Connecta amb nosaltres

Societat

Les obres al carrer d’Elkano afecten la mobilitat i el ritme de vendes del comerç local

Neguit veïnal: “Aquestes reformes sovint disparen els lloguers, i això podria fer que millorar el carrer se’ns giri en contra”

Publicat

on

L’impacte de les obres al carrer d’Elkano ja és palpable Amb un pressupost de dos milions d’euros i una durada prevista d’un any, la reforma promet canviar la cara d’aquest eix central del barri. L’Ajuntament té com a objectiu millorar la mobilitat dels vianants, ampliar voreres i convertir la via en un espai més segur i accessible. Però tant veïns com comerciants viuen amb incertesa aquest inici. El dubte, de si aquest canvi valdrà la pena, posa a prova paciència i expectatives.

Per als establiments, la situació actual és crítica. El titular de la Farmàcia Elkano 70, Nacho Jané, lamenta les pèrdues econòmiques: “Des del primer dia hem notat una caiguda de clients. La pols, el soroll i els obstacles que redueixen la mobilitat fan que molts evitin passar per aquí”. A més, afegeix, “vam haver de tancar una porta durant setmanes perquè el soroll del generador ens impedia treballar”.

A l’Associació Sociocultural ‘La Formiga’ la situació no és gaire millor. El treballador del centre, Miquel Caselles, denuncia problemes d’accés i comunicació amb l’Ajuntament: “Durant dies vam tenir un forat davant la porta. Només van actuar després que reclaméssim”. Més enllà de les molèsties immediates, els preocupa el futur: “Aquestes reformes sovint disparen els lloguers, i això podria fer que millorar el carrer es giri en contra nostra”.

Com és evident, no tothom veu les obres amb els mateixos ulls. La Yolanda, veïna de la zona, no té cap queixa: “Entenc que les obres no són agradables per a ningú però, al cap i a la fi, és el preu que s’ha de pagar per tenir un carrer millor”. Alhora, la Raquel, resident al mateix carrer d’Elkano, espera amb optimisme el resultat final: “Ho vivim amb ganes. És una cosa llarga i farà falta paciència. Jo vaig amb els meus fills en bici i serà fantàstic poder passar per aquí tranquil·lament, confiem que ens beneficiarà”.  Precisament, aquesta és una opinió compartida amb alguns col·lectius veïnals que des de fa anys reclamen una pacificació del trànsit i més espai per als vianants. Consideren que les conseqüències a curt termini valdran la pena si es compleixen les promeses de l’Ajuntament.

“Aquest canvi també exigeix que es tinguin en compte les necessitats dels que vivim i treballem aquí”, apunta en Miquel. Un dels principals punts de controvèrsia són les molèsties ocasionades pels canvis de trànsit i la remodelació de les places d’aparcament, que han generat desconcert i preocupació entre els seus usuaris diaris. La caiguda de l’afluència, amb el trànsit restringit, poden fer perdre visibilitat a les botigues sota el punt de vista dels seus responsables. A més, la falta de places d’aparcament temporals també pot afectar els qui es desplacen en cotxe.

La realitat, però, és que les pròximes setmanes seran decisives per veure com evoluciona la convivència entre obres i activitat diària. Tot i l’esperança d’alguns, l’experiència d’altres barris amb reformes similars deixa clar que la paciència serà l’únic recurs que els queda a tots plegats al llarg dels propers mesos.

La reurbanització  dels vials a pacificar segueix un pla detallat en tres etapes

La primera fase, iniciada al setembre, transformarà el tram que va des del carrer de Jaume Fabra, a l’altura de la plaça de Las Navas, i Radas en una plataforma única, de manera que voreres i calçada quedaran pràcticament fusionades i es donarà prioritat als vianants per sobre de la resta de vehicles. Per executar l’obra, la circulació restarà tallada en aquest sector, excepte al carrer de Radas.

A partir de gener, es reurbanitzarà el tram de Radas fins a Margarit, el qual mantindrà una calçada segregada però fent ziga-zaga i amb les cruïlles elevades per pacificar el trànsit. Durant aquesta fase, el carrer de Murillo canviarà temporalment de sentit i el bus 121 es desviarà cap al carrer d’Anníbal.

En darrer lloc, de maig a setembre, es treballarà en el tram entre Blasco de Garay i Margarit.  També s’ha previst la renovació de la plaça del Setge de 1714, però encara no s’ha establert cap data concreta per començar les obres. Aquesta la convertirà en un espai obert, integrant-hi els carrers Radas i Concòrdia que la voregen.

Societat

‘Nou Montjuïc’, el full de ruta de la muntanya màgica

Publicat

on

Per

L’alcalde Jaume Collboni ha presentat el projecte ‘Nou Montjuïc’, que inclou diverses actuacions amb efectes directes al Poble-sec. Entre els canvis destacats hi ha la creació d’un nou barri entre el Paral·lel i Rius i Taulet, amb 500 habitatges públics, un poliesportiu municipal (veure pàgina 3) i un nou CAP que donarà servei al Poble-sec i la Font de la Guatlla. Aquesta iniciativa, dins d’un pla de 460 milions d’euros, es desenvoluparà durant la pròxima dècada.

La connectivitat també millorarà amb l’ampliació de l’L2 fins a Montjuïc, que connectarà el Poble-sec amb l’Anella Olímpica i la Marina del Prat Vermell. Fins que s’executi, la nova línia d’autobús X3, amb parada al Paral·lel, i el Montjuïc Bus (actual línia 150) facilitaran l’accés. A més, un nou carril bici de 6,6 quilòmetres unirà el Poble-sec amb la Font Màgica.

El Pla de Barris invertirà 15 milions d’euros al Poble-sec per a la renovació urbana, mentre que l’eix cultural del Paral·lel es reforçarà com a corredor de lleure connectat amb Montjuïc. La transformació del Morrot, amb un passeig per a vianants i bicicletes, i la renovació dels jardins històrics completen un pla que busca integrar el barri amb la muntanya.

Val a dir, però, que el pla ‘Nou Montjuïc’ més aviat condensa múltiples projectes ja en marxa o en procés de redacció.

Continua llegint

Societat

El repte del Pla Endreça

Publicat

on

El barri del Poble-sec es convertirà en un dels punts calents del Pla Endreça, el projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per transformar l’espai públic. Però darrere d’aquest gran anunci de millores, alguns veïns asseguren que s’amaga també el fantasma del col·lapse: més obres, sorolls i molèsties. 

El pla tindrà com a punt calent el Poble-sec. Les reformes inclouran la millora de l’enllumenat al passeig de Montjuïc, la renovació dels semàfors al carrer de Vila i Vilà o l’optimització del sistema de reg als parcs.

Actualitzacions, però, que generen desconcert. D’una banda, celebren la modernització: “Fa anys que patim carrers foscos. Qualsevol millora és benvinguda”, diu la Maria Fernández, veïna des de fa més de dues dècades. Però no tothom comparteix aquest entusiasme. “Estic farta d’obres eternes que mai acaben. Segur que quan les acabin ja caldrà tornar-les a fer”, es queixa la Rosa Vila, una altra resident.

El comerç local també es veu amenaçat per la situació. En Pere Solé pateix que el trànsit de vianants es redueixi dràsticament durant les reformes. “Estem farts d’obres que mai acaben. Qui vindrà a comprar si tot està en obres?”, lamenta.

El Pla Endreça forma part d’una estratègia de l’Ajuntament per posar a punt la ciutat, però, podria ser una operació de maquillatge amb conseqüències imprevisibles? El dubte plana sobre el veïnat.

Continua llegint

Societat

Els arqueòlegs documenten el refugi antiaeri 292, tancat al públic durant 80 anys

De seixanta metres de longitud, té accés pel carrer de Piquer, però no es pot visitar

Publicat

on

El Servei d’Arqueologia de Barcelona ha finalitzat la documentació del refugi 292, situat al carrer Piquer. Construït el 1938 durant la Guerra Civil, aquest refugi ha estat inaccessible durant més de vuitanta anys. Ara, gràcies als treballs d’excavació i estudi, s’ha pogut recuperar informació sobre la seva estructura i funció històrica.

El refugi, de seixanta metres de longitud, conserva cinc cartells originals amb instruccions per als veïns que hi buscaven protecció durant els bombardejos. Aquests missatges, escrits en català i castellà, indiquen normes com la de contribuir econòmicament al manteniment de l’espai i la cessió de seients a dones i infants. També, un dels cartells mostra una inscripció afegida a mà que evidencia el desacord d’alguns ciutadans amb el pagament obligatori.

Malgrat la importància històrica del refugi, encara no s’ha decidit si es podrà obrir al públic. “Encara s’ha de valorar si es podrà visitar”, expliquen fonts de l’ICUB a ZONA SEC. Tot i aquesta incertesa, la documentació de l’espai aporta més informació sobre la xarxa de refugis antiaeris de Barcelona.

Les tasques de documentació han comptat amb la direcció de l’arqueòleg Marc Larumbe Gallardo, de l’empresa Baula Recerca Arqueològica SL.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024