Connecta amb nosaltres

Cultura

El Molino reobrirà les seves portes aquest octubre com a espai musical i gastronòmic

La nova gestora oferirà als assistents la possibilitat de sopar mentre gaudeixen de l’espectacle en petit format

Publicat

on

La façana d’El Molino tornarà a brillar a partir d’aquest 27 d’octubre. Tal com ha anunciat la nova gestora de l’equipament, Barcelona Events Musicals (BEM), l’espai tornarà a acollir espectacles de forma regular a partir d’aquest mateix mes. Una reobertura que suposarà pel públic fer un gir en la forma de consumir cultura. La raó: la sala combinarà cultura i gastronomia. Dit d’una altra manera, els espectadors tindran l’opció de sopar mentre gaudeixen de l’espectacle; un format inèdit avui en dia a Barcelona.

Una experiència cultural i gastronòmica

El director de Barcelona Events Musicals (empresa que també organitza el Festival Cruïlla), Jordi Herreruela, ha emfatitzat que la sala vol oferir a l’espectador una experiència única. Per aconseguir-ho, els nous responsables han dissenyat, d’entrada, una platea que capgira el clàssic pati de butaques. A partir d’ara hi haurà taules, cadires i fins i tot sofàs. D’aquesta manera, només 250 espectadors com a màxim podran gaudir d’un ambient d’absoluta proximitat amb l’artista.

Pel que fa a les degustacions gastronòmiques, aquestes aniran a càrrec dels restauradors del JOK. “La cuina també és cultura i creativitat i volem que estigui present en aquest espai”, ha emfatitzat Herreruela. La intenció és oferir una carta per sopar que no necessiti de coberts. L’objectiu: evitar la incòmoda remor mentre se sopa. Precisament, admeten que hauran d’educar a públic i artistes en aquesta nova combinació sopar-espectacle.

Un club novaiorquès

“Hem intentat emular els clubs referents de Nova York o Londres; aquí hi haurà concerts com en els anys ‘30”, ha avançat el director de BEM. En el cas d’El Molino, la sala acollirà espectacles de dimecres a diumenge en tres sessions. La idea és obrir l’espai cap a les 19.15 hores per a l’actuació de les 20 hores (les quals duraran uns 75 minuts); després es buidarà la sala, es netejarà i es reobrirà a quarts de deu per fer la següent actuació de 75 minuts a les 22.30 hores.

Per últim, qui es vulgui quedar a la 3a sessió ja no haurà de desallotjar la sala. La raó? Aquesta sempre serà a càrrec d’un DJ, per la qual cosa els assistents de la 2a sessió es podran sumar a la 3a sense cost afegit i les persones del carrer que ho desitgin també podran entrar a fer alguna copa (dimecres i dijous fins a les 1.30 hores de la nit, i la resta de dies fins més tard).

Una nova etapa

Cal destacar que els espectacles de revista ja no coparan cap espai de la programació d’El Molino. De fet, l’icònic edifici encararà una nova programació eminentment musical, amb espai per a la comèdia de monòlegs, però amb el jazz com a pal de paller. Almenys, això és el que es desprèn de la seva primera programació, tot i la voluntat dels gestors de fugir de les etiquetes.

Donald Harrison, Eliane Elias, The Crocker o Keyon Harrold són només alguns dels grans noms amb què sortirà a l’escena local el nou Molino. “Sortim molt forts, […] vull que el nou Molino sigui un element regeneratiu i de valor en el cor del Paral·lel”, ha destacat el músic i nou director de la sala, Víctor Partido. “Volem portar artistes de molt nivell a audiències molt reduïdes i properes; volem que sigui una experiència emblemàtica”, ha afegit.

En aquesta línia, el mateix Partido ha assegurat que ja treballen amb altres circuits o escoles de música per presentar propostes plegats. D’entrada, el Barnasants o els premis de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, tindran El Molino com a escenari dels seus programes.

El veïnat buscarà el seu encaix

Més enllà de servir com a nou espai musical al Paral·lel, el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, ha explicat a ZONA SEC que els nous gestors de l’espai ja s’han posat en contacte amb l’entitat veïnal amb la intenció de “comptar amb el barri”. “A partir d’aquí hem de parlar i intentar obrir aquesta escletxa perquè el barri pugui fer ús de l’espai i gaudir-lo”, ha afegit Gàzquez.

A parer del representant veïnal, la posada en funcionament de l’equipament és una gran notícia: “La prioritat és que El Molino s’obrís, sobretot per aconseguir una millora de la plaça de la Bella Dorita, la qual actualment té uns mals usos”, ha assenyalat en relació amb l’historial d’activitats incíviques que arrossega. De fet, Gàzquez ha apuntat que la següent passa que haurien de fer els gestors és la posada en marxa de la terrassa de restauració: “És un aspecte clau per acabar de revertir la imatge de la plaça”.

La rehabilitació de l’Arnau començarà l’any vinent i obrirà al públic pel 2026

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha celebrat la reobertura d’El Molino, la qual ha considerat “la punta de llança de la reactivació [de Paral·lel]”. Una avinentesa que ha aprofitat per avançar l’anunci de les obres de rehabilitació del Teatre Arnau, les quals començaran el primer trimestre del 2025. “La idea és tenir-lo en dos i arribar al 2026-27 amb el teatre reconstruït i en ple funcionament”, ha exposat Collboni.

Tot plegat arribarà després que l’executiu municipal hagi decidit “prioritzar econòmicament” un edifici cultural que porta 20 anys tancat. Des del punt de vista de l’alcalde, la seva posada en marxa suposarà culminar el “triangle virtuós” de l’avinguda, amb la sala Paral·lel 62, El Molino i el Teatre Arnau. De fet, tots tres ja són de titularitat municipal, encara que en el cas dels dos primers la gestió l’efectuen empreses privades.

Cultura

Retorn al Canal 4

Males Herbes recupera una de les grans distopies
de la literatura catalana

Publicat

on

Avel·lí Artís i Gener (1912-2000), més conegut com a Tísner, passarà a la història de la literatura catalana gràcies a la magnífica Paraules d’Opòton el Vell, una divertida creació que pivota al caire del que avui anomenem crítica decolonial i on se’ns expliquen les aventures d’un terrissaire que va formar part de l’expedició asteca que va descobrir Europa.

Amb tot, no voldria pas oblidar que Tísner també va ser un excel·lent ninotaire, així com un brillant traductor —entre les obres que va anostrar al català, destaquen les versions de Gabriel García Márquez, Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada, una adaptació de L’Aleph, de Jorge Luis Borges o la traducció d’Els cadells i altres narracions, de Mario Vargas Llosa—.

Avui, però, en vull parlar perquè l’editorial Males Herbes ha recuperat L’enquesta del Canal 4, que va rebre el Premi Sant Jordi de 1972. Una distopia que ens parla del Canal 4, una cadena de televisió que exerceix de govern i que, a la vegada, es configura com una idíl·lica societat tancada i perfecta. Aquesta brillant crítica a la política-espectacle i al poder omnívor dels mitjans de comunicació fou escrita com una “aportació literària a la lluita contra Franco”, un “cant d’optimisme” per recordar-nos que per més ferotges que siguin les dictadures, totes acaben caient.

No voldria acabar aquesta columna sense explicar-vos una curiositat sobre la novel·la: Tísner mai no la va escriure… sinó que la va dictar, ja que aquesta obra va ser confegida quan l’autor va patir el despreniment de retina que li feu perdre l’ull. Això, crec, serveix per explicar tant el doll de naturalitat i oralitat que desprèn la narració, com el fet que, llegida avui, ens resulti tan actual que no sembla possible que fos escrita fa més de cinquanta anys. •

Continua llegint

Cultura

El Festival Grec es desborda més enllà de Montjuïc

Publicat

on

La ciutat es prepara per acollir una nova edició del Festival Grec, i aquest 2025 promet ser més expansiu i intergeneracional que mai. Amb el lema “Tot Barcelona és Grec”, la nova directora artística, Leticia Martín Ruiz, impulsa una programació del 26 de juny al 4 d’agost per convertir la ciutat en un tapís d’expressions escèniques: prop de 90 espectacles repartits en més de 50 espais.

Si Montjuïc és el cor bategant del festival, enguany el Grec deixa clar que les seves artèries s’escampen per tots els racons de la ciutat. L’Arc de Triomf es transforma en platea urbana amb l’acció ‘Teatre de Campanya’ de Marc Salicrú. El Jardí Botànic, la Fundació Miró, la Biblioteca de Catalunya, o fins i tot el Santuari del Carme, acullen propostes escèniques que desdibuixen els límits entre espai públic i teatral.

La temàtica central d’aquesta 49a edició gira al voltant de “l’avui”: la identitat comunitària, la intimitat i la crítica social. Ho fan noms com William Kentridge, Sidi Larbi Cherkaoui, Milo Rau, o Max Richter, però també amb el talent local com Historia de l’amor de l’Agrupación Señor Serrano o Oasi d’Irene Vicente Sala.

El faune, símbol històric del festival, recupera protagonisme com a imatge de l’edició. Al cartell d’enguany, creat per l’estudi CODEA i la Clara Aguilar, el faune esdevé figura nòmada que travessa espais i mons, una metàfora perfecta del Grec. Indisciplinat, obert i transformador.

El Teatre Grec, com sempre, acull les cites més esperades: l’estrena mundial de Le Petit Cirque, el retorn de Clara Peya, la dansa d’Ihsane, o l’energia de Rozalén. També hi tindran lloc homenatges (a Pau Riba), clàssics renovats, i vetllades especials com La Nit del Músic Alt.

Una de les apostes més celebrades és l’obertura a públics familiars. Amb activitats a la Plaça Margarida Xirgu i propostes més infantils, tot està pensat perquè els més petits també s’enamorin del teatre. •

Continua llegint

Cultura

Alma Occident Festival 2025: un mes sencer de música amb grans noms i talents emergents

Publicat

on

Després de l’èxit rotund de la seva segona edició, Alma Occident Festival ja ha anunciat la seva nova convocatòria, que se celebrarà del 26 de juny al 21 de juliol al Poble Espanyol. Aquest festival de música es consolida com un dels esdeveniments culturals més esperats de la ciutat, amb una programació que combina grans artistes internacionals, nacionals i joves talents emergents.

El cartell d’aquesta edició compta amb noms de primera fila, com Wilco, que serà l’encarregat d’obrir el festival. També passaran pels escenaris figures com Residente, Madness, Zahara, Guitarricadelafuente, Rag’n’Bone Man, The Corrs, Alan Parsons o Julieta Venegas. Tots els artistes conformen un ventall d’estils que abasta des del rock i el pop fins a sons urbans i alternatius.

A més, una de les apostes més destacades d’Alma Occident Festival és la promoció de nous talents de la música. Entre els artistes emergents que formaran part de la programació destaquen Alba Morena, BAGDAD!, Gara Durán, Andrea Bayardo, Maestro Espada, Ven’nus, Sofia Shizuko, New Wave Kill, Camila Guevara i Eva Sola. Aquest espai per a les noves propostes garanteix que el festival sigui també una plataforma per a la renovació i l’exploració sonora.

Wilco, cap de cartell

En aquest concert a Montjuïc, Wilco aprofitarà per presenar el seu àlbum més recent, Cousin, produït per l’aclamada artista gal·lesa Cate Le Bon. El disc mostra una nova faceta del grup, en el qual incorpora sons frescos com saxòfons i guitarres japoneses. Després d’una dècada d’èxits a l’esquena i col·laboracions icòniques, Wilco ha decidit seguir trencant barreres i captar, una vegada més, l’atenció dels seus fans.

El contrapunt al festival l’oferirà Álvaro Lafuente, conegut com Guitarricadelafuente, qui torna als escenaris aquest 2025 amb una gira que recorrerà les principals ciutats d’Espanya. Al Poble Espanyol oferirà dos concerts a principis de juliol.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024