Connecta amb nosaltres

Cultura

I si Napoleó ens hagués conquerit?

Xavier Carmaniu es pregunta què hauria passat si la nostra història hagués estat una altra

Publicat

on

Xavier Carmaniu (Girona, 1975) és historiador i ha col·laborat amb les principals ràdios del país (Ona Catalana, COM Ràdio, Catalunya Ràdio, RAC 1…). A més, és autor de diverses novel·les i llibres relacionats amb la temàtica històrica: Carles Rahola, l’home civilitzat (Curbet, 2006); Captiu i desarmat (Curbet, 2007), Girona era Sant Gregori (Curbet, 2009), entre d’altres.

Entre les seves publicacions, m’agradaria destacar Història amb pilotes: es pot aprendre història parlant de futbol? (Meteora, 2010), on explica la història d’un dels onzes més influents de la història mundial, si el futbol es valorés per l’actitud que hom té davant de la vida. Un equip format per: Matas, Tull, Blasco, Sindelar, Streltsov, Ben Tifour, Sócrates, Boban, Rinchen, Thuram i Honeyball.

Carmaniu acaba publicat la divertidíssima Si el timbaler del Bruc. Històries alternatives de Catalunya (Pòrtic). Una obra fresca i atractiva en què l’autor ens dona una veritable lliçó divulgativa sobre la història que sí que vam viure. Els capítols del llibre parlen per si sols, vegem-ne uns quants: “Primer Occitània, després París. Pere el Catòlic guanya la batalla de Muret”; “Segadors independents de Catalunya. La república de Pau Claris es consolida”; “La frontera és a Perpinyà. No se signa el Tractat dels Pirineus”: “Sa Majestat Carles III. L’arxiduc d’Àustria guanya la guerra de Successió”; “Macià allibera Catalunya. El complot de Prats de Molló és un èxit”; “Franco afusellat. La República atura el cop d’estat de 1936”; “Omaha Beach va ser Roses. Els Aliats desembarquen a la Costa Brava”;  “Campions! El Barça derrota l’Steaua a la final de la Copa d’Europa de 1986”, i “Carles Puigdemont, president de la República Catalana. S’apliquen els resultats de l’1 d’octubre de 2017”.

Com veieu es tracta d’una veritable joia sobre història alternativa que, sens dubte, serà molt llegit aquest Sant Jordi.

Continua llegint

Cultura

Però si això és el Paradís!

La gran transformació de París vista des d’uns grans magatzems

Publicat

on

No és pas la meva intenció la de descobrir-vos qui fou Émile Zola (1840 – 1902), un dels més grans escriptors de tots els temps. Estic segur que la immensa majoria de vosaltres sabreu que fou un narrador que va voler descriure tota la societat i fer-ho des d’una perspectiva el més objectiva possible i partir d’una visió determinista d’uns personatges que sobreviuen com poden en uns escenaris marginals.

Entre la producció d’aquest escriptor m’agradaria destacar dues novel·les que em tenen el cor robat: Thérèse Raquin (1867), que podem llegir en una magnífica traducció de Lluís Maria Todó per a Edicions de 1984, i La taverna (1877), una novel·la que ens recorda que el París del luxe i l’excés no és més que l’altra cara de la moneda d’un París molt més fosc, el de la gana i la misèria dels més humils. Si no l’heu llegida, us aconsello la versió catalana que n’ha fet Carles Llorach-Freixes per a Adesiara.

Avui, però, us vull parlar d’una altra novel·la de Zola:  El Paradís de les Dames (1883), que podem considerar com la més optimista de l’autor i que ha estat publicada recentment a Viena Edicions amb traducció de Josep Maria Pinto.

En aquesta obra, Zola ens narra la inauguració d’uns grans magatzems que tindran tant d’èxit que capgiraran, fins i tot, l’urbanisme de la capital francesa. Imagino que a hores d’ara ja haureu descobert que aquesta novel·la va servir de base per a una sèrie de televisió italiana que podem veure cada tarda a TV3: El paradís de les senyores. Doncs sí, les peripècies dels Guarnieri, els Amato, els Bergamini, els Conti, els Cattaneo i les Venus són, de fet, una revisió ambientada al Milà dels anys cinquanta i seixanta del segle passat de la novel·la de Zola.

Continua llegint

Cultura

Sant Jordi al Poble-sec: el dia de l’amor arriba al barri

Publicat

on

El Poble-sec es vesteix de vermell per celebrar el dia de Sant Jordi, una festivitat que combina l’amor, la literatura i cultura en un ambient vibrant i ple de tradició. Entre les diverses activitats que donen vida a aquesta celebració, les llibreries locals tenen un paper fonamental, ja que ofereixen esdeveniments únics i promouen la participació comunitària. Una de les llibreries més destacades al cor del barri és La Carbonera. Durant els dies 20,21 i 22, la llibreria disposarà d’una paradeta on es realitzaran signatures de llibres. Els autors seran confirmats d’aquí a poc temps. El dia 23 també comptaran una parada; però aquest cop al centre de Barcelona, tot i que encara se’n desconeix la ubicació exacta.

Una altra llibreria emblemàtica és La Raposa, que destaca pel seu compromís amb la diversitat i la inclusió. Durant la celebració de Sant Jordi, desplegarà la seva creativitat participant a la fira del llibre migrant i també tindran una paradeta al centre de la ciutat. A més, per commemorar el seu setè aniversari, els dies 27 i 28 d’abril, La Raposa sortirà al carrer a festejar-ho amb el veïnat.

Fira a la plaça del Molino

Les associacions i entitats de barri s’uneixen per portar l’esperit de la festivitat al carrer, acostant la cultura i l’art a tots els veïns i veïnes. Un any més, a la plaça Bella Dorita, se celebrarà la Fira del Llibre i la Rosa, des de les 9 h fins a les 20 h. Una de les principals atraccions serà la presència de llibres, diaris i revistes de tota mena. Des de llibres clàssics fins a les últimes novetats, hi haurà alguna cosa per a tothom. Aquest acte comptarà amb la col·laboració de: Agrupament Escolta i Guies, Baden Powell, Asperger New Life, CERHISEC, Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Honduras y Amigos en Catalunya, Joves Units del Poble-sec, La BiblioMusiCineteca, Llibreria Nu&Ca, Poble-sec per la Independència, Sant Joan de Déu, Serveis Socials i el ZONA SEC.

Continua llegint

Cultura

‘El mur’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla d’una solitud persistent…

Publicat

on

Per

Aquesta nit, traspassaré el mur. No pot ser tan difícil. Giraré sobre el meu eix i rodolaré cap a la meva dreta. Traspassaré el tel invisible que tantes i tantes vegades havíem creuat per estimar-nos. Crec que des d’allà, des de l’altra banda del mur, podré veure el que tu veies. Qui sap si podré sentir el que tu senties. Potser, entendré per què vas voler marxar. Visitaré una altra perspectiva, un nou món per a mi. Tindré a tocar la finestra i la llum tornassolada de l’alba em saludarà tan bon punt travessi les cortines de lli. Flairaré els primers pòl·lens primaverals i m’acomiadaré del darrer fred d’un hivern que no s’ha volgut pronunciar. La teva tauleta de nit em donarà la benvinguda. I quan obri un dels seus calaixos em confessarà tot allò que no et vas voler endur. I podré encendre el teu llum amb forma de lluna, la que vam comprar a Ikea i que t’acompanyava quan, a les nits, llegies novel·les de ficció americanes. Serà l’hora en la qual, el coixí de viscoelàstica que et vaig regalar, m’amanyagarà el clatell. Segurament, els llençols, en aquesta banda del mur, em rebran freds, però més tard o més d’hora s’escalfaran. Només haig de rodolar cap a la meva dreta. Un esforç, una empenta que em dugui cap allà. Un més enllà desconegut. El primer pas per oblidar que un dia vas ocupar els altres setanta-cinc centímetres del llit. Un gir per entendre’t. I podré obrir els braços, i ocupar un espai que abans que teu, havia estat només meu. I rodolaré amunt i avall com un rodet sense fil. I saltaré sobre el matalàs fins que el somier brami una queixa totalment justificada.

Abans de llençar-m’hi, abans de traspassar el mur; hi envio una mà valenta. Una espia. Algú de confiança que temps enrere t’havia acaronat amb delicadesa. Palpa la buidor. L’abisme. Els marges del no-res. Quan torna, m’explica que la gelor i el suavitzant han enterrat la teva olor. Em diu que, tot i el silenci que has deixat, em trobaré amb l’esvoranc d’una nostàlgia cridanera. Em confessa que més enllà de la barrera no trobaré cap descans, ni cap repòs, ni la serenor que combat la vigília persistent. M’emmotllo al meu racó. M’acotxo amb les flassades tèbies. Em miro, una nit més, tot l’espai que vas abandonar sobtadament. Deixo que el malson de la solitud se m’endugui als llimbs de la foscor. M’engarjolo en els meus setanta-cinc centímetres i, una nit més, posposo l’aventura d’oblidar-te.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024