Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri. •

La reforma del recinte firal de Montjuïc i la transformació de la muntanya és un dels projectes urbanístics més ambiciosos dels últims anys. L’Ajuntament de Barcelona ha posat damunt la taula un projecte que s’executarà en diverses fases fins al 2035. Es parla de renovar l’espai expositiu, de convertir Montjuïc en un centre neuràlgic, de millorar la mobilitat… Ara bé, l’executiu de l’alcalde Jaume Collboni escoltarà a les entitats dels barris?

L’Associació de Veïns i Veïnes del Poble-sec segueix aquest projecte amb atenció i preocupació a parts iguals. El seu president, Sergi Gázquez, adverteix que “s’estan prioritzant els pavellons per davant dels habitatges”. Expressa que “millorar els pavellons i fer-ne més, és correcte si això revertirà en la millora de l’economia, però la prioritat és fer 500 habitatges, perquè ens va d’aquests 500 habitatges”. Gàzquez també reclama espais de participació i més informació sobre el projecte: “El que demanem al govern de l’Ajuntament i del Districte és generar espais de participació per posar-hi la nostra. Alhora, volem explicacions al detall. Tot el que es diu són idees i propostes, però caldrà veure com s’acaba enfocant”.

Des del Centre Cultural Històric del Poble-Sec (CERHISEC) confien en la recuperació de la muntanya. Segons el seu president, Josep Guzmán, “Montjuïc està oblidat. És el pulmó verd de la ciutat i s’ha de mantenir, sempre que no sigui per edificar”. Pel que fa a la carpeta d’habitatge, no considera que s’hagi de presentar com una necessitat urgent i recorda la rellevància de les zones verdes en la trama urbana: “No tot és habitatge i parlem poc de la densitat del barri, que no és baixa. Calen espais perquè la gent es relacioni; si l’espai públic és insuficient, no es genera comunitat”. A més, es pregunta que, “si fem tot habitatge, on quedaran els llocs de trobada, els teatres, els casals de gent gran, de joves?…”.

Des de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), ja es va apuntar la necessitat de millorar l’accés a la muntanya de Montjuïc per apropar-la als barris. En el seu cas, veuen amb bons ulls la construcció dels 500 pisos protegits.Tanmateix, des de la FAVB demanen una millora de les condicions de vida i la recuperació “d’espais de convivència” per fer comunitat.

La mobilitat, el debat
Si hi ha un aspecte on tothom discrepa és en la peatonalització de l’avinguda de Maria Cristina. “Ha de ser l’eix per on entri i surti el trànsit que genera la muntanya”, defensa Gázquez. Per la seva banda, Guzman afegeix que “no té sentit [fer la peatonalització]. Quan es facin grans esdeveniments, què farà la gent? Pujar caminant sempre? I si no poden?.”

Un trencaclosques d’opcions on l’AVV demana prudència i estudiar totes les opcions amb entitats i veïns per evitar errors: “No estem en contra dels canvis que s’han plantejat, però volem que es facin amb transparència, amb participació real i amb garanties que el Poble-sec en sortirà beneficiat. No volem que les reformes suposin un parc temàtic al costat de casa”.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona