Fa quasi tres anys, al novembre de 2020, us informava a través d’aquesta columna que l’editorial catalana Mai Més iniciava una de les fites literàries més importants dins del terreny de la literatura fantàstica en llengua catalana: la traducció a la nostra llengua de la saga Disworld (Discmón), de Terry Pratchett (1948-2015). Un univers fantàstic que, com vaig dir, beu de fonts tan diverses i conegudes com Shakespeare, Dickens, Tolkien o Lovecraft, i que havia aconseguit vendre més d’una vuitantena de milions d’exemplars en quasi una quarantena de llengües. I bé, doncs, com tenim avui aquest projecte?

El cert és que els seguidors de Terry Pratchett i dels seus llibres satírics que ens presenten un món en forma de disc que s’aguanta per quatre elefants gegantins que, al seu torn, són damunt d’una colossal tortuga, la Gran A’Tuin, que neda per l’espai estan d’enhorabona i és que Mai Més ja ha publicat vuit de les 41 obres del Discmón: Guàrdies! Guàrdies!; Igualtat de ritus; La llum fantàstica; Morth; Déus menuts; El color de la màgia; El meravellós Maurice i els seus rosegadors il·lustrats i Germanes fatals, i totes elles en les magnífiques traduccions d’Ernest Riera i presentades amb les precioses il·lustracions de Marina Vidal.

A banda, també han publicat Bons averanys, escrita entre Pratchett i Neil Gaiman, així com la biografia oficial Terry Pratchett: una vida amb notes a peu de pàgina, escrita per Rob Wilkins.

Però les bones notícies d’aquesta editorial no s’acaben aquí i és que ja han anunciat que, per Nadal, publicaran el novè títol de la saga: Homes d’armes, i no només això, sinó que sembla que preparen una edició econòmica dels volums que ja han publicat. De veritat que us calen encara més motius per llegir aquesta magnífica saga literària?

L’avinguda del Paral·lel es prepara per a un setembre ple de diversitat i emoció amb una programació cultural que promet captivar els amants de l’art escènic. Des de produccions teatrals fascinants fins a concerts inoblidables, les sales i teatres d’aquesta emblemàtica avinguda de Barcelona tenen molt a oferir.

Al Teatre Condal, els aficionats de les arts escèniques podran continuar gaudint de l’obra Un amor particular, una comèdia musical que parla d’un amor impossible entre l’Ada i el Xavier, dos pols oposats.

Per als amants de la dansa, el Teatre Victòria porta una proposta plena de passió musical, interpretant peces clàssiques i contemporànies amb Suzhou Ballet Theatre, l’única companyia de ballet professional a la província de Jiangsu (Xina); així com el Baile de Bestias, una experiència escènica apassionant que convida el públic a submergir-se en el món del flamenc, de la mà de l’expert en flamenc Jesús Carmona.

Festival solidari al P62

El món del pòdcast no es queda enrere i la Sala Paral·lel 62 encara acull gravacions de programes en directe com La Ruïna, Gent de Merda i La Sotana, així com la continuació del festival Mússol, un festival solidari que recapta fons per a la recerca del càncer infantil i que comptarà amb grans artistes del panorama català, espanyol i internacional que s’uneixen per oferir un concert completament innovador i únic mai vist.

Música i humor a l’Apolo

El Teatre Apolo no es queda enrere i ens trasllada a l’època d’una gran figura amb Lola Flores, el musical, un espectacle que viatja a través de les cançons de l’artista, ple de creativitat i color amb 30 artistes en escena. Continuant amb el sud, la humorista gaditana Paz Padilla, puja a l’escenari del Teatre Apolo amb El humor de mi vida, la versió teatral del llibre del mateix títol número u en vendes. Un homenatge al seu marit que explica la seva història d’amor i comiat.

Així doncs, l’avinguda del Paral·lel s’erigeix com el nucli d’una emocionant programació cultural aquest setembre, amb ofertes culturals que abracen des de la tradició fins als reptes contemporanis, consolidant la seva reputació com el pol cultural de la ciutat.

Robert Ervin Howard (Peaster, Texas, 1906 – Cross Plains, Texas, 1936), va ser un dels escriptors més importants de la ficció pulp estatunidenca del primer terç del segle passat. A més de formar part del conegut “cercle de Lovecraft” –un moviment literari d’escriptors de ficció estranya que es va conformar a l’entorn d’un dels narradors de terror còsmic més grans de tots els temps, Howard Phillips Lovecraft, i on hi podem trobar, a més de Howard, autors de la talla de Robert Bloch, August Derleth, Clark Ashton Smith o Frank Belknap Long Jr.–, Howard ha passat a la posteritat perquè se’l considera el pare del subgènere d’espasa i bruixeria, i, a més, per ser el creador de personatges tan populars com Solomon Kane, Kull el Conqueridor o, és clar, Cònan el cimeri.

És molt probable que molts de vosaltres conegueu el bo d’en Cònan per les seves adaptacions cinematogràfiques, ja sigui en la versió de 1982 amb un forçut Arnold Schwarzenegger o bé en la de 2011, que protagonitzà l’herculi Jason Momoa. El que potser no sabeu és que l’editorial Laertes està publicant en català les narracions d’aquest bàrbar en la seva col·lecció L’Arcà i, fins a la data d’avui, ja són cinc els llibres d’aventures protagonitzades per Cònan que han arribat a les llibreries: Cònan. El bàrbar (2021); La cançó de Belit (2022); El dimoni de ferro (2022); El misteriós desconegut (2023) i Claus vermells (2023).

Si us agraden les narracions d’aventures on el valor, l’audàcia i la força són les armes que l’heroi ha d’emprar per enfrontar-se a hordes de guerrers, bruixots amb poders obscurs o monstres terrorífics, estic segur que gaudireu molt amb les narracions sobre Cònan el cimeri, una veritable icona del segle XX. Bon estiu i bones lectures!