Connecta amb nosaltres

Cultura

Muntanyes

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de com la màgia pot moure muntanyes…

Publicat

on

De petits, el meu germà i jo dormíem a la mateixa habitació. Ell havia nascut cinc anys abans. Així que em portava cert avantatge en el joc de viure. Sé que el meu naixement va suposar-li un parell de canvis. Un d’ells va ser que deixava de ser fill únic per passar a ser el germà gran. I l’altre, és que, sobtadament, havia de compartir la seva habitació amb mi, un desconegut.
Recordo com si fos ahir una nit de reis en la qual començava a tenir dubtes raonables sobre la veracitat de l’existència de ses majestats. Jo acabava de fer deu anys i el fatxenda de la meva classe va esbombar a crits la que segons ell, era la veritable identitat dels reis mags. No m’ho volia creure, però no negaré que em va quedar un pòsit de dubte força molest.
Amb l’única persona amb qui vaig parlar de l’assumpte, va ser amb el meu germà. Has de creure-hi! Em va dir. La fe fa moure muntanyes! Va insistir. Haig de reconèixer que les seves paraules no em van acabar de convèncer, sobretot per l’analogisme amb el moviment de les muntanyes, i en el fet que una creença pogués fer tal cosa.
Aquella nit de reis vam anar a veure la cavalcada, al Paral·lel, com de costum. Després, els pares ens van enviar al llit ben d’hora. El meu germà, però, tenia un pla per demostrar-me que els reis mags eren qui deien ser. Sortirem de l’habitació i ens amagarem al menjador per veure’ls; va dir-me un cop ens havíem enllitat. Dit i fet. La remor rutinària que els pares feien abans d’anar a dormir es va allargar més del compte, però quan es va acabar, ens vam posar en marxa. Vam sortir de la nostra cambra amb el sigil dels lladres. La textura de cotó dels nostres pijames, ens permetia lliscar pel linòleum sense fer soroll. Vam amagar-nos rere el sofà, des d’on teníem una vista privilegiada del balcó, per on se suposava que havien d’entrar ses majestats. I vam esperar i esperar. Els minuts queien lents, com pompes de sabó. Jo m’impacientava i el meu germà em deia que tranquil, que els reis anaven de cul aquella nit. Després d’un parell d’hores em va venir una pixera incontrolable. Ves! Però no facis soroll, pesat! Em va dir mig emprenyat. Vaig moure’m com un autèntic boy scout. El lavabo estava situat al passadís que donava al rebedor. Vaig encendre el llum per no orinar fora de test i mentre el rajolí groc anava perdent pressió, vaig sentir el retruny d’un cop de porta. Em vaig guardar la tita a cuitacorrents i, just en el llindar que limitava amb el passadís, vaig copsar una capa vermella passant rabent al davant dels meus nassos. Vaig córrer fins al menjador. Les finestres estaven obertes de bat a bat i mon germà, esbufegant, em va preguntar: Els has vist? Han entrat per la porta de casa i han marxat pel balcó! Vaig fer que sí amb el cap i de seguida vam descobrir una muntanya de regals a fora, al balcó. Una muntanya que, efectivament, podíem moure.
ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024