Connecta amb nosaltres

Societat

Els equipaments i l’habitatge assequible promès a l’entorn firal hauran d’esperar al 2033

Deu dies després de defensar un calendari d’obres que avantposa els interessos firals als veïnals, Civit és nomenat director de Fira 2000

Publicat

on

Els equipaments públics i els 500 pisos socials i assequibles que s’han de construir al lateral poblesequí de la Fira de Barcelona no s’enllestiran fins a l’any 2033. Així ho ha confirmat en el darrer Consell de Barri el fins aleshores gerent de projectes estratègics de Barcelona Regional, Albert Civit. I per què fins aleshores? Perquè només deu dies després de defensar el calendari de l’obra davant l’enuig veïnal, el mateix Civit ha estat nomenat director general de Fira 2000, l’ens publicoprivat que vetlla pels interessos del recinte firal.

Aquest nomenament no resulta en va. Civit, encara amb el barret de Barcelona Regional (agència pública que s’encarrega de planificar grans desenvolupaments urbans), va assegurar als veïns que l’únic calendari possible d’obres suposava deixar l’habitatge públic en la darrera fase de les obres. És a dir, més enllà de l’horitzó 2029, any del centenari de l’Exposició Internacional que ha motivat tot l’enrenou urbanístic. Tot plegat, perquè el solar on s’han d’aixecar els edificis que han d’ajudar a pal·liar l’emergència habitacional del barri encara estarà ocupat per un pavelló en actiu.

El trencaclosques

Segons ha detallat Civit de la mà de la regidora del Districte de Sants – Montjuïc, Raquel Gil, els habitatges no es podran construir fins que s’enderroqui el pavelló que hi ha al carrer de Lleida. Un pavelló que avui dia resta gairebé en desús, però que arran de les obres del pavelló veí, passarà a acollir la seva activitat. “Com que mentrestant es podrà anar utilitzant, que l’utilitzin [els de la Fira de Barcelona]”, ha argumentat Civit. En el cas dels pavellons firals, la intenció és tenir-los tots enllestits de cara al centenari de 2029.

Tanmateix, hi ha un aspecte burocràtic encara pendent de resoldre. Es tracta del fet que Fira de Barcelona té llogats en règim de concessió privativa els pavellons de titularitat municipal fins al 31 de desembre de 2025. Per tant, si l’Ajuntament volgués treure aquest pavelló ‘substitut’ de l’acord i avançar en les obres dels habitatges, podria fer-ho.

Tal com ha expressat el president de l’AVV del Poble-sec al mateix Consell de Barri, Sergi Gàzquez, l’únic que haurien de fer les administracions implicades seria refer “el encaje de bolillos”, per tal de “prioritzar l’habitatge”. “Segur que Fira pot viure sense un pavelló; el barri necessita més habitatge”, ha reclamat Gàzquez entre aplaudiments. Una lectura, però, en la que no l’ha acompanyat la regidora, qui ha defensat la necessitat de mantenir l’activitat econòmica de la Fira a plaça d’Espanya.

En canvi, el que sí que està previst pel 2029 és la integració del conjunt firal dins de la trama de ciutat. És a dir, el perllongament del carrer de la Guàrdia Urbana fins al Paral·lel o la creació d’un nou carrer des de Lleida fins la plaça de l’Univers, entre d’altres. La factura final de totes les obres de renovació i rehabilitació de l’espai firal superarà els 400 milions d’euros, ha avançat Civit.

Montjuïc comença a renovar les 22 escales mecàniques del parc

Els operaris han començat aquest 24 d’octubre les tasques per substituir i renovar les 22 escales mecàniques que hi ha repartides pel Parc de Montjuïc. Les obres es faran per fases i serviran per implementar models més eficients, expliquen des de l’Ajuntament. La idea és substituir les escales amb més usuaris quan la muntanya estigui menys concorreguda (com per exemple, quan marxi el Barça al nou Camp Nou). En total s’invertiran 7,8 milions d’euros i es preveu que estiguin totes en marxa a principis de 2026.

Val a dir que les actuals escales mecàniques es van instal·lar tot just pels Jocs Olímpics. Unes escales que volien complir el mateix objectiu que les seves antecessores de l’Exposició Internacional del ‘29: facilitar l’accés a la muntanya. De fet, els vestigis de les primeres escales mecàniques de la història local encara resten amagats entre el palau de Victòria Eugènia i l’escalinata.

Impuls als jardins històrics

Parcs i Jardins ha tret a licitació la redacció d’un pla perquè experts en la matèria orientin a l’Ajuntament sobre com s’han de rehabilitar els jardins que es van crear per l’Exposició Internacional de 1929. En total hauran de treballar en dotze punts (com ara els Jardins del Grec, en la imatge) Un cop resolta la licitació, l’empresa adjudicatària tindrà un any com a màxim per a presentar les seves idees. D’entrada, hi ha prevista una partida de 150.000 euros.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024