Connecta amb nosaltres

Política

José Antonio Calleja (PP): “Molts anuncis, però per a quan l’habitatge, la Casa de la Premsa i la seguretat al Poble-sec?”

Publicat

on

Els anuncis de la transformació de Montjuïc, amb nous equipaments, són una molt bona notícia. El barri necessita des de fa molt temps d’un CAP, un poliesportiu, recuperar el Palau dels Esports i resoldre la connectivitat amb altres barris i la muntanya de Montjuïc. Ara esperem que els terminis d’execució del poliesportiu es compleixin i que la seva gestió sigui cívica. A banda, és prioritari la construcció de l’habitatge públic promès a la Fira com més aviat millor.

Però, i la rehabilitació de la Casa de la Premsa com a equipament de barri i sense la biblioteca, per a quan? A més, tampoc queda clar com serà la mobilitat per la muntanya i creiem que l’avinguda Maria Cristina hauria d’absorbir la mobilitat de Montjuïc i la Fira. Això permetria que els carrers de Lleida i de Mèxic fossin pels veïns.

La recuperació de l’Arnau ha de permetre incrementar l’oferta cultural del Paral·lel, però ha d’anar acompanyada de millores en il·luminació, seguretat i neteja de l’avinguda i dels seus entorns.

Al Parc de les Tres Xemeneies ens preguntem què passa amb el pla previst pels seus entorns i els equipaments, així com la remodelació definitiva de la plaça, la qual hauria de tancar-se amb pany a les nits.

L’ampliació de l’L2 de metro cap a la muntanya i La Marina serà una altra obra a futur, però també caldrà estudiar com es gestiona la mobilitat i assegurar que cap habitatge tingui problemes a causa de les obres.

Sí, s’han publicitat moltes obres en els anys vinents que afectaran veïns/es i comerciants, però caldrà programar-les molt bé per les afectacions que tindran. A més, també serà necessari oferir ajuts als comerciants.

En paral·lel, cal continuar recuperant espais verds de la muntanya de Montjuïc, fer un millor manteniment i incrementar la vegetació, tal com estableix el Pla Director. Les instal·lacions municipals com la Foixarda i el Julià de Capmany han d’estar més protegides per evitar robatoris com els que han patit darrerament. Tampoc oblidem que cal actuar en els passos de vianants repintant-los i arreglar el carrer Nou de la Rambla, entre d’altres, per donar seguretat a persones i conductors de vehicles.

Per últim, cal acabar amb la multireincidència. No pot ser que el passat 7 de febrer un delinqüent amb 30 antecedents robés rebentant els vidres de 18 vehicles a cops de martell i el 5 de febrer una mateixa persona que havia atacat un nen a l’octubre a Montjuïc, i amb 31 antecedents, agredís de nou en un altre lloc de la ciutat. •

Continua llegint

Política

EDITORIAL | L’orgull de ser, l’orgull de viure junts

Publicat

on

Per

La setmana de l’Orgull LGTBIQ+ és molt més que una celebració: és un crit de llibertat, un espai de resistència i una oportunitat per recordar que el respecte a la diversitat és un pilar irrenunciable d’una societat justa. En un món on els discursos d’odi i la intolerància encara troben ressò, aquesta setmana és un recordatori de la necessitat de defensar els drets de totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere. És un moment per visibilitzar la lluita d’un col·lectiu que ha hagut de superar estigmes, discriminacions i violències, però també per celebrar els avenços i la riquesa que aporta la diversitat a les nostres comunitats.

Malauradament, el 2025 ens trobem encara amb veus que alimenten l’odi, sigui per ignorància o per interessos polítics. Aquests discursos no només ataquen persones concretes, sinó que erosionen el teixit social, sembrant divisió i por. Per això, l’Orgull no és només una festa, sinó una reivindicació que hauria de ser inqüestionable: el dret a ser qui ets i a estimar qui vulguis. Aquest missatge, que sembla obvi, encara no està plenament assumit. És intolerable que en ple segle XXI hi hagi qui qüestioni drets fonamentals o promogui narratives que estigmatitzen. El respecte a la diversitat no és negociable; és una condició bàsica per a la convivència.

Les Festes Majors, com la del Poble-sec a finals de juliol, tenen un paper clau en aquest context. Aquestes celebracions, amb els seus correfocs, concerts i activitats veïnals, són espais on la comunitat es troba, es reconeix i es reforça. Són moments de convivència on les diferències es dilueixen en l’alegria col·lectiva, on el barri esdevé un espai d’acollida i de diàleg. La Festa Major del Poble-sec, amb la seva energia vibrant i la seva arrel comunitària, és un exemple perfecte de com la cultura i la tradició poden teixir vincles entre persones diverses. En aquest sentit, comparteix l’esperit de l’Orgull: ambdues celebracions creen comunitat, trenquen barreres i promouen la inclusió a través de la festa i la participació.

Cal que l’Orgull i les Festes Majors siguin espais segurs i oberts per a tothom. La lluita contra l’odi i la intolerància no s’acaba amb una setmana de banderes multicolor o uns dies de festa al barri. És un compromís diari. Que l’Orgull i les festes del barri siguin el mirall d’una societat que avança, unida, cap a un futur sense odi.

Continua llegint

Política

Georgina Lázaro (Junts): “El Govern suspèn al Poble-sec: paraules buides davant una situació real”

Publicat

on

Per

Des de Junts per Barcelona seguim amb atenció les comunicacions del govern Collboni als mitjans, i ens sorprèn la distància entre l’autocomplaença dels seus articles al ZONA SEC i la realitat que viuen cada dia els veïns i veïnes del Poble-sec.

Poble-Sec és un barri que mereix més que paraules

El govern municipal ens presenta un Poble-sec idíl·lic on tot sembla funcionar a la perfecció. Però la realitat és ben diferent. Les “bones notícies” que tant repeteixen -reitero repeteixen perquè en els grans anuncis d’aquest govern no hi ha mai novetats- amaguen una gestió insuficient i excessivament lenta.

Mentre s’omplen la boca parlant de “desencallar” la Casa de la Premsa, aquest equipament continua sent una promesa després de dècades d’espera. El mateix passa amb el local per als castellers. No tenim cap notícia sobre les gestions que s’estan fent al respecte, tot sembla indicar que el govern del PSC ha guardat el projecte al calaix per aquest mandat. El futur de la cultura popular té nom: Blesa. El Poble-sec, amb el seu ric teixit cultural, necessita urgentment espais dignes per a les seves entitats. Des de Junts per Barcelona proposem una solució concreta i és crear al carrer de Blesa la Casa de la Cultura Popular del Poble-Sec. 

Els problemes reals que no s’aborden

El Poble-sec viu una situació crítica en matèria d’habitatge, amb preus disparats i processos de gentrificació que expulsen els veïns de tota la vida. On són les mesures concretes per aturar aquesta situació?

La inseguretat continua sent una preocupació diària, especialment a zones com la plaça de les Tres Xemeneies i els voltants del Paral·lel. En diverses ocasions, el govern ha anunciat una futura unitat nocturna de la Guàrdia Urbana, però sense concretar terminis ni dotació. I la neteja, malgrat l’anunciat “Pla Endreça”, continua sent deficient en molts carrers del barri.

Des de Junts per Barcelona exigim respostes efectives i menys gesticulació per part del govern Collboni. Reclamem un pla integral per al Poble-sec que vagi més enllà d’actuacions aïllades i abordi els problemes de fons del barri. Reclamem un calendari d’execució clar dels equipaments pendents. No n’hi ha prou amb anunciar projectes i més projectes, si després no s’executen o es dilaten indefinidament en el temps. Els veïns i veïnes del Poble-sec estan cansats de promeses, volen fets.

Des de Junts per Barcelona continuarem treballant i presentant propostes constructives per millorar la qualitat de vida al barri. Perquè el Poble-sec mereix molt més que titulars i bones paraules: mereix una gestió eficient i compromesa amb les necessitats reals de la seva gent.

Georgina Lázaro Fontanet

Consellera del Districte de Junts per Barcelona

Continua llegint

Política

EDITORIAL | El patrimoni cultural, trepitjat per disputes polítiques

Publicat

on

Per

La sentència del Tribunal Suprem que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Sixena a Aragó és una decisió que sacseja els fonaments de la gestió patrimonial responsable i posa en risc unes obres d’inestimable valor artístic i històric. Aquest dictamen, més enllà de ser en realitat disputa legal amb l’embrió ubicat al punt àlgid del procés, revela una politització preocupant del patrimoni cultural i un menyspreu cap als criteris tècnics que haurien de guiar decisions d’aquesta magnitud. El MNAC, com a institució de referència mundial, queda greument qüestionat en la seva missió de preservar i difondre el llegat artístic, mentre persisteixen dubtes sobre com es durà a terme un trasllat que, segons els experts, podria degradar-los de forma irreversible. 

Les pintures murals de Sixena, una joia del romànic del segle XII, són són un testimoni excepcional de l’art medieval europeu. Rescatades per Josep Gudiol després de l’incendi que va devastar el monestir durant la Guerra Civil, aquestes obres van ser traslladades al MNAC, on han estat conservades, estudiades i exposades en condicions òptimes. La sala del romànic del MNAC, considerada una de les millors col·leccions del món en el seu gènere, ha garantit la integritat física d’aquestes pintures. Cal tenir en compte que tots els museus, com a tret distintiu, acompleixen la funció de guardians d’obres que, per la seva fragilitat o importància històrica, no poden ser sotmeses a manipulacions arriscades. La missió dels museus és protegir el patrimoni universal, més enllà de fronteres administratives o polítiques.

La decisió judicial no només posa en risc el patrimoni, sinó que també evidencia una politització perillosa. El litigi de Sixena s’ha vist instrumentalitzat en un context de tensions territorials entre Catalunya i Aragó, amb el suport implícit de sectors que veuen en aquesta sentència una oportunitat per afeblir la gestió cultural catalana.

Ara queden molts dubtes en l’aire: com es farà el trasllat? Qui en garantirà la seguretat? Qui el pagarà? Quin serà el destí de les pintures un cop al monestir, un espai no preparat per acollir-les? Aquesta sentència no només és un atac al patrimoni català, sinó també una amenaça al principi universal de preservar l’art. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024