Viure a dins d’un festival. Aquesta és la sensació que tenen centenars de veïns que viuen als carrers de Lleida i Rius i Taulet sempre que hi ha esdeveniments musicals a la plaça de l’Univers de l’espai firal. El darrer exemple: les festes Jackies & Fury, promocionades per l’empresa organitzadora com el primer festival de l’any a l’aire lliure. Un macroesdeveniment que ha aplegat fins a 10.000 persones en una bacanal de house music i hard techno rave. És a dir, al ritme de la música més dura tot un dissabte i diumenge sencers (des de les 12 fins a les 23 hores de la nit).
Aquesta primera orgia primaveral de decibels i bafles no només ha posat els pèls de punta als poblesequins dels carrers perimetrals, sinó també als veïns de centenars de metres més enllà. Una d’elles és Maria Ripoll, veïna nouvinguda a l’avinguda Mistral, qui admet haver-se trobat per sorpresa tota una allau d’esdeveniments culturals a tocar de casa: “Afortunadament, la meva habitació dona a l’interior i no m’afecten directament els concerts, però, tot i això, és complicat de vegades i necessito posar-me taps”, explica.
La música, dins de casa
Cal tenir en compte, però, que les festes Jackies & Fury només han donat el tret de sortida a un reguitzell d’esdeveniments a l’aire lliure que tenen com a cirereta del pastís el Sónar. Una concentració d’oferta musical a la muntanya que, en molts casos, es desenvolupa sense tenir en compte el veïnat dels voltants. Els exemples de l’any passat: els concerts de Coldplay, Bruce Springsteen o Beyoncé. Tots ells van superar els 50 decibels dins dels habitatges, segons els sonòmetres i, en el darrer cas, es van arribar a registrar fins a 73 dB als immobles.
Malgrat que moltes d’aquestes festes es desenvolupen els caps de setmana, el poblesequí i portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (PACAME), Jordi Andolz, assenyala que celebrar els festivals en diumenge no justifica les molèsties. “Visc a Rabí Rubèn, a cinc carrers de la fira, i escolto els concerts des de casa fins tard; en el meu carrer també hi ha nens petits que l’endemà van al col·legi”, recorda. “És inviable, per molt que diguin que són concerts que es fan a les tardes; jo al meu despatx de casa gairebé no puc treballar”.
Veto o conciliació?
“Crec que és possible la conciliació si es posen determinades condicions als organitzadors”, apunta Ripoll. De fet, ella mateixa assegura que li agrada poder comptar amb activitat cultural a prop de casa, però considera que es podrien fer millores les coses: “No sé la fórmula per a la seva coexistència, però potser si s’especifiquessin més les hores, s’avisés als veïns perquè no s’ho trobin tot per sorpresa o hi hagués més control, seria diferent”.
El punt de vista de Ripoll, però, des de fa anys ja va deixar de ser compartit per Andolz: “Des de la Fira mai ens han avisat als veïns que se celebrarien aquestes festes i els únics que han tingut la dignitat de seure en reunions per mirar d’apaivagar molèsties són els del Sónar, però al final tot ha seguit exactament igual”. En aquest sentit, a més, recorda que molts festivals que se celebren a la muntanya tampoc respecten la potència màxima dels altaveus: “El límit està en els 100 dB, però sovint ho incompleixen perquè per menys de 120 dB alguns artistes no estan disposats a venir i aquí ningú fa res al respecte”, assenyala el portaveu.
Hemerotecafa 3 mesos
Culturafa 2 mesos
Hemerotecafa 3 mesos
Entrevistesfa 3 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Culturafa 2 mesos
Societatfa 3 mesos
Culturafa 3 mesos