El 18 de juliol de 1936 és la data inicial de la revolta militar dirigida pel bàndol franquista contra el govern de la Segona República i que va conduir a la Guerra Civil espanyola. A Barcelona, la data clau va ser el 19 de juliol, quan de matinada van sortir de les casernes les columnes de militars per ocupar els llocs estratègics i els centres clau del poder. Va ser al Cinc d’Oros i sobretot a la plaça Catalunya, on es van registrar forts combats, però sense prendre posicions sòlides cap dels dos bàndols. El comissari d’ordre públic, Frederic Escofet, que havia estudiat a fons el plantejament dels insurgents, va agafar el comandament amb energia i resolució i va tenir l’encert de fer convergir les -seves forces cap a la plaça Catalunya conduint-les utilitzant el metro i el ferrocarril per fer-les aparèixer indemnes al centre de la ciutat i la -perifèria.
Les primeres barricades importants
No obstant, l’estratègia de les barricades la va plantejar la CNT-FAI col·locant, amb l’ajuda dels guàrdies d’assalt, les que creien més importants al Portal de Santa Madrona, el Paral·lel i la Rambla. Alguns sindicalistes van tenir l’encert d’introduir barricades mòbils perquè els permetessin avançar sobre el terreny sense deixar d’estar a cobert. I van aparèixer les bobines enormes de paper continu que alimentaven les rotatives, com la del diari Solidaridad Obrera. Aquelles bobines oferien una protecció excel·lent. La sublevació, doncs, havia de fracassar, però els anarquistes, armats, no van abandonar el carrer i van continuar apostats a les barricades per mantenir el control de la zona i dels que hi circulaven. Cadascuna exhibia la seva autonomia, però també les seves arbitrarietats. Engels i Marx ja havien -sentenciat per escrit que Barce-lona era la ciutat del món on els obrers aconse-guien ai-xecar les barricades més ràpidament.
Bar Chicago, niu de sindicalistes i anarquistes
El bar Chicago estava situat al número 82 del Paral·lel (llavors Marquès del Duero), als baixos de l’edifici de la cantonada de l’avinguda del Paral·lel amb la Ronda de Sant Pau. Per entrar al Chicago calia demostrar que s’era major d’edat ja que entre els seus principals clients hi havia sindicalistes, anarquistes i bohemis, però també acollia mala gent ja que està documentat que l’octubre del 1924, un home va morir apunyalat davant de la porta del bar. I el 1926 la policia va relacionar el bar Chicago amb Domènec Masachs, l’anarquista que va provar de matar amb un ganivet el dictador Primo de Rivera durant una visita que va fer a la ciutat.
L’entorn del Chicago (sense oblidar el bar La Tranquilidad, amb moltes similituts de clientela, i situat a la vorera del davant) va tenir una especial significació històrica el dia 19 de juliol de 1936 quan es va produir l’intent d’aixecament feixista contra la República a Barcelona. En aquella zona del Paral·lel, davant mateix de l’establiment, es van instal·lar unes grans barricades. Fou allà on un grup anarquista, del que en formaven part Francisco Ascaso, Juan García Oliver i Ricardo Sanz entre d’altres, va aconseguir aturar els militars facciosos sublevats després de cinc hores d’intercanvi de trets. Fos com fos, aquell bar va ser un dels llocs de reunió on es van conjurar aquests moviments per avortar el cop d’estat del general Franco, aixecant barricades de sacs de terra i llambordes arrencades dels carrers per enfrontar-se als militars colpistes.
Acabada la Guerra Civil el bar Chicago va tornar a obrir portes i malgrat els canvis polítics i socials va tornar a recuperar el seu paper en el bulliciós Paral·lel de la posguerra. El 1956 el local va acometre una reforma integral, obra del decorador Ramon Carrera, que li va fer perdre part del seu encant del passat. Finalment, el bar Chicago va tancar portes el 1968 per donar pas a una sucursal bancària i el Paral·lel va perdre una part de la seva història.
Hemerotecafa 3 mesos
Entrevistesfa 3 mesos
Políticafa 3 mesos
Societatfa 2 mesos
Políticafa 3 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Políticafa 3 mesos
Històriafa 3 mesos