Fins a mitjans del segle XIX, el port de Barcelona arribava fins a les Drassanes. Fou llavors quan la Junta d’Obres del Port va aconseguir l’aprovació d’un projecte per perllongar-lo cap al sud, a Montjuïc. Al llarg dels anys, el port anà avançant, primer cap al Morrot, afectant la configuració de les Hortes de Sant Bertran, després cap a Can Tunis fins arribar en l’actualitat a la desembocadura del Llobregat, quan es va fer el desviament d’aquest riu.
L’aspecte que volem recordar avui és l’afectació del creixement del port sobre la part més litoral del Poble-sec: les Hortes de Sant Bertran. Al darrer terç del segle XIX, la línia de la costa arribava fins al portal de Santa Madrona. La platja era ocupada per diversos banys. Eren unes terres zona d’aiguamolls, dedicades principalment a feines de pagès. Al segon terç del segle XIX, un part es dedicà a prats d’indianes, és a dir, a espais d’assecat dels estampats de les fàbriques tèxtils del Raval, fins llavors dins de la muralla de la ciutat.
La proximitat del port va portar indústries vinculades amb aquest fet: foneries, centrals elèctriques –la de Carrera, primer, per als tramvies; i la de Mata, la de les tres xemeneies, després, per al subministrament general–, magatzems, de carbó, indústries ceràmiques… Molts treballadors del port eren veïns del Poble-sec. També hi hagué l’estació ferroviària terminal de Sant Bertran, que venia de Vilanova, amb una curta durada en el transport de passatgers, però que en mercaderies romangué en servei fins al 1917. També les noves duanes influïren en la vida comercial i laboral d’aquesta part del Poble-sec. Durant més de cent anys, les Hortes de Sant Bertran, foren el suport logístic del port cap a la ciutat: la proximitat dels molls permetia la càrrega i descàrrega dels materials que arribaven i sortien de la ciutat, generant una important vida comercial. I a la vegada, donaven una empenta importantíssima a la llavors nova via ciutadana del Paral·lel.
Però, amb el pas del temps, les millores tecnològiques i el creixement del port cap al sud, les zones de càrrega s’acabaren situant en les terminals de contenidors del Morrot i del Llobregat. Des de l’època dels jocs olímpics, la zona del port propera al Poble-sec ha quedat especialitzada en les línies de passatgers i els grans creuers. Així, a partir dels anys vuitanta, molts dels equipaments i espais industrials i comercials que anys abans havien generat una zona d’influència del port anaren quedant disponibles per a l’edificació de pisos o alguns serveis: Albareda, la seu de Treball de Carrera o el parc del Mirador del Poble-sec. Avui dia les Hortes de Sant Bertran han perdut la vinculació amb el port que havien tingut en temps passats. De l’inici de la transformació de les Hortes de Sant Bertran, ara fa 160 anys.