat (col·locat en un dels dos costats de carrer entre arbres). A més, també s’aprofitarà per fer millores en el col·lector que circula sota el carrer de Piquer.

Afectacions

Les tasques de la primera fase de les obres han comportat un primer tall total de la circulació al tram comprès entre els carrers de Palaudàries i Cabanes (restringit només per a veïns, veïnes i serveis). De fet, el trànsit es desviarà cap al passeig de Montjuïc i als carrers de Blesa i de Vila i Vilà. Passarà el mateix amb la línia de bus 121, que s’ha desviat pel passeig de Montjuïc entre els carrers de Palaudàries i Cabanes, reincorporant-se després al seu itinerari habitual. Així mateix, la parada de bus del carrer de Piquer, la 2068, s’ha traslladat a la cruïlla del passeig de Montjuïc amb el carrer de Mata. La circulació per les interseccions de Piquer amb Mata i Palaudàries no comportaran afectacions a la circulació. En canvi, el carrer de Cabanes quedarà dividit per les obres deixant en atzucac els trams d’aquest carrer fins a Blesa i Vila i Vilà.

La inversió

La reforma del carrer de Piquer és una de les actuacions previstes al Pla de Barris, el qual té com a objectiu revertir les desigualtats entre els diferents barris de la ciutat de Barcelona i que incideix, entre d’altres, en intervencions transformadores a l’espai públic. La intervenció busca promoure els eixos cívics i accessibles que connecten els equipaments i extrems del barri, a la vegada que incorpora la mirada de gènere en la millora de l’espai públic i la pacificació d’entorns escolars.

Continua llegint

Societat

Una exposició recull les actuacions impulsades pel Pla de Barris

Al Poble-sec s’ha implementat el programa amb un pressupost de gairebé 12 milions d’euros

Publicat

on

Per

L’exposició itinerant El Pla de Barris actua al Poble-sec ja ha començat a visitar els diferents equipaments del barri per posar en valor les diferents actuacions que ha impulsat el programa municipal mitjançant el testimoni de persones i entitats del barri que han col·laborat. De fet, al llarg d’aquests darrers dos anys han participat desenes d’equipaments del barri en les més de 50 accions “que aspiren a transformar el barri en qüestions clau com són l’educació i la salut pública, l’acció comunitària, l’habitatge, l’espai públic, l’impuls econòmic i d’ocupació o la sostenibilitat ambiental, entre d’altres”, destaquen des de l’Ajuntament.

La intenció de l’exposició és “deixar constància de totes aquestes iniciatives amb què es reforça cada dia el treball col·lectiu per aconseguir que el Poble-sec sigui un barri cada cop amb més oportunitats i menys desigualtats”. Cal tenir en compte que el Poble-sec és un dels 23 barris de Barcelona on s’ha implementat el programa amb un pressupost de gairebé 12 milions d’euros. A dia d’avui part d’aquests diners ja s’han invertit en projectes com la reurbanització del carrer de Piquer, l’ampliació de l’Hort de la Font Trobada i d’altres horts comunitaris del barri o la millora dels jardins de les Tres Xemeneies (aquesta darrera obra s’executarà el proper estiu).

Més enllà de l’urbanisme

Cal tenir en compte que els projectes del Pla de Barris no només s’han focalitzat en la millora de l’espai públic, sinó que també han tractat d’incidir en aspectes socials, culturals o d’identitat local. Exemples d’aquests són iniciatives com la dinamització comunitària de fins a quatre places del barri, el projecte musical de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer, en col·laboració amb l’associació Xamfrà, que hi participa per consolidar el seu propi projecte musical o el programa d’acompanyament digital per a gent gran, entre d’altres.

Si bé l’exposició El Pla de Barris actua al Poble-sec es va inaugurar al Centre Cívic El Sortidor, fins aquest 4 de març es pot visitar al Centre Cultural Albareda (Albareda, 22). Després, del 6 al 18 de març, la mostra visitarà la Biblioteca Poble-sec-Francesc Boix (Blai, 34) i del 20 de març al 2 d’abril el veïnat la podrà trobar, novament, al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor, 12).

Continua llegint

Societat

Transformar el Poble-sec a través del feminisme

Dia a dia, les dones poblesequines i els col·lectius i entitats dels quals formen part fan un barri més segur, més inclusiu i més igualitari

Publicat

on

Hi ha algunes coses que tothom sap i és el fet que el Poble-sec és divers, plural i multicultural. Ja ho diu l’Anna Pruna, ex redactora d’aquest mateix diari: “Durant els anys que vaig treballar al ZONA SEC, vaig tenir l’oportunitat de conèixer moltes dones que feien coses pel barri: activistes, artistes, historiadores, metgesses, botigueres… Moltes vegades feien coses de forma altruista, perquè hi creien, perquè saben que els barris són la llavor on neixen les grans lluites. Vaig trobar-me amb dones de tota mena de perfils, professions, cultures i edats. Vaig aprendre molt d’elles, de les seves històries i accions”.

La presència de dones diverses, lesbianes, trans, no binàries, migrades i racialitzades i moltes més és present al dia a dia d’aquest petit barri, i al seu costat una xarxa inabastable de projectes culturals, col·lectius i entitats socials que, a través de la perspectiva de gènere, tracten de fer un Poble-sec per a totes. “Hi ha moltes dones i identitats dissidents que fan coses al barri: des d’espais com Qwerty, la Tinta o la Raposa a Més que Cures, les Cosidores o totes les tècniques que he conegut en programes, projectes i serveis d’atenció a les persones”, comenta una de les directores del Centre Cívic El Sortidor, Helena Muñoz.

Programar cultura amb perspectiva de gènere

I és que des del CC El Sortidor tenen tota una programació des de diferents línies de treball, entre les quals es troba la perspectiva de gènere, “el barri és ple d’agents socials i culturals (veïnes, professionals, entitats…) que coneixen bé el barri i treballen pel barri des d’una perspectiva feminista. Cadascuna d’elles té una formació, un bagatge cultural i unes experiències diferents que fan que al Poble-sec hi hagi un gran mosaic de maneres diverses d’entendre els feminismes”, comenta l’altra directora del CC El Sortidor, Judit Balasch. “A la pràctica suposa programar cultura que ha estat silenciada, però també cultures que estan (visibles o ocultes) però que no les entenem com a tal perquè no encaixen amb una idea elitista del que és fer cultura”, afegeix Muñoz.

Juntament amb El Sortidor hi ha el Centre Cultural Albareda, amb qui sovint fan programacions conjuntes. “Normalitzem la presència de dones i/o dissidències a les programacions, i a la vegada intentem visibilitzar que encara hi ha desigualtats. Per posar un exemple, trimestralment organitzem amb la llibreria La Carbonera el curs Feminisme per fascicles. També acollim i donem suport a entitats, projectes i serveis del barri que treballen amb dones i/o amb col·lectius vulnerabilitzats”, comenta Irene Armangué, directora del CC l’Albareda.

Feminisme de base

Educar en la diversitat, el respecte i la cura no és una tasca fàcil. En els darrers anys, al Poble-sec han sorgit entitats que actuen al voltant de la coeducació amb tot de propostes que posen en el punt de mira les estructures i dinàmiques masclistes que es reprodueixen a la nostra societat, així com l’existència d’espais segurs per al col·lectiu LGTBIQ+, espais que precisament fan posible les programacions dels equipaments públics poblesequins com El Sortidor i l’Albareda.

N’és exemple La Raposa, la cooperativa al carrer Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I seguint amb aquesta gran xarxa cultural que té el Poble-sec, no ens podem oblidar de la llibreria La Carbonera, que enguany torna amb el seu Març lila, del 5 al 30 de març, amb una programació que compta amb poetry slam, clubs de lectura oberts, concerts, presentacions, vermuts i trivials feministes. Ni tampoc de la Bibliomusicineteca, un espai de trobada multicultural i plurigeneracional entorn els llibres, la música, el cine, les arts escèniques i la cultura des dels marges. Ni de la Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. O de La Creatura, una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària que neix de la voluntat de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Ho deixa clar Balasch: “Com a obreres de la cultura tenim la responsabilitat d’entendre l’equipament i les activitats que s’hi desenvolupen com a eines de transformació social. Això vol dir comptar amb la participació de persones i comunitats que treballen amb aquesta mirada, generar espais de reflexió i pensament crític que questionin tot allò establert pel cisheteropatriarcat i promoure dinàmiques tant entre les companyes de l’equip, com amb les col·laboradores, com amb els públics que incorporin la perspectiva feminista”.

Continua llegint

Societat

La plataforma propacificació de la Ronda de Sant Antoni critica l’ús electoralista del conflicte

Les entitats veïnals de la plataforma han lamentat l’ús electoralista que els partits polítics estan donant a la remodelació d’aquesta via

Publicat

on

En un comunicat emès per la pròpia plataforma propacificació, han celebrat que l’avantprojecte presentat per l’àrea municipal d’Urbanisme ja hagi incorporat algunes de les seves demandes “que signifiquen una millora substancial per al Raval i Sant Antoni respecte al projecte plantejat inicialment”, asseguren, però han lamentat que no s’han sumat totes les demandes i han reivindicat les seves condicions, que se centren en la completa pacificació.

Posicions enfrontades

“No deixarem de reivindicar, avui i demà, sigui quin sigui el resultat de les pròximes eleccions, la democratització de l’espai públic i la gran necessitat d’espai de qualitat dedicat al vianant i al veïnat”, han reivindicat. Altres entitats, veïns de l’entorn i comerciants agrupats en la Plataforma d’Afectats per la Llosa de Sant Antoni (en el bàndol contrari) segueixen en contra del projecte pels suposats perjudicis de convivència que opinen que han comportat els anys amb la llosa i sense trànsit. Les dues posicions enfrontades han hagut de llimar exigències en la negociació amb l’Ajuntament.

Després d’anys, des del 2008, discutint com urbanitzar la llosa de Sant Antoni i després de diverses propostes sobre la taula, l’any 2022 el govern dels comuns va optar per la seva pacificació. Tot i així, des d’un inici s’ha trobat amb grups contraris a la proposta, que avui dia ja és gairebé una realitat.

Els seus punts clau

La plataforma propacificació ha volgut deixar clares les seves “condicions sine qua non per acceptar l’avantprojecte” que conclou el procés participatiu. Entre d’altres, exigir el màxim d’espais amplis d’estada que garanteixin la interacció entre els dos barris; que el segon tram entre els carrers Villarroel i Casanova (incloent-hi la plaça del Pes de la Palla) es blindi i preservi com a espai lliure per a vianants amb un terra de sauló o similar; “que s’elimini la proposta de carril bici al primer tram per reduir les barreres arquitectòniques i que es permeti el pas de la bicicleta com a convidada, igual que en els eixos verds, prioritzant sempre el pas dels vianants”; crear una Comissió de Seguiment, formada per plataformes, entitats veïnals i Ajuntament, per elaborar un pla d’usos; que s’inclogui “tota la Ronda, especialment el primer tram (entre Urgell i Villarroel)” al programa Obrim Carrers, i que s’imposi un control de la contaminació ambiental.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021