Connecta amb nosaltres

Cultura

El ‘Discmón’ continua creixent

Mai Més continua publicant entregues de la famosa sèrie de Terry Pratchett

Publicat

on

Fa quasi tres anys, al novembre de 2020, us informava a través d’aquesta columna que l’editorial catalana Mai Més iniciava una de les fites literàries més importants dins del terreny de la literatura fantàstica en llengua catalana: la traducció a la nostra llengua de la saga Disworld (Discmón), de Terry Pratchett (1948-2015). Un univers fantàstic que, com vaig dir, beu de fonts tan diverses i conegudes com Shakespeare, Dickens, Tolkien o Lovecraft, i que havia aconseguit vendre més d’una vuitantena de milions d’exemplars en quasi una quarantena de llengües. I bé, doncs, com tenim avui aquest projecte?

El cert és que els seguidors de Terry Pratchett i dels seus llibres satírics que ens presenten un món en forma de disc que s’aguanta per quatre elefants gegantins que, al seu torn, són damunt d’una colossal tortuga, la Gran A’Tuin, que neda per l’espai estan d’enhorabona i és que Mai Més ja ha publicat vuit de les 41 obres del Discmón: Guàrdies! Guàrdies!Igualtat de ritusLa llum fantàsticaMorthDéus menutsEl color de la màgiaEl meravellós Maurice i els seus rosegadors il·lustrats i Germanes fatals, i totes elles en les magnífiques traduccions d’Ernest Riera i presentades amb les precioses il·lustracions de Marina Vidal.

A banda, també han publicat Bons averanys, escrita entre Pratchett i Neil Gaiman, així com la biografia oficial Terry Pratchett: una vida amb notes a peu de pàgina, escrita per Rob Wilkins.

Però les bones notícies d’aquesta editorial no s’acaben aquí i és que ja han anunciat que, per Nadal, publicaran el novè títol de la saga: Homes d’armes, i no només això, sinó que sembla que preparen una edició econòmica dels volums que ja han publicat. De veritat que us calen encara més motius per llegir aquesta magnífica saga literària?

Continua llegint

Cultura

Ser qui som

Publicat

on

El naixement d’Indòmita Editorial va ser una de les millors notícies del panorama editorial català de 2022. Aquest segell de Raig Verd Editorial està adreçat al públic juvenil a partir de 12 anys, uns lectors que travessen una etapa plena de curiositats i recerca d’alternatives. Entre les obres més destacades del seu catàleg, hi trobem El castell ambulant, de Diana Wynne Jones; Guia màgica d’autodefensa amb galetes, de T. Kingfisher o Elatsoe, de Darcie Little Badger.

Com tots sabem, l’adolescència és l’època en què tots volem “crear un món millor” i Indòmita és un projecte que cerca “acompanyar el jovent en aquest nou camí” i ajudar-los a despertar les seves consciències, per tal d’estimular-los a desenvolupar un pensament crític que els permeti a convertir-se en veritables actors del seu temps i, per a aconseguir-ho, Indòmita Editorial ens porta aquest mes de juny la magnífica Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, de Sonora Reyes. Nascudi i criadi a Arizona, Reyes és autori d’aquesta divertida història protagonitzada per Yami, una noia lesbiana que haurà d’intentar no enamorar-se de l’atractiva Bo, l’única noia obertament queer de l’escola catòlica on estudien.

Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, finalista del prestigiós National Book Award, és una novel·la de debut que va representar una autèntica escriptura catàrtica per a l’escriptori queer Sonora Reyes, sí, però també és una ficció romàntica fresca, intensa i sense relacions tòxiques. Tots aquests elements l’han convertit en la ficció friends to lovers preferida del públic LGTBIQA+, una novel·la plena d’humor en què serem testimonis d’alguns dels processos cabdals de la vida de tot adolescent: la descoberta de la pròpia sexualitat, els primers amors, etc. Així doncs, no us ho rumieu més, visiteu la vostra llibreria més propera i no deixeu passar aquesta oportunitat d’or!

Continua llegint

Cultura

‘Sobretaula’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de l’avorriment i de la imaginació…

Publicat

on

Per

De petit em costava no avorrir-me a les sobretaules. No entenia com amb la panxa ben plena, els adults podien posar-se a debatre sobre coses que no arribava a entendre; política, futbol i coses de família. Recordo l’olor de conyac, de cigaló, de cafè. La taula a mig desparar. La boirina d’un cigarro mal apagat en un cendrer infestat de burilles. L’hule amb alguna taca inesborrable. I les veus, a vegades aspres i d’altres apassionades, com de foc.

A mi m’absorbia l’avorriment. Em quedava encaixonat a la cadira i m’entretenia amb qualsevol cosa que arreplegava, perquè no em deixaven marxar de taula. També em donava per barrejar els culs dels gots a mig beure i creava beuratges nous que solien agafar un color tèrbol, com de mar de fons. Una vegada el meu tiet va fer un xarrup accidental a una de les meves pocions, la va escopir a manera d’aspersor i va tacar la paret de casa. A partir de llavors, em van prohibir jugar amb les begudes dels altres o amb qualsevol altra cosa de la taula.

Per superar el tedi, vaig haver de recórrer a un instrument que no sabia ni que existia: la imaginació. La veritat és que va ser una sorpresa adonar-me que la imaginació em vessava del cervell. El cas és que quan l’hora de la sobretaula arribava i m’havia de quedar callat i encaixonat a la cadira, jo fugia i m’endinsava en un nou món que creava sobre la marxa. A vegades viatjava a l’espai i tocava estrelles amb les mans. I m’embrutava amb polsim estel·lar que després utilitzava per fer brodats. Era meravellós cosir sense saber-ne. A l’hivern, quan les sobretaules eren més llargues, jo viatjava als antípodes, a una illa quasi deserta. Dic quasi perquè a vegades em trobava la nena de classe que m’agradava i jugàvem a nedar amb uns taurons que havien decidit fer-se vegetarians. Era curiós, perquè els taurons d’aquella illa anaven evolucionant a cada sobretaula i, un dia, en plena tempesta tropical, van sortir de l’aigua per sentir per primera vegada la pluja repicant contra les seves pells de neoprè.

La darrera vegada que vaig haver de recórrer a la imaginació, jo grimpava una de les muntanyes més altes de l’Himàlaia. Tot anava bé fins que un temporal de neu i vent va arrencar-me del terra i va fer-me voleiar fins a un altre món. Sobtadament, em vaig trobar assegut en una taula recentment desparada, tot sol. Al meu voltant hi havia un munt d’aparells tecnològics: un telèfon intel·ligent, un portàtil, una tauleta i un smart TV. Tots ells m’han mantingut ben ocupat fins ara. Utilitzen reels, notificacions, sèries, fotos i altres argúcies per entretenir-me.

De fet, ara que ja m’he fet gran, encara no he pogut sortir d’aquest nou món. M’he quedat atrapat, com quan em quedava encaixonat a la cadira de la sobretaula. I ja no m’avorreixo, o això crec. Del que n’estic segur és que aquí la imaginació ja no em fa cap falta.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Dagoll Dagom s’acomiadarà dels escenaris amb la darrera versió de ‘Mar i Cel’

Publicat

on

Per

Dagoll Dagom celebra els 50 anys de trajectòria i el seu comiat definitiu dels escenaris amb una nova reposició del musical més emblemàtic de Catalunya: Mar i Cel. Un musical basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala. Mar i Cel s’ha representat en tres ocasions (1988, 2004 i 2014) i l’han vist més d’un milió de persones. Aquest 2024, torna l’espectacle mantenint la mateixa ànima original per última vegada. Sembla una conjunció gairebé astral que en el moment que Dagoll Dagom fa 50 anys d’existència i el final de la seva trajectòria, sigui l’any del centenari de la mort d’Àngel Guimerà. Mar i Cel explica la història d’uns pirates i cristians tancats dins d’un vaixell perdut enmig del mar. Un musical sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons: orient i occident. Dues religions eternament enfrontades. Un bella història d’amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc. Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim. Un musical basat en la pirateria de la Mediterrània del segle XVII i en l’expulsió del regne d’Espanya de 300.000 moriscos decretada per Felip III l’any 1609.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024