Connecta amb nosaltres

Societat

Desconcert a Poeta Cabanyes

El propietari d’un bloc de lloguers temporals tanca un passatge sense buscar el consens amb els afectats

Publicat

on

D’espai obert a espai tancat. El propietari del bloc d’apartaments de lloguer temporal ubicat al número 14 del carrer Poeta Cabanyes ha decidit tancar el passatge que dona accés al seu portal. Una decisió que ha afectat indirectament la responsable de la Floristeria Pompon, Leticia Viadas, i als usuaris del pàrquing de Promoparc, el qual té una sortida d’emergència en aquest punt. Malgrat tot, fonts municipals asseguren que, d’entrada, l’obra comptava amb tots els permisos, encara que a dia d’avui el Districte estudia d’ofici si aquest tram de carrer tenia alguna servitud de pas.

Un aparador eclipsat

Viadas assegura que fa tres anys, quan va decidir muntar la floristeria, es va decantar per aquest local precisament perquè “feia cantonada i tenia un gran finestral lateral que li permetia ampliar l’aparador”. L’aposta, però, ha perdut tot el seu encant. A conseqüència de la instal·lació de la tanca en part del local, el finestral ha quedat completament eclipsat quan la porta resta tancada. Durant el dia sí que s’ha facilitat deixar la tanca oberta per afavorir les entrades i sortides del pàrquing i la visibilitat de l’aparador. “És molt aviat per valorar si ens ha generat pèrdues econòmiques, però ens preocupa que de cara a l’estiu no puguem treure material a fora com fèiem fins ara”, exposa.

De qui és el carrer?

“Fa any i mig ja ens va comentar què volia fer, però no va ser fins a finals d’octubre que el propietari del bloc va venir amb un arquitecte i industrials per agafar mides i posar la tanca de manera imminent”, recorda la florista. “Nosaltres li vam dir que ens hi oposàvem, però ell ens va respondre que el carrer era seu i que així figura en la seva documentació”, afegeix. En aquest sentit, des de l’Ajuntament apunten que aquest tram “correspon a una finca privada, amb qualificació urbanística de Casc Antic de substitució de l’edificació antiga”. Un caràcter tècnic que, traduït, vol dir que “no és un vial, ni un passatge, malgrat que visualment ho sembli”.

Aquesta circumstància legal, però, no l’acaba d’entendre Viadas. Tal com esgrimeix, des de fa anys el carrer compta amb elements d’urbanístics de ciutat, com plaques o pilones, i periòdicament passen els equips de neteja municipal. “Quan vam agafar la botiga mai ningú ens va avisar que això fos privat”, rebla.

“Sense diàleg”

Més enllà dels dubtes legals dels afectats sobre la viabilitat de l’obra, des de la floristeria expliquen que aquesta s’ha executat “de manera unilateral i sense diàleg”. “Ens podria haver donat l’oportunitat de seure a parlar amb ell i buscar un consens, però el 25 de gener, sense previ avís, es van posar a instal·lar la tanca”, assegura. “No entenem per què ha pogut fer-ho, al novembre vam presentar una instància a l’Ajuntament perquè ens aclarissin la situació i encara esperem que ens contestin; mentrestant hem començat a recollir signatures”.

Segons ha pogut saber ZONA SEC a través de fonts properes a la propietat de la finca, la decisió de tancar l’espai ha arribat “després d’anys de brutícia, deixadesa i inacció”. En aquest sentit, assenyalen que la situació s’havia denunciat multitud de vegades, però que mai s’havia posat fil a l’agulla. Per últim, també han defensat la legalitat de l’obra.

Una obra inspeccionada

Per la seva banda, des de l’Ajuntament apunten que el mateix dia de l’inici de les obres, un inspector del Departament de Llicències i Inspecció va desplaçar-se fins al punt de la polèmica, on va recollir el testimoni de la floristeria. Així i tot, però, “no va poder determinar fermament un motiu justificat i cert per poder aturar unes obres emparades per un certificat d’obres admès tal com marca la normativa”. Una impossibilitat de frenar-les que, en qualsevol cas, no ha evitat que els tècnics del Districte de Sants-Montjuïc hagin passat a actuar d’ofici “per intentar esbrinar si hi ha alguna servitud de pas vinculada a l’esmentada finca”.

Si bé aquest mitjà de comunicació s’ha posat en contacte amb l’empresa que gestiona l’aparcament afectat, a hores de tancar aquesta edició la companyia no ha contestat la sol·licitud. Per la seva part, Barcelona en Comú també ha registrat una pregunta d’urgència a l’Ajuntament per tal que la regidora del Districte, Raquel Gil, expliqui per què s’ha permès i com es resoldran les afectacions derivades.

Societat

‘Nou Montjuïc’, el full de ruta de la muntanya màgica

Publicat

on

Per

L’alcalde Jaume Collboni ha presentat el projecte ‘Nou Montjuïc’, que inclou diverses actuacions amb efectes directes al Poble-sec. Entre els canvis destacats hi ha la creació d’un nou barri entre el Paral·lel i Rius i Taulet, amb 500 habitatges públics, un poliesportiu municipal (veure pàgina 3) i un nou CAP que donarà servei al Poble-sec i la Font de la Guatlla. Aquesta iniciativa, dins d’un pla de 460 milions d’euros, es desenvoluparà durant la pròxima dècada.

La connectivitat també millorarà amb l’ampliació de l’L2 fins a Montjuïc, que connectarà el Poble-sec amb l’Anella Olímpica i la Marina del Prat Vermell. Fins que s’executi, la nova línia d’autobús X3, amb parada al Paral·lel, i el Montjuïc Bus (actual línia 150) facilitaran l’accés. A més, un nou carril bici de 6,6 quilòmetres unirà el Poble-sec amb la Font Màgica.

El Pla de Barris invertirà 15 milions d’euros al Poble-sec per a la renovació urbana, mentre que l’eix cultural del Paral·lel es reforçarà com a corredor de lleure connectat amb Montjuïc. La transformació del Morrot, amb un passeig per a vianants i bicicletes, i la renovació dels jardins històrics completen un pla que busca integrar el barri amb la muntanya.

Val a dir, però, que el pla ‘Nou Montjuïc’ més aviat condensa múltiples projectes ja en marxa o en procés de redacció.

Continua llegint

Societat

El repte del Pla Endreça

Publicat

on

El barri del Poble-sec es convertirà en un dels punts calents del Pla Endreça, el projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per transformar l’espai públic. Però darrere d’aquest gran anunci de millores, alguns veïns asseguren que s’amaga també el fantasma del col·lapse: més obres, sorolls i molèsties. 

El pla tindrà com a punt calent el Poble-sec. Les reformes inclouran la millora de l’enllumenat al passeig de Montjuïc, la renovació dels semàfors al carrer de Vila i Vilà o l’optimització del sistema de reg als parcs.

Actualitzacions, però, que generen desconcert. D’una banda, celebren la modernització: “Fa anys que patim carrers foscos. Qualsevol millora és benvinguda”, diu la Maria Fernández, veïna des de fa més de dues dècades. Però no tothom comparteix aquest entusiasme. “Estic farta d’obres eternes que mai acaben. Segur que quan les acabin ja caldrà tornar-les a fer”, es queixa la Rosa Vila, una altra resident.

El comerç local també es veu amenaçat per la situació. En Pere Solé pateix que el trànsit de vianants es redueixi dràsticament durant les reformes. “Estem farts d’obres que mai acaben. Qui vindrà a comprar si tot està en obres?”, lamenta.

El Pla Endreça forma part d’una estratègia de l’Ajuntament per posar a punt la ciutat, però, podria ser una operació de maquillatge amb conseqüències imprevisibles? El dubte plana sobre el veïnat.

Continua llegint

Societat

Els arqueòlegs documenten el refugi antiaeri 292, tancat al públic durant 80 anys

De seixanta metres de longitud, té accés pel carrer de Piquer, però no es pot visitar

Publicat

on

El Servei d’Arqueologia de Barcelona ha finalitzat la documentació del refugi 292, situat al carrer Piquer. Construït el 1938 durant la Guerra Civil, aquest refugi ha estat inaccessible durant més de vuitanta anys. Ara, gràcies als treballs d’excavació i estudi, s’ha pogut recuperar informació sobre la seva estructura i funció històrica.

El refugi, de seixanta metres de longitud, conserva cinc cartells originals amb instruccions per als veïns que hi buscaven protecció durant els bombardejos. Aquests missatges, escrits en català i castellà, indiquen normes com la de contribuir econòmicament al manteniment de l’espai i la cessió de seients a dones i infants. També, un dels cartells mostra una inscripció afegida a mà que evidencia el desacord d’alguns ciutadans amb el pagament obligatori.

Malgrat la importància històrica del refugi, encara no s’ha decidit si es podrà obrir al públic. “Encara s’ha de valorar si es podrà visitar”, expliquen fonts de l’ICUB a ZONA SEC. Tot i aquesta incertesa, la documentació de l’espai aporta més informació sobre la xarxa de refugis antiaeris de Barcelona.

Les tasques de documentació han comptat amb la direcció de l’arqueòleg Marc Larumbe Gallardo, de l’empresa Baula Recerca Arqueològica SL.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024