“Pregunto els pares a quina hora puc posar l’aire perquè enguany no podem fer front a les despeses de la llar. He estat amb el ventall les 24 hores del dia.”, detalla l’Andrea Batlle, una jove del barri que s’ha vist afectada enmig d’aquest estiu marcat per una calor implacable.

La combinació de les altes temperatures i els costos energètics en alça genera preocupació entre els consumidors. Els termòmetres han superat les marques històriques, provocant rècords de temperatura a diverses regions. Aquesta onada de calor, que en part s’ha atribuït al canvi climàtic, ha impulsat la demanda d’energia per a sistemes de refrigeració i condicionament d’aire. Però, fins a quin punt ha estat possible refrescar-se?

La Carlota Freixenet, cap de la botiga La Carbonera Espai de Llibres, ha explicat a ZONA SEC com ha viscut ella aquest estiu tan calorós a la seva llibreria i l’efecte que li ha generat l’increment del preu de la llum. “Tenim dos aires condicionats, però generalment només utilitzem un. Sempre el posem a 26 graus. El preu de la factura de la llum espanta, sí, però arriba un punt que mires per a tu i la teva salut, oblidant el cost que suposa obtenir el teu benestar.”

A pocs metres de la botiga de la Carlota, el Josep Maria, perruquer a l’Àngel Mancebo, se sent identificat amb el seu testimoni. “Hi ha moments que no notem l’aire. El posem cada dia, però a la mínima que podem estar sense ell l’apaguem. Els preus són insostenibles, no tothom pot fer front a ells. Un client explicava que aquest estiu ha estat bé per a la gent més privilegiada, té raó.”, comenta.

D’altra banda, la Maribel Martínez, tot i ja ser jubilada, afirma viure una situació que li genera un gran malestar, ja que per temes econòmics no pot disposar de l’aire. “La meva renta és molt precària. Els caps de setmana me n’anava als grans centres comercials per poder gaudir d’una temperatura “raonable”, perquè a casa meva no podia.”, explica emocionada enfront de la seva circumstància.

La situació actual de la ciutadania davant els alts preus de la llum i l’escassetat de recursos naturals és una crida urgent a la reflexió i a l’acció, a la recerca d’un futur més sostenible però també més equitatiu.

El passat 13 de juny, el Gobierno va aprovar una inversió de 500 milions d’euros per a la ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid. El 2021, es van executar a Catalunya només el 19% de les inversions ferroviàries pressupostades (la més baixa de l’Estat) i el 24% al País Valencià, mentre que la mitjana estatal va ser del 43%, i a Madrid del 150%. A finals del mateix mes, FERRMED (una associació amb seu a Brussel·les que defensa el ferrocarril a Europa), va presentar l’informe més extens i profund que s’ha fet mai sobre trànsit ferroviari de mercaderies a Europa, on analitza 70.000 km de corredors, que inclou ferrocarril, carretera i vies navegables, on es constata que l’eix Barcelona-Tarragona és el tercer en importància de la UE després del del Ruhr i del de Milà, i el segon si es comptem les mercaderies de pas.

Empreses perjudicades

El conegut para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado d’altres temps, per mantenir el sotmetiment i la dependència dels Països Catalans, avui està al descobert. L’Estat inverteix en l’eix Algesires-Madrid-Saragossa perquè, quan la UE imposi l’eurovinyeta als camions, s’encarirà el transport per carretera i es potenciarà l’eix ferroviari central, i les empreses de l’eix mediterrani es veuran perjudicades en estar allunyades del transport barat per tren. Mentrestant, la línia Barcelona-València (2a. i 3a. ciutats més grans de l’Estat) no permetrà el trànsit d’alta velocitat i continuarà compartint via amb mercaderies entre Vandellòs i Castelló, amb un pressupost d’ajust a l’ample europeu de 0,4 milions d’euros/km. A la línia Madrid-Càceres s’inverteixen 11,3 milions/km i a la Corunya-Vigo 26,9 milions/km. Són fets.

L’elit extractiva

Trobareu de franc a internet el llibre d’Eduard Garcia, de FERRMED, Bastons a les rodes: el corredor mediterrani i la lògica del poder a Espanya. Un poder, en un estat proxeneta que infiltra policies prostitutes en moviments socials i partits, situat per damunt de resultats electorals, i exercit per una petita elit extractiva i improductiva de la capital que sent perillar els seus privilegis: la casa reial, la cúpula militar, funcionaris d’alt rang, consells assessors de grans empreses, la cúpula judicial, conferències episcopals, etc., que necessiten recursos enormes per a la seva subsistència i perpetuació, i que odien el que anomenen nacionalismos periféricos. És el deep state o estat profund. Per a desgràcia dels catalans, els partits autoanomenats independentistes han col·laborat amb aquesta elit de paràsits pensant que podrien aconseguir un bocinet del pastís, però ni l’han llepat, ens han traït i ho han pagat a les urnes.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista