Connecta amb nosaltres

Economia

El ferrocarril, aposta de futur

A punt de commemorar el 175 aniversari del ferrocarril Barcelona-Mataró el transport per ferrocarril continua sent el més eficient

Publicat

on

Catalunya és la nació més muntanyosa d’Europa després de Suïssa (obviant Andorra). En els 41.285 km2 suïssos hi viuen 8,8 milions de persones i als 31.895 km2 nostres només hi manquen 22.868 habitants per arribar als vuit milions. És a dir, 250,1 h/km2 a Catalunya, per 211,5 els helvètics. Suïssa, però, té 5.317 km de via fèrria i Catalunya 1.802 km (831 d’Adif i 271 d’FGC). Per tant, per cada 1.000 km2, Suíssa té 128,8 km de via fèrria i Catalunya 56,6. Com diria Bern Schuster, “no hase falta desir nada más” quan el transport ferroviari esdevé una aposta de futur des del punt de vista ecològic i d’eficiència econòmica. El projecte de 1919 de xarxa fèrria de la Mancomunitat no hauria tingut res que envejar a la suïssa, però el dictador Primo de Rivera i l’elit de llavors (els besavis dels d’avui) ho van avortar.

175 anys de la línia Barcelona-Mataró

Això ve a tomb del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró que commemorarem l’octubre vinent, el primer ferrocarril públic de la península (és pecat dir de l’Estat espanyol, perquè el 1837 es va inaugurar el de Cuba, llavors “província” espanyola). Amb l’impuls del mataroní Miquel Biada i Buñol, el tren es va construir amb capital privat; el govern espanyol no va voler participar-hi, i des de Madrid es va ridiculitzar. Connectar el seu poble amb Barcelona no era un caprici, sinó que Biada simultàniament va posar en marxa una fàbrica tèxtil a Mataró, llavors incipient ciutat industrial. El 1851 s’inaugurava la línia  Madrid-Aranjuez. El tren disposava d’un vagó exclusiu per a Isabel II i arribava fins a l’estació terminal ubicada davant una façana lateral del Palau d’Aranjuez. La línia, impulsada pel marquès de Salamanca (el Florentino Pérez de l’època) va comptar amb capital públic, i el marquès va obtenir-ne la concessió per sis milions de rals. Al cap de tres mesos ja ingressava 50.000 rals diaris. El 1948, en el centenari de la línia Barcelona-Mataró, el govern franquista ho va celebrar fent una pel·lícula basada… en el marquès de Salamanca i la línia Madrid-Aranjuez!, per tal d’intentar modificar la història. Davant de les queixes del batlle de Mataró, Joaquim Boter de Palau, el governador civil el va destituir el 30 de setembre de 1948. És la “fraternal Espanya” que diu el president Montilla, que ens estima tant… per terra, mar i aire.

Tòquio, prohibit

Sí, també per aire. El juny de 2024 Barcelona estarà connectada amb Dallas per vols directes, però els vols directes entre Tòquio i Barcelona estan prohibits des del 2017. Tots els avions provinents de Tòquio han d’aterrar a Barajas, tot i que la primera destinació dels japonesos, tant per turisme com per negocis, és Catalunya. És una manera de forçar els inversors japonesos a instal·lar-se a Madrid, el mateix motiu pel qual es prioritza l’eix ferroviari central per damunt del mediterrani, dissenyat per a col·lapsar-se en poc temps.

JOSEP MARIA TORREMORELL, Economista

Continua llegint

Economia

Panorama desolador per a l’habitatge

Totes les administracions són culpables de la situació del mercat de l’habitatge. Cal augmentar l’oferta: construir més i una regulació integral

Publicat

on

Per

Quan els Comuns van accedir el 2015 al consistori de la nostra ciutat, la idea d’abaratir l’habitatge i facilitar-ne l’accés a les rendes més baixes era excel·lent. En acabar el mandat ens trobem que 1) s’han construït menys pisos, per obligar als promotors a reservar un 30% de l’obra nova a habitatge de protecció pública: 38% menys d’oferta, segons el Col·legi d’Arquitectes, i preus a l’alça. A Barcelona hi ha actualment en projecte 4.300 habitatges de protecció, la meitat ja en obres, però Madrid en té més de 8.000, sense necessitat d’atacar els promotors. 2) L’oferta de pisos de lloguer s’ha reduït un 51% la legislatura passada, comparant l’estoc del primer trimestre del 2019 amb el mateix període del 2023, segons Idealista, és a dir, lloguers més cars. I un titular sagnant: “París multiplica per vint l’oferta de pisos socials respecte a Barcelona” (La Vanguardia 03/03/2024). 3) Barcelona és el paradís dels okupes. Segons el Ministeri de l’Interior, Catalunya té més de 1.600 casos, el 40% de tot l’Estat, dels quals més del 90% a Barcelona. Subvencionar ONG que fan “cursets d’okupació” no soluciona el problema de l’habitatge.

Habitatges de promoció oficial

Pel que fa a la Generalitat, va tirar endavant la Llei 11/2020 per limitar el preu dels lloguers, que dues sentències del TC del 2022 va deixar en calçotets. Què es pot esperar de la metròpoli? Segons l’Idescat, els habitatges de promoció oficial acabats per l’Incasòl van ser 52 el 2018, 1 el 2019, 0 el 2020, 0 el 2021, 0 el 2022 i 40 el 2023, tots ells a la demarcació de Barcelona. Cap a la resta de la colònia. Pel que fa a l’Estat, ni hi és, ni se l’espera. S’ha limitat a copiar –i malament– la llei catalana que limita el preu dels lloguers. Pel que fa a les perspectives per al 2024, un informe de Forcadell i la Universitat de Barcelona destaca que els problemes per a accedir a un habitatge s’aguditzaran, l’oferta continuarà sent molt reduïda i la demanda elevada, i tot plegat portarà a les habitacions a ser el mercat estrella. L’actual regulació produeix un desplaçament dels habitatges de lloguer cap als de temporada i turístics, poc i mal regulats.

Properes eleccions

Caldrà veure si la urgència residencial es reflecteix en els programes electorals de les eleccions del 12 de maig, però mentre els partits de dretes ignoren la gent, els d’esquerres ignoren el mercat i així no hi ha solució possible. De mentre, els unionistes de PP i PSOE es tiren pel cap les respectives corrupteles de la pandèmia. I l’esquerra caviar malauradament és plena d’incapaços empoderats, ineptes superbs, inútils amb màster de negats, aprofitats i vividors (que viuen d’utilitzar la marca “esquerra”). Una esquerra que té com a idea genial canviar que els nens aprenguin a pixar asseguts, per tenir igualtat amb les nenes. I la cirereta: “Acollim!, acollim!”, que sobren pisos. D’on no n’hi ha no en raja.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Rabbit R1: IA de butxaca

Publicat

on

Per

D’ençà que els nostres avantpassats van evolucionar de micos a Homo sapiens no hem parat d’innovar. Els humans sempre volem inventar i millorar la nostra vida. Podem dir que la darrera innovació tecnològica més disruptiva (de les que hi ha un abans i un després) s’ha presentat aquest passat MWC i es diu R1. L’enginy l’ha creat la desconeguda empresa Rabbit (conill en anglès) i proposa fer un pas endavant en l’evolució dels mòbils. Si feu l’exercici de treure-us el mòbil de la butxaca i mirar les seves pantalles, quantes apps hi conteu? En el meu cas potser 200, terrible! Cada servei, cada negoci, cada entitat té la seva app. En els mòbils actuals “fer coses” és cada cop més feixuc i fa més mandra.

Interactuar amb la veu i rebre respostes

Si volem saber si hi ha bicicletes disponibles a l’estació Bicing més propera hem de cercar l’app Smou de l’Ajuntament, fer clic per obrir-la, mirar el plànol, veure si hi ha bicicletes, fer clic sobre la disponible i clicar de nou per reservar. Tot són botons, desplegables, escriure en un teclat on els dits no caben… Però què proposa Rabbit R1? Treure’l de la butxaca, prémer el botó de parlar –a l’estil walkie-talkie– i dir-li quelcom similar a: ‘‘Busca’m una bicicleta propera i reserva-la!’’, i Rabbit respondria: “He trobat una a l’estació de Paral·lel amb Parlament i tens 5 minuts per agafar-la”. Això serà el futur!

El Rabbit R1 no pretén eliminar els mòbils (almenys per ara), però sí afegir una tecnologia amigable amb els humans i, sobretot, amb la gent més gran. Quina és la diferència amb un chatGPT de butxaca? Molta. El nou enginy no es limita a contestar preguntes, la innovació del Rabbit és que executa ordres. És un assistent real, no com la Siri o Alexa. A més, per complementar la comunicació incorpora una petita pantalla tàctil i una càmera 360°. Possiblement, el futur no serà portar aquest enginy de 199 dòlars a la butxaca. El més probable és que acabi comprat per un gegant de la tecnologia i integrat dins d’un mòbil per fer-los evolucionar cap a una tecnologia més humana. Rabbit ja ha proposat el camí tecnològic a seguir.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

Conseqüències negatives de la burocàcia

L’excés de burocràcia és un llast per al creixement econòmic i urgeix una simplificació dels procediments administratius

Publicat

on

Per

La burocràcia ha passat a primer pla de l’actualitat arran de les protestes dels agricultors a tota Europa, perquè l’excés de paperassa ha estat una de les principals queixes d’aquest col·lectiu. Les regulacions comunitàries són molt més feixugues que les dels Estats Units o altres països que no pertanyen a la UE. La normativa comunitària es transposa a l’Estat espanyol tard (és el més incomplidor) i malament, i quan s’han transposat, les normes resultants són menys eficients que a la resta de països comunitaris. Després, la norma passa a Catalunya i encara empitjora més. El 2023 entre el BOE i els butlletins oficials de les comunitats autònomes s’ha publicat una mitjana de 3.500 pàgines diàries, el 22% més que l’any anterior. Un estudi de la Cambra de Barcelona del 2007 va concloure que reduir la burocràcia un 25% faria créixer el PIB un 1,5%, justament el valor que la UE ha previst que creixi a l’Estat aquest any.

Adaptar-se al destinatari

Cada norma publicada té efectes econòmics i es legisla pensant en les grans empreses, quan el teixit empresarial és bàsicament format per pimes. La manca d’anàlisis dels costos-beneficis que generen les normes i els desconeixements dels qui les redacten les empitjoren. No hi ha comunicació entre les administracions, excepte quan es tracta d’espoliar el ciutadà: sempre acaben trobant-lo, si no a ell al seu compte bancari. Com es pot millorar? Cal copiar de les millors pràctiques internacionals, adaptar-se als destinataris, digitalitzar i interconnectar administracions, aplicar el silenci positiu, resoldre els tràmits en temps raonables, eliminar la cita prèvia (absurd pleonasme burocràtic, perquè totes les cites són prèvies), elaborar guies clares, escoltar els administrats, auditar els processos i eliminar els redundants, etc.

Ampliació de Barajas

Mentre ens tenen distrets amb la kafkiana paperassa i els tràmits d’una amnistia per als condemnats en judicis-farsa per delictes imaginaris i alguns jutges segueixen cultivant el gènere literari de la ficció jurídica, el govern espanyol va aprovar el febrer l’ampliació de Barajas i del puerto de Madrid ubicat a València, amb un nou moll guanyat al mar on s’ubicarà una estació ferroviària amb 10 vies paral·leles de 1.000 metres cadascuna per carregar contenidors (el port de Barcelona va estar un quart de segle reivindicant una via), obra que malmetrà les platges properes. Les colònies, però, cauen lluny de la metròpoli, i no és tracta de Catalunya, on som més sensibles i per salvar un ànec o un lloro, impedim ampliar un aeroport si cal. Un poble català que el clima ha convertit en un poble sec perquè la sequera “és un càstig diví contra els independentistes” segons ha afirmat el cap de la policia patriòtica, Fernández Díaz, o sigui, que Déu és nyordo. Caldrà doncs treure algun sant a passejar perquè faci ploure, que és com fer carrils bici i creure que això canviarà el clima.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024