Barcelona, ciutat atrapada en una crisi d’habitatge sense precedents, acull aquest primer cap de setmana d’octubre The District 2025 a la Fira de Gran Via. Aquest congrés internacional, que reuneix milers de directius, centenars d’experts i desenes de firmes, com Merlin Properties o Stoneweg, promou l’especulació immobiliària sota el lema “Ready, Set, Invest”.

Amb desenes de sessions i un impacte econòmic estimat de 35 milions d’euros, la fira és un aparador de la financització de l’habitatge, on els barris es converteixen en actius i els veïns, en obstacles. Però aquest model, lluny de ser una oportunitat, agreuja la desigualtat i amenaça la cohesió social.

Des de la seva primera edició el 2022, The District ha estat rebut amb protestes per part d’organitzacions com el Sindicat de Llogateres o la PAH, que denuncien la seva complicitat amb la crisi habitacional. Aquest any, la situació és més crítica: gairebé 119.000 famílies catalanes podrien veure com se’ls caduca el contracte de lloguer si no s’actua, segons dades del moviment per l’habitatge. Mentrestant, l’Ajuntament de l’alcalde, Jaume Collboni, subvenciona l’esdeveniment amb 270.000 euros, 250.000 dels quals adjudicats de manera opaca, segons ha denunciat el Sindicat de Llogateres.

Aquest suport institucional contrasta amb la inacció davant casos com el de Concòrdia 41, on 35 veïns s’enfronten a l’expulsió per part del fons Urbe Enginova. Aquest va adquirir l’edifici per 1,8 milions d’euros, amb l’objectiu de no renovar contractes i revendre’ls a preus molt més elevats, malgrat que cinc pisos són de lloguer social municipal. L’Ajuntament, amb dret de tanteig, va decidir no actuar, fet que el va fer perdre una oportunitat clau per protegir habitatge assequible.

The District no només ven habitatges com actius; ven la ciutat sencera. El 60% de les compres de pisos a Barcelona es fan sense hipoteca, destinades a colivings o lloguers temporals que expulsen veïns i disparen preus. Per aquesta raó, cal una resposta contundent. Les institucions han de deixar de subvencionar esdeveniments que alimenten l’especulació i imposar taxes als fons estrangers. La lluita dels veïns de Concòrdia 41 i les darreres mobilitzacions històriques, amb centenars de milers de persones al carrer, mostren que la ciutat no es rendeix. Barcelona no pot ser un tauler de Monopoly per a especuladors. Els barris són comunitat, no mercaderia.

La crisi humanitària a Palestina ha traspassat tots els límits. Des de l’inici de l’ofensiva militar d’Israel l’octubre de 2023, més de 60.000 persones han mort segons fonts de l’ONU (16.000 dels quals eren nens). Els bombardejos indiscriminats sobre hospitals, escoles i camps de refugiats, s’afegeixen a un bloqueig que priva la població d’aliments, aigua i medicaments, fet que ha generat una crisi de fam deliberada. Tot un reguitzell de violacions del dret internacional humanitari que han convertit aquest conflicte en una tragèdia d’escala genocida.

Com a mitjà compromès amb la dignitat humana, des de ZONA SEC hem decidit que no podem restar en silenci. Per aquesta raó, la portada del diari lluirà la bandera palestina com a gest de solidaritat amb un poble que pateix una injustícia intolerable. Aquesta crisi no és només un conflicte polític o territorial; és una qüestió moral que ens obliga a actuar abans que la història ens jutgi amb severitat. El silenci ja no és una opció i cal aixecar la veu contra una guerra que la comunitat internacional hauria d’haver aturat tan bon punt va començar.

El suport dels EUA als interessos d’Israel, i la passivitat de la resta d’occident, amb condemnes tímides i sense accions concretes, ha permès que aquesta catàstrofe s’agreugi. Les sancions econòmiques, els embargaments d’armes i la pressió diplomàtica continuen absents. La societat civil, però, també pot tenir un paper clau: protestes, boicots i campanyes de conscienciació poden desafiar aquesta inacció governamental.

En paral·lel, el periodisme pateix un atac sense precedents: més de 200 periodistes i treballadors dels mitjans han mort a Palestina des del 2023, fet que ha convertit aquesta àrea geogràfica en una de les més letals per a la premsa. Cada veu assassinada és un intent d’ocultar què passa dins de l’àrea assetjada per les tropes israelites, però els testimonis no deixen d’emergir i les imatges de ciutats completament arrasades de forma premeditada són una realitat constatable.

No podem permetre que el futur recordi aquest temps com un fracàs col·lectiu. Cada dia d’inacció augmenta la nostra complicitat amb el patiment. Cal trencar el silenci, exigir responsabilitats i actuar amb urgència. Palestina clama justícia. Tenim el deure d’aturar la neteja ètnica i respondre abans que sigui massa tard. No hem d’esperar a mirar enrere amb vergonya; hem d’actuar ara.•

La darrera edició de la Festa Major del Poble-sec ha tornat a evidenciar la força i la vitalitat d’un barri que sap conjugar tradició, compromís social i participació ciutadana. Aquest any, la programació ha estat més rica i diversa que mai, posant en valor la capacitat del barri per fer sentir els seus veïns i convertir l’espai públic en un lloc d’intercanvi, diàleg i celebració compartida, malgrat la transformació demogràfica en què viu immers per l’arribada de milers de persones d’altres punts del món.

Alguns actes destacats –com les rutes de microteatre “Històries del taulell”, que han rescatat la memòria i l’essència del comerç local a través de recitals d’humor i emoció als establiments tradicionalment arrelats al barri (pàgina 7); o les trobades culturals i esportives que han sumat la implicació de diferents col·lectius– han reforçat la identitat singular del Poble-sec i la seva capacitat de crear comunitat. Els pregoners, Marta Calaf i Javier Velasco, escollits per la seva vinculació i aportació al barri, han sabut transmetre amb autenticitat i passió els valors més profunds del veïnat.

Aquest tipus de celebracions van molt més enllà d’una simple festa: són un teixit viu que uneix sectors socials, promotors culturals, entitats veïnals i una ciutadania diversa que es reconeix en la història i en la quotidianitat del barri. La cohesió social que es genera, el reforç dels llaços veïnals i la sensació de pertinença són, en definitiva, els grans èxits d’una Festa Major que, any rere any, construeix ponts entre el passat i el present, el local i l’obert, l’esperit crític i el gust per la convivència.

Volem expressar un reconeixement especial a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que amb dedicació incansable ha aconseguit organitzar un programa equilibrat i inclusiu. La seva feina, sovint discreta, però fonamental, ha permès que cadascun dels actes trobi el seu lloc i la seva força, garantint que la festa reflecteixi la pluralitat i la riquesa cultural del barri.

En un moment en què les grans ciutats es veuen pressionades per la globalització i la desconnexió social, la Festa Major ens recorda que la vida de barri no només és possible sinó indispensable. Esdevé un instrument fonamental per enfortir la xarxa veïnal, preservar la memòria col·lectiva i estimular la solidaritat. Per tot això, és de celebrar l’èxit d’aquesta edició i reivindiquem el barri que volem i mereixem.