Connecta amb nosaltres

Cultura

‘Clavegueres’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla dels secrets d’una mare…

Publicat

on

La mare no volia sortir de casa, només llegia. Mon pare havia mort sobtadament, sense que l’ambulància hi fos a temps de fer res. Des de llavors, ella es passava el dia llegint la mateixa novel·la de misteri obsessivament. Havien viscut més de cinquanta anys sota el mateix sostre, en un pis al carrer Poeta Cabanyes. Jo pensava que aquesta nova devoció per la lectura, era deguda al trauma sofert per l’abrupta solitud. Després de molt insistir-li, vaig aconseguir que una tarda sortís de casa per anar a donar un tomb. El barri respirava una tranquil·litat estranya per a l’època. La mare caminava cap a la plaça del Sortidor, amb la intenció de seure en una terrassa, prendre’s un Bitter Kas i llegir el llibre de misteris per enèsima vegada. Però un mal pas va fer-la caure pel forat de la claveguera. Segons el pèrit, la tapa no estava ben segellada; negligència d’algun operari. De seguida, un dels veïns que va veure l’accident va acostar-se per a socórrer-la, però ella no hi era a dins del forat. A mi em van avisar passades un parell d’hores. La policia em va ensenyar la seva bossa, les seves ulleres i el llibre de misteris; era l’únic rastre que havia deixat. Ningú s’explicava què havia pogut passar, ni on coi havia anat a parar. Recordo els equips de rescat, les cordes, els bombers i l’ambulància. Un dels policies renegava en veu baixa; com collons pot ser? Fins i tot un grup d’espeleologia va fer una expedició a través dels col·lectors de la ciutat, però sense èxit.

És estrany assistir a un funeral sense cadàver, i més si és el de la teva mare. Quan els amics se m’acostaven a donar-me el condol, jo havia de fer veure que estava compungit, però no em sentia així, perquè encara creia la mare havia d’estar en algun lloc, viva. El mateix dia del funeral, ben entrada la nit i un cop enllitat, se’m va acudir fullejar el llibre de misteris que sempre l’acompanyava arreu. La portada del llibre era negra, sense cap distintiu, ni cap dibuix. A la primera plana hi vaig trobar una dedicatòria escrita a mà i firmada per ma mare: Som el que llegim. Vaig trobar estrany que ella mateixa es dediqués la novel·la, com si fos l’autora. Vaig començar a llegir. De mica en mica, mentre la història avançava, a mi se m’anava eriçant la pell de la impressió. El llibre relatava la seva vida amb tot detall. Durant tota la nit vaig poder aprofundir en els seus secrets. Resulta que havia volgut ser escriptora de jove i que el meu pare no li havia permès. Has de quedar-te a casa somiatruites! Li deia. No sé com no vaig adonar-me de la submissió amarga a la que va estar sotmesa tota la seva vida. I llavors, vaig sentir un neguit profund al darrer capítol, on ella descrivia amb tot detall, com va retardar la trucada a l’ambulància perquè no hi fos a temps de salvar el meu pare. Vaig tancar el llibre sabent que, amagada en algun racó de la ciutat, la mare devia estar escrivint una segona novel·la.

ISAAC CORTÉS

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024