Connecta amb nosaltres

Cultura

20 anys del Sortidor

“Per a tots els poblesequins el Centre Cívic El Sortidor ha estat sinònim de llibertat”

Publicat

on

El Poble-sec és més que un barri localitzat en un mapa. Qui té l’oportunitat de passejar pels seus carrers descobreix els tresors que hi ha amagats i sent el batec de la seva gent. La màgia resideix en la seva capacitat per unir el que és antic i el que és modern en una abraçada eterna. Cada racó explica una història, xiuxiueja un secret i desperta una emoció. “Som un barri que sembla una comunitat de veïns perquè ens coneixem entre tots”, assenyala l’Antònia Enciso, veïna del barri.

Des de fa 20 anys, aquest sentiment que explica l’Antònia, es veu impulsat gràcies a la tasca que duu a terme el Centre Cívic El Sortidor, que s’encarrega de donar visibilitat a la cultura poblesequina.

“Era tan gran el sentiment pel Poble-sec, o millor dit, per la seva identitat, que nosaltres, els ciutadans, volíem més”, assegura la Maria Dolors, que viu a la mateixa plaça del Sortidor. L’any 1995 un grup de persones es va mobilitzar per aconseguir la creació d’un equipament capaç de promoure la igualtat i la participació. Els inicis no van ser fàcils, i la reclamació al carrer va derivar en una lluita de valors. “Volíem defensar els nostres drets. Mereixíem un espai per desenvolupar el que érem i allò que volíem ser”, diu la Maria.

A conseqüència de l’esforç i unió del veïnat, l’Ajuntament va acceptar la petició d’aquelles persones que, tot i ser molt diferents entre elles, compartien una mateixa voluntat. “Recordo que molts ens acostàvem cada dia per veure l’evolució de les obres. Estàvem molt emocionats i ens preguntàvem com seria, què es fària… Era una innovació. Recordo que el van anomenar Sortidor perquè abans era el centre del barri, i van considerar que l’equipament públic havia de rebre un nom que globalitzés a tothom. El Sortidor és una paraula en singular que té un significat plural’’, declara l’Antònia emocionada.

Inauguració el 2003

Finalment, l’any 2003 El Sortidor obria les seves portes, i d’això ja fa 20 anys.  L’espai va tenir un cost de 600.000 euros i s’ubicava a la plaça del Sortidor, entre els carrers de Magalhaes i Blasco de Garay. Des d’un inici ja oferia serveis socioculturals als poblesequins gràcies a les seves instal·lacions. “Per a les dones, El Sortidor va ser sinònim de llibertat, sobretot per a les generacions com la meva, aquelles que vam viure la repressió del franquisme i no sabíem què era la vida més enllà de les nostres quatre parets”, explica l’Angelina Velino, que resideix al Poble-sec des de 1948.

La Gastronomia: l’autèntica protagonista del Sortidor

La cuina és un poderós vehicle d’expressió cultural i valors humans. A través del menjar les persones transmeten tradicions, amor, cura i solidaritat. En aquest context, la cuina no és simplement la preparació de plats sinó un reflex de qui som i això mateix defensava el veïnat dels 90.

Avui, Barcelona compta amb 52 centres cívics, algun d’ells tenen un projecte d’especialització; el del Sortidor és la gastronomia. “El centre sempre va disposar d’una cuina i els veïns volien mantenir-la. Per a ells era fonamental, per això avui és la protagonista”, esmenta l’Helena Muñoz, directora del centre juntament amb la Judith Balasch. “La gent no ve aquí per aprendre a cuinar, sinó per treballar un mètode d’expressió… és molt maco. De fet, el lema d’aquest 20è aniversari és: 20 anys fent bullir el barri en commemoració a tots aquells que han donat sentit a la identitat del centre”, assenyala la Judith. El projecte que personifica aquest sentiment rep el nom de A TAULA! Cicle de cultura i gastronomia, un espai propi per gaudir del món gastronòmic amb la programació de tallers i activitats culturals innovadores.

Helena i Judith, codirectores

El Sortidor destaca per la seva cogestió, que es visibilitza en les figures de l’Helena Muñoz i la Judith Balasch, directores de l’equipament conjuntament. Elles consideren que la vida els va canviar quan van arribar al barri. “El Poble-sec és ritme, aquí sempre passen coses, noves propostes, curiositats, nova gent… És un lloc molt ric en humanitat, per aquest fet poder treballar aquí és un privilegi”, explica l’Helena. La seva companya opina que aquest barri sempre té les portes obertes: “Conec a treballadores que consideren que és molt difícil dur a terme projectes, sempre piquen a moltes portes. Tot el contrari passa aquí, nosaltres rebem propostes quasi cada dia. Aquest ha estat el primer lloc on m’he desenvolupat, però el Poble-sec, la seva gent i l’aprenentatge que he guanyat són coses que mai oblidaré, sempre ho portaré amb mi”, relata amb il·lusió mentre mira als ulls de l’Helena a qui reconeix com una referent, ja que gràcies a ella ha après molt aquests anys.

Existeix una reivindicació directa: la precarització

La campanya Cultura i lleure en lluita està promoguda per part de les treballadores dels centres cívics de Barcelona, que lluiten per aconseguir un canvi de conveni. L’acció sindical és molt present des de fa anys, i la Judith considera que, tot i la feina que duen a terme, encara hi ha molt a fer. “No tot és tan maco com sembla des de fora”, argumenten les directores. El pressupost tan ajustat és un punt feble per a la gestió d’aquests espais: “Des d’aquí promovem molta cultura amb preus precaris perquè estem en un sistema que ho precaritza”, critiquen amb angoixa. I valoren com un punt negatiu la dinàmica de la plaça del Sortidor front les activitats. “Nosaltres considerem que s’han de deixar obertes les places per a poder desenvolupar-nos. No fem soroll, ho fem tot sota un horari respectuós, etc. Aquí la gent pot gaudir d’un altre tipus d’oci que genera cohesió social i desprivatitza els espais. Però és difícil i ens posen certes complicacions”, conclouen, remarcant la tasca que des de fa 20 anys duu a terme aquest centre cívic que tanta historia i feina té darrera.

El Sortidor demostra que la vitalitat d’una comunitat es nodreix de la diversitat dels seus membres i de l’espai que els brinda per créixer, aprendre i prosperar. En un món cada cop més digital, aquest centre cívic continua sent un far de connexió humana i un testimoni de la importància de la vida comunitària. El Sortidor sempre continuarà sent un reflex de la nostra identitat i un símbol d’unitat, assegurant que les generacions futures també puguin gaudir dels seus innombrables beneficis.

Cultura

Que venen els llops!

Comanegra publica un recull amb els millors relats d’Angela Carter

Publicat

on

Angela Carter (1940-1992) va ser una de les autores europees que va revolucionar la literatura occidental de la segona meitat del segle XX. Carter fou editora, professora, periodista i novel·lista, per bé que on destacà més fou en el terreny de la narrativa breu, on excel·lí amb reculls tan magnífics com Fireworks: Nine Profane Pieces (1974); The Bloody Chamber (1979) o Black Venus (1985).

La seva prosa moltes vegades juga amb elements i tècniques propis de la novel·la gòtica, de la ciència-ficció i de la psicoanàlisi; i en aquests jocs narratius hi trobem una revisió de la imatge clàssica de la dona (i de la feminitat) que havíem llegit fins aquell moment. Amb tot, dissortadament, fins ara costava molt degustar la narrativa d’Angela Carter traduïda al català, ja que els llibres Sàvies criatures (Edicions de L’Eixample, 1991) i La cambra sagnant (Proa, 2000), feia molt que no eren a les llibreries.

Ara, gràcies a la traducció que n’ha fet Martí Sales de la tria de narracions efectuada per Alba Cayón i Jordi Puig, aquesta situació ha estat degudament esmenada al recull La companyia dels llops i, per tant, ja podem gaudir d’una bona colla de relats, escrits entre 1965 i 1982, que representen el bo i millor de l’autora: “Licantropia”; “El gabinet d’Edgar Allan Poe”; “Endinsar-se al cor del bosc”; “La filla preciosa del botxí”; “La companyia dels llops”; “Reflexos”; “El petó”; “La cambra sanguinolenta”…

Si no heu tastat encara aquesta autora, no ho dubteu ni un instant, apropeu-vos a la llibreria que tingueu més a mà i feu-vos amb aquesta joia que ha editat Comanegra dins la col·lecció Portàtils. N’estic ben segur que gaudireu molt amb aquests relats i que el realisme màgic de l’autora us farà oblidar el fred d’aquestes dates.

Continua llegint

Cultura

És Nadal al Paral·lel, a la Fira de Montjuïc i al Poble Espanyol

Publicat

on

Arriba Nadal i també els dies festius en què no sabem com omplir les agendes. Més enllà de retrobar-nos amb la família al voltant de la taula, també poden aprofitar aquestes dates per gaudir dels espectacles teatrals i la cultura que se celebra al Paral·lel durant les festes.

Comencem per un clàssic de l’avinguda, i és que El Petit Príncep torna a celebrar-se per 10a temporada. Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 signen l’espectacle que ens descobreix la història del Petit Príncep a la Sala Paral·lel 62 des del 9 de desembre fins el 20 de gener.

Per altra banda, al Teatre Condal trobem l’espectacle El nostre Nadal, en concert, amb les ex-concursants del programa Eufòria de TV3 Alèxia Pascual i Paula Costas. Un espectacle per a tota la família per compartir una nit especial, plena de nadales, desitjos i algunes sorpreses màgiques.

Propostes fora de l’avinguda 

Del 27 al 31 de desembre torna el Festival de la Infància a la Fira de Montjuïc. Serà de nou un espai inclusiu per entretenir-se tot fomentant hàbits de vida saludable i valors com la solidaritat o el respecte pel medi ambient. La novetat aquest any és un espai per a nens i nenes molt petits: de 0 a 4 mesos, amb jocs i un entorn adaptat a les seves necessitats.

Per altra banda, el Poble Espanyol torna a celebrar el Nadal, que es converteix en quatre mons plens de màgia que ompliran d’esperit nadalenc tots els racons. Del 2 al 10 de desembre, el 16 i 17 i del 21 al 29 el Poble Espanyol s’omplirà de llums amb diversos espais com ara els quatre mons nadalencs per gaudir en família: el món màgic anomenat Wishland, el món màgic dels regals, l’Il·lusionàrius, el món màgic de la tradició, el Tradicionàrius i el món de les aventures màgiques, Magicland. També es podrà veure Jingle Bubbles, el nou espectacle familiar de la companyia Enlaire, creat per Pep Bou; els Vespres de Nadal i concerts de Gòspel i Blues en un recinte il·luminat i nadalenc per a totes les edats.

Continua llegint

Cultura

L’Associació de Veïns del Poble-sec reclama complir els compromisos del mandat anterior enfront la imminent reobertura d’El Molino

Publicat

on

Després de molt temps d’incertesa, l’Ajuntament de Barcelona ha confirmat que ja té pensats els usos de la sala El Molino, de propietat pública des de l’any 2021. L’Ajuntament ha anunciat en els últims dies que planeja que el local tancat es converteixi en un escenari on es programi música d’autor, flamenc, rumba i jazz, i que un gestor privat l’administri a canvi d’un cànon.

Aquest fet ha despertat malestar entre les entitats i col·lectius veïnals, que, sota l’Associació de Veïns del Poble-sec, han enviat una carta al regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, en què reclamen una reunió i traslladen les principals inquietuds veïnals: “Ens preocupa com no veiem que es facin passos endavant per fer realitat la posada en marxa del teatre”. Així també, des de l’Associació, s’afegeix que El Molino ha de tornar a engegar el teixit cultural “seguint els compromisos adquirits en la legislatura passada”.

En el passat mandat l’Associació de Veïns va acordar amb el consistori 3 punts fonamentals: “Que El Molino tingués una terrassa oberta a la plaça de la Bella Dorita, que les entitats del barri puguem utilitzar l’espai per als nostres actes i que les entitats culturals puguin fer-lo servir també com un espai propi del dia a dia”. La problemàtica, però, és que en el mandat anterior l’equip de govern va assegurar a l’Associació que les bases ja estaven redactades i llestes per publicar-les en l’actual mandat, pel que no entenen perquè el procés s’està dilatant d’aquesta manera.

Actualment, des del consistori s’estan redactant les bases del concurs públic que es publicaran en les properes setmanes. Per part seva, l’alcalde Jaume Collboni, informa que els plecs de la pròxima adjudicació estan en mans dels serveis jurídics de l’Ajuntament. Al seu torn, preveu que el projecte estigui a disposició “en les pròximes setmanes” per a rebre ofertes de “les associacions i empreses que es vulguin presentar al concurs”. Agrega que atorgar la concessió perquè es reprengui l’activitat en l’espai –adquirit per l’Ajuntament en 2021– és “una prioritat”.

Tot i així, des de l’Associació de Veïns destaquen que “els temps es van dilatant i és imprescindible obrir El Molino ja. Primerament, perquè és un equipament públic i està tancat, però també per canviar les dinàmiques de la plaça de la Bella Dorita i que el Paral·lel torni a ser un espai de referència en la cultura barcelonina”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021