Niklas Natt och Dag (Estocolm, 1979) és, sense cap dubte, el darrer diamant del que coneixem com novel·la negra nòrdica, un calaix de sastre en el que hi hem fet cabre des de Stieg Larsson fins a Camilla Läckberg, passant per Åsa Larsson, Henning Mankell, Jo Nesbo, Arnaldur Indriðason o Anne Holt. Però, com veurem, ens equivocaríem si pensem que les novel·les de Natt och Dag són més del mateix.
Aquest jove autor va irrompre el 2017 amb 1793. El llop i el vigilant, la primera part de la trilogia de Bellman noir. En aquesta obra, Natt och Dag hi barreja de forma sensacional la novel·la històrica amb elements del millor thriller –el grau d’excel·lència en la seva escriptura ha fet que l’obra hagi estat comparada amb El nom de la rosa d’Umberto Eco–.
L’escriptor va demostrar amb 1794. El foc i el minotaure que l’èxit no havia estat una casualitat, atrapant encara més el lector en la segona part de les aventures del vigilant Mickel Cardell i Anna Stina Knapp en un Estocolm terriblement fosc. Però encara quedava el millor: 1795. La germandat, un magnífic tancament per a la trilogia en el marc d’un Estocolm més corrupte que mai.
La trilogia ha estat traduïda al català per Jordi Boixadós per a l’editorial Proa i, en un parell de setmanes, ja els tindrem tots tres en butxaca –un format ideal per a dur-los de vacances aquest estiu!–. En aquestes traduccions, Boixadós (1958) hi demostra la seva gran sensibilitat lingüística. Per cert, si voleu que aquest encís perduri, us proposo que llegiu alguna novel·la del mateix Boixadós, “el Tarkovski de les lletres catalanes”, com la magnífica Mentre la neu sigui blanca (2022) o l’excel·lent novel·la negra, L’home que comptava diners (2015).