Connecta amb nosaltres

Cultura

L’apocalipsi

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de l’excesiva devoció envers els ‘influencers’…

Publicat

on

Feia tres anys que no et veia, fins que vam coincidir al mateix vagó del metro; a la Línia Verda, entre les parades del Paral·lel i del Poble-sec. Jo havia aconseguit seure en un lloc que de seguida vaig cedir a un home coix que li costava mantenir l’equilibri entre el vaivé del comboi. Va ser llavors quan et vaig veure, agafada a un masteler. Miraves el mòbil, com tothom aquella tarda del mes de juny, en què la humanitat sencera s’havia posat d’acord per seguir l’esbojarrada i devastadora proposta d’un influencer amb massa influència. Vaig voler atansar-me cap a la teva posició per preguntar-te com t’havien anat els darrers tres anys. Encara que havia sabut de tu per una amiga teva que m’havia explicat que tornaves a tenir parella, que t’havies mudat al carrer Margarit i que havies deixat la feina. De fet, en més d’una ocasió havia volgut trucar-te per saber com estaves, enviar-te un WhatsApp, o felicitar-te pel teu aniversari. Però no ho havia fet per por de recaure en una melangia que m’havia corcat l’ànima, i és que, durant aquells tres anys sense tu, m’havia dedicat a idealitzar el que podria haver estat la nostra vida en parella si no t’hagués deixat. Encara ara recordo el dia que ens vam separar, vas ser tu qui em va preguntar que em passava. Vas pressionar-me fins que et vaig dir allò tan típic i tan fals: “Vull estar sol, em falta espai, donem-nos un temps; m’ofego”. Vas saber la veritat quan, dies després, em vas veure agafat de la mà d’una altra pel carrer Blai. Ho sé, vaig ser un imbècil, com la població mundial aquest dia en el qual et vaig trobar a dins del metro i el comboi va aturar-se just abans d’arribar a la següent parada (Poble-sec). Eren les 19:19 de la tarda, l’hora que havia estipulat l’influencer per fer aquella bestiesa invocada a TikTok. I llavors, va passar. Tota la humanitat, inclosa la gent que omplia el nostre vagó, va posar-se a botar sense parar, a saltar igual que una plaga de llagostes aparellant-se. Aleshores em vas veure, ens vam mirar als ulls un instant curt i vas somriure entre tota aquella catarsi absurda i malaltissa. El que no sabíem, és que, al mateix temps, el planeta Terra, empès per la pressió de tota la població mundial, es despenjava de l’òrbita que havia seguit durant bilions d’anys. Primer vam perdre la cobertura, després els llums van espetegar i, seguidament, tot el món es va esfondrar. Els salts es van convertir en crits i la foscor va engolir la llum. Tu i jo vam mirar d’acostar-nos a la desesperada, però el sostre de llautó, se’ns va venir al damunt i ens va cobrir d’un silenci que ha esdevingut crònic.

Ara ja fa un any que visc sota la penombra apocalíptica, a prop del que queda de tu, atrapat a l’L3 i alimentant-me dels vestigis d’una màquina expenedora. Estic sol, tinc massa espai per a mi, massa temps i, tot plegat; m’ofega.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024