Connecta amb nosaltres

Cultura

20 anys del Sortidor

“Per a tots els poblesequins el Centre Cívic El Sortidor ha estat sinònim de llibertat”

Publicat

on

El Poble-sec és més que un barri localitzat en un mapa. Qui té l’oportunitat de passejar pels seus carrers descobreix els tresors que hi ha amagats i sent el batec de la seva gent. La màgia resideix en la seva capacitat per unir el que és antic i el que és modern en una abraçada eterna. Cada racó explica una història, xiuxiueja un secret i desperta una emoció. “Som un barri que sembla una comunitat de veïns perquè ens coneixem entre tots”, assenyala l’Antònia Enciso, veïna del barri.

Des de fa 20 anys, aquest sentiment que explica l’Antònia, es veu impulsat gràcies a la tasca que duu a terme el Centre Cívic El Sortidor, que s’encarrega de donar visibilitat a la cultura poblesequina.

“Era tan gran el sentiment pel Poble-sec, o millor dit, per la seva identitat, que nosaltres, els ciutadans, volíem més”, assegura la Maria Dolors, que viu a la mateixa plaça del Sortidor. L’any 1995 un grup de persones es va mobilitzar per aconseguir la creació d’un equipament capaç de promoure la igualtat i la participació. Els inicis no van ser fàcils, i la reclamació al carrer va derivar en una lluita de valors. “Volíem defensar els nostres drets. Mereixíem un espai per desenvolupar el que érem i allò que volíem ser”, diu la Maria.

A conseqüència de l’esforç i unió del veïnat, l’Ajuntament va acceptar la petició d’aquelles persones que, tot i ser molt diferents entre elles, compartien una mateixa voluntat. “Recordo que molts ens acostàvem cada dia per veure l’evolució de les obres. Estàvem molt emocionats i ens preguntàvem com seria, què es fària… Era una innovació. Recordo que el van anomenar Sortidor perquè abans era el centre del barri, i van considerar que l’equipament públic havia de rebre un nom que globalitzés a tothom. El Sortidor és una paraula en singular que té un significat plural’’, declara l’Antònia emocionada.

Inauguració el 2003

Finalment, l’any 2003 El Sortidor obria les seves portes, i d’això ja fa 20 anys.  L’espai va tenir un cost de 600.000 euros i s’ubicava a la plaça del Sortidor, entre els carrers de Magalhaes i Blasco de Garay. Des d’un inici ja oferia serveis socioculturals als poblesequins gràcies a les seves instal·lacions. “Per a les dones, El Sortidor va ser sinònim de llibertat, sobretot per a les generacions com la meva, aquelles que vam viure la repressió del franquisme i no sabíem què era la vida més enllà de les nostres quatre parets”, explica l’Angelina Velino, que resideix al Poble-sec des de 1948.

La Gastronomia: l’autèntica protagonista del Sortidor

La cuina és un poderós vehicle d’expressió cultural i valors humans. A través del menjar les persones transmeten tradicions, amor, cura i solidaritat. En aquest context, la cuina no és simplement la preparació de plats sinó un reflex de qui som i això mateix defensava el veïnat dels 90.

Avui, Barcelona compta amb 52 centres cívics, algun d’ells tenen un projecte d’especialització; el del Sortidor és la gastronomia. “El centre sempre va disposar d’una cuina i els veïns volien mantenir-la. Per a ells era fonamental, per això avui és la protagonista”, esmenta l’Helena Muñoz, directora del centre juntament amb la Judith Balasch. “La gent no ve aquí per aprendre a cuinar, sinó per treballar un mètode d’expressió… és molt maco. De fet, el lema d’aquest 20è aniversari és: 20 anys fent bullir el barri en commemoració a tots aquells que han donat sentit a la identitat del centre”, assenyala la Judith. El projecte que personifica aquest sentiment rep el nom de A TAULA! Cicle de cultura i gastronomia, un espai propi per gaudir del món gastronòmic amb la programació de tallers i activitats culturals innovadores.

Helena i Judith, codirectores

El Sortidor destaca per la seva cogestió, que es visibilitza en les figures de l’Helena Muñoz i la Judith Balasch, directores de l’equipament conjuntament. Elles consideren que la vida els va canviar quan van arribar al barri. “El Poble-sec és ritme, aquí sempre passen coses, noves propostes, curiositats, nova gent… És un lloc molt ric en humanitat, per aquest fet poder treballar aquí és un privilegi”, explica l’Helena. La seva companya opina que aquest barri sempre té les portes obertes: “Conec a treballadores que consideren que és molt difícil dur a terme projectes, sempre piquen a moltes portes. Tot el contrari passa aquí, nosaltres rebem propostes quasi cada dia. Aquest ha estat el primer lloc on m’he desenvolupat, però el Poble-sec, la seva gent i l’aprenentatge que he guanyat són coses que mai oblidaré, sempre ho portaré amb mi”, relata amb il·lusió mentre mira als ulls de l’Helena a qui reconeix com una referent, ja que gràcies a ella ha après molt aquests anys.

Existeix una reivindicació directa: la precarització

La campanya Cultura i lleure en lluita està promoguda per part de les treballadores dels centres cívics de Barcelona, que lluiten per aconseguir un canvi de conveni. L’acció sindical és molt present des de fa anys, i la Judith considera que, tot i la feina que duen a terme, encara hi ha molt a fer. “No tot és tan maco com sembla des de fora”, argumenten les directores. El pressupost tan ajustat és un punt feble per a la gestió d’aquests espais: “Des d’aquí promovem molta cultura amb preus precaris perquè estem en un sistema que ho precaritza”, critiquen amb angoixa. I valoren com un punt negatiu la dinàmica de la plaça del Sortidor front les activitats. “Nosaltres considerem que s’han de deixar obertes les places per a poder desenvolupar-nos. No fem soroll, ho fem tot sota un horari respectuós, etc. Aquí la gent pot gaudir d’un altre tipus d’oci que genera cohesió social i desprivatitza els espais. Però és difícil i ens posen certes complicacions”, conclouen, remarcant la tasca que des de fa 20 anys duu a terme aquest centre cívic que tanta historia i feina té darrera.

El Sortidor demostra que la vitalitat d’una comunitat es nodreix de la diversitat dels seus membres i de l’espai que els brinda per créixer, aprendre i prosperar. En un món cada cop més digital, aquest centre cívic continua sent un far de connexió humana i un testimoni de la importància de la vida comunitària. El Sortidor sempre continuarà sent un reflex de la nostra identitat i un símbol d’unitat, assegurant que les generacions futures també puguin gaudir dels seus innombrables beneficis.

Cultura

Ser qui som

Publicat

on

El naixement d’Indòmita Editorial va ser una de les millors notícies del panorama editorial català de 2022. Aquest segell de Raig Verd Editorial està adreçat al públic juvenil a partir de 12 anys, uns lectors que travessen una etapa plena de curiositats i recerca d’alternatives. Entre les obres més destacades del seu catàleg, hi trobem El castell ambulant, de Diana Wynne Jones; Guia màgica d’autodefensa amb galetes, de T. Kingfisher o Elatsoe, de Darcie Little Badger.

Com tots sabem, l’adolescència és l’època en què tots volem “crear un món millor” i Indòmita és un projecte que cerca “acompanyar el jovent en aquest nou camí” i ajudar-los a despertar les seves consciències, per tal d’estimular-los a desenvolupar un pensament crític que els permeti a convertir-se en veritables actors del seu temps i, per a aconseguir-ho, Indòmita Editorial ens porta aquest mes de juny la magnífica Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, de Sonora Reyes. Nascudi i criadi a Arizona, Reyes és autori d’aquesta divertida història protagonitzada per Yami, una noia lesbiana que haurà d’intentar no enamorar-se de l’atractiva Bo, l’única noia obertament queer de l’escola catòlica on estudien.

Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, finalista del prestigiós National Book Award, és una novel·la de debut que va representar una autèntica escriptura catàrtica per a l’escriptori queer Sonora Reyes, sí, però també és una ficció romàntica fresca, intensa i sense relacions tòxiques. Tots aquests elements l’han convertit en la ficció friends to lovers preferida del públic LGTBIQA+, una novel·la plena d’humor en què serem testimonis d’alguns dels processos cabdals de la vida de tot adolescent: la descoberta de la pròpia sexualitat, els primers amors, etc. Així doncs, no us ho rumieu més, visiteu la vostra llibreria més propera i no deixeu passar aquesta oportunitat d’or!

Continua llegint

Cultura

‘Sobretaula’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de l’avorriment i de la imaginació…

Publicat

on

Per

De petit em costava no avorrir-me a les sobretaules. No entenia com amb la panxa ben plena, els adults podien posar-se a debatre sobre coses que no arribava a entendre; política, futbol i coses de família. Recordo l’olor de conyac, de cigaló, de cafè. La taula a mig desparar. La boirina d’un cigarro mal apagat en un cendrer infestat de burilles. L’hule amb alguna taca inesborrable. I les veus, a vegades aspres i d’altres apassionades, com de foc.

A mi m’absorbia l’avorriment. Em quedava encaixonat a la cadira i m’entretenia amb qualsevol cosa que arreplegava, perquè no em deixaven marxar de taula. També em donava per barrejar els culs dels gots a mig beure i creava beuratges nous que solien agafar un color tèrbol, com de mar de fons. Una vegada el meu tiet va fer un xarrup accidental a una de les meves pocions, la va escopir a manera d’aspersor i va tacar la paret de casa. A partir de llavors, em van prohibir jugar amb les begudes dels altres o amb qualsevol altra cosa de la taula.

Per superar el tedi, vaig haver de recórrer a un instrument que no sabia ni que existia: la imaginació. La veritat és que va ser una sorpresa adonar-me que la imaginació em vessava del cervell. El cas és que quan l’hora de la sobretaula arribava i m’havia de quedar callat i encaixonat a la cadira, jo fugia i m’endinsava en un nou món que creava sobre la marxa. A vegades viatjava a l’espai i tocava estrelles amb les mans. I m’embrutava amb polsim estel·lar que després utilitzava per fer brodats. Era meravellós cosir sense saber-ne. A l’hivern, quan les sobretaules eren més llargues, jo viatjava als antípodes, a una illa quasi deserta. Dic quasi perquè a vegades em trobava la nena de classe que m’agradava i jugàvem a nedar amb uns taurons que havien decidit fer-se vegetarians. Era curiós, perquè els taurons d’aquella illa anaven evolucionant a cada sobretaula i, un dia, en plena tempesta tropical, van sortir de l’aigua per sentir per primera vegada la pluja repicant contra les seves pells de neoprè.

La darrera vegada que vaig haver de recórrer a la imaginació, jo grimpava una de les muntanyes més altes de l’Himàlaia. Tot anava bé fins que un temporal de neu i vent va arrencar-me del terra i va fer-me voleiar fins a un altre món. Sobtadament, em vaig trobar assegut en una taula recentment desparada, tot sol. Al meu voltant hi havia un munt d’aparells tecnològics: un telèfon intel·ligent, un portàtil, una tauleta i un smart TV. Tots ells m’han mantingut ben ocupat fins ara. Utilitzen reels, notificacions, sèries, fotos i altres argúcies per entretenir-me.

De fet, ara que ja m’he fet gran, encara no he pogut sortir d’aquest nou món. M’he quedat atrapat, com quan em quedava encaixonat a la cadira de la sobretaula. I ja no m’avorreixo, o això crec. Del que n’estic segur és que aquí la imaginació ja no em fa cap falta.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Dagoll Dagom s’acomiadarà dels escenaris amb la darrera versió de ‘Mar i Cel’

Publicat

on

Per

Dagoll Dagom celebra els 50 anys de trajectòria i el seu comiat definitiu dels escenaris amb una nova reposició del musical més emblemàtic de Catalunya: Mar i Cel. Un musical basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala. Mar i Cel s’ha representat en tres ocasions (1988, 2004 i 2014) i l’han vist més d’un milió de persones. Aquest 2024, torna l’espectacle mantenint la mateixa ànima original per última vegada. Sembla una conjunció gairebé astral que en el moment que Dagoll Dagom fa 50 anys d’existència i el final de la seva trajectòria, sigui l’any del centenari de la mort d’Àngel Guimerà. Mar i Cel explica la història d’uns pirates i cristians tancats dins d’un vaixell perdut enmig del mar. Un musical sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons: orient i occident. Dues religions eternament enfrontades. Un bella història d’amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc. Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim. Un musical basat en la pirateria de la Mediterrània del segle XVII i en l’expulsió del regne d’Espanya de 300.000 moriscos decretada per Felip III l’any 1609.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024