Connecta amb nosaltres

Llibres

Collita negra

Solanich estudia ‘La Negra’, una de les col·leccions històriques de novel·la criminal

Publicat

on

Irene Solanich Sanglas (Manlleu, 1990), és una veritable tot terreny dins del món de les lletres: autora, traductora, correctora, editora, divulgadora… Precisament, és la seva faceta de divulgadora la que ens interessarà avui, ja que us vull presentar un assaig publicat recentment: Matar impunement. «La Negra», impulsora de la novel·la criminal en català (1986-1998).

Les arrels de Matar impunement les hem d’anar a cercar en la dissertació que Solanich va presentar per culminar un màster en Traducció Especialitzada: Traducció i novel·la negra a Catalunya (1900-2015). Amb el pas del temps, l’autora va decidir doctorar-se en Traducció i Interpretació i ho va fer, precisament, amb una interessantíssima tesi que reprenia en part aquell estudi i que tenia un títol tan acadèmic com avorrit, La novel·la criminal a les darreries del segle XX. La Negra (1986-1998), el creixement i consolidació d’un gènere en català.

Matar impunement és una reescriptura que ha volgut fer-la molt més llegívola aquella tesi. Així, de la mà de l’autora, descobrirem què va dur a la Magrana a crear una col·lecció de novel·la criminal per a celebrar el seu desè aniversari. I no pas una col·lecció qualsevol, no… sinó una que encara és recordada avui perquè va contribuir a normalitzar aquest gènere en la nostra llengua. Gràcies a la tria d’autors que hi van publicar: el bo i millor dels autors que conreaven el gènere en català a casa nostra —Jaume Fuster, Andreu Martín, Manuel de Pedrolo, Maria-Antònia Oliver…—, juntament amb algunes de les millors plomes de la literatura criminal mundial: Greene, Daeninckx, Himes, Manchette…—. Llegiu aquest assaig i descobrireu una de les pàgines més negres de la nostra literatura! •

Continua llegint

Llibres

Una literatura escapçada

Ramon Solsona recupera trenta narradores “cada vegada menys desconegudes”

Publicat

on

Segurament, molts de vosaltres sabeu qui és Ramon Solsona (Barcelona, 1950). Alguns el recordareu pels seus treballs a la televisió, com a guionista d’Estació d’enllaç o El cor de la ciutat, mentre que uns altres, segurament, el tindreu present com l’autor de novel·les d’èxit com L’home de la maleta (2011), Temps enrere (2022) o l’autobiogràfica, El carrer de la xocolata (2025)…

Ara, tots plegats el podeu redescobrir en la seva faceta d’assagista amb Dones migpartides. Trenta narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçament (Pòrtic, 2025). Un interessantíssim llibre que va merèixer el Premi Carles Rahola d’Assaig 2025 i que parteix d’una pregunta tant interessant com necessària: “Quantes narradores nascudes entre el final del segle XIX fins al 1925 són conegudes avui?”.

Solsona ha fet servir els següents criteris per realitzar la seva tria: que l’autora hagués publicat una novel·la o un aplec significatiu de contes; que en pogués comentar, almenys, una novel·la, encara que fos l’única que l’escriptora va publicar; que haguessin nascut entre la fi del segle XIX i els primers anys vint del segle passat, i divulgar-ne els treballs i les recerques fetes pels experts.

La nòmina és formidable: Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Anna Murià, Cèlia Suñol, Concepció M. Maluquer, Carmelina Sánchez-Cutillas, Teresa Juvé, Joana Raspall i moltes més. Solsona es deixa seduir per totes elles i és per això que l’autor ens confessa que: “Aquestes pàgines, doncs, són una invitació a compartir el poliamor amb el desig d’informar i divulgar, sense pretensions, com en una conversa entre amics»” I tu, lector, vols compartir el poliamor de Ramon Solsona? 

Continua llegint

Llibres

Venes obertes d’Amèrica

Publicat

on

La dedicatòria que el frare dominic Bartolomé de las Casas (Sevilla, 1484–Madrid, 1566) va fer al príncep Felip, futur rei Felip II, al conegut informe titulat Brevísima relación de la destrucción de las Indias (1552) culmina amb les següents paraules: “I amb color que serveixen al rei els espanyols a Amèrica, deshonren Déu i roben i destrueixen el rei”. En aquests mots, el que fou el primer bisbe resident de Chiapas i “Protector dels indis”, es concentra tota la força de la denúncia d’un autor que va voler aixecar la veu contra la crueltat dels colons espanyols envers els pobles indígenes americans.

Al llibre L’assalt a Amèrica (Edicions del 1979, 2024), escrit per l’especialista en americanística Miquel Izard (1934-2024) i Ramon Pelegrí (1952), un historiador expert en les civilitzacions prehispàniques, hi trobem una crònica documentada d’un veritable genocidi, car hi són relatats els crims atroços que van perpetrar els colonitzadors espanyols durant la conquista i invasió d’Amèrica.

En quest volum, a més d’una admirable (i documentada) denúncia de les vexacions i massacres que, amb crueltat i sadisme, realitzaren els colons en aquell territori, hi trobem d’altres aspectes ben interessants com ara una genealogia del concepte d’hispanitat, que es tanca amb una explicació del motiu pel qual el Dia de la Hispanitat se celebra el 12 d’octubre i què s’hi vol commemorar “el franquisme, el colonialisme i la mort”, segons els autors.

El llibre es tanca amb una acurada reflexió sobre el genocidi i l’esclavització amb una mirada que també es fixa en què passa al món ara i aquí. En suma, un llibre tan dur com necessari en aquests temps d’incerteses on, com deia Antonio Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres”.

Continua llegint

Llibres

Un xèrif a la deriva

1280 hab. de Jim Thompson o el retrat del malson americà

Publicat

on

Jim Thompson (Anadarko, Oklahoma, 1906 – Huntington Beach, Califòrnia, 1977) és considerat un dels més grans escriptors de novel·la negra de tots els temps, juntament amb James M. Cain, Raymond Chandler, Dashiell Hammett o Horace McCoy. Si en la seva feina com a periodista Thompson va destacar pel seu posicionament crític i marxista —quelcom que el va portar a ser inclòs en algunes llistes negres de l’època de la ‘cacera de bruixes’—, a les seves narracions hi trobem una visió crítica d’una societat desesperançada, pregonament marcada per les misèries de la Depressió i corcada pel racisme, el masclisme, la hipocresia i la corrupció moral.

1280 hab., una de les peces mestres de la novel·la negra de tots els temps, és una brillant porta d’entrada a l’estil de Jim Thompson. En aquesta obra coneixerem en Nick Corey, el xèrif de Potts County, un petit poble texà de 1.280 habitants. Un home que, rere la màscara d’un ésser inofensiu, gandul i pusil·lànime, amaga un cervell arter i una ment disposada a exercir la violència més crua (i quotidiana) per assolir el seu objectiu: ser reelegit xèrif.

En Nick Corey, com podreu descobrir, es mostrarà com un ésser abjecte, sense cap mena d’escrúpol, capaç de desfer-se tot aquell que gosi interposar-se en el seu destí. Com veieu, ens trobem davant d’un personatge que, tot i formar part dels agents de la llei, es troba a les antípodes dels cavallers blancs amb placa de certes novel·les policíaques. I això és així perquè, en Nick Corey, en el fons, no és res més que el mirall de tantes societats que, rere una fina capa d’aparença civilitzada, amaguen una corrupció moral sense fons. De fet, com va dir alguna vegada l’autor, les històries només tenen una trama: “Les coses mai no són el que semblen”. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025