L’alcalde Jaume Collboni ha presentat el projecte ‘Nou Montjuïc’, que inclou diverses actuacions amb efectes directes al Poble-sec. Entre els canvis destacats hi ha la creació d’un nou barri entre el Paral·lel i Rius i Taulet, amb 500 habitatges públics, un poliesportiu municipal (veure pàgina 3) i un nou CAP que donarà servei al Poble-sec i la Font de la Guatlla. Aquesta iniciativa, dins d’un pla de 460 milions d’euros, es desenvoluparà durant la pròxima dècada.

La connectivitat també millorarà amb l’ampliació de l’L2 fins a Montjuïc, que connectarà el Poble-sec amb l’Anella Olímpica i la Marina del Prat Vermell. Fins que s’executi, la nova línia d’autobús X3, amb parada al Paral·lel, i el Montjuïc Bus (actual línia 150) facilitaran l’accés. A més, un nou carril bici de 6,6 quilòmetres unirà el Poble-sec amb la Font Màgica.

El Pla de Barris invertirà 15 milions d’euros al Poble-sec per a la renovació urbana, mentre que l’eix cultural del Paral·lel es reforçarà com a corredor de lleure connectat amb Montjuïc. La transformació del Morrot, amb un passeig per a vianants i bicicletes, i la renovació dels jardins històrics completen un pla que busca integrar el barri amb la muntanya.

Val a dir, però, que el pla ‘Nou Montjuïc’ més aviat condensa múltiples projectes ja en marxa o en procés de redacció.•

El barri del Poble-sec es convertirà en un dels punts calents del Pla Endreça, el projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per transformar l’espai públic. Però darrere d’aquest gran anunci de millores, alguns veïns asseguren que s’amaga també el fantasma del col·lapse: més obres, sorolls i molèsties. 

El pla tindrà com a punt calent el Poble-sec. Les reformes inclouran la millora de l’enllumenat al passeig de Montjuïc, la renovació dels semàfors al carrer de Vila i Vilà o l’optimització del sistema de reg als parcs.

Actualitzacions, però, que generen desconcert. D’una banda, celebren la modernització: “Fa anys que patim carrers foscos. Qualsevol millora és benvinguda”, diu la Maria Fernández, veïna des de fa més de dues dècades. Però no tothom comparteix aquest entusiasme. “Estic farta d’obres eternes que mai acaben. Segur que quan les acabin ja caldrà tornar-les a fer”, es queixa la Rosa Vila, una altra resident.

El comerç local també es veu amenaçat per la situació. En Pere Solé pateix que el trànsit de vianants es redueixi dràsticament durant les reformes. “Estem farts d’obres que mai acaben. Qui vindrà a comprar si tot està en obres?”, lamenta.

El Pla Endreça forma part d’una estratègia de l’Ajuntament per posar a punt la ciutat, però, podria ser una operació de maquillatge amb conseqüències imprevisibles? El dubte plana sobre el veïnat. •

El Servei d’Arqueologia de Barcelona ha finalitzat la documentació del refugi 292, situat al carrer Piquer. Construït el 1938 durant la Guerra Civil, aquest refugi ha estat inaccessible durant més de vuitanta anys. Ara, gràcies als treballs d’excavació i estudi, s’ha pogut recuperar informació sobre la seva estructura i funció històrica.

El refugi, de seixanta metres de longitud, conserva cinc cartells originals amb instruccions per als veïns que hi buscaven protecció durant els bombardejos. Aquests missatges, escrits en català i castellà, indiquen normes com la de contribuir econòmicament al manteniment de l’espai i la cessió de seients a dones i infants. També, un dels cartells mostra una inscripció afegida a mà que evidencia el desacord d’alguns ciutadans amb el pagament obligatori.

Malgrat la importància històrica del refugi, encara no s’ha decidit si es podrà obrir al públic. “Encara s’ha de valorar si es podrà visitar”, expliquen fonts de l’ICUB a ZONA SEC. Tot i aquesta incertesa, la documentació de l’espai aporta més informació sobre la xarxa de refugis antiaeris de Barcelona.

Les tasques de documentació han comptat amb la direcció de l’arqueòleg Marc Larumbe Gallardo, de l’empresa Baula Recerca Arqueològica SL.•