Connecta amb nosaltres

Cultura

El Molino reobrirà les seves portes aquest octubre com a espai musical i gastronòmic

La nova gestora oferirà als assistents la possibilitat de sopar mentre gaudeixen de l’espectacle en petit format

Publicat

on

La façana d’El Molino tornarà a brillar a partir d’aquest 27 d’octubre. Tal com ha anunciat la nova gestora de l’equipament, Barcelona Events Musicals (BEM), l’espai tornarà a acollir espectacles de forma regular a partir d’aquest mateix mes. Una reobertura que suposarà pel públic fer un gir en la forma de consumir cultura. La raó: la sala combinarà cultura i gastronomia. Dit d’una altra manera, els espectadors tindran l’opció de sopar mentre gaudeixen de l’espectacle; un format inèdit avui en dia a Barcelona.

Una experiència cultural i gastronòmica

El director de Barcelona Events Musicals (empresa que també organitza el Festival Cruïlla), Jordi Herreruela, ha emfatitzat que la sala vol oferir a l’espectador una experiència única. Per aconseguir-ho, els nous responsables han dissenyat, d’entrada, una platea que capgira el clàssic pati de butaques. A partir d’ara hi haurà taules, cadires i fins i tot sofàs. D’aquesta manera, només 250 espectadors com a màxim podran gaudir d’un ambient d’absoluta proximitat amb l’artista.

Pel que fa a les degustacions gastronòmiques, aquestes aniran a càrrec dels restauradors del JOK. “La cuina també és cultura i creativitat i volem que estigui present en aquest espai”, ha emfatitzat Herreruela. La intenció és oferir una carta per sopar que no necessiti de coberts. L’objectiu: evitar la incòmoda remor mentre se sopa. Precisament, admeten que hauran d’educar a públic i artistes en aquesta nova combinació sopar-espectacle.

Un club novaiorquès

“Hem intentat emular els clubs referents de Nova York o Londres; aquí hi haurà concerts com en els anys ‘30”, ha avançat el director de BEM. En el cas d’El Molino, la sala acollirà espectacles de dimecres a diumenge en tres sessions. La idea és obrir l’espai cap a les 19.15 hores per a l’actuació de les 20 hores (les quals duraran uns 75 minuts); després es buidarà la sala, es netejarà i es reobrirà a quarts de deu per fer la següent actuació de 75 minuts a les 22.30 hores.

Per últim, qui es vulgui quedar a la 3a sessió ja no haurà de desallotjar la sala. La raó? Aquesta sempre serà a càrrec d’un DJ, per la qual cosa els assistents de la 2a sessió es podran sumar a la 3a sense cost afegit i les persones del carrer que ho desitgin també podran entrar a fer alguna copa (dimecres i dijous fins a les 1.30 hores de la nit, i la resta de dies fins més tard).

Una nova etapa

Cal destacar que els espectacles de revista ja no coparan cap espai de la programació d’El Molino. De fet, l’icònic edifici encararà una nova programació eminentment musical, amb espai per a la comèdia de monòlegs, però amb el jazz com a pal de paller. Almenys, això és el que es desprèn de la seva primera programació, tot i la voluntat dels gestors de fugir de les etiquetes.

Donald Harrison, Eliane Elias, The Crocker o Keyon Harrold són només alguns dels grans noms amb què sortirà a l’escena local el nou Molino. “Sortim molt forts, […] vull que el nou Molino sigui un element regeneratiu i de valor en el cor del Paral·lel”, ha destacat el músic i nou director de la sala, Víctor Partido. “Volem portar artistes de molt nivell a audiències molt reduïdes i properes; volem que sigui una experiència emblemàtica”, ha afegit.

En aquesta línia, el mateix Partido ha assegurat que ja treballen amb altres circuits o escoles de música per presentar propostes plegats. D’entrada, el Barnasants o els premis de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, tindran El Molino com a escenari dels seus programes.

El veïnat buscarà el seu encaix

Més enllà de servir com a nou espai musical al Paral·lel, el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, ha explicat a ZONA SEC que els nous gestors de l’espai ja s’han posat en contacte amb l’entitat veïnal amb la intenció de “comptar amb el barri”. “A partir d’aquí hem de parlar i intentar obrir aquesta escletxa perquè el barri pugui fer ús de l’espai i gaudir-lo”, ha afegit Gàzquez.

A parer del representant veïnal, la posada en funcionament de l’equipament és una gran notícia: “La prioritat és que El Molino s’obrís, sobretot per aconseguir una millora de la plaça de la Bella Dorita, la qual actualment té uns mals usos”, ha assenyalat en relació amb l’historial d’activitats incíviques que arrossega. De fet, Gàzquez ha apuntat que la següent passa que haurien de fer els gestors és la posada en marxa de la terrassa de restauració: “És un aspecte clau per acabar de revertir la imatge de la plaça”.

La rehabilitació de l’Arnau començarà l’any vinent i obrirà al públic pel 2026

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha celebrat la reobertura d’El Molino, la qual ha considerat “la punta de llança de la reactivació [de Paral·lel]”. Una avinentesa que ha aprofitat per avançar l’anunci de les obres de rehabilitació del Teatre Arnau, les quals començaran el primer trimestre del 2025. “La idea és tenir-lo en dos i arribar al 2026-27 amb el teatre reconstruït i en ple funcionament”, ha exposat Collboni.

Tot plegat arribarà després que l’executiu municipal hagi decidit “prioritzar econòmicament” un edifici cultural que porta 20 anys tancat. Des del punt de vista de l’alcalde, la seva posada en marxa suposarà culminar el “triangle virtuós” de l’avinguda, amb la sala Paral·lel 62, El Molino i el Teatre Arnau. De fet, tots tres ja són de titularitat municipal, encara que en el cas dels dos primers la gestió l’efectuen empreses privades.

Cultura

Venes obertes d’Amèrica

Publicat

on

La dedicatòria que el frare dominic Bartolomé de las Casas (Sevilla, 1484–Madrid, 1566) va fer al príncep Felip, futur rei Felip II, al conegut informe titulat Brevísima relación de la destrucción de las Indias (1552) culmina amb les següents paraules: “I amb color que serveixen al rei els espanyols a Amèrica, deshonren Déu i roben i destrueixen el rei”. En aquests mots, el que fou el primer bisbe resident de Chiapas i “Protector dels indis”, es concentra tota la força de la denúncia d’un autor que va voler aixecar la veu contra la crueltat dels colons espanyols envers els pobles indígenes americans.

Al llibre L’assalt a Amèrica (Edicions del 1979, 2024), escrit per l’especialista en americanística Miquel Izard (1934-2024) i Ramon Pelegrí (1952), un historiador expert en les civilitzacions prehispàniques, hi trobem una crònica documentada d’un veritable genocidi, car hi són relatats els crims atroços que van perpetrar els colonitzadors espanyols durant la conquista i invasió d’Amèrica.

En quest volum, a més d’una admirable (i documentada) denúncia de les vexacions i massacres que, amb crueltat i sadisme, realitzaren els colons en aquell territori, hi trobem d’altres aspectes ben interessants com ara una genealogia del concepte d’hispanitat, que es tanca amb una explicació del motiu pel qual el Dia de la Hispanitat se celebra el 12 d’octubre i què s’hi vol commemorar “el franquisme, el colonialisme i la mort”, segons els autors.

El llibre es tanca amb una acurada reflexió sobre el genocidi i l’esclavització amb una mirada que també es fixa en què passa al món ara i aquí. En suma, un llibre tan dur com necessari en aquests temps d’incerteses on, com deia Antonio Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres”.

Continua llegint

Cultura

Els talent jove pren la pantalla gran al Festival u22

Publicat

on

Set anys enrere, un grup de joves sense cap suport institucional, va decidir que el món del cinema no havia d’estar permanentment dirigit per adults consagrats. Per aquesta raó, van organitzar una jornada al MACBA amb pen drives, curts casolans i molta insolència creativa. Aquella aventura es va dir Festival u22. Des de llavors ha crescut fins a convertir-se en el principal punt de trobada del cinema jove a Barcelona, amb més de 7.700 espectadors i col·laboracions amb festivals d’arreu d’Europa. Del 17 al 21 de setembre celebrarà la seva VII edició a la Fundació Miró amb cinc dies de projeccions, taules rodones i sessions a la fresca.

Però, què el fa diferent? L’u22 mostra curtmetratges de creadors menors de 22 anys i l’organitza un equip igual de jove, que es renova cada pocs anys per mantenir l’esperit fresc i crític. Enguany s’hi podran veure vint curts, tant locals com internacionals, amb sis estrenes mundials, quatre de catalanes, i convidats de luxe: José Luis Guerin i Jonás Trueba; Laura Citarella i la seva primera retrospectiva a Espanya; i Marta Balletbò-Coll, pionera del cinema lèsbic català.

La inauguració de l’u22 també celebrarà alguns dels noms més importants del panorama català, amb una performance audiovisual en directe que farà dialogar les imatges d’arxiu escollides pel Ramon Balcells i els sons de LaFrancesssa.

Aquest 2025, el festival enceta un nou cicle sota la direcció de la Marina Miyar, la Marta del Hoyo i la Marina Zubiaur, per reafirmar la seva aposta: cinema jove per i per a joves.

Continua llegint

Cultura

Manuel Borja-Villel desafia a l’espectador i a la concepció tradicional de ‘museu’

Publicat

on

Per

L’exposició ‘Fabular paisatges’, que es pot veure gratuïtament (però amb reserva) fins al 5 d’octubre als palaus Victòria Eugènia de Montjuïc i Moja a la Rambla, proposa una lectura radicalment crítica dels espais museístics, en el marc del projecte Museu Habitat. Liderada per Manuel Borja-Villel, més que una simple mostra, ‘Fabular paisatges’ és un laboratori expositiu on es debaten els fonaments del discurs museístic: qui explica la història i qui en queda exclòs.

Amb més de quaranta artistes i col·lectius participants, el recorregut desafia la comoditat física i intel·lectual del visitant. La mostra reuneix obres històriques, instal·lacions contemporànies i produccions específiques que repensen les col·leccions tradicionals, exposant tant els paisatges romàntics de Modest Urgell com la vida marginal de Montjuïc. El paisatge, entès aquí com artefacte cultural, revela la mirada colonial present en la representació artística: la natura i les persones convertides en objecte, sempre susceptibles de ser explotades.

L’exposició es presenta com una “ceba” on el nucli central fa visible la història clàssica, glorificant els imperis, mentre que la perifèria representa a les veus dissidents: minoritats ètniques, col·lectius queer i feministes, artistes com Lola Lasurt, Antoni Muntadas, o l’Associació de Dones Adrianes del Barri de La Mina. Hi trobem la cosificació del poble gitano, la denúncia fotogràfica sobre la destrucció mediambiental i fins i tot una gran escultura de caganer.

Els espais triats (Montjuïc i el Palau Moja) no són casuals a l’exposició.  De fet, Borja-Villel, juntament amb Lluís Alexandre i Beatriz Martínez, volen fer pensar i transformar la institució museística, posant en crisi els relats cronològics i les narratives immutable: “No és un llibre ni una tesi, sinó una exposició que es viu amb el cos”, destaca Martínez.

Fotografia | Jordi Medina – Gencat

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024