Connecta amb nosaltres

Història

1863: Inici dels treballs d’ampliació del port cap al Llobregat

Va transformar les Hortes de Sant Bertran

Publicat

on

Fins a mitjans del segle XIX, el port de Barcelona arribava fins a les Drassanes. Fou llavors quan la Junta d’Obres del Port va aconseguir l’aprovació d’un projecte per perllongar-lo cap al sud, a Montjuïc. Al llarg dels anys, el port anà avançant, primer cap al Morrot, afectant la configuració de les Hortes de Sant Bertran, després cap a Can Tunis fins arribar en l’actualitat a la desembocadura del Llobregat, quan es va fer el desviament d’aquest riu.

L’aspecte que volem recordar avui és l’afectació del creixement del port sobre la part més litoral del Poble-sec: les Hortes de Sant Bertran. Al darrer terç del segle XIX, la línia de la costa arribava fins al portal de Santa Madrona. La platja era ocupada per diversos banys. Eren unes terres zona d’aiguamolls, dedicades principalment a feines de pagès. Al segon terç del segle XIX, un part es dedicà a prats d’indianes, és a dir, a espais d’assecat dels estampats de les fàbriques tèxtils del Raval, fins llavors dins de la muralla de la ciutat.

La proximitat del port va portar indústries vinculades amb aquest fet: foneries, centrals elèctriques –la de Carrera, primer, per als tramvies; i la de Mata, la de les tres xemeneies, després, per al subministrament general–, magatzems, de carbó, indústries ceràmiques… Molts treballadors del port eren veïns del Poble-sec. També hi hagué l’estació ferroviària terminal de Sant Bertran, que venia de Vilanova, amb una curta durada en el transport de passatgers, però que en mercaderies romangué en servei fins al 1917. També les noves duanes influïren en la vida comercial i laboral d’aquesta part del Poble-sec. Durant més de cent anys, les Hortes de Sant Bertran, foren el suport logístic del port cap a la ciutat: la proximitat dels molls permetia la càrrega i descàrrega dels materials que arribaven i sortien de la ciutat, generant una important vida comercial. I a la vegada, donaven una empenta importantíssima a la llavors nova via ciutadana del Paral·lel.

Però, amb el pas del temps, les millores tecnològiques i el creixement del port cap al sud, les zones de càrrega s’acabaren situant en les terminals de contenidors del Morrot i del Llobregat. Des de l’època dels jocs olímpics, la zona del port propera al Poble-sec ha quedat especialitzada en les línies de passatgers i els grans creuers. Així, a partir dels anys vuitanta, molts dels equipaments i espais industrials i comercials que anys abans havien generat una zona d’influència del port anaren quedant disponibles per a l’edificació de pisos o alguns serveis: Albareda, la seu de Treball de Carrera o el parc del Mirador del Poble-sec. Avui dia les Hortes de Sant Bertran han perdut la vinculació amb el port que havien tingut en temps passats. De l’inici de la transformació de les Hortes de Sant Bertran, ara fa 160 anys.

Continua llegint

Història

La font de la plaça d’Espanya

Publicat

on

Per

La porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 era la plaça d’Espanya, amb la font commemorativa al centre. Aquesta obra de Josep Maria Jujol està formada per un estany central d’aigua de planta triangular que s’orienta en direcció a les sis vies que convergeixen a la plaça.

La columnata, també triangular, amb espais esfèrics per col·locar-hi grups escultòrics, representa els tres mars de la península Ibérica amb els seus principals rius: l’Ebre, amb els seus afluents, envia l’aigua al Mediterrani, mentre que el Guadalquivir i el Tajo ho fan a l’Atlàntic i uns petits rius ho fan al Cantàbric. Tots aquests rius estan representats per escultures de Miquel Blai.

A cada un dels vèrtexs superiors del triangle, amb escultures dels germans Oslé (Miquel i Llucià) s’hi representa l’Abundància, la Salut Pública i la Navegació com a símbol dels fruits que dona el mar. A cada cantonada del triangle hi ha una columna amb inscripcions que simbolitzen la Nació Espanyola, amb Ramón Llull, Santa Teresa de Jesús i Sant Ignasi de Loiola; la Proesa, amb Pelayo, Jaume I i Isabel la Catòlica i la Cultura amb Ausiàs March i Cervantes.

A la part superior de la columnata hi ha un peveter amb foc i tres Victòries de l’escultor Frederic Llobet que simbolitzen la Religió, les Arts i l’Heroisme com a base del sacrifici d’Espanya per la civilització.

El foc, com a contrapunt de l’aigua, així com tots el altres símbols, volen representar un poema d’arquitectura-escultura d’Espanya dins la plaça del mateix nom, tot i que durant la inauguració de l’Exposició la plaça d’Espanya encara no estava acabada. 

Josep Guzmán (CERHISEC)

Continua llegint

Història

6 de maig de 1995 | S’inaugura el parc de les tres xemeneies i el mirador

Publicat

on

Fins a finals del segle XX, la zona del Poble-sec que actualment es coneix com a Hortes de Sant Bertran, era el sector més industrial de tot el barri. Això era degut a dos motius: les dues centrals elèctriques de Mata i de Carrera, i la proximitat immediata del port. Per aquesta raó, l’espai va ser ocupat per indústries relacionades amb aquestes activitats i per molts magatzems, necessaris per a la gestió fabril i comercial.

D’una banda, el port va anar creixent, especialment a partir dels anys 60, cap al sud, és a dir, cap a Can Tunis i la Zona Franca. Això va motivar el desplaçament de les indústries i serveis inherents, cap a la nova d’influència portuària. Així, molts dels antics magatzems i de les fàbriques, petites i mitjanes, van quedar en desús. Aquest fet va possibilitar la construcció de blocs nous d’habitatges, com els de Vila i Vilà – Palaudàries – Albareda – Puig i Xoriguer; i també dels de la cooperativa de Sant Pere Claver dels anys 70 i 80. També es van crear nous serveis, com la llar de la fundació Arrels a Puig i Xoriguer, el 2007; l’hotel Grums, el 2011 (abans editorial Escudo de Oro); o, el 2012, el centre cultural Albareda.

D’altra banda, la central tèrmica del carrer de Carrera, que abastia d’electricitat els tramvies de la ciutat des de 1899, va quedar fora de servei el 1968, quan es va tancar la darrera línia que subministrava. De fet, on s’emmagatzemava el seu carbó, es va obrir l’institut Consell de Cent (1996), un centre de secundària que des de feia anys reivindicaven els veïns.

Pel que fa a la central elèctrica de Mata, la de les tres grans xemeneies que abastien d’electricitat la ciutat, va funcionar entre 1895 i 1987, per després ser desmantellada. Coneguda popularment per La Canadenca, era la fàbrica més important del barri, la seva lluita obrera de 1919 havia aconseguit establir la jornada de vuit hores; i va tancar després de gairebé un segle de servei. Amb les transformacions dels Jocs Olímpics es van fer els edificis que actualment envolten les tres xemeneies, propietat llavors de Fecsa-Endesa i de Red Eléctrica Española (avui dia en estat deplorable). Un cop alçats aquests blocs, destinats a oficines i serveis, es va urbanitzar el parc de les Tres Xemeneies a tot l’espai que havia quedat buit. Una zona verda que s’inauguraria el 6 de juny de 1995.

En paral·lel, després d’uns notables treballs de transformació, la zona compresa entre la vorera de muntanya del passeig de Montjuïc (que abans ocupaven fàbriques, magatzems i alguns habitatges) i els jardins de Miramar i l’antic camí del castell, dit de la Vinyeta, va passar a formar part del nou Mirador del Poble-sec, inaugurat per l’alcalde Maragall en la mateixa data. Recentment, s’han remodelat aquests jardins per la degradació a què havien arribat.

De la inauguració del parc de les Tres Xemeneies i del Mirador del Poble-sec, ara fa 30 anys.

Continua llegint

Història

La plaça de l’Univers

Publicat

on

Per

Un dels llocs que no ha perdurat amb el temps, i que era un dels espais més emblemàtics de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, és la plaça de l’Univers, situada a l’avinguda Maria Cristina, entre el Palau de Comunicacions i Transports i el Palau de Projeccions. Era un petit jardí d’aigua i llum projectat per Carles Buïgas amb l’escultura El Treball de l’escultor Josep Llimona.

Al fons es podia observar el Palau d’Art Tèxtil i al costat la imponent Torre de la Llum, de 50 metres d’alçada i de forma molt similar a les torres venecianes de la plaça Espanya; per a la seva il·luminació es van utilitzar 164 llums tubulars per a la cúpula, 330 per al far i 319 per a les balustrades al voltant del cos central, il·luminat amb 20 reflectors.

Al voltant del jardí d’aigua i llum hi havia deu pavellons privats coronats per un sostre esglaonat que a la nit quedava il·luminat i donava una sensació de majestuositat amb la Torre de la Llum al fons.

Un dels pavellons privats, situat a l’entrada d’aquesta plaça, era el d’Electric Suppliers Co. SA que fou l’empresa encarregada de realitzar tota l’electrificació de l’Exposició de 1929, després d’aconseguir guanyar la licitació per donar llum a tota la muntanya de Montjuïc per a l’esdeveniment.

A banda d’aquest pavelló, i entre d’altres, en aquesta plaça també hi havia els pavellons de Paper de fumar Bambú i de la Compañía de Seguros La Equitativa.

De dia aquesta plaça era una atracció pel seu traçat i per l’especial equilibri de dimensions, i a la nit convertia en realitat un somni de fades amb els jocs d’aigua i llum. •

Josep Guzmán (CERHISEC)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024