Connecta amb nosaltres

Cultura

Però si això és el Paradís!

La gran transformació de París vista des d’uns grans magatzems

Publicat

on

No és pas la meva intenció la de descobrir-vos qui fou Émile Zola (1840 – 1902), un dels més grans escriptors de tots els temps. Estic segur que la immensa majoria de vosaltres sabreu que fou un narrador que va voler descriure tota la societat i fer-ho des d’una perspectiva el més objectiva possible i partir d’una visió determinista d’uns personatges que sobreviuen com poden en uns escenaris marginals.

Entre la producció d’aquest escriptor m’agradaria destacar dues novel·les que em tenen el cor robat: Thérèse Raquin (1867), que podem llegir en una magnífica traducció de Lluís Maria Todó per a Edicions de 1984, i La taverna (1877), una novel·la que ens recorda que el París del luxe i l’excés no és més que l’altra cara de la moneda d’un París molt més fosc, el de la gana i la misèria dels més humils. Si no l’heu llegida, us aconsello la versió catalana que n’ha fet Carles Llorach-Freixes per a Adesiara.

Avui, però, us vull parlar d’una altra novel·la de Zola:  El Paradís de les Dames (1883), que podem considerar com la més optimista de l’autor i que ha estat publicada recentment a Viena Edicions amb traducció de Josep Maria Pinto.

En aquesta obra, Zola ens narra la inauguració d’uns grans magatzems que tindran tant d’èxit que capgiraran, fins i tot, l’urbanisme de la capital francesa. Imagino que a hores d’ara ja haureu descobert que aquesta novel·la va servir de base per a una sèrie de televisió italiana que podem veure cada tarda a TV3: El paradís de les senyores. Doncs sí, les peripècies dels Guarnieri, els Amato, els Bergamini, els Conti, els Cattaneo i les Venus són, de fet, una revisió ambientada al Milà dels anys cinquanta i seixanta del segle passat de la novel·la de Zola.

Continua llegint

Cultura

El Govern Collboni es desdiu del projecte consensuat pel Teatre Arnau

Publicat

on

Després d’anunciar que les obres del Teatre Arnau s’activarien al llarg de la primavera de 2025, el Govern municipal de l’alcalde, Jaume Collboni, ha concretat una mica més com vol que sigui l’Arnau del futur. Segons ha declarat a La Vanguardia el regidor de Cultura, Xavier Marcé, el que es va trobar el seu equip és “un projecte que no prioritzava tant els usos escènics, que plantejava més aviat una mena d’ateneu, de centre cívic”.

Davant d’aquesta situació, l’equip del regidor Marcé ha retallat el projecte aprovat entre consistori i una seixantena d’entitats en temps de l’alcaldessa Ada Colau. L’objectiu: alleugerir-lo i abaratir la seva construcció mitjançant l’eliminació d’uns quants espais i la rebaixa de la profunditat d’excavació. “Era massa car, plantejava massa sales polivalents, podia costar més de 20 milions d’euros”, ha declarat el regidor al mateix mitjà de comunicació.

Les entitats es revolten

La Plataforma d’Entitats pel Teatre Arnau i l’antiga plataforma Recuperem l’Arnau (nascuda el 2016) ha emès un contundent comunicat després de llegir a la premsa les intencions de l’executiu Collboni. Tal com han al·legat, “va ser la ciutadania” qui va activar la recuperació de l’Arnau i han recordat a Marcé que el seu futur ja es va definir en un procés participatiu que s’ha allargat vuit anys.

Segons denuncien, el socialista ara vol retallar la capacitat del teatre de 400 a 200 espectadors, mentre que a la vegada busca “saltar-se el pacte” que van tancar amb l’Ajuntament. “El model cultural proposava una gestió cívica de l’equipament […] tal com fan l’Ateneu de Nou Barris o la Central del Circ”, han afegit, en relació amb les declaracions esbiaixades del regidor sobre com preveia el futur del teatre.

Un quart de segle abandonat

L’Arnau va tancar l’any 2000 i des d’aleshores ha restat abandonat. L’Ajuntament el va comprar l’any 2011, però no serà fins aquest 2025 que entrin els operaris a rehabilitar-lo.  Les obres duraran uns vint mesos i la previsió actual és que suposi una inversió d’11,7 milions d’euros.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Cultura

El cos, camp de batalla

Publicat

on

Laia Mauri Baraza (Badalona, 1996), és graduada en Filosofia, Política i Economia, i està especialitzada en Comunicació Política i Institucional. Per a aquesta nova veu narrativa, la militància política és quelcom que no podem deslligar de la seva visió del món.

Mauri ha donat un autèntic cop a la taula de la literatura catalana amb Cos, camp de batalla (La Magrana), una novel·la on explica la història de la Judit, una jove al caire de la trentena que rememorarà el sender que ha hagut de recórrer per a descobrir i defensar la seva sexualitat.

Com no podia ser de cap altra manera, en aquesta exploració del desig s’hi entrecreuaran molts fragments que podem reconèixer del dia a dia de la nostra societat: la pressió estètica i l’empoderament femení, el combat intern entre cosificació i reivindicació del cos, el desig com a constructe social i com a oasi enmig del d’un desert vital en què és més senzill imaginar-nos el final d’aquest món que no pas la destrucció del capitalisme… I, per damunt de tot, el patriarcat cercant sempre l’escletxa per escolar-se dins nostre.

Una estrena narrativa que esperem que sigui la primera pedra d’una nova barricada en el camp cultural català. Un parapet d’avançada en què aquesta novel·la troba punts en comú amb una de les obres de Mercè Rodoreda més menystinguda: El carrer de les Camèlies (1966). Entre el personatge de Cecília Ce i la Judit de Cos, camp de batalla, hi ha un fil violeta que ens interroga sobre la possibilitat (o no) d’un desig femení sense culpes ni censures. Un desig en un món en què el patriarcat brega incansablement perquè no siguem capaços d’imaginar-nos la subversió de les normes reguladores i les relacions de poder que travessen els cossos entesos com a constructes discursius. Atreviu-vos a lliurar batalla al patriarcat! 

Continua llegint

Cultura

El Molino, una nova etapa al Paral·lel

En el nou espai es pot sopar i beure mentre es duen a terme els espectacles, un fet que marca la diferència respecte d’altres sales

Publicat

on

El Molino, icona del Paral·lel barceloní, va tornar a obrir les portes el darrer 27 d’octubre. Després d’haver estat adquirit l’any 2021 per l’Ajuntament de Barcelona per 6,2 milions d’euros, la sala inicia una nova etapa sota la gestió de l’empresa Barcelona Events Musicals, organitzadora del Festival Cruïlla. Aquesta reobertura  ha recuperat l’esplendor d’un espai clau en la cultura barcelonina, amb una programació centrada en estils de música com: rumba catalana, flamenc, folk i jazz. Tot i això, el nou Molino també inclou monòlegs de comèdia.
Un espai inspirat en els anys 30 
La sala, amb el músic Víctor Partido com a director, és de petit format perquè només disposa de capacitat per a 250 persones, degut a l’espai arquitectònic. No obstant, recorda als locals històrics dels anys trenta, com el Cotton Club de Nova York, ja que compta amb sofàs, cadires i taules.  A més, el públic pot menjar i beure durant les actuacions, un fet que, segons Jordi Herreruela, director de Barcelona Events Musicals, requereix “educar tant al públic com als músics”. El restaurant-cocteleria JOK es l’encarregat del servei de menjar i begudes, complementant així l’oferta cultural de la sala.
Tres sessions diàries 
El Molino està obert de dimecres a diumenge amb tres sessions diàries: de 20 a 21.30 h; de 22 a 23.45 h; i a partir de mitjanit protagonitzada per un DJ. Segons Herreruela, l’objectiu, en aquest cas, no és la rendibilitat, sinó la il·lusió i el compromís amb la ciutat i amb el Paral·lel.
Més de 50 concerts programats 
Entre els artistes de jazz que encapçalen el cartell destaquen noms internacionals de gran prestigi com: Donald Harrison, Eliane Elias, The Kahil El Zabar Quartet, Bill Frisell, Eliades Ochoa, Ayo, Fatoumata Diawara i Uri Caine. A més del jazz, s’obren les portes a propostes més experimentals, com les de Theo Croker, Zoh Amba, Ben Lamar Grey, Thom Skinner, Oren Ambarchi (amb el projecte Ghosted), Lakecia Benjamin, Myriam Gendron i Dorian Wood, que aporten noves perspectives i estils avantguardistes. Pel que fa a l’escena nacional, artistes com Maestro Espada, Los Cantes Malditos i Marala seran dels primers a actuar al nou Molino. Aquestes actuacions marquen un inici prometedor per a una sala que busca esdevenir un punt de trobada per a les músiques minoritàries i d’alta qualitat a Barcelona.Per a entrades als concerts: www.elmolinobarcelona.com

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024