Connecta amb nosaltres

Cultura

Ja és aquí la Festa Major!

La Coordinadora d’Entitats del Poble-sec ha organitzat la Festa Major durant la segona quinzena de juliol des de la dècada de 1990

Publicat

on

La Festa Major ha arribat i l’emoció al Poble-sec és palpable! Enguany, es durà a terme del 19 al 28 de juliol. Després de mesos de reunions i treball, les entitats del barri han organitzat una celebració que garanteix superar la de l’any passat; tot i que el llistó és molt alt. La participació veïnal i la convivència, respectant els horaris i el descans del veïnat, són pilars fonamentals. Per aquest motiu, no només es busca la diversió, sinó també fomentar el respecte mutu i el gaudiment comunitari. “Crec que ningú es pot arribar a fer una idea de la feina que hi ha darrere de la Festa Major. Valoro molt el treball que fan les entitats del barri. Tinc moltes ganes de gaudir un any més”, explica la Noèlia Buenosaños, veïna del barri.

Un pregó especial
Divendres, 19 de juliol, dia de l’inici de la Festa Major, el pregó i el Ball de la Festa Major coincidiran amb el Sec a Sac, organitzat pels Castellers del Poble-sec. Aquesta entitat, juntament amb el CERHISEC, celebren el seu 25è aniversari. Per commemorar aquesta ocasió tan especial, el Benet Iñigo i la Clara Aler representaran els Castellers, mentre que la Meritxell Joan i el Josep Guzmán ho faran en nom del CERHISEC. Tots quatre seran els pregoners que donaran el tret de sortida a una festa carregada d’història i tradició. En Josep Guzmán, que personificarà l’essència de la història del Poble-sec, reivindica la importància de mantenir viva l’essència del barri; tot i que els canvis, com ell afirma, són habituals: “El que era bo als anys 30, 40 o 60 no té per què ser-ho ara, la vida canvia”, comenta. D’altra banda, el Benet Iñigo, que va ser redactor del ZONA SEC i actual Cap de Societat de RAC1, assegura que se sent molt feliç de ser pregoner: “És un orgull. Em va fer molta il·lusió quan em van comunicar aquesta decisió. Soc del Poble-sec de tota la vida, tot i que ara no visc aquí. Ser pregoner fa il·lusió, però fer-ho en nom dels Castellers és un plus. Serà molt especial”.

Activitats col·laboratives: unint forces
Des de fa temps, s’ha observat un increment notable respecte les activitats organitzades per més d’una entitat, aprofitant espais i infraestructures comunes. Aquesta col·laboració entre associacions és un reflex de l’esperit comunitari que tant la Coordinadora com la Regidoria desitgen fomentar. El Manel Alfaro, responsable de la Festa Major, juntament amb l’organització, fan un gran èmfasi en els següents esdeveniments: “Destaquem la plaça Santa Madrona amb Salvadiscos, Amics de la Plaça Santa Madrona i Poble-sec per la Independència. A l’esplanada del Marcelino es comptarà amb l’activitat de la Monstruosa amb la Raposa, Qwerty i La Tinta. També comptem a la plaça del Sortidor amb La Base i Castellers. Per no oblidar, la plaça Navas amb la Comissió Jove i la Formiga. D’altra banda, a Mata-Piquer amb L’APA Poble-Sec, la Penya Blaugrana i AAVV. Finalment a la plaça Valerie Powles amb Jan Circus i Mousike”.

Diversió per als més petits
Un dels objectius d’aquest any és incrementar les activitats infantils, oferint diversió per als més petits cada dia de festa. “M’agradarà molt passar una estona amb la meva família i la gent del barri. La meva mare sempre diu que hem de fer barri, i crec que amb actes com aquests fomentem el sentiment de barri. Jo no conec a molts nens del Poble-sec, ja que la meva escola no hi és aquí. Tot i això, estic molt emocionada perquè cada any, amb la Festa Major, tinc una oportunitat; la de poder fer amics”, comenta la Carla Pérez, de 12 anys, veïna del barri. Fer barri i passar una estona entre els més petits, es caracteritza per esdeveniments com els següents:
• Centre Cívic El Sortidor: dimecres 24 de juliol, aquest espai acollirà tres sessions de l’espectacle Alta Mar, una proposta que serà una gran aposta per a infants i adults per igual.
• Carrer Les Hortes: dijous, 25 de juliol, el Palacio de la Magia i les Rodríguez Sisters portaran una activitat màgica i entretinguda per a tota la família.
• Plaça Pere Franquesa: dilluns i dimarts, 29 i 30 de juliol, els infants podran participar en la construcció d’un mural de plastilina i gaudir d’una àmplia varietat de jocs de taula, fomentant la creativitat i el joc en equip.

La importància de mantenir viva la tradició
Hi haurà activitats que destacaran pel seu valor tradicional, capturant l’essència de la cultura del barri de Poble-sec. Com cada any, entre els carrers del barri, podrem gaudir de la cultura popular amb la participació dels gegants, correfocs, tabalades, sardanes i grups de bandades. A més, també es faran els sopars populars organitzats per diverses entitats.

No podia faltar l’esport i entreteniment
Les activitats esportives ocupen un lloc destacat al programa. La clàssica Cursa del Poble-sec, que se celebrarà el diumenge 21 de juliol, estarà acompanyada d’altres esdeveniments com ara els torneigs d’escacs, la missa de Festa Major, les sessions d’havaneres, cinema a l’aire lliure, visites guiades pel barri i nombroses activitats organitzades pel Centre Cívic El Sortidor i el Centre Cultural Albareda.

Música i ball, ànima de la festa
La música i el ball seran protagonistes a diversos punts del barri. S’oferirà una àmplia gamma d’estils per a tots els gustos. Des de concerts en viu fins a sessions de DJ, passant per espectacles de dansa. L’oferta musical serà variada i de qualitat, garantint que ningú no es quedi sense gaudir del seu gènere preferit. Amb una oferta tan variada i per a tots els públics, la Festa Major de Poble-sec serà inoblidable. Cada esdeveniment ha estat pensat per enfortir els llaços comunitaris i celebrar la rica diversitat cultural del barri.

Continua llegint

Cultura

Identitats acumulatives

La valenta confessió ‘queer’ de Fer Rivas no deixarà cap lector indiferent

Publicat

on

Fer Rivas (Barcelona, 1994), escriptora, directora escènica, dramaturga i escriptora és l’autora de Jo era un noi (Angle Editorial), un llibre de dol cru i descarnat, una veritable novel·la de formació (i de transició, si es vol), on hi trobarem un narrador que explicarà al seu pare —i a ell mateix, a l’ensems— tot allò que va callar —o no va gosar o poder explicar— al llarg de la infància i l’adolescència.

Fer Rivas, en una mena d’homenatge a les ‘identitats acumulatives’ que proposava Paul B. Preciado, literaturitza la seva experiència de dona que va néixer noi i de classe baixa. En aquesta espècie de carta al pare, el llenguatge directe i planer ens acompanyarà al llarg d’un viatge d’indagació, d’una recerca que parteix de l’emigració de l’avi des de Galicia, passa per l’herència d’una masculinitat asfixiant que impossibilita una relació paternofilial sana i culmina en l’acceptació de la pròpia identitat i sexualitat.

Ens trobem, doncs, davant d’una novel·la que desmunta tòpics i esberla estereotips, mentre el protagonista supera reptes emocionals i socials en aquest trajecte de creixement i d’exploració de la pròpia identitat —una identitat, recordem-ho de nou, que es reclama acumulativa—. Una narració que avança entre masculinitats fràgils, manca de cures i persones dissidents, en un escenari on el càstig i el desig són les dues cares d’una mateixa moneda i on el procés de descoberta i la por a ser descobert es fusionen en un sol cos.

Una confessió queer valenta i agosarada, profunda i amb instants plens de màgia literària —la percepció dels vestidors com espais d’ambivalència on s’hi entrecreuen la luxúria i el terror, per exemple—. Una obra que, ben probablement, podrem veure tard o d’hora dalt dels escenaris. Atreviu-vos a llegir aquesta novel·la, no us en penedireu!

Continua llegint

Cultura

L’encís d’una estranya casa

Julien Gracq ens obre la porta a un territori amarat de misteri, introspecció i estranyesa

Publicat

on

Julien Gracq (1910-2007) és el pseudònim de Louis Poirier, un escriptor francès proper al surrealisme que es caracteritzà per una sensibilitat cap al paisatge i l’entorn rural que l’apropà més a la dels romàntics alemanys que no pas a la dels seus contemporanis.

La seva prosa poètica, com el bon vi, està plena de reminiscències i tocs que ens traslladen a altres espais (Wagner, Lautréamont, el Sant Greal, E. A. Poe…), i ens conviden a una degustació llarga, tranquil·la, profunda per poder captar totes les seves notes i gaudir-la com cal. De fet, és ben natural que una escriptura travessada i posseïda completament pel desig, hagi de ser paladejada amb calma per poder-ne detectar totes les seves textures.

La casa, la breu i fascinant narració que ens ocupa, ha estat publicada per una editorial mallorquina que destaca per la seva elegància i bon gust, Lleonard Muntaner. La deliciosa traducció està realitzada per un dels millors prosistes actuals de casa nostra, Julià de Jòdar, que ens regala una fascinant versió de la història d’un home que, en plena ocupació nazi de França, travessa periòdicament una terra eixorca i innominada, fins que un dia decideix deixar-se endur per l’atracció del misteri i endinsar-se en l’estranya casa que hi ha al fons del paisatge.

El lector que s’endinsi en aquesta casa hi trobarà ressons baudelerians, kafkians i impressionistes en el si d’una escriptura que materialitza l’espai, amb un personatge que s’entrelliga amb un espai, una característica molt comuna en moltes de les obres de Gracq: des d’Au château d’Argol (1938) a Un balcon en forêt (1958), passant, per exemple, per Un beau ténébreux (1945) o Le Rivage des Syrtes (1951). Atreviu-vos a entrar a La casa i gaudiu d’una corprenedora “iniciació espiritual enmig de la devastació”.

Continua llegint

Cultura

L’Ajuntament es decideix (per fi) a salvar el Teatre Arnau

Publicat

on

El Teatre Arnau es prepara per recuperar l’esplendor. Després de més d’una dècada d’espera i d’un llarg procés administratiu, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el projecte de rehabilitació. Les obres començaran durant el segon trimestre de 2025 i finalitzaran a principis de 2027, amb una inversió que supera els 10 milions d’euros. Aquesta actuació s’emmarca dins l’estratègia municipal per revitalitzar l’avinguda del Paral·lel i recuperar espais culturals històrics de la ciutat.

Un llarg camí fins a la rehabilitació

L’Ajuntament va adquirir l’edifici el 2011, després d’una etapa de decadència i clausura. El futur del teatre, però, no es va decidir de manera immediata: es va obrir un procés participatiu que va involucrar entitats i veïns del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni. D’aquell diàleg va sorgir la voluntat de mantenir els elements arquitectònics originals, com la històrica façana i l’estructura de fusta, però adaptant l’espai a nous usos culturals i comunitaris.

El projecte definitiu ha estat dissenyat per H Arquitectes sota el nom “Boca a Boca”, seleccionat el 2018. Des d’aleshores, el model ha patit diverses modificacions, l’última de les quals suprimeix la planta soterrada per optimitzar l’espai i ajustar el pressupost.

Un nou centre per a la cultura comunitària

Quan reobri, el Teatre Arnau es convertirà en un espai polivalent dedicat a les arts escèniques i la cultura de proximitat. Però no tothom celebra el resultat final. Algunes entitats vinculades al procés participatiu inicial consideren que el model que s’ha aprovat s’allunya de la filosofia original. Especialment crític s’ha mostrat el projecte ‘Arnau Itinerant’, que defensa una gestió més vinculada a les entitats de barri i veu en aquesta reforma una “orientació massa institucionalitzada i comercial”. Afirmen que “la idea inicial no era aquesta”.

Ara, amb el calendari d’obres definit, queda veure com aquesta rehabilitació respondrà a les expectatives. La transformació del teatre està en marxa, però el debat sobre el seu futur encara continua obert.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024