L’exposició itinerant El Pla de Barris actua al Poble-sec ja ha començat a visitar els diferents equipaments del barri per posar en valor les diferents actuacions que ha impulsat el programa municipal mitjançant el testimoni de persones i entitats del barri que han col·laborat. De fet, al llarg d’aquests darrers dos anys han participat desenes d’equipaments del barri en les més de 50 accions “que aspiren a transformar el barri en qüestions clau com són l’educació i la salut pública, l’acció comunitària, l’habitatge, l’espai públic, l’impuls econòmic i d’ocupació o la sostenibilitat ambiental, entre d’altres”, destaquen des de l’Ajuntament.

La intenció de l’exposició és “deixar constància de totes aquestes iniciatives amb què es reforça cada dia el treball col·lectiu per aconseguir que el Poble-sec sigui un barri cada cop amb més oportunitats i menys desigualtats”. Cal tenir en compte que el Poble-sec és un dels 23 barris de Barcelona on s’ha implementat el programa amb un pressupost de gairebé 12 milions d’euros. A dia d’avui part d’aquests diners ja s’han invertit en projectes com la reurbanització del carrer de Piquer, l’ampliació de l’Hort de la Font Trobada i d’altres horts comunitaris del barri o la millora dels jardins de les Tres Xemeneies (aquesta darrera obra s’executarà el proper estiu).

Més enllà de l’urbanisme

Cal tenir en compte que els projectes del Pla de Barris no només s’han focalitzat en la millora de l’espai públic, sinó que també han tractat d’incidir en aspectes socials, culturals o d’identitat local. Exemples d’aquests són iniciatives com la dinamització comunitària de fins a quatre places del barri, el projecte musical de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer, en col·laboració amb l’associació Xamfrà, que hi participa per consolidar el seu propi projecte musical o el programa d’acompanyament digital per a gent gran, entre d’altres.

Si bé l’exposició El Pla de Barris actua al Poble-sec es va inaugurar al Centre Cívic El Sortidor, fins aquest 4 de març es pot visitar al Centre Cultural Albareda (Albareda, 22). Després, del 6 al 18 de març, la mostra visitarà la Biblioteca Poble-sec-Francesc Boix (Blai, 34) i del 20 de març al 2 d’abril el veïnat la podrà trobar, novament, al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor, 12).

Hi ha algunes coses que tothom sap i és el fet que el Poble-sec és divers, plural i multicultural. Ja ho diu l’Anna Pruna, ex redactora d’aquest mateix diari: “Durant els anys que vaig treballar al ZONA SEC, vaig tenir l’oportunitat de conèixer moltes dones que feien coses pel barri: activistes, artistes, historiadores, metgesses, botigueres… Moltes vegades feien coses de forma altruista, perquè hi creien, perquè saben que els barris són la llavor on neixen les grans lluites. Vaig trobar-me amb dones de tota mena de perfils, professions, cultures i edats. Vaig aprendre molt d’elles, de les seves històries i accions”.

La presència de dones diverses, lesbianes, trans, no binàries, migrades i racialitzades i moltes més és present al dia a dia d’aquest petit barri, i al seu costat una xarxa inabastable de projectes culturals, col·lectius i entitats socials que, a través de la perspectiva de gènere, tracten de fer un Poble-sec per a totes. “Hi ha moltes dones i identitats dissidents que fan coses al barri: des d’espais com Qwerty, la Tinta o la Raposa a Més que Cures, les Cosidores o totes les tècniques que he conegut en programes, projectes i serveis d’atenció a les persones”, comenta una de les directores del Centre Cívic El Sortidor, Helena Muñoz.

Programar cultura amb perspectiva de gènere

I és que des del CC El Sortidor tenen tota una programació des de diferents línies de treball, entre les quals es troba la perspectiva de gènere, “el barri és ple d’agents socials i culturals (veïnes, professionals, entitats…) que coneixen bé el barri i treballen pel barri des d’una perspectiva feminista. Cadascuna d’elles té una formació, un bagatge cultural i unes experiències diferents que fan que al Poble-sec hi hagi un gran mosaic de maneres diverses d’entendre els feminismes”, comenta l’altra directora del CC El Sortidor, Judit Balasch. “A la pràctica suposa programar cultura que ha estat silenciada, però també cultures que estan (visibles o ocultes) però que no les entenem com a tal perquè no encaixen amb una idea elitista del que és fer cultura”, afegeix Muñoz.

Juntament amb El Sortidor hi ha el Centre Cultural Albareda, amb qui sovint fan programacions conjuntes. “Normalitzem la presència de dones i/o dissidències a les programacions, i a la vegada intentem visibilitzar que encara hi ha desigualtats. Per posar un exemple, trimestralment organitzem amb la llibreria La Carbonera el curs Feminisme per fascicles. També acollim i donem suport a entitats, projectes i serveis del barri que treballen amb dones i/o amb col·lectius vulnerabilitzats”, comenta Irene Armangué, directora del CC l’Albareda.

Feminisme de base

Educar en la diversitat, el respecte i la cura no és una tasca fàcil. En els darrers anys, al Poble-sec han sorgit entitats que actuen al voltant de la coeducació amb tot de propostes que posen en el punt de mira les estructures i dinàmiques masclistes que es reprodueixen a la nostra societat, així com l’existència d’espais segurs per al col·lectiu LGTBIQ+, espais que precisament fan posible les programacions dels equipaments públics poblesequins com El Sortidor i l’Albareda.

N’és exemple La Raposa, la cooperativa al carrer Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I seguint amb aquesta gran xarxa cultural que té el Poble-sec, no ens podem oblidar de la llibreria La Carbonera, que enguany torna amb el seu Març lila, del 5 al 30 de març, amb una programació que compta amb poetry slam, clubs de lectura oberts, concerts, presentacions, vermuts i trivials feministes. Ni tampoc de la Bibliomusicineteca, un espai de trobada multicultural i plurigeneracional entorn els llibres, la música, el cine, les arts escèniques i la cultura des dels marges. Ni de la Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. O de La Creatura, una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària que neix de la voluntat de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Ho deixa clar Balasch: “Com a obreres de la cultura tenim la responsabilitat d’entendre l’equipament i les activitats que s’hi desenvolupen com a eines de transformació social. Això vol dir comptar amb la participació de persones i comunitats que treballen amb aquesta mirada, generar espais de reflexió i pensament crític que questionin tot allò establert pel cisheteropatriarcat i promoure dinàmiques tant entre les companyes de l’equip, com amb les col·laboradores, com amb els públics que incorporin la perspectiva feminista”.

En un comunicat emès per la pròpia plataforma propacificació, han celebrat que l’avantprojecte presentat per l’àrea municipal d’Urbanisme ja hagi incorporat algunes de les seves demandes “que signifiquen una millora substancial per al Raval i Sant Antoni respecte al projecte plantejat inicialment”, asseguren, però han lamentat que no s’han sumat totes les demandes i han reivindicat les seves condicions, que se centren en la completa pacificació.

Posicions enfrontades

“No deixarem de reivindicar, avui i demà, sigui quin sigui el resultat de les pròximes eleccions, la democratització de l’espai públic i la gran necessitat d’espai de qualitat dedicat al vianant i al veïnat”, han reivindicat. Altres entitats, veïns de l’entorn i comerciants agrupats en la Plataforma d’Afectats per la Llosa de Sant Antoni (en el bàndol contrari) segueixen en contra del projecte pels suposats perjudicis de convivència que opinen que han comportat els anys amb la llosa i sense trànsit. Les dues posicions enfrontades han hagut de llimar exigències en la negociació amb l’Ajuntament.

Després d’anys, des del 2008, discutint com urbanitzar la llosa de Sant Antoni i després de diverses propostes sobre la taula, l’any 2022 el govern dels comuns va optar per la seva pacificació. Tot i així, des d’un inici s’ha trobat amb grups contraris a la proposta, que avui dia ja és gairebé una realitat.

Els seus punts clau

La plataforma propacificació ha volgut deixar clares les seves “condicions sine qua non per acceptar l’avantprojecte” que conclou el procés participatiu. Entre d’altres, exigir el màxim d’espais amplis d’estada que garanteixin la interacció entre els dos barris; que el segon tram entre els carrers Villarroel i Casanova (incloent-hi la plaça del Pes de la Palla) es blindi i preservi com a espai lliure per a vianants amb un terra de sauló o similar; “que s’elimini la proposta de carril bici al primer tram per reduir les barreres arquitectòniques i que es permeti el pas de la bicicleta com a convidada, igual que en els eixos verds, prioritzant sempre el pas dels vianants”; crear una Comissió de Seguiment, formada per plataformes, entitats veïnals i Ajuntament, per elaborar un pla d’usos; que s’inclogui “tota la Ronda, especialment el primer tram (entre Urgell i Villarroel)” al programa Obrim Carrers, i que s’imposi un control de la contaminació ambiental.