Connecta amb nosaltres

Societat

Les obres al carrer d’Elkano afecten la mobilitat i el ritme de vendes del comerç local

Neguit veïnal: “Aquestes reformes sovint disparen els lloguers, i això podria fer que millorar el carrer se’ns giri en contra”

Publicat

on

L’impacte de les obres al carrer d’Elkano ja és palpable Amb un pressupost de dos milions d’euros i una durada prevista d’un any, la reforma promet canviar la cara d’aquest eix central del barri. L’Ajuntament té com a objectiu millorar la mobilitat dels vianants, ampliar voreres i convertir la via en un espai més segur i accessible. Però tant veïns com comerciants viuen amb incertesa aquest inici. El dubte, de si aquest canvi valdrà la pena, posa a prova paciència i expectatives.

Per als establiments, la situació actual és crítica. El titular de la Farmàcia Elkano 70, Nacho Jané, lamenta les pèrdues econòmiques: “Des del primer dia hem notat una caiguda de clients. La pols, el soroll i els obstacles que redueixen la mobilitat fan que molts evitin passar per aquí”. A més, afegeix, “vam haver de tancar una porta durant setmanes perquè el soroll del generador ens impedia treballar”.

A l’Associació Sociocultural ‘La Formiga’ la situació no és gaire millor. El treballador del centre, Miquel Caselles, denuncia problemes d’accés i comunicació amb l’Ajuntament: “Durant dies vam tenir un forat davant la porta. Només van actuar després que reclaméssim”. Més enllà de les molèsties immediates, els preocupa el futur: “Aquestes reformes sovint disparen els lloguers, i això podria fer que millorar el carrer es giri en contra nostra”.

Com és evident, no tothom veu les obres amb els mateixos ulls. La Yolanda, veïna de la zona, no té cap queixa: “Entenc que les obres no són agradables per a ningú però, al cap i a la fi, és el preu que s’ha de pagar per tenir un carrer millor”. Alhora, la Raquel, resident al mateix carrer d’Elkano, espera amb optimisme el resultat final: “Ho vivim amb ganes. És una cosa llarga i farà falta paciència. Jo vaig amb els meus fills en bici i serà fantàstic poder passar per aquí tranquil·lament, confiem que ens beneficiarà”.  Precisament, aquesta és una opinió compartida amb alguns col·lectius veïnals que des de fa anys reclamen una pacificació del trànsit i més espai per als vianants. Consideren que les conseqüències a curt termini valdran la pena si es compleixen les promeses de l’Ajuntament.

“Aquest canvi també exigeix que es tinguin en compte les necessitats dels que vivim i treballem aquí”, apunta en Miquel. Un dels principals punts de controvèrsia són les molèsties ocasionades pels canvis de trànsit i la remodelació de les places d’aparcament, que han generat desconcert i preocupació entre els seus usuaris diaris. La caiguda de l’afluència, amb el trànsit restringit, poden fer perdre visibilitat a les botigues sota el punt de vista dels seus responsables. A més, la falta de places d’aparcament temporals també pot afectar els qui es desplacen en cotxe.

La realitat, però, és que les pròximes setmanes seran decisives per veure com evoluciona la convivència entre obres i activitat diària. Tot i l’esperança d’alguns, l’experiència d’altres barris amb reformes similars deixa clar que la paciència serà l’únic recurs que els queda a tots plegats al llarg dels propers mesos.

La reurbanització  dels vials a pacificar segueix un pla detallat en tres etapes

La primera fase, iniciada al setembre, transformarà el tram que va des del carrer de Jaume Fabra, a l’altura de la plaça de Las Navas, i Radas en una plataforma única, de manera que voreres i calçada quedaran pràcticament fusionades i es donarà prioritat als vianants per sobre de la resta de vehicles. Per executar l’obra, la circulació restarà tallada en aquest sector, excepte al carrer de Radas.

A partir de gener, es reurbanitzarà el tram de Radas fins a Margarit, el qual mantindrà una calçada segregada però fent ziga-zaga i amb les cruïlles elevades per pacificar el trànsit. Durant aquesta fase, el carrer de Murillo canviarà temporalment de sentit i el bus 121 es desviarà cap al carrer d’Anníbal.

En darrer lloc, de maig a setembre, es treballarà en el tram entre Blasco de Garay i Margarit.  També s’ha previst la renovació de la plaça del Setge de 1714, però encara no s’ha establert cap data concreta per començar les obres. Aquesta la convertirà en un espai obert, integrant-hi els carrers Radas i Concòrdia que la voregen.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024