Cal fer canvis quan volem que les coses siguin diferents.  I això al barri del Poble-sec ho saben; un barri que pateix pel seu benestar i que necessita dibuixar cada dia elements que siguin diferents per tal de construir realitats diferents.

Però mantenir la idiosincràsia i recuperar el control del barri és una necessitat per garantir l’equilibri entre els que hi viuen i els qui gaudeixen quan veiem cada dia com el turisme envaeix més i més espais de la ciutat.  També al Poble-sec.

Des d’Esquerra Republicana treballem també per marcar les prioritats i l’agenda que permeti la recuperació d’aquest equilibri i aconseguir que es governi el turisme i el barri no deixi de ser el que és.

Cal superar l’etapa de grans proclames i passar a la realitat.  Imaginar cap a on anem, com ens podem adaptar a la societat del segle XXI i quines polítiques ens trobarem en un futur no gaire llunyà.

Som a un canvi d’època en què la societat evoluciona molt i la política continua igual. Calen acords de gran calat per a trobar els projectes que el barri i la ciutat necessiten. Aconseguir que les forces polítiques presents a les institucions tinguin la capacitat d’arribar a aquests acords suficients per a desenvolupar aquests projectes més enllà dels canvis que les conteses electorals suposen cada quatre anys. Només aquests acords permetran no malaguanyar temps de traspàs de mandats, no derivar objectius i necessitats i, en definitiva, assolir els canvis que requereixen que alguna cosa canviï.

Aquesta capacitat requereix canvis també a l’interior dels partits, on la generositat i la fermesa han de conviure dins i fora per ser la corretja transmissora de la veu popular. Una veu que proclama la seva voluntat democràtica i assenyala els responsables dels canvis que calen per progressar com a individus i com a societat, de forma sostenible, mantinguda i intel·ligent.

Els nous tipus de lideratge, la nova estètica de la política, les dificultats de l’esquerra per arribar a connectar amb els seus votants al mig dels corrents ultradretans i posar fre a la invasió multimèdia que penetra al nostre conscient i inconscient, són els reptes que des d’una nova òptica no podem més que incorporar a la nostra feina de cada dia per aconseguir una vida millor pels nostres conciutadans i conciutadanes.

Un esperit crític, una anàlisi acurada de cada circumstància i una predisposició a sumar, a millorar i aportar positivament tot el coneixement treballat i acumulat. Cal posar cada dia sobre la taula de treball i aprofundir en els valors republicans, valors de llibertat, valors per la igualtat, valors per la solidaritat.

I al Poble-sec ho saben. I entitats, veïns i veïnes, es lleven cada dia amb ganes de canvi, amb ganes de viure bé i mantenir tot allò que els identifica, que els fa únics i que contribueix a cohesionar una barri tan nostrat com és amb majúscules, el barri de Poble-sec.

La preservació i recuperació de les festes majors suposa la defensa de la identitat dels nostres barris, ja que són una expressió “viva” cultural i social de primer ordre. Però són molt més que una celebració, són un moment en què els veïns es reuneixen per reforçar els lligams socials. Com deia a l’inici, la importància de les festes rau en aquest paper de conservació de la identitat cultural. Són un dels patrimonis immaterials més preuats.

Al Poble-sec tenim la sort de comptar amb un veïnatge bolcat en mantenir ben vives les tradicions. Enguany celebrarem la 3a edició de la Festa de Santa Madrona, una festa recuperada gràcies a entitats com l’orgull Poblesequí, CERHISEC i l’Associació de Veïns del Poble-sec. La història de Santa Madrona, patrona del barri i també de Barcelona, és poc coneguda, però posa de manifest l’amor de la santa per la seva ciutat. 

Aquesta mateixa estima és la que ha portat a les entitats a recuperar i visibilitzar la festa i sobretot el seu missatge. És una fortuna tenir entitats que treballen per difondre la memòria històrica. Conèixer les arrels i els orígens del barri és estimar-lo, és reforçar el sentiment de pertinença entre els veïns i és crear una xarxa de suport i solidaritat que perdura més enllà dels dies de festa.

Cal posar en valor la tasca que fan els voluntaris i col·laboradors de les associacions i entitats organitzadores. Precisament per aquest motiu des de Junts per Barcelona vam presentar a l’Ajuntament una proposició (que va ser aprovada), on demanàvem el compromís del govern del PSC amb el patrimoni immaterial que suposen les festes majors. Aquest compromís es concretava en: (1) Crear un espai de treball amb totes les entitats i associacions organitzadores per facilitar la logística i la gestió de les festes (ús de l’espai públic, normativa aplicable, tràmits administratius…) per treballar les necessitats i aportar solucions als reptes plantejats.  (2) Crear una cartera pública de continguts programables per les festes majors de la ciutat. (3) Millorar el finançament. (4) Posar en valor el caràcter cívic, comunitari i tradicional de les festes.  

Alhora les festes són una oportunitat per generar arrelament amb les persones nouvingudes, una oportunitat per explicar la història i identitat del barri i per viure i valorar la identitat local. Són un reflex de la història, la cultura i els valors d’una comunitat, i una eina poderosa per enfortir els vincles socials, promoure el benestar i mantenir viva la identitat col·lectiva. 

Aprofito les últimes línies per reivindicar Santa Madrona com a patrona de Barcelona, conjuntament amb Santa Eulàlia i la Mercè i per reclamar major suport per part de l’administració pública a les festes majors. Garantir-ne el finançament i el suport logístic és una responsabilitat pública ineludible que beneficia tota la societat. 

En ple segle XXI, ens trobem davant d’un problema alarmant: la feblesa de la memòria col·lectiva i l’exaltació dels discursos que ataquen les idees fonamentals de solidaritat, comunitat i pluralitat de les democràcies occidentals.

Cada cop és més fàcil que el discurs revisionista penetri en el debat públic, dilueixi fets històrics i posi en perill els fonaments de la democràcia. A les escoles, els plans d’estudi no sempre donen prou espai a la reflexió històrica, i les xarxes socials s’omplen de desinformació que banalitza tragèdies humanes. Ara, amb l’abandonament massiu de la plataforma X (abans Twitter), es fa evident com la desinformació i la manca de control sobre la veracitat dels continguts han erosionat la confiança en aquests espais de debat.

Aquest fenomen no és casual ni circumstancial. La manca de regulació efectiva i el desinterès de moltes corporacions per garantir la veracitat de la informació han convertit les xarxes socials en espais on la manipulació i la postveritat campen lliurement. Quan una plataforma com X perd un gruix genys menyspreable d’usuaris a causa d’una gestió deficient i la proliferació de discursos d’odi i desinformació, no només desapareix un espai de debat, sinó també un canal important de transmissió de coneixements i d’intercanvi d’idees.

Dependrà de nosaltres, com a societat, fomentar un esperit crític i construir espais de debat on la veritat històrica no pugui ser tergiversada ni manipulada. Cal promoure iniciatives que reforcin l’educació històrica i retornar l’autoritat social als mitjans de comunicació que apostin pel rigor, el contrast i la contextualització dels fets.

La societat no pot permetre que la memòria es debiliti. La transmissió del passat és clau per a un futur just i conscient. Cal reivindicar espais de debat veraç, fomentar l’educació i fer front a la manipulació dels fets. Si oblidem, correm el risc de repetir els errors del passat i de perdre el llegat que ens van deixar les generacions anteriors.

Fem un exercici col·lectiu. No com un mer record, sinó com una eina per construir una societat més justa i compromesa amb la veritat; una veritat que no pot quedar sotmesa als interessos efímers de les xarxes socials ni als designis dels algoritmes. Només a través d’un compromís actiu amb la veracitat podrem assegurar-nos que els errors del passat no es repeteixin en el futur. •