Ha millorat la neteja al Poble-sec des del canvi de Govern?
Treballem perquè el Poble-sec no estigui brut. A finals de l’anterior mandat es va posar en marxa una nova contracta de la neteja i es van produir disfuncions. L’alcalde, tan bon punt va començar el mandat, es va reunir amb totes les concessionàries i els va dir que no podia ser que, després de signar el contracte més important de l’Ajuntament, la gent tingués la sensació de brutícia.

Quines mesures s’han dut a terme des d’aleshores?
Per una banda, s’han incrementat les inspeccions i, per l’altra, s’ha fet un seguiment més estricte del que estableix el contracte de neteja. En paral·lel, hem posat en marxa el Pla Endreça, focalitzat en el manteniment i la neteja de les zones més estressades. Per últim, caldrà treballar la convivència i el civisme.

Tenim un problema d’incivisme? Es pot resoldre normativament?
Hem proposat incrementar les sancions de les infraccions que més es repeteixen i crear una comissionada de convivència i civisme. La seva feina serà agafar l’ordenança de civisme i adaptar-la als nous temps amb els veïns i la resta de grups municipals. Necessitem incrementar el respecte per allò que és de tots.

Existeix un problema d’inseguretat al barri o és una percepció?
Barcelona és una ciutat gran i el Poble-sec és un barri important perquè és a prop del centre i és molt dens. A les ciutats passen coses i, de vegades, hi ha inseguretat, robatoris, discussions… no admetre això seria negar una realitat. Ara bé, no creiem que el Poble-sec sigui una zona insegura, malgrat que en determinats moments hi ha episodis que poden generar aquesta percepció. A més, hi ha un compromís amb el dispositiu nocturn de la Guàrdia Urbana; ha de deixar d’estar compartit amb el districte de Les Corts.

En termes d’habitatge, el lloguer sembla no tenir aturador. Quina política vol aplicar el seu govern per frenar o revertir la situació?
Ja hem demanat que s’apliqui la normativa de la Llei de l’Habitatge i l’alcalde ha signat un decret per avançar en la regulació dels lloguers. També hem pres mesures contra els habitatges turístics mitjançant l’increment de la fiscalitat que els grava. A banda, hem de construir més pisos; el projecte Fira Montjuïc ens ha d’aportar més oferta i, conseqüentment, abaixar els preus.

Serà suficient?
Ni aquest Ajuntament ni ningú té la capacitat de fer tots els pisos que la ciutadania necessita. Tot i això, ja hem posat a disposició de la Generalitat una sèrie de solars municipals perquè l’Incasòl construeixi més habitatge, alguns dels quals s’ubiquen al districte. També hem de buscar col·laboracions publicoprivades per generar habitatge assequible.

Té previst enllestir la reforma dels extrems del Paral·lel?
No ho hem decidit perquè encara no tenim el Pla d’Inversions Municipals (PIM), el qual és l’eina que ens ha d’ajudar a posar calendari i pressupost. En el tram de dalt hi ha una afectació a plaça d’Espanya, per la qual cosa fins que no estigui acabada no tindria sentit començar les obres. A la zona de baix haurem de veure amb quin pressupost comptem. En tot cas, ens ocupa i preocupa la revitalització del Paral·lel.

Mantindrà el projecte de fer una estació d’autobusos a la plaça d’Espanya?
En principi no s’ha descartat. Això va amb la lògica de treure pressió d’autobusos interurbans i turístics que hi ha dispersos per la ciutat i que generen problemes de mobilitat.

Tenim el Teatre Arnau i El Molino aturats, quan està previst que surtin a concurs?
El Molino sortirà aviat. No podem dir dates exactes, però està gairebé tancat. En el cas del Teatre Arnau és més complex. És molt probable que en aquest mandat no estigui fet, perquè necessita una reforma molt important i necessitem un projecte madur que doni vida i sentit a la inversió que es faci.

Quin ha de ser el model econòmic del Poble-sec després de l’espiral turistificadora dels darrers anys?
A Barcelona el turisme té un pes important en l’economia i això s’ha vist amb la pandèmia. Nosaltres apostem per una diversificació del model econòmic, per la qual cosa hem de controlar coses del turisme i ajudar a créixer altres sectors econòmics. Tenim un sector digital que genera ocupació de qualitat, però també tenim altres sectors, com l’energia o les cures, que poden promoure un tipus d’economia i un creixement que poden ajudar a dimensionar el turisme al pes que hauria de tenir.

La concentració turística genera força molèsties al veïnat, sobretot en termes de soroll i de descans, quines accions volen dur a terme?
Hem de començar per la mediació i la convivència. Els horaris de terrasses és un tema que haurem d’anar veient. Ja s’han pres mesures i les zones que s’havien delimitat com a especialment tensionades pels nivells acústics en principi es mantindran.

Està satisfeta amb la gestió de la celebració dels partits del Barça a Montjuïc?
És un repte. Arran del Barça hi ha més gent que va a Montjuïc. S’ha fet un esforç des de Mobilitat, Guàrdia Urbana i Barça per fer millores a la muntanya, però al final és una tensió nova i hem d’anar veient què funciona i què no funciona amb els veïns més afectats directament. En aquest cas, cal destacar que vam decidir que no es pogués arribar amb vehicle privat, quan a Les Corts sí que s’hi arribava en cotxe. Per la qual cosa, la gent ha començat a buscar la forma que li és més còmoda d’anar al camp.

Quines millores han de venir?
Estem analitzant la possibilitat de crear una fan zone, però hem de veure on i com fem que la gent hi vagi. És una cosa que hem de treballar amb el Barça i els operadors. També volem millorar les indicacions que es donen als equips visitants.

De cara al futur, es veu governant en solitari o amb nous socis?
Som partidaris de tenir un govern d’esquerres. Hi ha una majoria d’esquerres al consistori, però mentre això no passi, nosaltres tenim l’obligació de governar.

Porta pocs mesos, però com està més còmoda, amb el diàleg amb els comuns o ERC, o amb el grup de Xavier Trias?
Jo estic còmoda parlant amb tothom, perquè soc un perfil molt dialogant. Com que vinc del món sindical, estic molt acostumada a arribar a acords. Excepte amb VOX, nosaltres parlem i intentem entendre’ns amb tothom.

Per la cadira de regidor de Sants-Montjuïc han passat molts càrrecs electes durant els darrers anys. Vostè espera complir els quatre anys en aquest càrrec?
Estaria encantada, és el meu districte. Soc veïna de la Bordeta, però he viscut al Poble-sec i a Sants. La meva família, quan va arribar a Catalunya, va viure al Poble-sec, per la qual cosa tinc una vinculació emotiva i jo estaré encantadíssima d’estar el temps que em demani l’alcalde. Espero que sigui tot el mandat.

Qui és la Cèlia Espanya?
Soc una noia de vint-i-cinc anys de les Terres de l’Ebre, tot i que porto vivint a Barcelona uns set anys perquè vaig venir a estudiar Comunicació Audiovisual. Després d’estudiar em vaig quedar treballant a una productora, gravant i editant vídeos; allà vaig aprendre moltíssim, moltíssim. Vaig començar a crear contingut per estimular-me més, jo veia que a la meua feina dominava moltíssim i volia nous reptes. Vaig començar així per vore com funcionava a les xarxes. Vaig començar a pujar de seguidors a TikTok i vaig vore que començava a tenir feines i a poder guanyar diners d’això. Estava compaginant la meua feina amb això, i al vore que la creació de contingut em donava per viure vaig llençar-me a la piscina i vaig deixar la meua feina. I des de llavors em dedico de forma autònoma a ser filmmaker, edito vídeos i alhora faig d’influencer.

Entenc que vas començar a crear contingut com un repte?
Sí, sempre m’havia agradat. Jo he crescut amb YouTube, i m’encantava. De petita ja havia fet alguns vídeos amb set o vuit anys, però els meus pares em deien que no m’exposes tant, i a l’institut s’enraien una mica. Llavors els vaig esborrar i ho vaig deixar a part. A partir d’aquí vaig fer la vida que s’espera que has de portar: estudiar, treballar…, i quan ja ho havia fet tot vaig voler fer el que realment volia. I, per tant, ho vaig fer perquè era el meu somni, i també com deia… per buscar nous estímuls.

I tens la sort, o la facilitat de què la teva feina està relacionada amb el fet de crear contingut…
Totalment, en ser la meua feina m’és més fàcil crear contingut. La gent em diu que edito ràpid, que tinc moltes idees… Per a mi és com jugar, no em costa gens fer-ho a diferència d’altra gent que potser li fa més mandra editar. Però jo m’ho passo bé i és com un hobby. Una cosa, la meua feina beu de l’altra, el fet de crear contingut. I això em dona també noves oportunitats.

I quins temes t’agrada més de comunicar?
A mi m’agrada parlar dels sentiments, de l’amor, del benestar emocional… Potser és també perquè des d’adolescent vaig al psicòleg. I també m’agrada que la gent rebi molt bé els vídeos on parlo sobre el dialecte. Veig que la gent respon molt bé, i llavors m’agrada fer-los.

I el teu boom va arribar també anant al programa ‘First Dates’…
M’agrada veure com interaccionen les persones en una primera cita. I poder vore a dues persones com es coneixen, i analitzar els gestos o les respostes sempre m’ha cridat l’atenció, des d’un punt de vista més antropològic. També volia vore la part de producció audiovisual, com estava fet. I, d’altra banda, per viure l’experiència per vore’m a mi des de fora, per com interactuava en una primera cita. Jo he tingut nòvio molt de temps, i em deia que hi anés, però jo volia fer-ho quan estigues soltera perquè fos real. Quan ho vam deixar vaig fer una llista de coses que m’alegraven, perquè estava trista. I una d’elles era poder viure aquesta experiència.

I al programa vas dir que buscaves un catalanet.
Clar, jo vaig començar a fer contingut en català perquè és la llengua que parlo. Parlant castellà em veia impostora, i crec que no arribaria igual la meua essència. Lo de “busco un catalanet” hi ha una frase que ho explica, diu: “casa’t en algú que no parle la teua llengua i passaràs tota la vida traduint la teua ànima”. Hi ha gent que aquesta frase li molesta molt, però jo trobo que és cent per cent així. Jo vull estar còmoda, parlar des de l’ànima, i la meua ànima parla en català. I en català ebrenc. Per això vaig dir que buscava un catalanet, no per un tema polític ni res; tot i que la llengua està polititzada.

I fer vídeos en català llavors és una reivindicació?
Exacte. I al principi pensava que la meua repercussió no seria la que ha sigut, per l’idioma i el dialecte, i tot al contrari. Jo crec que he tingut el triple de repercussió i feina per haver-ho fet en la meua llengua. Hi ha hagut molt bona resposta, i la gent de primeres es pensa que es triomfa en castellà perquè és la llengua més majoritària i que l’entén tothom. Però la gent té ganes de sentir contingut en català, i en un català que no se sent a la televisió, ni als mitjans.

La llengua és diversa, creus que és important sensibilitzar-nos amb els diversos dialectes?
Hem d’abraçar les nostres arrels, i els dialectes són riquesa cultural. Cadascú no ha de tenir vergonya ni por de parlar com ho ha fet sempre. I perquè no se senti a la televisió o arreu vol dir que no està bé. En aquest sentit, tenim una falta de pedagogia, perquè a l’escola a nosaltres ens ensenyaven el català occidental, i clar mos pensem que el nostre és incorrecte. Però no és així, hi ha moltes formes que potser no són formals i estàndard, perquè són dialectals, però no són incorrectes. El que sí que s’ha d’evitar són castellanismes, perquè a mesura que van entrant la llengua es va apagant. Fer aquesta tasca més pedagògica també m’agrada, perquè la gent no pensi que està parlant malament quan fa ús del seu dialecte.

I creus que defensar-ho va de la mà de les arrels al teu territori?
Jo crec que la gent de les Terres de l’Ebre està contenta que jo tingui ressò, perquè se senten una mica representats. De fet, quan vaig anar al programa First Dates em vaig sentir malament, perquè vaig dir que era de Barcelona. La gent es va enfadar, i després vaig entendre que era un tema de reivindicació. A vegades mai se’ns té en compte, som el cul de Catalunya, i ja que jo puc fer-ho i tinc l’altaveu doncs que menys que dir: soc de les Terres de l’Ebre. Dels errors s’aprèn, i jo faig reivindicació del territori. I se n’ha de fer més.

Quins projectes futurs tens per aquí a uns anys?
Ser creadora de contingut m’està anant molt bé, i m’estan arribant propostes i projectes. Ara m’estic deixant portar pel que arriba, però arribarà un punt on crec que m’agradaria agafar les regnes. He pensat a fer una productora, però ara la idea és continuar creant.

REGINA RIGAU (El Monocle)

Qui és la Jim?
Doncs una nena de vint-i-un anys, a qui li agrada molt cantar, i des de petita ho fa. Em vaig presentar a un programa de talent de TV3, a Eufòria, i el vaig acabar guanyant! D’aquí surt la Jim.

Com valores el teu pas pel programa?
El meu pas ha estat una revelació gran, perquè ara em puc dedicar a la música i és el que m’agrada fer! Anteriorment, ja havia participat a un programa, Objectiu Paki de Televisió Cardedeu. I allò ja va ser un punt que em va fer veure que m’agradava pujar a l’escenari. Però a Eufòria ja ha sigut definitiu el fet de dir: em vull dedicar a això. A part d’un aprenentatge gegant i una superació de reptes, crec que ha estat una obertura de ment molt gran.

I n’ets la guanyadora. Què suposa això?
El fet de guanyar m’ha ajudat a veure que la gent confia en mi per a dedicar-me al món de la música. Jo soc una persona que, tot i que era conscient que tenia una veu maca i cantava bé, no confiava tant. Potser no creia que era suficient per endinsar-me al món de la música i em feia no veure-ho clar. El fet d’haver guanyat aquesta última edició d’Eufòria m’ha ajudat a guanyar-me la confiança de la gent, i a saber que confien en mi, que els agrada el que faig, com soc i la meva música. Em sento molt ben rebuda en aquest sentit, és fort veure que la gent vol la teva música i li pot agradar.

Per tant, estem parlant de què t’ha canviat la vida guanyar ‘Eufòria’?
Òbviament! Sí. Jo soc la mateixa persona, però tinc un aprenentatge molt més gran que m’enduc. Si no hagués entrat a Eufòria res hauria estat el mateix. I això ho dic també per tots els companys que m’enduc d’aquesta experiència.

Creus que formats com ‘Objectiu Paki’ o ‘Eufòria’ són importants per impulsar el talent musical jove?
Totalment, i més dirigits a joves. Amb aquest programa i fent càstings arreu de Catalunya jo m’he adonat que hi ha molta gent jove amb talent. És bo que programes així puguin potenciar que els joves es presentin a un programa i puguin arribar a ser artistes, per crear la teva música –perquè és complicadíssim crear música pròpia sense que et conegui ningú…–, perquè aquests programes potencien molt una sortida amb més garanties, amb gent que ja et vol escoltar i el que toca després és posar-se a treballar. M’agrada molt que es facin aquests programes, sempre m’han agradat molt, i m’ha anat molt bé.

Un dels fets característics d’aquests programes és la llengua. En quina situació creus que es troba la música en català?
Jo crec que ara mateix està bastant bé. La música en català s’està elevant molt. Tenim nous artistes molt potents –com The Tyets, Figa Flawas…–, estan fent música que va més enllà. Crec que fins fa un parell d’anys la música catalana es relacionava molt amb el patxangueo, amb música pròpia de festa major… i ara estem sortint d’aquest cercle i s’estan explorant nous estils. Crec que això està donant una obertura molt gran que ens fa arribar a molta més gent de la que podíem pensar. Per tant, penso que ara mateix estem en un moment guai. Ara es poden començar a fer coses diferents, és el moment de fer-ho.

Tornaries a participar a ‘Eufòria’?
En una entrevista vaig dir que sí, però soc conscient que ja he viscut aquesta etapa. Quan dic que hi tornaria penso en tots els meus companys, les coses bones, els aprenentatges… Tot i que també hi ha moments de pressió i estrès que no repetiria. Jo em quedo amb el fet de poder cantar cada dia, compartir i fer música amb els meus companys… Per a tot aquest procés, que va ser molt maco, sempre hi tornaria!

I quins projectes tens al cap de cara al futur?
L’última novetat ha estat la cançó de l’estiu de TV3, amb Lildami. De fet, la cançó de l’estiu la vaig gravar dos dies després de sortir d’Eufòria, si el divendres va ser la gala final doncs el diumenge ja estava gravant la cançó. Em va agradar molt el resultat, i com va sonar arreu. Passat això, el projecte més gran que tinc a prop és que m’he de posar a fer un disc. El que estic fent ara és intentar compondre. Per a mi és nou, perquè jo mai he escrit res, i per tant estic fent proves per trobar també la meva essència. Diguéssim que estic descobrint el que puc arribar a fer. A això també se sumen alguns concerts programats, però encara no serà amb cançons pròpies. Ara, principalment, em centro a treballar en la meva música per trobar el que més m’agrada i em representa.

REGINA RIGAU (El Monocle)