La bassa dels jardins de Laribal, contaminada. Segons ha pogut saber en exclusiva ZONA SEC, els tècnics de l’empresa municipal BCASA han detectat la mort de la fauna d’un dels estancs d’aquest jardí històric, derivat de la possible presència de sabó a l’aigua. Tot plegat, per l’ús que fan algunes persones que viuen a la muntanya i que fan servir les basses per netejar la roba.

Segons fonts municipals, l’afectació als jardins de Laribal és un fet “puntual” i no s’ha detectat cap succés similar a la resta de parcs. De totes maneres, el cas ja està en coneixement dels Agents Rurals, que van aixecar acta.

La fauna, principal damnificada

Segons les mateixes fonts l’afectació ha afectat bàsicament la població de tòtils que vivien en aquesta bassa (un gripau petit de 4 o 5 centímetres). En qualsevol cas, no es tracta d’una espècie en risc i els tècnics confien que les poblacions que hi ha a altres basses de la muntanya recolonitzi els jardins de Laribal. A hores d’ara l’aigua de la bassa ja resta renovada i lliure de productes. Respecte a la flora, aquesta no s’ha vist afectada per la presència de sabó a l’aigua pel fet de ser més resistent.

2011, el precedent més greu 

Els fets han fet recordar l’enverinament que van patir milers d’amfibis fa més d’una dècada a les basses dels jardins del Teatre Grec. Aleshores, sí que va resultar un enverinament provocat amb un dissolvent molt potent.

L’Escola Mossèn Jacint Verdaguer s’ha convertit en un referent de la integració de l’art contemporani dins l’educació gràcies a la seva participació en el programa Espais C (Espais de creació artística a les escoles de primària de Barcelona). Aquesta iniciativa transforma un espai del centre en un taller compartit entre l’alumnat i un artista resident.

Un espai-taller per a la creativitat

El centre ha habilitat un espai on l’artista Març Rabal desenvolupa la seva feina. Aquesta iniciativa busca normalitzar la presència de l’art contemporani als centres educatius.

El programa no només dota l’escola d’un espai de creació, sinó que transforma la manera com l’art és percebut dins l’educació. Gràcies a aquesta iniciativa, els estudiants tenen accés directe a la creació contemporània i poden desenvolupar habilitats com la cooperació, la imaginació i el pensament crític.

A més, el model beneficia també l’artista, que rep un espai per treballar i establir vincles amb la comunitat educativa i el barri.

Una xarxa de col·laboració

Espais C és una iniciativa de l’Institut de Cultura i el Consorci d’Educació de Barcelona, creada en col·laboració amb la Universitat Autònoma. El programa, coordinat per l’entitat Experimentem amb l’Art, compta amb la participació de cinc institucions i espais artístics: Hangar, La Capella, el Museu Tàpies, la Fundació Suñol i Chiquita Room.

Des del seu inici durant el curs 2015-2016, Espais C ha estat un pont entre l’art contemporani i el món educatiu, amb la participació de quinze escoles, 39 artistes i sis equips de mediació. Aquest projecte fomenta la interacció entre la creativitat artística i el pensament crític, oferint als estudiants una visió renovada de l’art en el context de l’educació.

La crisi habitacional no ha fet vacances aquest desembre. Només començar el mes, les 21 persones encausades pels fets del Bloc Llavors del carrer de Lleida, 38, han conegut les penes que els vol imposar la Fiscalia. Per a cadascuna d’elles els demana un any i vuit mesos de presó pels presumptes delictes de desobediència, atemptat contra l’autoritat, coaccions i danys i lesions. En paral·lel, la Generalitat els demana 20.000 euros en indemnitzacions (la repressió policial va succeir el mateix dia que Pere Aragonés era investit president de la Generalitat). El grup Llavors Absolució ja ha denunciat la “caça de bruixes” que han engegat les institucions públiques contra el moviment prohabitatge.

Precisament, aquest 19 de desembre la comitiva judicial i un ampli desplegament dels Mossos d’Esquadra han desnonat dues poblesequines, mare i filla, del pis que habitaven al carrer de Blasco de Garay, 46. Si bé entre totes dues no arriben als 1.500 euros mensuals, se’ls afegeix que la mare és diabètica i té problemes de mobilitat. Si bé asseguren que un familiar els va deixar el lloguer pagat durant un any, no han pogut demostrar aquest ingrés davant del jutje i la propietat ha demanat l’execució del desnonament (tot i que elles també s’han ofert a pagar la quantitat acumulada si no s’havia abonat la quantitat quan pertocava).

La nota positiva

Per contra, el que sí que ha aconseguit el Sindicat de Llogateres és tancar un lloguer assequible durant set anys per a les famílies que habiten el bloc de Tapioles, 15. En aquest cas, la lluita va començar fa dos anys, quan el fons Second House va comprar l’edifici amb la intenció de no renovar els contractes de lloguer vigents a les onze famílies, reformar la finca i vendre els pisos. Des del punt de vista del portaveu del sindicat, Enric Aragonès, aquesta victòria es tracta d’un “exemple paradigmàtic” de com la resistència col·lectiva pot posar límits als especuladors. 

Fotografia | Imatge d’arxiu del Bloc Llavors