Connecta amb nosaltres

Societat

Montjuïc, a l’expectativa

“Totes les millores que incentivi el Barça durant aquests mesos després quedaran a la muntanya”

Publicat

on

Temporada en marxa i molèsties a radiografiar. Després de mesos de debat sobre com s’havia d’encarar la mobilitat que generarien els partits del FC Barcelona a l’estadi Lluís Companys a conseqüència de les obres al Camp Nou, la qüestió ja s’ha començat a aterrar. Una matèria que, en opinió del president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, per ara només ha entrat en fase de prova i resta pendent d’analitzar: “Fins ara hem tingut només dos partits que eren especials: un Gamper al qual assisteixen sobretot turistes i gent que habitualment no va a l’estadi, i un primer partit de lliga que, en celebrar-se en agost, tampoc hi va tothom”, assenyala.

Per aquesta raó, des de l’entitat veïnal assenyalen que les anàlisis més rigoroses s’hauran de començar a dur a terme a partir d’aquest setembre, quan es començaran a celebrar els partits que, per rellevància esportiva o social, arrosseguen més gent. L’exemple? El Barça-Betis que se celebrarà cap a finals de mes, o els primers partits de la fase de grups de la Champions League. Dues proves de foc que seran decisives per tal d’acabar de perfilar els dispositius que s’han organitzat fins ara.

Sense soroll, però sense poder aparcar

Gàzquez apunta que, fins ara, el trasllat del Barça a Montjuïc no ha generat cap queixa veïnal en relació amb el soroll, “encara que estarem amatents a com evolucioni la temporada”, assegura. En tot cas, però, des de l’associació de veïns sí que critiquen el fet que les restriccions d’aparcament i de circulació que s’han executat fins ara “no han funcionat”. Mentre que la decisió de l’Ajuntament de Barcelona s’ha centrat a vetar l’accés en cotxe fins a l’estadi a tres hores de començar els partits i restringir la circulació posteriorment per determinades zones (com l’avinguda de l’Estadi o el passeig Olímpic), part del veïnat de Can Clos i el Polvorí consideren les mesures insuficients i demanen avançar l’hora d’inici de les restriccions.

En paral·lel, des de l’AVV del Poble-sec consideren que no funciona el veto d’aparcar a la zona verda a persones que no els pertoca per zona residencial (fora dels dies de partit, tothom hi pot aparcar encara que sigui amb una tarifa molt més alta). “Des de l’Ajuntament s’han quedat curts a l’hora de decidir quantes places queden protegides per a ús exclusiu pel veïnat; fins ara no ha funcionat bé, esperem que quedi resolt de cara als propers partits i que s’eviti una doble afectació pel barri”, exposa Gàzquez. Uns aspectes sobre els quals encara no s’han pronunciat l’AVV de la França Xica o la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la qual encara té pendent de tractar la qüestió en junta, tal com han explicat a ZONA SEC.

Les motos, en el punt de mira

Per tal de donar fluïdesa al trànsit, el pla de mobilitat ha establert que les persones que es desplacin en moto fins als partits puguin aparcar als carrers del Doctor Font i Quer i al passeig del Migdia. Una mesura que ordena l’estacionament de fins a 3.500 motos, però que l’AVV del Poble-sec també qüestiona pel fet d’anar en contra de les polítiques de mobilitat sostenible que fins ara s’han volgut executar a Montjuïc: “Vam demanar que la muntanya quedés totalment tancada a l’accés en vehicle i ens hem trobat que les motos tenen zones habilitades per aparcar, un fet que només fa que incentivar l’ús de la moto quan creiem que no hauria de ser així”, exposa el representant veïnal.

Malgrat tot, les entitats es donen per satisfetes per com l’Ajuntament les ha tingut en compte a l’hora d’organitzar el dispositiu de mobilitat: “Totes les entitats que han volgut participar han posat el seu granet de sorra; després hi ha coses en què ens han fet més cas, i hi ha coses que ens han fet menys, com és el tema de les motos, però en general estem satisfetes”. “Ara bé, el que també ens agradaria tenir són converses amb el Barça; ja els hem demanat seure en una taula i parlar sobre el seu encaix en el barri adreçant-nos a les oficines del club, a través de l’Ajuntament i per carta ordinària, però no ens han contestat a res”, lamenta Gàzquez.

A parer del teixit associatiu, el fet que el Barça s’hagi traslladat de forma provisional a Montjuïc converteix el club en “un veí més” del Poble-sec, fet que li suposa corresponsabilitzar-se de les problemàtiques que pugui generar. “Volem obrir aquesta via de diàleg amb el Barça perquè ara també seran veïns nostres durant un any i mig, però l’entitat, que assegura ser més que un club, no ha tingut ni la consideració de respondre, ens ha dolgut moltíssim”.

El Brunch, l’exemple a seguir

Un fet que contrasten amb l’actitud dels responsables del Brunch Electronik, que se celebra des de fa anys a Montjuïc: “Tal com vam fer amb l’equip del Brunch, volem tancar un acord amb el Barça que generi contrapartides per al barri o que ajudi directament a les entitats del Poble-sec, com ara promoure la donació dels excedents alimentaris a Bona Voluntat en Acció o l’entrega del material esportiu que ja no facin servir als clubs locals”, exemplifica.

En aquest sentit, cal recordar que la responsable de les accions d’impacte social i mediambiental del Brunch-In the Park, Andrea Lamount, assegurava fa un any que, des de la seva organització, sempre s’ha cosiderat un pilar més la coordinació amb l’espectre social i associatiu del barri per revertir els impactes negatius en favor dels positius. “L’objectiu és coordinar-nos amb les entitats per fer una previsió sobre com s’ha de desenvolupar el festival a la muntanya i controlar la baixada del públic pels carrers”, declarava Lamount a ZONA SEC. “Si amb els veïns identifiquem una zona on hi pot haver una important afluència de gent abans del festival, nosaltres ja ens encarreguem d’organitzar un dispositiu de neteja i seguretat per reduir al màxim el marge d’error”, afegia.

La muntanya, preparada

Mentre que al llarg de les darreres setmanes s’ha qüestionat la idoneïtat de traslladar l’activitat esportiva del principal club del país a la muntanya màgica, des de l’AVV del Poble-sec asseguren que Montjuïc està “molt ben preparat” per acollir al Barça. “Hem de recordar que, malgrat celebrar-se en una altra època, ja va acollir uns Jocs Olímpics i que acull multitud de concerts que posen el Poble-sec, la ciutat i el país en el mapa; al final no és un parc natural, és un parc on passen coses”, apunta Gàzquez.

“De totes maneres encara hi ha assignatures pendents, com la millora de l’enllumenat o l’accés a la muntanya en transport públic, no pot ser que el funicular tanqui a les 20 hores del vespre a l’hivern quan les piscines Picornell tanquen a les 00 hores; per això considerem benvinguda l’arribada del Barça, perquè totes les millores que incentivi el club durant aquests mesos després quedaran a la muntanya”, sentència.

Societat

El jardí on cada planta explica una història intransferible

“Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”

Publicat

on

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat dins de dos clots procedents d’antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament anònim per a una part important del veïnat, combina història i biodiversitat i es va començar a construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Precisament, el seu caràcter històric ha permès que avui s’hagi convertit en un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica.

“Hi ha plantes originàries del nord d’Àfrica, ja que, tradicionalment, tant el Jardí Botànic com l’Institut Botànic, han centrat part de la seva recerca en la flora d’aquesta regió. També s’hi poden trobar espècies de les Illes Balears i d’altres zones de la península Ibèrica. Tot plegat, és un conjunt molt ric i divers”, detalla el tècnic del jardí, Jaume Pàmies Pagès, que explica a ZONA SEC la història i característiques d’aquest espai de la muntanya màgica.

De pedrera a jardí científic

“Amb motiu de l’Exposició Internacional es va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona”, explica Pàmies. En aquell context, es van crear jardins per endinsar la muntanya a la ciutat. Així mateix, Francesc Cambó va encarregar al prestigiós paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier el disseny dels jardins. Aquest hi va deixar la seva empremta introduint espècies sud-americanes com la Tipuana tipu, la bellaombra, la xicrandra o la l’eritrina de Bentham, encara visibles avui.

De la mateixa manera, amb pocs recursos, però molta determinació, el botànic Pius Font i Quer va iniciar una col·lecció de flora pròpia de la península Ibèrica, Balears i el nord d’Àfrica. Una de les primeres va ser un exemplar d’aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Encara avui dia, un esqueix d’aquella planta creix prop de l’olivera de l’entrada.  “Aquest jardí té una mirada al passat i ens fa recordar que va néixer amb una vocació científica i passió claríssima”, afirma el tècnic del jardí.

Un jardí que ha encarat grans reptes

Gràcies a l’impuls del botànic Antoni de Bolòs, qui va agafar la direcció de l’espai l’any 1940, es va evitar l’extinció de la lisimàquia menorquina, fet que va culminar amb la inauguració oficial del jardí el 17 de juliol de 1941. Tanmateix, la història més fosca va arribar de la mà dels Jocs Olímpics: les obres de l’Anella l’any 1986 van provocar el seu tancament per inestabilitat estructural. No va ser fins a l’octubre de 2003 que el Sot de l’Estany va reobrir (avui dia el manté l’AMB). “Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Té un valor molt gran. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”, reafirma un dels seus responsables.

Biogeografia en dos sots

El jardí s’estructura entorn de dues pedreres: el Sot de l’Estany, fresc i ombrívol, i el Sot de la Masia, més assolellat i agrícola. “Al Sot de l’Estany hi trobem des de pins i alzines fins a falgueres com la Dicksonia antarctica, i espècies relictes com Ephedra altissima, una liana prehistòrica que competeix per la llum amb els pins”, assegura.

D’altra banda, el Sot de la Masia, amb una antiga masia restaurada, acull projectes educatius i activitats per fer en família. “En aquest espai, les plantes que hi viuen també són diferents, amb més presència d’espècies mediterrànies. El Jardí Botànic, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics, desenvolupa un programa d’activitats centrat en les plantes útils a l’home, que la pagesia ha conreat des del Neolític. És magnífic”, conclou Pàmies.

Cultura Botànica

Entre falgueres, pins i espècies relictes, el jardí convida a tota la ciutadania de manera gratuïta a descobrir la riquesa botànica de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, en un entorn que uneix la natura amb la història de l’Exposició Internacional del 1929 i la recerca científica.

 

Continua llegint

Societat

Tres victòries poblesequines als Pressupostos Participatius

Un parc infantil a Margarida Xirgu, material adaptat a la biblioteca Francesc Boix i un refugi per a gats a Montjuïc

Publicat

on

Les propostes escollides als Pressupostos Participatius ja tenen nom i cognoms, i tres d’elles aterren directament al nostre territori. La plaça Margarida Xirgu comptarà amb un aspecte completament renovat, la Biblioteca Francesc Boix serà més inclusiva, i al Mirador del Poble-sec els gats comptaran amb un nou refugi.

Ara mateix, la plaça de Margarida Xirgu és un lloc que passa desapercebut. Es tracta d’un gran aparcament per a cotxes, però buit d’espai per al veïnat. Hi falten bancs per seure a l’ombra, espais verds, jocs infantils o qualsevol cosa que convidi a quedar-s’hi una estona. I a la nit, la poca llum no ajuda gens.

Però això està a punt de canviar. Amb el projecte que ha guanyat als pressupostos, s’hi instal·larà un parc infantil i un circuit per fer exercici, s’hi plantaran zones verdes, s’hi posarà una font d’aigua i es millorarà la il·luminació per fer-la més segura. En definitiva, es vol convertir aquest espai mig oblidat en un lloc actiu i obert per a tothom.

Una altra proposta escollida té a veure amb les biblioteques públiques del districte, i també afecta de ple el Poble-sec. La Biblioteca Francesc Boix rebrà materials adaptats perquè les persones amb diversitats funcionals (tant infants com adults) també puguin gaudir de la lectura i la cultura amb igualtat de condicions.

Entre altres coses, es preveu incorporar llibres accessibles, sistemes de suport a la lectura i materials sensorials que ajudin les persones amb dificultats a connectar amb els llibres.

I no només les persones se’n beneficiaran d’aquests pressupostos participatius. Una de les propostes més curioses ha estat la creació de refugis per a gats comunitaris del districte. En concret, un d’aquests espais es construirà al Mirador del Poble-sec, un punt clau per gestionar millor les colònies felines que viuen a la zona.

Aquest projecte forma part d’un pla més ampli de ciutat, però té afectació directa al barri. Els refugis ajudaran a protegir els gats en situacions de risc i facilitaran la feina de les entitats i persones voluntàries que en tenen cura. El projecte vol donar una passa important per garantir també el benestar animal al Poble-sec.

Continua llegint

Societat

La resistència veïnal no aconsegueix aturar la segona ordre de desnonament contra La Medusa

Publicat

on

El matí de dijous 23 de maig el Poble-sec s’ha tornat a despertar amb sirenes i crits. Era el segon intent de desnonar La Medusa, pis ocupat des del 2020 i integrat dins la xarxa d’habitatge del Sindicat de Barri del Poble-sec. Aquesta vegada, els Mossos d’Esquadra no han marxat com la primera vegada.  El desnonament s’ha executat en menys d’una hora.

Des de primera hora, el carrer Nou de la Rambla ha restat ple de veïns. Mig centenar de persones, convocades pel sindicat, han fet pinya davant la porta per impedir el pas de la comitiva judicial. A dins, quatre persones encara no sabien què seria d’elles. El primer intent, feia tot just una setmana, s’havia aturat gràcies a la pressió veïnal. Però aquesta vegada, la policia s’ha presentat amb un dispositiu més efectiu.

A La Medusa hi havien viscut persones sense cap alternativa habitacional i funcionava com un espai de suport. Una de les residents, la Júlia, feia temps que intentava regularitzar la seva situació. Va oferir pagar un lloguer (de fins a 833 euros), però la propietat no va voler negociar.  “El que ha passat és una mostra més de la violència estructural del sistema d’habitatge”, asseguren des del sindicat. “Ocupar pisos buits de grans tenidors és una resposta davant la impossibilitat d’accedir a un lloguer digne”, afegeixen.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024