Connecta amb nosaltres

Economia

Suspens en la gestió de residus

La meitat dels establiments comercials inspeccionats per l’Ajuntament no separa bé els residus i desborda els contenidors destinats al veïnat

Publicat

on

Si bé el reciclatge per part del veïnat és més aviat una recomanació que no pas una obligació, en el cas dels establiments comercials la normativa municipal en matèria de gestió de residus és ben diferent. Un aspecte, però, que sembla que no tots els gerents de negocis del Poble-sec semblen conèixer, ja que la darrera macroinspecció duta a terme per la Direcció de Serveis d’Inspecció el passat octubre ha deixat unes xifres preocupants: dels 79 locals comercials que han visitat al Poble-sec, més de la meitat no gestionaven bé els residus que generaven.

Fonts municipals assenyalen que la inspecció no va tenir un caràcter sorpresa per als responsables dels establiments. Segons han explicat a ZONA SEC, dies abans diferents equips d’informadors van visitar i explicar als comerços de les zones amb recollida de residus específica i individualitzada com han de gestionar els residus i el cartó comercial (horaris, dies, llocs on dipositar-lo, etc.). Malgrat tot això, el 51% dels comerços inspeccionats dies després van seguir presentant algun incompliment en relació amb la gestió dels residus que generaven. Irregularitats que, segons les mateixes fonts, han derivat en sancions de fins a 300 euros.

La restauració, el sector més inspeccionat

Les dades a les quals ha tingut accés aquest mitjà de comunicació posen de relleu el fet que els equips d’inspecció s’han centrat sobretot en els locals de restauració. Dels 79 negocis inspeccionats, 25 eren restaurants (15 dels quals no feia un bon tractament dels residus) i uns altres 10 només tenien servei de bar (la meitat dels quals també han rebut una sanció). Pel que fa al negoci de l’alimentació en general, s’han visitat fins a onze locals i només quatre han esquivat la multa.

Des del consistori assenyalen que l’actuació d’inspecció s’ha emmarcat en la campanya de corresponsabilització del Pla Cuidem Barcelona, després de detectar un gran nombre de contenidors desbordats per culpa de l’ús que en fan els comerços, quan en realitat només els poden fer servir els veïns. De fet, recorden que els establiments ja compten amb un sistema de recollida comercial. En aquest cas, cal destacar que si bé al conjunt de la ciutat un de cada tres establiments incompleixen la normativa, al Poble-sec han resultat ser la meitat del total.

Economia

Open AI: El poderós cervell digital

Publicat

on

Per

Us agrada aquest quadre de Salvador Dalí de la Sagrada Família? Doncs no el busqueu, ni a museus ni a col·leccions particulars perquè no existeix, seria impossible que l’hagués pintat l’artista de Port Lligat. Tampoc l’ha pintat un falsificador, excepte si considerem a un ordinador dotat d’intel·ligència artificial (IA) com a tal.

Aquest quadre s’ha generat en dos segons amb una instrucció tan simple com: “Pinta un quadre de la Sagrada Família de Barcelona amb l’estil de Dalí” i sí, la instrucció ha estat donada en català. Així de senzill, i la intel·ligència artificial anomenada DALL-E 2 (labs.openai.com) l’ha pintat. Les possibilitats d’aquest programari son increïblement infinites. Podem demanar-li que il·lustri qualsevol cosa per rocambolesca que sembli i donant-li qualsevol estil, fins i tot 3D, dibuixos amb pixels, olis, imitació d’artistes, etc. Nomes cal dir-li el que volem i ell ho provarà. Els autors de la meravella són Open AI, una empresa d’investigació en IA que, segons ells mateixos, destinen els seus esforços a generalitzar la intel·ligència artificial per al bé de la societat.

Intel·ligència Artificial ChatGPT

Però els èxits d’Open AI no acaben aquí. Actualment el seu projecte més famós de tots és ChatGPT (chat.openai.com). Es tracta d’un cervell informàtic a qui li podem preguntar de forma escrita, inclòs en català, gairebé qualsevol cosa i ens contestarà millor que ho faria un ésser humà. En definitiva, és absolutament impressionant. ChatGPT pot escriure cançons, articles, crear programes informàtics que facin el que li demanem, contestar dubtes del que vulguem sobre infinitat de temes, resoldre problemes… És realment com tenir la persona més intel·ligent del planeta darrera la pantalla. No dubteu en provar-lo per quedar bocabadats.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint

Economia

La indústria de la felicitat

La ‘dictadura de la felicitat’ vol societats submises i conformistes perquè els poderosos puguin mantenir i acréixer el seu estatus privilegiat

Publicat

on

Per

En els darrers dies un dels mots més sentits ha estat felicitat: ens l’hem desitjada els uns als altres. S’ha tendit a identificar-la amb variables que mesuren la riquesa i qualitat de vida, com el PIB, però no la felicitat. El 1972, el rei de Bhutan va crear la “felicitat interior bruta” (FIB), basada en valors budistes, per mesurar el benestar econòmic, ambiental, físic, mental, laboral, social i polític, i des del 1990, l’ONU calcula un Índex de Desenvolupament Humà que, a més del PIB, té en compte variables com l’educació, salut o despesa militar. Però va arribar Margaret Thatcher i ho va rebentar tot amb privatitzacions, reducció d’impostos als rics, i trinxar la classe treballadora. En sintonia, Martin Seligman va crear als EUA de Reagan la “psicologia positiva” (o “emocional”), avui de moda, i que forma part dels principis de la vigent llei d’educació espanyola. S’arriba a la felicitat amb consells simples repetits com un mantra: Que t’han acomiadat? És una oportunitat per assolir els teus somnis. Que ets pobre? Fixa’t en els que s’han enriquit i mira d’emular-los. Que no te’n surts? És que no t’hi esforces prou. En comptes d’apujar-te el sou, una xerrada motivacional. I d’aquí, la “indústria de la felicitat”: coaches, llibres d’autoajuda, aplicacions de mòbil, etc.: un placebo que pretén substituir les polítiques socials.

Intencionalitat política

Aquesta “dictadura de la felicitat” serveix per abandonar les polítiques públiques clàssiques i contrastades (reducció de jornada laboral, repartiment de la riquesa, bons serveis de salut, educació, pensions, atur baix, etc.), tot allò que obligaria als poderosos a compartir el benestar. Per això, Margaret Thatcher va fomentar la resignació i el conformisme entre els treballadors, i els sistemes educatius substitueixen humanitats i ciència per xerrades i abraçades, contribuint a l’involució. Al darrere hi ha una clara intencionalitat política: la de deslligar el benestar emocional de les condicions materials i de les polítiques necessàries que realment sustenten l’estabilitat d’una societat, les que creen igualtat.

Josep Pla parlava clar

La felicitat dels catalans augmentaria en un país lliure, però el nucli de l’estat profund, el podrit sistema judicial franquista vigent, monarquia inclosa, es resisteix a la democràcia. Josep Pla va escriure el que pensava de la metròpoli, però no ho va publicar en vida: “Espanya és un embassament de merda d’unes proporcions generals fantàstiques” i afegia: “Fa l’efecte que les autoritats estan proposades que no es produeixi, en aquest mur que aguanta la merda, una qualsevol fissura, una resquícia qualsevol. El fet de la producció d’una qualsevol esquerda que deixés passar l’aire produiria l’enderrocament de tot l’embassament” i la frase final: “Les autoritats no són més que els inspectors del manteniment de la merda estable” (Fer-se totes les il·lusions possibles, publicat el 2017).

JOSEP MARIA TORREMORELL

ECONOMISTA

Continua llegint

Economia

Un ventall de futurs possibles

Publicat

on

Per

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021