Connecta amb nosaltres

Cultura

‘Encara no’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de les coses que passen al més enllà…

Publicat

on

En Joan Sorigosa jau en el llit de mort. La consciència ja fa estona que l’ha abandonat, una barreja de drogues li està aplanant el camí cap al més enllà, o això és el que han dit els metges. Les dues úniques persones que el vetllen, són el Jordi i l’Artur, els seus dos fills. Esperen impacients que traspassi per gaudir d’una herència que els farà viure de rendes. Abans de perdre el coneixement, en Joan Sorigosa li ha demanat a l’Artur que li acosti una llibreta antiga que guardava a dins de la tauleta de nit. En Jordi ha preguntat què hi ha dins del bloc. No n’heu de fer res, dròpols malcriats! Ha sigut la darrera frase d’en Joan Sorigosa abans de tancar els ulls. Ara camina pels llimbs amb la llibreta entre les mans. El més enllà se li acosta, veu una llum menys brillant del que esperava. Al fons intueix una silueta, pensa que potser és la seva dona, però s’estranya que l’estigui esperant, perquè s’odiaven a matar. Com més a prop té la silueta, més clar li queda que no es tracta d’ella. De seguida identifica la figura. Una dalla a la mà dreta, i una túnica amb caputxa que cobreix el cos d’un esquelet ben dret. És la Mort, que li diu en un to solemne: T’ha arribat l’hora, Joan. Ell li respon que no hi està d’acord. La Mort somriu, està acostumada a aquest tipus de resposta i l’ignora, però ell insisteix i li demana que llegeixi el contingut de la llibreta. La Mort se’l mira estranyada, però accedeix, segurament perquè agraeix qualsevol contratemps en una feina rutinària que fa una eternitat que l’avorreix. Així que, ho llegeix en veu alta: semàfors en vermell, 42 dies i 16 hores. Cues a la seguretat social, 14 dies i 2 hores. Sales d’espera, 8 dies. Retencions de trànsit, 81 dies. Esperes innecessàries a restaurants, museus, aeroports i estacions de tren de rodalies…55 dies. Total: 200 dies i 18 hores. Què és tot això? Pregunta ella. És el temps que m’han fet perdre els altres, entengui que no és culpa meva i que mereixo viure aquests 200 dies i 18 hores. La Mort riu. En Joan Sorigosa, home de negocis implacable, li diu que a ell no li fa gens de gràcia i que està molt descontent amb el servei que se li està donant, que vol parlar amb el seu superior per interposar una demanda. La Mort titubeja, i és que mai havia tingut una reclamació tan ben fonamentada i documentada com aquesta i, és clar, no té gens de ganes d’haver de molestar al seu cap amb aquesta neciesa que l’està posant entre la dalla i la paret.

En Joan Sorigosa obre els ulls, se sent un pèl desorientat per l’efecte de les drogues. Veu la cara de decepció dels seus fills i, aferrat a la llibreta, diu amb veu ferma: “Us haureu d’esperar uns quants dies, malparits”.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024