Connecta amb nosaltres

Cultura

‘El Tram’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla dels misteriosos poders de l’asfalt…

Publicat

on

Eren només uns metres, però  letals. Aparentment, aquell tram no tenia cap complicació, era totalment recte i prou ample per a encabir-hi dues bicicletes. Estava situat a l’altura del Molino, al Paral·lel. Durant massa temps era habitual veure-hi una ambulància i un plec de policies custodiant l’accident de torn, sempre allà, just al mateix punt. Al principi, les víctimes sempre eren ciclistes, però després, els usuaris del patinet elèctric, també van sucumbir al Tram. Era normal trobar-se’ls desllorigats sobre l’asfalt. Cada vegada que jo passava per allà caminant, no em podia estar de mirar el terra, sempre hi havia restes de sang d’algun accidentat. Vaig enviar una carta a l’Ajuntament, a Urbanisme, explicant allò que ningú s’atrevia a dir. “Hi ha un tram maleït al Paral·lel”. No em van contestar i els ferits s’acumulaven com les paneroles a l’Eixample. El dia que un ciclista sense casc va acabar a l’hospital en estat de coma, vaig enviar una carta a La Vanguardia. Em van ignorar. Només el Zona Sec, el diari del Poble-sec, es va fer ressò de la possible maledicció. Per altra part, em feia gràcia veure com la gent del barri havia batejat aquell malaguanyat tros d’asfalt com “El Tram”. Sense anar més lluny, quan anava al Mombiela a fer el tallat de rigor, de tant en tant el cambrer em deia: “Ahir en va caure un altre, al Tram”. O a la cua del supermercat era normal escoltar “un altre cop hi ha una ambulància al Tram”.

Una nit que la solitud m’esgarrapava l’avorriment i la inconsciència l’enteniment, vaig decidir enfrontar-me al Tram. Potser si queia, podria esbrinar què hi havia rere aquell misteri. Vaig proveir-me d’un casc, de genolleres i d’una bicicleta a l’aparcament del Bicing de Vila i Vilà. La nit era tranquil·la i, estranyament, la rodalia de l’Apolo no estava gaire transitada. Vaig enfilar el carril bici. Tenia el Tram a tocar, inconscientment vaig prémer els frens. No em va passar res. Vaig tornar a passar, i tampoc em va passar res. Vaig repetir l’operació una vegada i una altra, fins que es va fer de dia. Crec que mai havia pedalat tant en ma vida. Els bessons se m’havien inflat com magranes i els quàdriceps em tibaven la pell. No podia més. Vaig fer l’última passada a quarts de set, quan la ciutat ja començava a despertar. El Tram m’esperava tranquil, vaig treure les mans del manillar; volia caure, volia estampar-me i sentir-me part de la maledicció. El que va passar no té cap mena d’explicació lògica. La roda del davant es va torçar i quan l’equilibri estava a punt de claudicar a favor de la gravetat, algú que no era jo va redreçar la direcció de la bici. Tot i els meus esforços, no vaig poder estampar-me a terra.

L’endemà, sense previ avís, l’Ajuntament va canviar l’asfaltatge del Tram. Jo vaig córrer per fer-me amb la runa sobrera. Ara la tinc a casa, de fet, vaig substituir el parquet per l’asfalt maleït i quan venen visites a casa; cauen allà, on jo no puc caure.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

L’encís d’una estranya casa

Julien Gracq ens obre la porta a un territori amarat de misteri, introspecció i estranyesa

Publicat

on

Julien Gracq (1910-2007) és el pseudònim de Louis Poirier, un escriptor francès proper al surrealisme que es caracteritzà per una sensibilitat cap al paisatge i l’entorn rural que l’apropà més a la dels romàntics alemanys que no pas a la dels seus contemporanis.

La seva prosa poètica, com el bon vi, està plena de reminiscències i tocs que ens traslladen a altres espais (Wagner, Lautréamont, el Sant Greal, E. A. Poe…), i ens conviden a una degustació llarga, tranquil·la, profunda per poder captar totes les seves notes i gaudir-la com cal. De fet, és ben natural que una escriptura travessada i posseïda completament pel desig, hagi de ser paladejada amb calma per poder-ne detectar totes les seves textures.

La casa, la breu i fascinant narració que ens ocupa, ha estat publicada per una editorial mallorquina que destaca per la seva elegància i bon gust, Lleonard Muntaner. La deliciosa traducció està realitzada per un dels millors prosistes actuals de casa nostra, Julià de Jòdar, que ens regala una fascinant versió de la història d’un home que, en plena ocupació nazi de França, travessa periòdicament una terra eixorca i innominada, fins que un dia decideix deixar-se endur per l’atracció del misteri i endinsar-se en l’estranya casa que hi ha al fons del paisatge.

El lector que s’endinsi en aquesta casa hi trobarà ressons baudelerians, kafkians i impressionistes en el si d’una escriptura que materialitza l’espai, amb un personatge que s’entrelliga amb un espai, una característica molt comuna en moltes de les obres de Gracq: des d’Au château d’Argol (1938) a Un balcon en forêt (1958), passant, per exemple, per Un beau ténébreux (1945) o Le Rivage des Syrtes (1951). Atreviu-vos a entrar a La casa i gaudiu d’una corprenedora “iniciació espiritual enmig de la devastació”.

Continua llegint

Cultura

L’Ajuntament es decideix (per fi) a salvar el Teatre Arnau

Publicat

on

El Teatre Arnau es prepara per recuperar l’esplendor. Després de més d’una dècada d’espera i d’un llarg procés administratiu, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el projecte de rehabilitació. Les obres començaran durant el segon trimestre de 2025 i finalitzaran a principis de 2027, amb una inversió que supera els 10 milions d’euros. Aquesta actuació s’emmarca dins l’estratègia municipal per revitalitzar l’avinguda del Paral·lel i recuperar espais culturals històrics de la ciutat.

Un llarg camí fins a la rehabilitació

L’Ajuntament va adquirir l’edifici el 2011, després d’una etapa de decadència i clausura. El futur del teatre, però, no es va decidir de manera immediata: es va obrir un procés participatiu que va involucrar entitats i veïns del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni. D’aquell diàleg va sorgir la voluntat de mantenir els elements arquitectònics originals, com la històrica façana i l’estructura de fusta, però adaptant l’espai a nous usos culturals i comunitaris.

El projecte definitiu ha estat dissenyat per H Arquitectes sota el nom “Boca a Boca”, seleccionat el 2018. Des d’aleshores, el model ha patit diverses modificacions, l’última de les quals suprimeix la planta soterrada per optimitzar l’espai i ajustar el pressupost.

Un nou centre per a la cultura comunitària

Quan reobri, el Teatre Arnau es convertirà en un espai polivalent dedicat a les arts escèniques i la cultura de proximitat. Però no tothom celebra el resultat final. Algunes entitats vinculades al procés participatiu inicial consideren que el model que s’ha aprovat s’allunya de la filosofia original. Especialment crític s’ha mostrat el projecte ‘Arnau Itinerant’, que defensa una gestió més vinculada a les entitats de barri i veu en aquesta reforma una “orientació massa institucionalitzada i comercial”. Afirmen que “la idea inicial no era aquesta”.

Ara, amb el calendari d’obres definit, queda veure com aquesta rehabilitació respondrà a les expectatives. La transformació del teatre està en marxa, però el debat sobre el seu futur encara continua obert.

Continua llegint

Cultura

Tornen les Festes de Santa Madrona amb activitats per a tota la família

Publicat

on

Del 14 al 16 de març, el barri celebra les Festes de Santa Madrona amb un programa variat d’activitats per a tots els públics, amb la plaça Santa Madrona com a epicentre.

Divendres, 14 de març

La festa comença a la tarda amb una cercavila amb la Gegantona Cinta i els Capgrossos de l’Escola Jacint Verdaguer. Els més petits podran gaudir d’una xocolatada infantil seguida d’un taller de danses tradicionals. La jornada es tancarà amb una ballada de sardanes.

Dissabte, 15 de març

Al matí, es podrà visitar el refugi 307, fer un itinerari històric sobre Leonor Ferrer i participar en un torneig infantil d’escacs. A partir de migdia, la plaça Santa Madrona s’omplirà d’energia amb una sessió de Taitxí, una actuació teatral amb “Vintash!” i un vermut popular.

A la tarda, es farà la tradicional paella popular, seguida d’un espectacle familiar. La música serà protagonista amb el “Dive Divoso DJ set”, l’exhibició de catifa floral i la missa de Santa Madrona. La nit acabarà amb sessions de DJ Sundance i DJ Cesar de Melero.

Diumenge, 16 de març

La jornada començarà amb una trobada de col·leccionistes a l’Escola Jacint Verdaguer. Al migdia, la plaça Santa Madrona acollirà la Diada Castellera amb la participació de diverses colles. A la tarda, hi haurà una botifarrada popular i la jornada es tancarà amb una binga musical amb PD Renatas.

Un cap de setmana de tradició, cultura i diversió!

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024