Des de 1994, un grup de persones es reunien amb un interès comú de mirar de preservar la memòria històrica de la vida dels veïns i veïnes del Poble-sec, i molt especialment en els actes relatius al 125è aniversari del barri. La constància en la col·laboració, en els treballs i en les reunions va acabar fructificant l’estiu de 1998, quan aquest grup d’amics, interessats per conèixer i preservar la història del nostre barri, es varen unir per constituir el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec, que tots coneixem com CERHISEC. Les persones fundadores foren: Josep Fabra, Meritxell Joan, Josep Guzmán, Roser Garcia, Enric Padrós I Carles Burgès.
La primera decisió important fou prendre un dels tres camins possibles: formar un centre de recerca, d’estudis o de documentació. Per a les dues darreres opcions no es podia optar, ni tan sols ara, perquè la documentació necessita un espai i un equip de persones per treballar-hi que estava, i continua estant, lluny dels seu abast.
Recull de testimonis directes
Tot i ser un barri relativament jove, la història del Poble-sec s’havia explicat en pocs llibres. La majoria feien referència a l’avinguda del Paral·lel i alguns records de la guerra civil de 1936-39. Calia obrir molts més fronts, especialment relatius a la vida quotidiana, però també eixamplar els dos anteriors, sobretot el segon, que encara roman en part ocult. Sobretot es volia recavar el testimoni directe de les persones de més edat que encara eren entre nosaltres, i aquest camí tampoc no es deixa de treballar; així com també recórrer als petis arxius gràfics familiars i d’entitats per recompondre el passat del barri del segle XX.
Així CERHISEC treballa en dos fronts: d’una banda, l’estudi dels diversos de fets, activitats i persones del barri, que s’acaben exposant en les xerrades que un cop al mes es fan actualment a la Biblioteca Francesc Boix, i que posteriorment queden escrits en un recull de ressenyes anual; i de l’altra, alguns treballs d’estudi han comportat per ells mateixos la confecció d’un llibre específic: La Setmana Tràgica, motius i fets; El cementiri jueu de Montjuïc; Lurdes, la parròquia de la França Xica; El Poble-sec (1936-1939), un barri en guerra; L’abans del Poble-sec; i El Poble-sec desaparegut, aquests darrers basats en imatges fotogràfiques. També es va col·laborar molt intensament amb Valerie Powles, en el seu treball sobre el refugi 307.
Actualment, alguns dels membres inicials del centre ja no en formen part; però s’hi ha anat afegint diversos companys i companyes, sempre oberts a recollir tot document o testimoni, personal o gràfic, que ens expliqui fets i detalls de la història del nostre barri.
CERHISEC treballa coordinadament amb diversos centres similars d’altres barris i viles de Catalunya, des del principi, tot formant part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i, de retruc, també de l’Institut Ramon Muntaner. Del naixement de CERHISEC, ara fa 25 anys.