A un pas de quedar-se al carrer. O, més aviat, a sis mesos de perdre l’habitatge. Aquesta és la situació en què es troben quatre famílies que viuen al número 2 de la plaça de Santa Madrona. La raó: han aconseguit forçar una pròrroga del lloguer que tenen signat, malgrat que els propietaris els volien fer fora el pàssat 30 d’abril per destinar els pisos a habitatges turístics. Tal com ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, aquestes llicències (unes cinc en total) les va aconseguir la propietat quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar momentàniament el pla que prohibia la creació de nous allotjaments turístics.

En el mateix sentit, des del Sindicat de Barri denuncien que no es tracta d’un petit particular qui vol expulsar aquestes quatre famílies, sinó que es tracta d’un gran tenidor. Tal com han exposat en roda de premsa, es tracta d’una empresa familiar que té en cartera fins a 300 pisos a l’àrea metropolitana de Barcelona. Un patrimoni que ara volen començar a orientar cap al negoci turístic. De fet, es tracta d’una operació similar a la que va saltar a l’esfera mediàtica fa unes setmanes, quan es va conèixer que un propietari volia expulsar a tots els veïns d’un bloc del carrer de Tarragona per fer allotjaments turístics amb les llicències que va aconseguir durant el mateix impàs del TSJC.

Pressió a la propietat

Segons els afectats, també hi hauria entre dos i tres pisos més del bloc de Santa Madrona que tindrien la llicència turística sol·licitada, però, en aquest cas, l’atorgament estaria en litigi judicial. Una circumstància que no anul·la el neguit de les famílies, les quals des de l’any 2020 s’han vist abocades a renovar el seu contracte de lloguer mes a mes (en comptes de fer-ho anualment a conseqüència d’una clàusula del contracte que desconeixien). Si bé els inquilins dels pisos amb llicència van rebre a finals de març un burofax que els feia fora de casa seva, a hores d’ara han aconseguit una pròrroga de sis mesos. Un oxigen que ara volen aprofitar per fer que la justícia revoqui les llicències.

Escletxes legals

En paral·lel, l’Ajuntament de Barcelona també ha començat a treballar en una escletxa legal per retirar la llicència turística que se’ls va atorgar. Segons assenyalen des del consistori, la llei catalana estableix que es pot retirar la llicència si no s’ha fet ús d’aquesta transcorreguts tres mesos des de la presentació de la comunicació. Per últim, destacar que des del Sindicat de Barri exigeixen a la propietat una negociació per establir unes condicions de lloguer dignes per als inquilins, de manera que aquests no hagin de marxar del barri.

Famílies i alumnes de l’escola Jacint Verdaguer, al barri del Poble-sec demanen que es pacifiqui el carrer Lleida per fer amable l’entorn escolar. Des de l’AFA denuncien que hi ha molt trànsit i que això provoca contaminació i soroll que afecta negativament l’alumnat, i per això s’han fet talls de carrer per reivindicar-ne la pacificació.

Des de l’AFA de l’escola asseguren que el carrer Lleida està suportant una càrrega de trànsit molt superior a la que hauria de tenir un entorn escolar i que això provoca un problema de contaminació, tant atmosfèrica com acústica. Per aquesta raó, ja des del curs passat, demanen mesures que redueixin el trànsit d’aquest carrer.

Aquesta acció es dóna en el marc de Revolta Escolar, que són diferents AFAs i AMPAs de tot Catalunya, amb la col·laboració d’entitats veïnals i ecologistes, que estan promovent talls de carrer davant les escoles cada primer divendres de mes a l’hora de sortida de l’escola per tal de reclamar una major pacificació als entorns escolars, menys contaminació i menys soroll.

Protestes conituandes

La protesta va començar a Barcelona el desembre de 2020, amb 20 escoles fent 17 talls de carrer. Des de llavors no ha parat de créixer: durant el curs 20/21 van fer 12 divendres de protesta. Actualment ja son més de 100 centres mobilitzats a 17 ciutats diferents Catalunya i de l’Estat espanyol: Badalona, Barcelona, Bilbao, Cardedeu, Cartagena, Getafe, Girona, Guadalajara, Lugo, Madrid, Melilla, Mollet del Vallès, Olot, Sabadell, Sant Cugat, València, Vigo i Saragossa.

Per reivindicar la pacificació del carrer i de forma conjunta amb infants, famílies, direcció i escola, van tallar el trànsit a la sortida de l’escola. Laia Pérez, presidenta de l’AFA Jacint Verdaguer, comenta que “és una escola de màxima complexitat, amb una gran pluralitat de procedències, cultures i costums, pel que no veurem una protesta des de la mateixa perspectiva. Hem intentat fer una tasca pedagògica amb totes les famílies, a més a més de fer que els talls tinguin activitats lúdiques amb música, circuits i d’altres”.

Insonoritzar les finestres

Ara per ara, al carrer Lleida s’ha reforçat la senyalització horitzontal de velocitat de la via, que és de 30 km/h, ja que és un entorn escolar. També s’ha col·locat un radar pedagògic al pas de vianants que hi ha just abans de l’escola, que informa als conductors de la velocitat a la qual condueixen el seu vehicle per alertar-los en cas que superin el límit permès. Des de l’AFA també reclamen que s’insonoritzin les finestres, com a mínim les del carrer Lleida, perquè no aïllen del soroll, ni del fred, ni de la calor, ja que l’edifici és de 1929. “Des del Districte i el Consorci ara comencen a mostrar interès en canviar algunes coses, nosaltres seguirem sortint al carrer amb #RevoltaEscolar”, apunta Pérez.

Montjuïc comença a ser una paraula que s’utilitza de forma quotidiana a l’entorn del Futbol Club Barcelona. Fins fa poc encara es veia, generalment, com un tema llunyà del qual no venia molt de gust parlar, però l’adjudicació de la remodelació del Camp Nou a l’empresa turca Limak, la recerca del finançament i el començament de les obres d’adequació de l’Estadi Olímpic Lluís Companys per preparar l’arribada del Barça han convertit la qüestió en inevitable. De fet, la junta directiva de Joan Laporta va convocar recentment els socis a una reunió per conèixer les seves inquietuds respecte al trasllat provisional a Montjuïc, que començarà a finals d’aquest estiu per accelerar el gruix de les obres de remodelació al Camp Nou.

Una de les dades que va donar el club blaugrana és preocupant: només 25.000 socis abonats dels 82.000 que hi ha al Camp Nou tenen pensat anar a veure els partits del Barça a Montjuïc. Un dels motius principals és que el club va anunciar en un primer moment que no estarà permès arribar a la muntanya màgica en vehicle privat els dies que hi jugui l’equip blaugrana. “Entre els aspectes que més interès han despertat cal destacar el de l’accessibilitat a la zona de l’estadi, tema en el qual s’ha avançat que no s’hi podrà accedir en vehicle privat, a excepció de les persones amb mobilitat reduïda i dels autocars de les penyes”, explicava el comunicat que el Barça va fer públic després de la reunió amb els socis.

El Camp Nou tenia, abans de la seva reforma, 99.334 seients. A Montjuïc, la capacitat màxima serà de 59.000 localitats. El club reservarà 44.000 per als seus abonats dels 80.000 que té actualment. La directiva creu que molts socis no renovaran els seus carnets i s’acolliran a una excedència. La visibilitat, a més, és molt deficient en les primeres files per la pista d’atletisme. Darrere de les porteries, la distància entre les graderies i la gespa és molt superior a la del Camp Nou.

Com afectarà al veïnat?

A les “Trobades amb l’alcaldessa” celebrades el mes de febrer, una veïna ha preguntat sobre com s’afrontaran les possibles molèsties que pugui suposar per al veïnat el trasllat del FCB a Montjuïc la temporada vinent. L’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha reconegut que pot ser un “neguit” per als barris que es puguin veure afectats i que no hi ha “solucions perfectes”. No obstant això, ha assegurat que estaran “molt a sobre del Barça”, que els han posat moltes condicions i que hauran d’assegurar la normal mobilitat i els desplaçaments de la zona.

Una altra de les qüestions fonamentals és el transport públic i la mobilitat sostenible de la zona, per a minimitzar l’impacte a la muntanya olímpica. Abans que es faci efectiu el trasllat, que es preveu per l’agost d’enguany,  el Govern del districte de Sants-Montjuïc vol tenir enllestit un pla de mobilitat per protegir l’aparcament dels barris adjacents i els accessos als equipaments de la zona els dies de partit. Així ho ha explicat el regidor, Marc Serra, al plenari del districte de Sants-Montjuïc celebrat el passat mes de febrer.

Les declaracions es produeixen després que es fes públic l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el Barça per endreçar la mobilitat de la muntanya els dies de partit i que requerirà, entre d’altres mesures, crear 4.500 places per a motos i el lloguer del pàrquing del Sot del Migdia per part del club, així com assegurar l’aparcament dels residents, ja que es preveu l’arribada a la zona d’unes 66.000 persones.

Despeses milionàries

La millora de la mobilitat tindrà un cost total de 7,2 milions d’euros, que aportaran de forma desigual el Barça (4,6 milions d’euros) i l’Ajuntament de Barcelona (2,6 milions d’euros), i inclourà actuacions tant per al transport públic, com per al privat i per l’accés a peu.

En aquest sentit, està previst que el FCB finançarà els reforços en el servei de metro, de funicular i de busos llançadora que calgui fer els dies de partit així com de les despeses extraordinàries que provoquin la celebració dels partits per serveis municipals extraordinaris com ara la instal·lació i retirada d’elements de contenció, la recollida de residus i els serveis especials de neteja, que suposaran una despesa de 15.873 euros per partit. Així mateix, el club també pagarà el 50% del sobrecost en desplegament de la Guàrdia Urbana, amb una previsió estàndard de 118 efectius per partit.